Resultats cercant per
Llengua
| 20-06-2021 (320 lectures)
| |
Europa t茅 clara la unitat de la llengua:
En els informes que Espanya envia sobre compliment de la Carta europea de lleng眉es minorit脿ries, diferencia sempre catal脿 i valenci脿
El Consell d'Europa, per貌, li replica reiteradament que s贸n la mateixa llengua...
| 17-05-2015 (3950 lectures)
| |
Santander era "Sent Andir" (Sent Andreu) el 1349, en plena guerra dels 100 anys, quan els de Baione, a l'Aquit脿nia anglesa aliada de Borgonya, parlaven la mateixa llengua que els Borgonyons i els normands reis d'Angleterra (Leonor d'Aquit脿nia, Ricard Cor de Lle贸), ja que n'eren s煤bdits..
茅s a dir => un gasc贸 que sembla m茅s catal脿 que occit脿..
es tracte -no ho dubteu- de la mateixa llengua "romanesque" que parlava en Mandevila i tamb茅 el Duc de Borgonya rebesavi de Carles V
(quina...
| 01-01-2010 (1992 lectures)
| |
Penso que el catal脿-occit脿 (com va passar a l'脥ndia amb les seves 175 lleng眉es i l'Angl茅s) es feia servir com a "lingua franca" entre diferents pobles d'Europa cada un amb una llengua derivada del roman莽, i que possiblement en aquella 猫poca tampoc eren uniformes ni tampoc ho era la seva ortografia (com a cas particular els navarresos i bascs que parlaven un euskera diferent a cada...
| 19-05-2019 (904 lectures)
| |
El manuscrit Voynich 茅s un fam贸s text medieval escrit en un llenguatge misteri贸s que fins ara ha demostrat ser indesxifrable. Ara, Gerard Cheshire, acad猫mic de la Universitat de Bristol, ha anunciat la seva pr貌pia soluci贸 al problema en un nou article de la revista Romance Studies . Cheshire identifica l'escriptura misteriosa com una llengua "proto-roman莽 cal路ligr脿fica" i creu que el manuscrit va ser creat per una religiosa dominicana com a font de refer猫ncia per part de Mar铆a de...
| 26-01-2007 (3415 lectures)
| |
Una altra obra de les gl貌ries castellanes d鈥檕rigen absolutament misteri贸s, on la primera edici贸 coneguda, la del 1499, apareix sense el nom de l鈥檃utor, i on hi diu 鈥淐on los argumentos nuevamente a帽adidos鈥 . Es a dir ,que va haver almenys una edici贸 anterior hui desaparescuda. Obra on tot s贸n 鈥渉aver de鈥 , uns pocs 鈥渢ener de鈥 (tamb茅 catal脿) i cap 鈥渢ener que鈥 i on, per a que ens anem fent a l鈥檌dea des del bon comen莽ament, a la mateixa dedicat貌ria podem llegir ( a...
| 23-10-2012 (6418 lectures)
| |
Les lleng眉es de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogr脿fiques i culturals que es van establir a principis del segle XIII amb el mestre Geoffrey le Rat. Aquestes lleng眉es coincidien amb prov铆ncies d'altres ordes religiosos o fronteres ling眉铆sticoculturals, aix铆 com l铆mits entre estats.
Amb l'arribada dels hospitalers a l'illa de Rodes van sorgir les lleng眉es. Originalment foren 7: Proven莽a, Alv猫rnia, Fran莽a, It脿lia, Arag贸 (amb Navarra), Anglaterra (amb...
| 05-09-2021 (530 lectures)
| |
| 09-10-2021 (197 lectures)
| |
Aqu铆 tracem el declivi de la llengua irlandesa des d'una posicii贸 dominant en la d猫cada de 1500, fins al seu col路lapse catastr貌fic despr茅s de la Gran Fam de la d猫cada de 1840. En el per铆ode intermedi, tamb茅 havia caigut en al莽ada social. Mentre que l'irland猫s era la llengua de l'elit nativa en la d猫cada de 1500, a principis del segle XIX, era parlat principalment pels pobres a l'oest rural.
Tot i que el nombre absolut de parlants d'irland猫s, amb quatre milions de persones,...
| 14-03-2022 (116 lectures)
| |
Llengua Koin茅 茅s qualsevol llengua que s'utilitza com a model i que 茅s comuna i general en un mateix territori. Aquesta llengua s'oposaria a qualsevol dialecte. El terme koin茅 prov茅 del grec koine i designava una llengua grega que es parlava a la Mediterr脿nia durant el regnat d'Alexandre el Gran. Aquesta llengua estava basada en el dialecte...
| 09-05-2009 (2115 lectures)
| |
En Jeroni Pujades, Coronica vniuersal del principat de Cathalunya (1606), no va la voler traduir al castell脿 com li demanaven. Va publicar el primer volum en catal脿, i la resta en castell脿, per貌 dient ben clar en el pr貌leg: 鈥淒esitjaven alguns que fos aquesta obra escrita en llengua castellana, com aquella que 茅s m茅s estesa i entesa per les nacions estrangeres. Per貌 no 茅s estada possible altra cosa del que s鈥櫭﹕ fet.. per no ser ingrat a la p脿tria i naci贸.. perqu猫 els prelats,...
| 12-12-2013 (2840 lectures)
| |
No m鈥檃graden els articles victimistes, per貌 hi ha un moment que se t鈥檌nflen les pilotes de llegir i escoltar collonades. Espanya contra Catalunya. Tant costa d鈥檈ntendre? Tan pobres d鈥檈sperit se senten els partidaris de la unitat d鈥橢spanya que no poden defensar-la sense negar-ne o relativitzar-ne el llegat? La majoria de transcripcions d鈥檃quest recull estan extretes del llibre de Francesc Ferrer Giron猫s, La persecuci贸 pol铆tica de la llengua catalana....
| 14-06-2014 (5311 lectures)
| |
El divendres 13 de juny a les 8 del vespre va tenir lloc a l'auditori Josep Irla de Girona el lliurament de premis de l'ADAC entre els que hi ha el guanyat per en Zhenze Yang: Premi a la millor carta sobre llengua enviada a El Punt Avui durant l'any 2013.
