Solitari

Posició inicial del joc.
Tipus	joc de tauler
Jugadors	1
Edats	5 +
Preparació	1 minut
Durada	De 10 a 20 minuts
Complexitat	Mitjana
Estratègia	Mitjana
Atzar	Cap
Habilitats	Pensament estratègic

El solitari (conegut també com a Senku, i en anglès com a Peg Solitaire) és un joc de tauler solitari abstracte d'origen dubtós, probablement de l'edat mitjana. Es creu que va tenir un origen europeu, encara que s'afirma també que va tenir un origen persa. Originalment era anomenat "un soldat" o "un sol", però va començar a tenir popularitat a partir d'aquest darrer nom.

Contingut

• 1 Història
• 2 Regles
• 3 Referències
• 4 Enllaços externs

Història

El joc està documentat per primera vegada a França, el 1687, en un gravat fet per Claude-Auguste Berey, retratant na Anne de Rohan-Chabot, princesa de Soubise, i va ser segurament jugat a la cort de Lluís XIV. A Anglaterra no està documentat fins a 1746.

Regles

Es juga sobre un tauler amb forma de creu compost per tres files i tres columnes entrecreuades perpendicularment, cadascuna amb 7 espais de llarg (que poden ser interseccions o escacs, depenent del disseny). El tauler de joc té en total 33 llocs. El jugador disposa de 32 peces. A l'inici del joc estan tots els espais ocupats, excepte el del centre. El jugador ha de moure una peça per torn. Les peces només poden moure's capturant mitjançant un "salt" sobre una altra, com a les dames. Només es pot capturar ortogonalment, mai en diagonal. Així, al principi, només 4 peces tenen possibilitat de moure, capturant-ne una. L'objectiu del joc és eliminar totes les peces, deixant-ne només una al tauler, preferiblement al centre.

Referències

• Solitari (1 jugador)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Solitari

• Programa de codi lliure per jugar al solitari