Ignacio Olag眉e proposa una tesi revisionista segons la qual la invasi贸 isl脿mica del 711 no va existir com a invasi贸 militar, sin贸 que va ser un proc茅s intern d鈥檈voluci贸 religiosa i pol铆tica dins de la Hisp脿nia

BIBLIOTECA DEL CLUB N脌UTIC ARENYS DE MAR

info@cnarenys.com -Reserva lliure pels no socis

El 3er cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00

La p贸lvora catalana i les guerres d'it脿lia鈥� 13 de juny de 2025

La 1陋 volta la m贸n

el jonquerenc Llu铆s Maria Mandado est脿 presentant el seu llibre (publicat per Biblioteca Oculta, el novembre del 2015) sobre la catalanitat del Cid. El treball de Mandado forma part d'una escola que, subtilment i per mitj脿 de la introducci贸 del dubte, va capgirant certs coneixements que estaven fixats en la hist貌ria d'Espanya i que formen part de la mitologia espanyola. Mandado en defensa la catalanitat i el relaciona amb els senyors d'Urgell i

This report explores the circumstances surrounding Leonardo da Vinci's residence at the Ch芒teau du Clos Luc茅 in Amboise, France, under the patronage of King Francis I. It also examines the theory that Leonardo was not a willing guest but rather a "luxury prisoner," as well as the connection between his most cherished portrait, the Mona Lisa (La Gioconda), and Isabella of Aragon, a figure of great personal significance to the

Durant molts anys s'ha senyalat a Isabel com un dels possibles models per a la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, fet possible, ja que Leonardo fou el pintor de la cort del duc de Mil脿 durant 11 anys. A la d猫cada de 1970 Robert Payne[1] va ser el primer e suggerir que Isabel havia estat la model de la Mona Lisa , el retrat de Leonardo da Vinci. La model reconeguda tradicionalment era Lisa Gherardini o Lisa del Giocondo. La historiadora Maike Vogt-L眉erssen, sost茅 al seu llibre publicat el

L'1 de Maig de 1978 vaig anar a Nova York a comprar-me un Apple II. En el ferry cap a Dover em va fer auto-stop fins Londres una noia que vivia a Villeneuve-d'Aval. Meravellat per la catalanitat del terme li vaig preguntar si hi havia una Villeneuve-d'Amont. Em va dir que com ho havia intu茂t. Jo vaig respondre que era una tradici贸 catalana que dos pobles d'origen com煤 situats sobre un terreny amb pendent s鈥檃nomenin "Poble d'Amunt i Poble d'Avall". Tant 茅s aix铆 que, Arenys de Mar, si no

Ja fa tres mesos que ha sortit a la llum el meu llibre Col贸n, la seva veritable identitat al descobert. Com era previsible, molts estudiosos i interessats en el tema l'han desdenyat a partir de prejudicis, sense ni tan sols fer-li una ullada. A tots ells va dirigit aquest article. Hi vaig exposar alguns "punts forts" de la meva teoria, els quals no s贸n realment els m茅s importants, per貌 poden apuntar que aquesta t茅 bases s貌lides. Per aix貌, vaig destacar alguns passatges de l'obra,