Podeu llegir l'adjuntat article guanyador (en tres lleng眉es..) amb el fullet贸 (davant i darrera) i el pdf amb la millor carta i...
| 12-06-2013 (3974 lectures)
| |
Hi ha un poema en occit脿-gasc贸 sobre la conquesta de Pampalona al 1390, i l'estudi贸s franc猫s autor del llibre on el transcriu, explica que la llengua que es parlava a Pampalona (encara que als pobles, com Biurrun, Irurtzun o Berriozar, es parl茅s euskera) era diferent de l'occit脿 i cita com a prova un document existent als arxius navarresos sobre l'acta d'uni贸 de quatre barris (la Navarreria, San Nicholau, Sant Miguel i Sant Cernin) per a formar Pampalona.. llegiu-lo i opineu.. 茅s la...
| 01-05-2014 (2179 lectures)
| |
El divendres 13 de juny a les 8 del vespre va tenir lloc a l'auditori Josep Irla de Girona el lliurament de premis de l'ADAC entre els que hi ha el guanyat per en Zhenze Yang: Premi a la millor carta sobre llengua enviada a El Punt Avui durant l'any 2013.
Podeu llegir l'adjuntat article guanyador (en tres lleng眉es..) amb el fullet贸 (davant i darrera) i el pdf amb la millor carta i...
| 24-09-2014 (3126 lectures)
| |
La festa-nit de Sant Joan es celebra amb gran algarada i fogueres a diferents pa茂sos americans... La versi贸 oficial diu que 鈥渆s una tradici贸n Introducida en Am茅rica por los espa帽oles鈥... SARCASME!!!=> evidentment tots eren extremenys...
A aquests paisos diuen que pot caure en: Dia-lunes, Dia-martes, Dia-mi茅rcoles, Dia-jueves, Dia-viernes, Dia-s谩bado.. i encara que hi ha lun-di i lune-di.. la 煤nica llengua en la que els noms dels dies es formen amb dia- al davant 茅s el catal脿......
| 05-07-2014 (5387 lectures)
| |
En Jordi Bilbeny defensa que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valenci脿 desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem seria la traducci贸 al castell脿 feta per la censura de l'猫poca,[1] que f茅u desapar猫ixer l'original catal脿. S'oposa aix铆 a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la l铆nia de les seves tesis de la...
| 20-10-2016 (6939 lectures)
| |
Andr茅 Rossfelder, va ser un premiat escriptor i ge貌leg mar铆 nascut a Fran莽a, va servir en la Resist猫ncia francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ci猫ncies (Geologia) i va explorar el nord d'脌frica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, despr茅s del fallit atentat a Degaulle, es va haver de...
| 25-12-2014 (4533 lectures)
| |
La comunicaci贸 de Robert Jesse Charleston a les Journ茅es Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producci贸
documentat 茅s, al 1334, el forn de
vidre de Berenguer Xatart de la
poblaci贸 rossellonesa dita
oficialment: Palau de Vidre. La
normativa acad猫mica de la llengua
francesa que adopta l'Estat
franc猫s hi ha introdu茂t, nom茅s,
guions: avui 茅s, en franc猫s,...
| 08-05-2014 (6029 lectures)
| |
EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRA脟AR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATAL脌 I MALT脠S" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE:
"AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- "
Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oce脿nics perqu猫 els primers navegants oce脿nics eren...
| 22-01-2014 (3787 lectures)
| |
L'opini贸 sobre l'article angl猫s es basa en el meu coneixement de la llengua de Shakespeare que va ser suficient per poder fer el 2009 la traducci贸 a l'angl猫s del llibre "Descoberta i conquesta catalana d'Am猫rica" de l'Enric Guillot, encara que En Toni Strubell (que s'havia comprom猫s a corregir sobre la meva traducci贸 tots els girs que no fossin anglesos) va al路legar que era tant dolenta que no es podia corregir!!. Cal remarcar que en 9 anys del projecte Sirocco vaig escriure en angl猫s...
| 17-05-2012 (5752 lectures)
| |
Els fenicis, per exemple, ens van portar el vidre.. per貌 cal no menystenir la import脿ncia de la cultura dels ibers, que s'estenien des del pa铆s basc fins a Ge貌rgia i que van donar origen -amb el transcurs dels segles- a un llenguatge, el "proto-roman莽", parlat a tota l'Europa romana des de l'Aquit脿nia-Occit脿nia i el futur "llevant catal脿" fins a la llunyana Romania -en paral路lel al llat铆 oficial escrit amb el que s'hi va arribar a...
| 23-10-2010 (9583 lectures)
| |
Contr脿riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi rom脿 la gent no parlava llat铆, sin贸 una llengua germana d'aquest o "proto-roman莽" (per a Ives Cortez => itali脿-antic). El llat铆, i aquest "proto-roman莽" serien dues lleng眉es germanes dintre del mateix tronc de les lleng眉es indoeuropees....
| 30-05-2012 (4005 lectures)
| |
Ens agradi o no.. al "Regimen Sanitatis Salernitanum" hi tenim dibuixat un "t铆pic cagan茅 catal脿" en plena Edat Mitjana .. (que hi feiem els catalans a Salern?.. si m茅s no.. l'Arnau..)
