Se presentan argumentos inéditos demostrando que la 1ª carta impresa lo fue en catalán, o al menos que la edición en catalán fue anterior a la edición "in Folio" de Barcelona, ​​hecho apoyado por los estudiosos alemanes de la edición de Estrasburgo, ya que en la versión alemana, impresa por Kistler en Strassburg, dice claramente que fue traducida del catalán y del latín: "Getüetschet VSS der katilonischen Zungen VND VSS dem Latin", además contiene gran cantidad de datos

A la catedral de Santo Domingo (República Dominicana), coneguda també com la Catedral Primada d'Amèrica,es mostra el sepulcre on s'afirma que descansen les restes de Cristòfor Colom, qui va descobrir els primers territoris americans. No obstant això, a la Catedral de Sevilla hi ha un túmul impressionant en què quatre cavallers -que representen els regnes de Castella, Lleó, Aragó i Navarra- porten a coll el fèretre de l'il·lustre marí. Per als espanyols no hi ha cap mena de dubte que

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceànics perquè els primers navegants oceànics eren

Durant més de 200 anys el "Tirant lo blanc" en català no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'únic del que hi havien còpies impreses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser difícil d'obtenir per raó de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!).

La galera catalana (antigament galea),[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines). Com a mínim a partir

André Rossfelder, va ser un premiat escriptor i geòleg marí nascut a França, va servir en la Resistència francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ciències (Geologia) i va explorar el nord d'Àfrica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, després del fallit atentat a Degaulle, es va haver de

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del

Quan parlen malament de tú als mitjans, en el fons t'estan fent un favor.. és alló que diu el refrà castellà: "Hablen bien o mal pero que hablen".. com pitjor parlin de tú.. el teu nom arribarà a més gent i més gent es podrà sentir solidària amb la teva causa. Tots el que van perseguir als de Ciutadans, dient que no s'havia de votar un partit català .. en el fons.. els van beneficiar. Un altre cas típic és el cop de puny a en Rajoy durant la campanya

Ens agradi o no.. al "Regimen Sanitatis Salernitanum" hi tenim dibuixat un "típic cagané català" en plena Edat Mitjana .. (que hi feiem els catalans a Salern?.. si més no.. l'Arnau..) Composat i comentat per l'Arnau de Vilanova a Montecassino - Salerno.. ens l'il·lustra amb la figura d'un cagané.. Be!..que hi ha més important per a la salut?.. Els Regimen Sanitatis són generalment escrits en llatí, però, des de mitjans dels '300, es tradueixen a la llengua vernacla, o fins i

Els fenicis, per exemple, ens van portar el vidre.. però cal no menystenir la importància de la cultura dels ibers, que s'estenien des del país basc fins a Geòrgia i que van donar origen -amb el transcurs dels segles- a un llenguatge, el "proto-romanç", parlat a tota l'Europa romana des de l'Aquitània-Occitània i el futur "llevant català" fins a la llunyana Romania -en paral·lel al llatí oficial escrit amb el que s'hi va arribar a