El caràcter bascoide[1] d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponímia de l'Alt Aragó i a l'àrea pirinenca gascona.

ARTICLE ESBORRAT -SENSE AVISAR- PELS INQUISIDORS DE LA VIQUIPÈDIA CATALANA ALS SIS ANYS DE LA SEVA CREACIÓ !!.. El més interessant és que han esborrat tot l'historial, no ja de l'article, sinó també de la votació..

Santander era "Sent Andir" (Sent Andreu) el 1349, en plena guerra dels 100 anys, quan els de Baione, a l'Aquitània anglesa aliada de Borgonya, parlaven la mateixa llengua que els Borgonyons i els normands reis d'Angleterra (Leonor d'Aquitània, Ricard Cor de Lleó), ja que n'eren súbdits.. és a dir => un gascó que sembla més català que occità.. es tracte -no ho dubteu- de la mateixa llengua "romanesque" que parlava en Mandevila i també el Duc de Borgonya rebesavi de Carles V (quina

La Guerra de les Vespres sicilianes o simplement Guerra de les Vespres va ser un conflicte que va començar amb la insurrecció de les Vespres sicilianes contra Carles d'Anjou el 1282 i va acabar el 1302 amb la Pau de Caltabellotta . Es va lluitar a Sicília, Catalunya (la croada contra Catalunya ) i en altres llocs de la Mediterrània occidental entre el rei de Catalunya d'una banda i de l'altra banda l'angeví Carles d'Anjou, el seu fill Carles II, els reis de França amb el papat, Jaume II

Hi ha una illa minúscula al Mediterrani que amb el seu topònim va batejar un dels poetes més singulars de la literatura catalana medieval. Ubicada al golf de Nàpols i sempre a l'ombra d'illes més conegudes com Ischia o Capri, quan Procida va ser escollida recentment Capital Italiana de la Cultura 2022 va destacar-se que aquesta illa volcànica cinc vegades més petita que Formentera tenia des de sempre una estreta relació amb el món de la cultura, havent esdevingut l'escenari d'obres