Composat i comentat per l'Arnau de Vilanova a Montecassino - Salerno.. ens l'il路lustra amb la figura d'un cagan茅.. Be!..que hi ha m茅s important per a la salut?..
Els Regimen Sanitatis s贸n generalment escrits en llat铆, per貌, des de mitjans dels '300, es tradueixen a la llengua vernacla, o fins i...
| 29-08-2014 (3772 lectures)
| |
Aquest mapa "tipus octant" est脿 datat oficialment al 1514, per貌 aix貌 segons en J.L. Espejo 茅s erroni ja que Florida est脿 dibuixada com una illa amb el nom de TERRA FLORIDA, sabem que als mapes de Joan Cosa del 1500 i al de Cantino del 1502 apareix com una pen铆nsula per tant ha de ser anterior al 1500. De fet en Ferran Colom l'esmenta abans de 1492: "y al tornar descubrieron la isla de flores.." El mapa mostra tota la informaci贸 que Aimeric Despuig li va donar dels seus viatges i entre...
| 23-10-2012 (6665 lectures)
| |
Recull de paraules malteses d'arrel occitano-catalana, prenent tots el que s'assenblen a una llengua roman莽, molt probablement d'arrel...
| 20-04-2019 (1079 lectures)
| |
Podem uniformar la llengua d'una gran naci贸... Aquesta empresa, que no ha estat plenament executada a cap poble, 茅s digna del poble franc猫s, que centralitza totes les branques de l'organitzaci贸 social i que ha de tenir el zel de dedicar, al m茅s aviat possible, en una Rep煤blica una i indivisible, l'煤s 煤nic i invariable de la llengua de la...
| 12-01-2019 (1880 lectures)
| |
El Tractat de Corbeil (1258) va ser un acord signat a Corbeil (actualment Corbeil-Essonnes en el departament franc猫s de l'Essonne, prop de Par铆s) entre Llu铆s IX de Fran莽a i el Rei de Catalunya Jaume I el Conqueridor .
Per aquest tractat, el rei de Fran莽a renuncia a les seves pretensions a Catalunya i el rei de Catalunya renuncia per la seva banda a algunes dels seus drets al Llenguadoc (excepte a Montpeller entre...
| 25-02-2019 (860 lectures)
| |
En morfologia ling眉铆stica el nombre dual (o simplement dual), 茅s una de les possibles formes del nombre gramatical, que expressa la quantitat "2". 脡s un tret gramatical propi de les lleng眉es flexives; contrasta gaireb茅 sempre amb el singular i el plural, i de vegades amb altres variants com el trial. Sem脿nticament fa refer猫ncia o b茅 a dos elements en general (p.e.:designa a dos individus), o b茅 a un parell d'elements, dues entitats que constitueixen una parella natural (els ulls, les...
| 06-03-2019 (3528 lectures)
| |
L'Acad猫mia dels Desconfiats, o Acad猫mia Desconfiada, fou una acad猫mia de lletres que promovia l'estudi de la hist貌ria, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rub铆 i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pin贸s, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Lloren莽 de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Verg贸s, Josep d'Amat i de Planella,...
| 13-03-2021 (950 lectures)
| |
L鈥 alfabet etrusc era l鈥 alfabet utilitzat pels etruscs , una antiga civilitzaci贸 del centre i nord d鈥 It脿lia , per escriure la seva llengua , des de l鈥檃ny 700 aC fins a mitjans el 100 dC .
L'alfabet etrusc deriva de l' alfabet eubeu utilitzat a les col貌nies gregues del sud d'It脿lia que pertanyia al tipus "occidental" ("vermell"), l'anomenat alfabet grec occidental . Diverses seq眉猫ncies de cursiva antigues , incl貌s l' alfabet llat铆 , en van derivar (o...
| 19-05-2019 (1690 lectures)
| |
Loise De Rosa (Pozzuoli, 14 o 16 octubre de 1385 鈥揘脿pols, despr茅s de 1475), fou un cronista de tarann脿 popular i semiculte del quatrocento napolit脿. Es va dedicar a escriure al final de la seva vida (entre 82 i 90 anys), despr茅s d'haver passat tota una vida com a cap del servei (芦 majordom 禄 [1] ) a la cort del Regne de N脿pols, primer al servei. dels sobirans Ladislau d'Anjou Durazzo i Joana II , i despr茅s d'Alfons el Magn脿nim, de Ferran d'Arag贸 i d'Ippolita Maria Sforza. [2] 脡s...
| 19-05-2017 (2237 lectures)
| |
La aljamia o alyam铆a (de l'脿rab 丕賱兀毓噩賻賲賷賻賾丞 o 丕賱毓噩賻賲賷賻賾丞 romanitzat al-'a千amiyah o al-a'a千amiyah, 芦estrangera禄) 茅s l'escriptura amb car脿cters 脿rabs d'una llengua no 脿rab; en espanyol aquest nom s'aplica gaireb茅 sempre als documents roman莽os escrits amb alfabet 脿rab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts roman莽os inclosos dins de texts 脿rabs, com les jarchas, per貌 sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per...
| 23-10-2010 (5917 lectures)
| |
Contr脿riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi rom脿 la gent no parlava llat铆, sin贸 una llengua germana d'aquest o "proto-roman莽" (pel Cortez =>itali脿 antic). El llat铆, i aquest "proto-roman莽" serien dues germanes del mateix tronc de les lleng眉es indoeuropees.
