14-10-1998  (1746 lectures)

Tornar a explicar Utrecht

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traici√≥, amb l'ex√®rcit austr√≠ac a Barna, hauriem ven√ßut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Pa√Įsos Baixos (B√®lgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de N√†pols.. que us semblen les

[+]
0 Comentaris    

14-10-1998  (1728 lectures)    

2Tornar a explicar Utrecht

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traici√≥, amb l'ex√®rcit austr√≠ac a Barna, hauriem ven√ßut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Pa√Įsos Baixos (B√®lgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de N√†pols.. que us semblen les

[+]
0 Comentaris    

12-01-2013  (3382 lectures)    

La Universitat de Barcelona fou fundada al 1450?

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió

[+]
0 Comentaris    

29-09-2011  (1674 lectures)    

LA LÒGICA FORMAL APLICADA A LA RECERCA HISTÒRICA

Quan apareix la discussi√≥ i la pol√®mica entre els investigadors que intenten esbrinar la veritat de la nostra hist√≤ria i els acad√®mics, te√≤ricament autoritzats en la mat√®ria, es d√≥na la circumst√†ncia que, davant dels arguments que els primers presenten, els segons ‚Äďels acad√®mics‚Äď , tanquen la conversa, dient que ‚Äúel 99 % de la documentaci√≥ diu el contrari‚ÄĚ. Per√≤, s√≥n els documents antics un argument v√†lid en una argumentaci√≥ sobre un fet

[+]
0 Comentaris    

29-09-2011  (1723 lectures)    

Mètode hipotètic-deductiu

El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (3951 lectures)    

Joan de Mandeville - Libre de les Meravelles del Món

Gràcies a l'hebraista francés Claude Duret, i, a les seues obres Thrésor de l'Histoire des Langues de cet Univers & Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables & miraculeuses en nature, en edicions publicades de 1605 al 1619 a Yverdun (Suiza), sabem que Mandeville va escriure originalment la seva obra "El Llibre de les Meravelles del Món" en llengua romanesca. Ens re-copia uns troços del manuscrit original del segle XIV, on es pot veure que no es tracta d'occità sinó de

[+]
0 Comentaris    

17-11-2007  (1870 lectures)    

La longitud i els eclipsis de lluna -4rt viatge de Colom

En el seu quart viatge, l'Almirall va observar l'eclipsi del 29 de febrer de 1504, mentre estava a la badia de Santa Anna, Jamaica Colom va escriure a les Profecies que va determinar a partir de l'eclipsi que la seva longitud era de 7 hores i 15 minuts a l'oest de Cadis. La longitud real de Colom era de quatre hores i 44 minuts a l'oest de Cadis, per la qual cosa es produeix un enorme error que els historiadors acadèmics no saben explicar, però es molt fàcil: havia de mentir per deixar

[+]
0 Comentaris    

06-08-2006  (292 lectures)    

El Lazarillo de Tormes fou escrit en català

D‚Äôuns anys en√ß√† s‚Äôhan publicat tot un seguit d‚Äôestudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Llu√≠s Vives l‚Äôautoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al n√ļmero 29 de la revista Esp√©culo, afirmava que ‚Äú√©s important√≠ssim saber quin √©s l‚Äôautor d‚Äôuna obra, perqu√® el coneixement de la vida i del pensament de l‚Äôautor ajuda a penetrar el significat de la seva producci√≥‚ÄĚ. Per√≤ encara hi afegia: ‚ÄúEn el cas del Lazarillo, saber

[+]
0 Comentaris    

17-12-2013  (2220 lectures)    

El vidre catal√°

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la

[+]
0 Comentaris    

03-03-2016  (1085 lectures)    

Autors que anomenen al rei i regne d'Aragó: Tarraconia - Aragonia

L‚ÄôIvan Gim√©nez ha recopilat fragments d‚Äôautors en qu√® apareixen les expressions rei i regne d‚ÄôArag√≥ com rei i regne de "Tarragona". Despr√©s d‚Äôhaver realitzat una recopilaci√≥1 on expos√†vem, a trav√©s d‚Äėun breu recorregut historiogr√†fic, gran part de les diferents teories i opinions sobre el nom Arag√≥, a continuaci√≥ reproduirem fragments d‚Äôun seguit d‚Äôautors, que hem anat recopilant d‚Äôarreu d‚ÄôEuropa, els quals anomenen d‚Äôuna manera clara el rei i regne d‚ÄôArag√≥

