14-10-1998  (1983 lectures)

Tornar a explicar Utrecht

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traici√≥, amb l'ex√®rcit austr√≠ac a Barna, hauriem ven√ßut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Pa√Įsos Baixos (B√®lgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de N√†pols.. que us semblen les

[+]
0 Comentaris    

09-12-2011  (5645 lectures)    

PROVA DE LA FALSIFICACIO D'UN MANUSCRIT DE L'ARXIU REQUESENS

Carta de Joan d’Àustria a Felip II sobre la situació de la mar a les costes mediterrànies.., del 22 d’Agost de 1569 conservada a l’Arxiu del Palau Menor dels Requesens (avui a l'A.N.C.) i que pretén estar escrita a

[+]
0 Comentaris    

03-08-2019  (104 lectures)    

Goma pel cabell


[+]
0 Comentaris    

12-01-2013  (3587 lectures)    

La Universitat de Barcelona fou fundada al 1450?

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió

[+]
0 Comentaris    

01-01-2013  (4094 lectures)    

Cabo de aguas frías

Ferran Colom dixit: " Desde Tarragona al cabo de aguas fr√≠as hay veinticuatro leguas.Va la costa al nordeste cuarta al este. Esta el cabo de aguas fr√≠as en XLIIII grados y medio. En medio de dichos dos esta Barcelona y junto al cabo est√° Palam√≥s que es otro puerto. Desde Tortosa hasta este cabo es el reino de Catalu√Īa. Quin podria ser el cabo de aguas fr√≠as

[+]
1 Comentaris    

29-09-2011  (1869 lectures)    

LA LÒGICA FORMAL APLICADA A LA RECERCA HISTÒRICA

Quan apareix la discussi√≥ i la pol√®mica entre els investigadors que intenten esbrinar la veritat de la nostra hist√≤ria i els acad√®mics, te√≤ricament autoritzats en la mat√®ria, es d√≥na la circumst√†ncia que, davant dels arguments que els primers presenten, els segons ‚Äďels acad√®mics‚Äď , tanquen la conversa, dient que ‚Äúel 99 % de la documentaci√≥ diu el contrari‚ÄĚ. Per√≤, s√≥n els documents antics un argument v√†lid en una argumentaci√≥ sobre un fet

[+]
0 Comentaris    

29-09-2011  (1889 lectures)    

Mètode hipotètic-deductiu

El mètode hipotètic-deductiu és el fonament del mètode científic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ciència partia de l'observació de fets i que d'aquesta observació repetida de fenòmens comparables, s'extreien per inducció les lleis generals que governen aquests fenòmens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutjà la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducció i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals són hipòtesis

[+]
0 Comentaris    

29-09-2011  (1848 lectures)    

L√íGICA ARISTOT√ąLICA

La lògica aristotèlica és un mètode de la lògica basada en els principis del filòsof grec Aristòtil (Estagira, Macedònia 384 aC - Calcis Eubea, Grècia 322 aC), primer pensador a formalitzar el sistema lògic de tan encertada manera que les seves propostes han transcendit fins als nostres dies. Aristòtil va plantejar les seves idees en diverses obres, reunides posteriorment sota el nom de Organon, per difondre el seu coneixement sobre les lleis del raonament, argumentant que aquestes

[+]
0 Comentaris    

25-12-2010  (745 lectures)    

Bella Caterina - Principessa

La Pràcticament imperceptible empremta d'un dit en una cantonada. Aquest mínim detall, invisible fins ara, ha permès atribuir un quadre que es pensava era obra d'un artista alemany del segle XIX al geni del Renaixement Leonardo da

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (4438 lectures)    

Joan de Mandeville - Libre de les Meravelles del Món

Gràcies a l'hebraista francés Claude Duret, i, a les seues obres Thrésor de l'Histoire des Langues de cet Univers & Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables & miraculeuses en nature, en edicions publicades de 1605 al 1619 a Yverdun (Suiza), sabem que Mandeville va escriure originalment la seva obra "El Llibre de les Meravelles del Món" en llengua romanesca. Ens re-copia uns troços del manuscrit original del segle XIV, on es pot veure que no es tracta d'occità sinó de

[+]
0 Comentaris    

17-11-2007  (2132 lectures)    

La longitud i els eclipsis de lluna -4rt viatge de Colom

En el seu quart viatge, l'Almirall va observar l'eclipsi del 29 de febrer de 1504, mentre estava a la badia de Santa Anna, Jamaica Colom va escriure a les Profecies que va determinar a partir de l'eclipsi que la seva longitud era de 7 hores i 15 minuts a l'oest de Cadis. La longitud real de Colom era de quatre hores i 44 minuts a l'oest de Cadis, per la qual cosa es produeix un enorme error que els historiadors acadèmics no saben explicar, però es molt fàcil: havia de mentir per deixar