La gram脿tica 茅s diferent.. No 茅s casual que el llat铆 tingui declinacions i que cap de les seves lleng眉es filles en tingui; que mentre que en el llat铆 hi ha tres g猫neres: mascul铆, femen铆, neutre, en totes les...
| 23-10-2018 (7645 lectures)
| |
text del s. XVII on es diu clarament que als aquitans de Llemotges els deien catalans. Som la mateixa naci贸 i tenim la mateixa llengua. Les proves hi s贸n. El text 茅s en catal脿:
Als aquitans de Lem貌tges los disi谩n de catalans. S猫m la meteissa nacion e av猫m la meteissa lenga. Las pr貌vas i son. Aquel t猫xt, escrich en catalan dins lo s猫gle XVII, o exprim铆s...
| 06-03-2019 (3223 lectures)
| |
Vocabolari molt profit贸s per apendre lo catalan-alamany y lo alamany-catalan Portada Tipus diccionari Fitxa Autor Joan Rosembach Llengua Catal脿 i alemany Publicaci贸 1502 Caracter铆stiques G猫nere Diccionari...
| 09-09-2019 (694 lectures)
| |
Entre els nombross铆ssims cognoms catalans que ja tenim catalogats a l鈥檌lla de Malta, ara hi hem d鈥檌ncloure el d鈥櫬獻nguanez禄, que no 茅s res m茅s que l鈥檃daptaci贸 a la llengua maltesa del cognom catal脿 Guanech o...
| 20-01-2020 (567 lectures)
| |
Facilitat lectora, Facilitat de lectura o Lecturabilitat 茅s la facilitat amb la qual un lector pot entendre un text escrit. En llenguatge natural, la lecturabilitat del text dep猫n del seu contingut (la complexitat del seu vocabulari i sintaxi), de la seva presentaci贸 tipogr脿fica, aix铆 com d'aspectes com: mida del tipus de lletra, al莽ada de la l铆nia i longitud de la l铆nia).
La facilitat de lectura s鈥檃plicava a continguts impresos en paper. En l鈥檃ctualitat hi ha altres tipus de...
| 29-08-2014 (3392 lectures)
| |
Aquest mapa "tipus octant" est脿 datat oficialment al 1514, per貌 aix貌 segons en J.L. Espejo 茅s erroni ja que Florida est脿 dibuixada com una illa amb el nom de TERRA FLORIDA, sabem que als mapes de Joan Cosa del 1500 i al de Cantino del 1502 apareix com una pen铆nsula per tant ha de ser anterior al 1500. De fet en Ferran Colom l'esmenta abans de 1492: "y al tornar descubrieron la isla de flores.." El mapa mostra tota la informaci贸 que Aimeric Despuig li va donar dels seus viatges i entre...
| 23-03-2020 (3287 lectures)
| |
On era situada l'antiga Catalaunia? Si ENS atenim a qu猫 explica el llibre de l'any 1678, d'Esteve de Corbera, titulat Catalunya illustrata. Cont茅 la seva descripci贸 en com煤, i en particular amb les poblacions, dominis, i successos, des del principi de l'm贸n ..., la Localitzaci贸 de l'antiga Catalaunia o Catalauno estaria Molt aprop de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, 茅s a dir, en Territoris de l'actual Occit脿nia, que antigament ja s'anomenaven Catalunya, com sabem per Altres textos...
| 09-06-2014 (9075 lectures)
| |
La B铆blia Valenciana 茅s la primera B铆blia impresa en catal脿"[1](la mateixa llengua que el valenci脿, que s'anomena oficialment catal脿 a Catalunya, les Illes Balears, la Franja de Ponent, la Catalunya Nord, Andorra i l'Alguer), entre 1477 i 1478, i 茅s la tercera del m贸n en una llengua moderna, per davant de la llengua francesa, de l'anglesa i de la castellana entre d'altres (les primeres, despr茅s de tradu茂da la B铆blia al llat铆 (1456), van 茅sser l'alemany (1466) i l'itali脿...
| 27-10-2015 (20098 lectures)
| |
Per als antics egipcis, el ferro era conegut com el "metall del cel", diu el University College London. "En el llenguatge jerogl铆fic dels antics egipcis es va pronunciar ba-en-pet, que significa pedra o metall del cel". Durant milers d鈥檃nys abans que aprenguessin a fer olor de mineral de ferro, els egipcis en fabricaven perles i quincalla, collint el metall dels meteorits caiguts. La raresa del metall li va donar un lloc especial a la societat eg铆pcia, diu Nature: "El ferro estava molt...
| 23-10-2010 (7400 lectures)
| |
Contr脿riament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi rom脿 la gent no parlava llat铆, sin贸 una llengua germana d'aquest o "proto-roman莽" (per a Ives Cortez => itali脿-antic). El llat铆, i aquest "proto-roman莽" serien dues lleng眉es germanes dintre del mateix tronc de les lleng眉es indoeuropees....
| 27-01-2021 (509 lectures)
| |
La paraula anglesa "barbacue" i els seus cognats en altres lleng眉es provenen de l'expressi贸 catalana de la "barba" i "cua", ja que per rostir un animal s'empalava de la "barba" a la "cua". Els etim貌legs creuen que aix貌 deriva de barabicue que es troba en la llengua dels arawaks del Carib i el poble timucua de Florida; [1] ha entrat en algunes lleng眉es europees en forma de l'esmentada...
| 22-09-2020 (680 lectures)
| |
Els millennials (en angl猫s: millennials),o Generaci贸 Y, 茅s un grup d'edat per al que el consens 茅s el 1984 com a any d'inici i 1996 com any de final. Succeeixen a la Generaci贸 X i precedeixen a la Generaci贸 Z. Als pa茂sos participants en la Segona Guerra Mundial agrupa els nascuts als anys 80 i 90, que coincideixen en ser els els fills dels que van n茅ixer durant el baby boom dels anys 50. No 茅s aix铆 a la major part dels territoris de llengua catalana, on el baby boom es produeix als...
