La llengua irlandesa, part I: Decadència

En aquesta, primera part d'una nova sèrie d'àudio, observem el declivi de la llengua irlandesa des de la conquesta tudor de la dècada de 1500 fins a la Gran Fam de la dècada de 1840.

(Cliqueu sobre els enllaços per escoltar)

La llengua irlandesa des de la conquesta tudor fins a la fam

Els col·laboradors, per ordre, són Padraig Lenihan i Neil Buttimer, preguntes de John Dorney

Aquí tracem el declivi de la llengua irlandesa des d'una posiciió dominant en la dècada de 1500, fins al seu col·lapse catastròfic després de la Gran Fam de la dècada de 1840. En el període intermedi, també havia caigut en alçada social. Mentre que l'irlandès era la llengua de l'elit nativa en la dècada de 1500, a principis del segle XIX, era parlat principalment pels pobres a l'oest rural.

Tot i que el nombre absolut de parlants d'irlandès, amb quatre milions de persones, podria haver estat el més alt de la història, la llengua s'havia retirat completament de l'est del país i es va esfondrar fins i tot a l'oest després de la dècada de 1840.

Explicacions sobre el declivi

Col·laboradors, per ordre, Padraig Lenihan, Neil Buttimer, Fearghal McGarry

Aquí ens preguntem per què la llengua irlandesa primer va perdre la seva posició preeminent a Irlanda i després va declinar gairebé fins al punt d'extingir-se. Els factors sovint citats són la fam de la dècada de 1840, l'emigració i la introducció de les escoles nacionals obligatòries de parla anglesa en la dècada de 1830. No obstant això, els irlandesos ja havien perdut el control en gran part del país en aquell moment.

Padraig Lenihan argumenta que factors com la despossessió de l'elit nativa, i el desacoblament de la llengua de prestigi social van ser factors clau. Fearghal McGarry assenyala que a principis del segle XX, tant a Monaghan com en moltes altres zones rurals, la llengua es limitava a la gent gran.

Irlandès en comparació

Col·laboradors en ordre; Direcció: Neil Buttimer i Padraig Lenihan.

Tot i que no tenia precedents, la mort propera de l'irlandès era molt poc ànsia per a una llengua europea moderna. Aquí ens fixem en el declivi de la llengua en comparació amb altres llengües minoritàries.

Segona part: La llengua irlandesa, un fènix de les flames?

Un mural que representa la Gran Fam de la dècada de 1840, una calamitat que va donar un cop paralitzant a la llengua irlandesa.

Sobre els col·laboradors

Padraig Lenihan és historiador de la Irlanda moderna primerenca i autor de Catholics Confederats at War 1641-49, Conquest and Resistance: War In Seventeenth Century Ireland, 1690, Battle of the Boyne,i més recentment, Consolidating Conquest, Irlanda 1603-1727. És professor a la Universitat Nacional d'Irlanda, Galway.

Neil Buttimer és un estudiós de la llengua irlandesa. Ha donat conferències al Departament d'Irlandès Modern de la University College Cork des de 1982.

La seva recerca i docència es troben en la tradició irlandesa medieval, la Irlanda gaèlica anterior a la fam i la política cultural contemporània.

Ha publicat The heritage of Ireland (amb Colin Rynne i Helen Guerin, eds), 2000. Història i societat de Cork: assajos interdisciplinaris sobre la història d'un comtat irlandès (Dublín: 1993), i Catàleg de manuscrits irlandesos a la Universitat de Wisconsin-Madison (Dublín: 1989).

També va escriure un capítol de la Nova Història d'Irlanda sobre la llengua irlandesa des de 1921.

Fearghal McGarry és professora titular d'Història Moderna a la Queens University belfast. Ha escrit una sèrie de llibres sobre el republicanisme irlandès, incloent-hi; Irish Politics and the Spanish Civil War, Frank Ryan, Eoin O'Duffy a Self Made Hero and The Rising, Ireland Easter 1916 i va editar la col·lecció Republicanism in Modern Ireland.

Distribució dels parlants nadius d'irlandès el 1871.

Podcast: reprodueix en una finestra nova | Baixa