[+]
0 Comentaris    

06-08-2006  (458 lectures)    

El Lazarillo de Tormes fou escrit en català

D‚Äôuns anys en√ß√† s‚Äôhan publicat tot un seguit d‚Äôestudis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Llu√≠s Vives l‚Äôautoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al n√ļmero 29 de la revista Esp√©culo, afirmava que ‚Äú√©s important√≠ssim saber quin √©s l‚Äôautor d‚Äôuna obra, perqu√® el coneixement de la vida i del pensament de l‚Äôautor ajuda a penetrar el significat de la seva producci√≥‚ÄĚ. Per√≤ encara hi afegia: ‚ÄúEn el cas del Lazarillo, saber

[+]
0 Comentaris    

17-12-2013  (2420 lectures)    

El vidre catal√°

El Vidre català s'ha fabricat a tota la costa de llevant de la península des de fa segles. No falten notícies i documents que proven l'existència de vidrieries prou importants a Catalunya des del segle XIII[1] (prescindint de les que es tenen sobre l'època romana i la dominació àrab) i consta que es fabricaven en els segles XIV i XV vidrieres artístiques per a les esglésies a part de vasos ordinaris i copes fines. Segons Waters, des del segle X només Egipte i Catalunya coneixien la

[+]
0 Comentaris    

11-01-2013  (2498 lectures)    

Convent de Santa Caterina (Universitat-1219)

El Convent de Santa Caterina fou un convent dels dominics establert a Barcelona entre els segles XIII i XIX aproximadament en el que avui és el Mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, tot i que depassant-ne els límits. El temple acompanyat del convent fou un centre de formació dominicana i de devoció catòlica de primer ordre a la ciutat, essent comparable en les dimensions de la seva arquitectura a la mateixa catedral de Barcelona o a la de Santa Maria del Mar,

[+]
0 Comentaris    

14-08-2010  (4169 lectures)    

Descoberta catalana d'Austràlia

Inline image 1Inline image 1 La ciència catalana medieval ens va obrir molts fronts, entre els quals podem esmentar:


[+]
0 Comentaris    

23-05-2010  (19820 lectures)    

Origen del ciao i del siau català..

En Joan Calsapeu es va fer ress√≤ de la possible filiaci√≥ catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i despr√©s Frank Dub√© i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot itali√† pot provenir del siau catal√†. Tots tres al¬∑legaven la llarga pres√®ncia catalana a It√†lia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." √Čs de tots conegut que els avis -sobretot a pag√®s- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"

[+]
3 Comentaris    

23-05-2010  (1766 lectures)    

Ciao-ve-del-catala-siau..-


[+]
0 Comentaris    

23-05-2010  (13801 lectures)    

ciao vs. siau

Joan Calsapeu se hizo eco de la posible filiación catalana del saludo ciao diciendo: "..Primero Manel Capdevila, y después Frank Dubé y Jordi Bilbeny, propusieron que la expresión italiana puede provenir del "siau" catalán. Los tres alegaban la larga presencia catalana en Italia y dudaban del paso Schiavo > ciao, propugnado hasta ahora por la filología italiana .. "Es de todos conocido que los abuelos -sobre todo los campesinos- emplean el "siau" o incluso "apa

[+]
0 Comentaris    

23-09-2017  (6755 lectures)    

Marc històric de l'Espasa catalana

966. Ambaixada de Borrell II a Al-H√†kam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, ‚Äúuna espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de Val√®ncia‚ÄĚ 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tis√≥ (forjada a Monts√≥) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada m√†gica, "de

[+]
1 Comentaris    

10-08-2015  (6 lectures)    

De Navigazzione-Cotrugli-Barca

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l‚Äôobra ‚ÄúNorte de la Contrataci√≥n‚ÄĚ( Sevilla, 1672): ¬ęTartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es for√ßoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los espa√Īoles no entienden aquel mareage‚ÄĚ..¬Ľ Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del

[+]
0 Comentaris    

17-09-2017  (1854 lectures)    

Espasers catalans


[+]
0 Comentaris    

17-09-2017  (1902 lectures)    

Esgrima a Catalunya


[+]
0 Comentaris    

17-09-2017  (3351 lectures)    

Mestre d''esgrima


[+]
0 Comentaris    

17-09-2017  (1903 lectures)    

Jaume Ponç (esgrima)


[+]
0 Comentaris