| 17-04-2021 (653 lectures)
| |
La Revolta dels viticultors Llenguadoc va ser un moviment de masses el 1907 al Llenguadoc i als Pirineus Orientals de Fran莽a que va ser reprimit pel govern de Georges Clemenceau. Va ser causat per una greu crisi en l'elaboraci贸 del vi a principis del segle XX. El moviment tamb茅 va ser anomenat la "revolta dels paupers" del Midi. Va estar marcat per la fraternitzaci贸 del regiment d'infanteria de la l铆nia 17 amb els manifestants a...
| 16-09-2017 (21645 lectures)
| |
En el Tirant lo Blanc hi ha algunes an猫cdotes no gaire habituals , dif铆cils d鈥檈ntendre des de l鈥檃ctualitat. Aqueixes particularitats, recollides en el present anecdotari , permeten ser explicades i divulgades sense haver de llegir tota l鈥檕bra per a gaudir-ne.
La lectura comparada de les mateixes en algunes traduccions confirma la llengua de l鈥檕bra...
| 07-06-2020 (35476 lectures)
| |
El Llibre de de Menescalia, traduit al castell脿 com Libro de Albeyter铆a, [1] es convert铆 en el S. XV i durant el S. XVI en l鈥檕bra de refer猫ncia en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Arag贸, en aquella 猫poca, s'havia est猫s cap al nord-est de la Mediterr脿nia. Va tenir un enorme 猫xit tamb茅 a Castella, es va traduir al castell脿 el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa...
| 22-11-2021 (372 lectures)
| |
La primera traducci贸 completa de la B铆blia catalana va ser produ茂da per l'Esgl茅sia Cat貌lica,entre 1287 i 1290. Va ser confiada a Jaume de Montju茂c per Alfons II d'Arag贸. Les restes d'aquesta versi贸 es poden trobar a Par铆s(Biblioth猫que Nationale).
A principis del segle XV, la B铆blia va ser tradu茂da de nou al catal脿 per Bonifaci Ferrer. La traducci贸 de Ferrer, coneguda com la B铆blia valenciana,es va imprimir el 1478 abans que s'imprim铆s cap B铆blia en angl猫s o castell脿. [1]...
| 10-10-2013 (978 lectures)
| |
Els primers 9 compassos de la can莽贸 catalana "El cant dels ocells" s贸n id猫ntics als de la can莽贸 tradicional jueva "A Yiddishe Mamme" "la mare jueva", cal tenir en compte que juntament amb el Cant dels segadors, ja son dues les can莽ons populars catalanes d'import脿ncia, que tenen una arrel comuna amb can莽ons tradicionals jueves.
//www.youtube.com/watch?v=DPLDLFRRaco...
| 20-09-2010 (6915 lectures)
| |
"Catalunya era un regne" fins 1714, i n'hi ha molt铆ssimes proves i evid猫ncies hist貌riques, per貌 hi ha gent que ho nega per aix铆 deslegitimar el terme derivat d'aquest fet: "Corona Catalano-Aragonesa", o darrerament per negar el dret a la independ猫ncia.
Tot i que el nom "Corona Catalano-Aragonesa", amb aquests termes, s'esmenta poc hist貌ricament (de fet s'encunya el segle XIX), 茅s la denominaci贸 amb que es coneix actualment a Catalunya la hist貌rica Corona d'Arag贸, ja que expressa...
| 23-01-2021 (373 lectures)
| |
Hi ha una illa min煤scula al Mediterrani que amb el seu top貌nim va batejar un dels poetes m茅s singulars de la literatura catalana medieval. Ubicada al golf de N脿pols i sempre a l'ombra d'illes m茅s conegudes com Ischia o Capri, quan Procida va ser escollida recentment Capital Italiana de la Cultura 2022 va destacar-se que aquesta illa volc脿nica cinc vegades m茅s petita que Formentera tenia des de sempre una estreta relaci贸 amb el m贸n de la cultura, havent esdevingut l'escenari d'obres...
| 04-09-2014 (6255 lectures)
| |
La ruta vikinga es va perdre de saga en saga.. En canvi Colom, i aqu铆 rau el seu gran m猫rit, va trobar i va "deixar per a la posteritat" el cam铆 d'anada i el cam铆 de tornada a les 脥ndies.
Colom duia dos comptes de lleg眉es navegades, segons ell, per a tranquil路litzar a la tripulaci贸, per貌 els seus comptes curt i llarg coincideixen molt b茅 amb els comptes de lleg眉es de la ruta "directa" i de la ruta "corba" (煤nica factible, vegeu gravats, -sic- ruta seguida pels "pilots d'Arenys" del...
| 02-04-2020 (1568 lectures)
| |
A l'epopeia del Liber Maiorichinus, de l'any 1113 dC, trobem el que l'acad猫mia universit脿ria, a dia d'avui, considera les primeres refer猫ncies conegudes als catalans, que al llibre s贸n referits com a 'catalanenses' o 'catalanicus', i al concepte de 'Catalunya', que al llibre apareix com 'Catalania', que 茅s tractada com la seva p脿tria, la terra dels...