[+]
1 Comentaris    

02-05-2015  (1037 lectures)    

La Corona d'Aragó i els reis de la Tarraconensis - Tarragonia

L‚ÄôIvan Gim√©nez ens sorpr√®n amb una molt suggestiva teoria ‚ÄĒja defensada per alguns escriptors de finals del segle XV endavant‚ÄĒ segons la qual la denominaci√≥ Arag√≥ pot provenir de Tarragona. Aix√≠ mateix, ens descobreix que els reis de la Confederaci√≥ Catalanoaragonesa tamb√© eren anomenats reis de la Tarraconensis.

[+]
0 Comentaris    

11-01-2013  (2257 lectures)    

Convent de Santa Caterina (Universitat-1219)

El Convent de Santa Caterina fou un convent dels dominics establert a Barcelona entre els segles XIII i XIX aproximadament en el que avui és el Mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, tot i que depassant-ne els límits. El temple acompanyat del convent fou un centre de formació dominicana i de devoció catòlica de primer ordre a la ciutat, essent comparable en les dimensions de la seva arquitectura a la mateixa catedral de Barcelona o a la de Santa Maria del Mar,

[+]
0 Comentaris    

14-08-2010  (3839 lectures)    

Descoberta catalana d'Austràlia

Inline image 1Inline image 1 La ciència catalana medieval ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar:


[+]
0 Comentaris    

23-05-2010  (18659 lectures)    

Origen del ciao i del siau català..

En Joan Calsapeu es va fer ress√≤ de la possible filiaci√≥ catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i despr√©s Frank Dub√© i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot itali√† pot provenir del siau catal√†. Tots tres al¬∑legaven la llarga pres√®ncia catalana a It√†lia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." √Čs de tots conegut que els avis -sobretot a pag√®s- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"

[+]
0 Comentaris    

23-05-2010  (1647 lectures)    

Ciao-ve-del-catala-siau..-


[+]
0 Comentaris    

23-05-2010  (13568 lectures)    

ciao vs. siau

En Joan Calsapeu es va fer ress√≤ de la possible filiaci√≥ catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i despr√©s Frank Dub√© i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot itali√† pot provenir del siau catal√†. Tots tres al¬∑legaven la llarga pres√®ncia catalana a It√†lia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." √Čs de tots conegut que els avis -sobretot a pag√®s- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"

[+]
0 Comentaris    

23-09-2017  (6243 lectures)    

Marc històric de l'Espasa catalana

966. Ambaixada de Borrell II a Al-H√†kam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, ‚Äúuna espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de Val√®ncia‚ÄĚ 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tis√≥ (forjada a Monts√≥) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada m√†gica, "de

[+]
1 Comentaris    

12-11-2011  (6053 lectures)    

BIRD'S SONG vs. A Yiddishe Mamme

The first nine stages (beats) of the Catalan song "Bird's song" are identical to the traditional Jewish song "A Yiddishe Mamme" the "Jewish mother", it must be considered along with the catalan national anthem "Els Segadors (harvesters) two Catalan songs of popular importance, which have a common root with traditional Jewish songs.
//www.youtube.com/watch?v=DPLDLFRRaco

[+]
0 Comentaris    

10-08-2015  (6 lectures)    

De Navigazzione-Cotrugli-Barca

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l‚Äôobra ‚ÄúNorte de la Contrataci√≥n‚ÄĚ( Sevilla, 1672): ¬ęTartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es for√ßoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los espa√Īoles no entienden aquel mareage‚ÄĚ..¬Ľ Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del

[+]
0 Comentaris    

17-09-2017  (1633 lectures)    

Espasers catalans


[+]
0 Comentaris    

17-09-2017  (1688 lectures)    

Esgrima a Catalunya


[+]
0 Comentaris    

17-09-2017  (2988 lectures)    

Mestre d''esgrima


[+]
0 Comentaris    

17-09-2017  (1689 lectures)    

Jaume Ponç (esgrima)


[+]
0 Comentaris    

12-11-2009  (3549 lectures)    

Ampolleta catalana

Amb les navegacions atl√†ntiques de l'√®poca dels descobriments -a part de la br√ļixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, per√≤ cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterr√†nies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegaci√≥ per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant m√©s de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent catal√†.

[+]
0 Comentaris