| 04-09-2014 (4917 lectures)
| |
Aquesta locuci贸 es va comen莽ar a usar a partir del triomf en les batalles de Cerignola[2] i Garellano, despr茅s de la frase del Gran Capit脿 en esclatar, a plena llum del dia, dos carros amb tonells de p贸lvora: "Bon anunci amics, que aquestes s贸n les llumin脿ries de la vict貌ria"-on ens diu que les llumin脿ries eren coets, no teies enceses.[6][7][8] Aquestes batalles van ser guanyades pels ter莽os del Gran Capit脿 en la segona guerra de N脿pols, on segons diversos autors hi havia molts...
| 11-09-2013 (2861 lectures)
| |
En l'actualitat tamb茅 es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes confer猫ncies (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos 煤ltims fan refer猫ncia al "Memorial de Artilleria" de 1929, per貌 hi ha altres documents relatius a la conquesta de Val猫ncia, que proporcionen la mateixa evid猫ncia de la utilitzaci贸 de la p贸lvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels...
| 12-09-2013 (3332 lectures)
| |
No 茅s estrany, en una editorial petita, que el vincle establert entre l'editor i els llibres que publica sigui profund. N'茅s un exemple Joan de Moya, cap de l'editorial barcelonina Lumenartis, que acaba de publicar La carta de Gabriel de Vallseca de 1439, l'煤nica carta n脿utica hisp脿nica que es conserva al nostre pa铆s. 'A editar-la, m'hi va moure el fet de descobrir-la i, sobretot, de comprovar-ne la import脿ncia i la bellesa en una visita al Museu Mar铆tim de Barcelona, on s'exposa....
| 13-09-2013 (4279 lectures)
| |
Ress貌 dels mitjans de comunicaci贸 de tot el m贸n de la cadena humana que ha unit Catalunya de punta a punta. Diversos diaris, revistes, r脿dios i cadenes de televisi贸 parlen sobre com s'ha desenvolupat la Via Catalana i les seves repercussions....
| 14-08-2010 (5895 lectures)
| |
La ci猫ncia catalana medieval ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar:...
| 05-02-2014 (2917 lectures)
| |
En Colom va arribar al nou continent amb instruments, cartes i taules...
| 20-09-2013 (1057 lectures)
| |
| 28-09-2013 (6981 lectures)
| |
| 09-10-2011 (5630 lectures)
| |
鈥ope de Vega (Toledo, 4 de agosto de 1604)
鈥..De poetas, no digo: buen siglo es 茅ste. Muchos en cierne para el a帽o que viene; pero ninguno hay tan malo como Cervantes, ni tan necio que alabe el Quijote...鈥
Novela 鈥淟a p铆cara Justina鈥 (1604)
Hace referencia al Quijote y tiene privilegio de impressi贸n del 23 de agosto de 1604.
Contradicci贸n de los catorze art铆culos de la fe cristiana (Juan P茅rez 1627 )
Explica que en 1604, en una librer铆a oy贸 a un estudiante que contestaba...
| 03-10-2013 (3116 lectures)
| |
Desde luego, 茅sta ser铆a la respuesta de muchos espa帽oles, y sin duda la del ministro del Interior, que clama por expulsar tambi茅n la 鈥渉ispanofobia鈥, considerando, por ejemplo, que protestar contra el Rey es un acto hispan贸fobo; m谩s claro no puede quedar el sesgo del pol铆tico. Y tambi茅n pensar谩 que no la ha habido alg煤n catal谩n (s铆, alguno habr谩) que nunca se haya o铆do restregar el 鈥淗谩bleme usted en cristiano鈥 (incluso en la misma Catalu帽a!) u otras lindezas...
| 13-10-2013 (1217 lectures)
| |
| 28-10-2013 (3236 lectures)
| |
| 05-03-2017 (3762 lectures)
| |
La invenci贸 de la p贸lvora negra, i la seva aplicaci贸 a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes b猫l路lics i en els fets hist貌rics posteriors. Un resum cronol貌gic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evoluci贸 de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensi贸 de temes m茅s generals: batalles i guerres, principalment. Tamb茅 pot ser 煤til per a entendre l'aparici贸 d'oficis especialitzats, basats...
| 17-12-2013 (3619 lectures)
| |
| 20-11-2004 (5258 lectures)
| |
Catalunya 茅s un dels pa茂sos 贸n s'han cremat o expoliat m茅s arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Montserrat, Poblet i Ripoll
Es vergony贸s haver de "rec貌rrer a la arqueologia" (per falta de documents) al barri de ribera del Born, fet derruir per Felipe V el 1714. O al estudiar les armes de Ripoll (segons diuen James Lavin i Keith Neil). O haver de cercar senyeres a mapes o gravats "no retocats" en els museus...
| 12-11-2009 (4993 lectures)
| |
Amb les navegacions atl脿ntiques de l'猫poca dels descobriments -a part de la br煤ixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, per貌 cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterr脿nies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegaci贸 per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant m茅s de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent catal脿....
| 10-01-2014 (2148 lectures)
| |
Tant a texts de fa segles com a texts de fa alguns anys, autors castellans manifesten la seva perplexitat en termes d鈥檃quest tipus: 鈥淪orprende c贸mo en poco tiempo el Reino m谩s pobre de Europa se convirti贸 en la potencia m谩s admirada en el orbe entero鈥.. Per贸 en poc temps, la resposta ha estat complerta i contundent, doncs estan cristal路litzant els esfor莽os de les recerques fetes des de fa temps pels investigadors de...
| 10-12-2011 (2862 lectures)
| |
La Descoberta Catalana d鈥橝m猫rica.
25 i 26 de novembre del 2011.
Arenys de Munt. Sala...
| 22-01-2011 (6002 lectures)
| |
| 07-09-2015 (4354 lectures)
| |
l'Alquimia catalana va ajudar amb l'ampolleta catalana "a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Alb贸 (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "catal脿 de Rodas=Rosas", penso que 茅s interessant ja que el que dic 茅s in猫dit..l'obro a la llum per 1陋 vegada.. acabo dient que la "navalla d'Ockham" -totalment lul路liana-: "De dos tesis la que t茅 l'explicaci贸 m茅s senzilla 茅s la m茅s probable"..t茅 totes les traces de ser realment la "navalla de Llull",
at猫s que uns...
| 10-12-2012 (8886 lectures)
| |
Segons en Jordi Forch, el refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", 茅s una altra prova concloent que el Quixot 茅s una traducci贸 del...
| 26-02-2014 (2420 lectures)
| |
En Diego A. ens explica una altre prova de la petjada Catalana a l鈥橝rgentina: EL PITO CATAL脕N, la versi贸 argentina del Pam i Pipa, que juntament amb el fet de que posen l'article davant dels noms de persona: "El Hugo..la Nilde.. el Manuel" i l'altre costum dels argentins de dir "grande en lloc de mayor": "Ja s贸s bastante GRANDE para haser esas tonter铆as" ens deixen oberta una via d'investigaci贸 fins esbrinar perqu茅 Buenos Aires porta el nom de la Verge de Bonaire catalana...
| 15-06-2003 (4556 lectures)
| |
La que segueix 茅s una llista basada en obres i autors relacionades
amb els cavalls i , eventualment, amb els pelatges.
Ordenada cronol貌gicament ( de manera aproximada ), la llista
incorpora altres detalls poc divulgats que potser alguna persona
lectora trobar脿 interessants.
Entre aquests detalls poden destacar-se els relacionats amb l'貌ptica,
indicats amb color diferent. ( Malgrat les proves indiscutibles aportades
per alguns investigadors, les hist貌ries d'脪ptica segueixen...
| 04-03-2014 (3052 lectures)
| |
Geoffrey Cowling ex-c貌nsol general del Regne Unit a Barcelona, ha respost a l'article que la diputada del PP al congr茅s espanyol
Cayetana 脕lvarez de Toledo va publicar la setmana passada al Financial Times contra l'independentisme catal脿 i escoc猫s. En aquell article, negava les raons hist貌riques i pol铆tiques per a la secessi贸 i demanava a la UE una 'resposta clara' contra l'independentisme. Avui, Geoff Cowling publica al mateix diari una carta contundent amb aquest t铆tol: 'Els greuges...
| 17-03-2014 (6155 lectures)
| |
Una bella italiana, lectora incansable de literatura l铆rica, visita Par铆s. Sola, desorientada, intenta preguntar la ruta directa a una barriada de la capital que anhela visitar.
Ni t铆mida ni acoquinada, pregunta a un pintor de Montmartre, un vulgar retratista mediocre que replica de mala manera. Pregunta a un gendarme gandul que calla. Pregunta a una persona simple, servicial, que resulta ser un hind煤 de cara morena, rasurada, que contesta una frase abstrusa, jerogl铆fica, eterna, que no...
| 26-03-2014 (2802 lectures)
| |
El gran Mill脿s Vallicrosa va estudiar aquest document de Ripoll de 929
del que diu de ben segur ha ser el manuscrit que Gerbert d'Orlhac va
demanar el 9xx, ja a Fran莽a, a un monjo de Ripoll: "feunos enviar
aquell manuscrit d'astronomia de Lupitus Barchinonensis (Llobet de
Barcelona)"
Descriu un astrolabi, com constru茂r un "domus orologii" i com
constru茂r un "gnomon" rellotge de sol. Sobre el "domus orologii" diu
una frase s脿bia: "no sabem si pot tenir rel路laci贸 amb el...
| 31-03-2014 (4176 lectures)
| |
Es bastant dif铆cil que els "genys" del "Gran Ca" fossin "catapultes" perqu茅 est谩 documentat que van contractar enginyers europeus per a fer-ne, ja que ells les desconeixien. En Marco Polo a "il Miglione" ens explica que va fer una catapulta pel Gran Ca que el va deixar meravellat.
Perqu茅 havia de subministrar el "Gran Ca" a Jaume I, uns "genys" que els mongols desconeixien i que en canvi els europeus n'erem experts?
En canvi, 茅s m茅s l貌gic pensar que ens oferia uns "genys" que...
| 08-04-2011 (4823 lectures)
| |
La Montse Sarret sempre em va dir (anys 2008-2009) que la paraula flamenco venia de flama.... aix铆 com en Magriny脿 em deia que Mustang venia de...
| 12-04-2010 (6425 lectures)
| |
La Seq眉猫ncia de Santa Eul脿lia 茅s el primer text literari escrit en el proto-occit脿 que donaria lloc a l'occit脿 i al catal脿. Est脿 dedicada a Santa Eul脿lia de Barcelona (no a la de M猫rida que 茅s un invent) i s鈥檌nspira en un himne del poeta llat铆 cristi脿 Prudenci, que es pot llegir al Peristephanon. Data del any 880 o 881, la seva redacci贸 es va realitzar en una zona situada entre Lieja i Aquisgr脿 i forma part d鈥檜na col路lecci贸 de discursos llatins de San Gregori. Formalment...
| 05-04-2014 (4830 lectures)
| |
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'煤s com a port, de la platja de...
| 29-11-2015 (7645 lectures)
| |
Un prejudici cognitiu (de l'angl猫s cognitive bias, 芦predisposici贸 cognitiva禄) 茅s una distorsi贸 cognitiva que afecta a la manera en qu猫 els humans percebem la realitat. Alguns d'aquests processos han estat verificats emp铆ricament en el camp de la psicologia, altres estan sent considerats com a categories generals de...
| 02-05-2011 (6146 lectures)
| |
Durant m茅s de 200 anys el "Tirant lo blanc" en catal脿 no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'煤nic del que hi havien c貌pies impreses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser dif铆cil d'obtenir per ra贸 de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!)....
| 03-05-2014 (2875 lectures)
| |
| 09-05-2014 (2455 lectures)
| |
"Son los catalanes aborto monstruoso de la pol铆tica. El provecho que dan a sus reyes es el que da a los alquimistas su arte; prom茅tenles que har谩n del plomo oro, y con los gastos los obligan a que del oro hagan plomo. Ser su virrey es tal cargo, que a los que lo son se puede decir que los condenan, y no los honran."
(Francisco de Quevedo y Villegas....
| 09-05-2014 (3045 lectures)
| |
Mart铆 Crespo. La persist猫ncia de la Corona d
Mart铆 Crespo. La persist猫ncia de la Corona d'Arag贸 m茅s enll脿 del 1714, a l鈥橝lguer
El 30 d'abril de 1714, el Consell General de l'Alguer va aprovar un document que recollia els 'Cap铆tols y pactes que se han de guardar y observar per lo capit脿 y barranchels d'esta ciutat de Alguer', on es recullen les normes d'aquest cos civil de cust貌dia i vigil脿ncia dels conreus nascut a Sardenya per combatre els lladres i danys causats pel pasturatge....
| 08-05-2014 (2504 lectures)
| |
Els col路loquis de l'insigne ciutat de Tortosa, els tenim gr脿cies al Pare Fita, que els va trobar, dins d'un munt de manuscrits sense classificar quan era director de la Biblioteca Nacional a Madrid i els va passar als seus amics de Barna. (Aix铆 ho testifiquen els editors de l'edici贸 Pr铆nceps del segle XIX) Cal remarcar-ho perqu猫 al Pare Fita (IHS) se l'ha titllat de botifler, ja que va ser president de la Real Academia de la Historia i director de la Biblioteca Nacional de...
| 17-05-2014 (4478 lectures)
| |
| 23-05-2015 (2999 lectures)
| |
Els tres arcabussos esculpits al mausoleu d'en Ram贸n Folch de Cardona a Bellpuig recolzen la meva teoria de que l'arcab煤s va ser un invent catal脿.. i de que la majoria de soldats dels ter莽os d'It脿lia eren catalans
N'hi ha tres, -el que est脿 en primer terme- amb l'arcabusser en posici贸 d'avant-c脿rrega prement l'estopada amb la baqueta i els altres dos (el del fons molt t猫nue..) en posici贸 de "preparats per disparar sense recolzar l'arcab煤s a l'espatlla" de la que els ca莽adors...
| 25-12-2013 (2718 lectures)
| |
En l'actualitat tamb茅 es menciona en un article publicat a l'Encilopedia Espasa (1934) amb algunes confer猫ncies (papers) presentades en dos simposis de l'IAA (1970 i 1971), i publicades per la NASA. Els dos 煤ltims fan refer猫ncia al "Memorial de Artilleria" de 1929, per貌 hi ha altres documents relatius a la conquesta de Val猫ncia, que proporcionen la mateixa evid猫ncia de la utilitzaci贸 de la p贸lvora per les tropes de Jaume I, encara que no en forma d'armes de foc utilitzades pels...
| 04-06-2014 (1974 lectures)
| |
"The "jeu parti", or "d茅bat", a debate on love between two poets; the alba, or morning song, in which lovers are warned by a night watchman that day approaches and that the jealous husband may at any time surprise them......
| 08-06-2014 (2569 lectures)
| |
| 23-10-2010 (23108 lectures)
| |
Heus ac铆 un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l鈥檃rticle del 2003: "EL CASTELL脌 脡S UN DIALECTE DEL CATAL脌" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d鈥檃quella 茅poca al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google).
Pot-ser era un HOAX... per贸 el que diu no est脿 tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d鈥檜ll...
"Algunas de las m谩s de 350 palabras que la Real Academia Espa帽ola reconoce de origen catal谩n son:...
| 12-01-2013 (5076 lectures)
| |
La historiografia oficial dona la data de 1451, per貌 s'han trobat evid猫ncies a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, m茅s de dos-cents anys abans del que diu aquesta versi贸...
| 11-06-2017 (4739 lectures)
| |
F. [5-5v]: "Al pare mestre fra Raphel Riph贸s, prior dign铆ssim segona volta del convent de Santa Catherina, fra Francesch Camprub铆, menor fill seu, li offerex y dedica humilment lo present dietari general de les [interl. coses] tocants a dit convent ahont presidex". Inc.: "Si los caudalosos rius, despr茅s de aver fertilizada y esmaltada la terra". Expl.: "y prospere'ns nostre Senyor, com pot y jo soplich y esta casa ha menester, llarchs anys la molt reverent persona de V. P. Finis".
F. [5v]:...
| 24-06-2014 (4914 lectures)
| |
| 24-06-2014 (5942 lectures)
| |
| 29-06-2014 (4154 lectures)
| |
Vaig con猫ixer a en Bilbeny ara fa dos anys, a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent, i he de recon猫ixer que les exposicions que em va fer sobre la seva tesis doctoral em van deixar at貌nit. Aquell mateix dia em vaig dir a mi mateix que l'ajudaria en aquesta tasca esgotadora de difondre la veritable veritat d'aquesta gran mentida que portem anys i panys creient-nos. El nou mil-lenni s鈥檋a de comen莽ar amb la consci猫ncia neta i tranquil-la. De fet, la recerca de la veritat ha...
