Els que van veure aquest tr脿iler (sense saber que era de la pel路l铆cula Contagion, de Steven Soderbergh), el primer que van pensar 茅s que es podia tractar d'un muntatge, costava de creure que s'havia estrenat a tot el m贸n l'any 2011. De fet va tornar a l'actualitat i es va convertir en uns dels films m茅s buscats per ra贸 de de la semblan莽a amb la pand猫mia del coronavirus (COVID-19), que s'estava vivint a Europa i a la resta del

Un dia, no recordo a quin any del canvi de mil路lenni, el senyor Clavel va entrar a l鈥檃gencia de viatges on jo treballava, venia de 鈥淔ran莽a鈥�; volia que li prepar茅s un itinerari amb excursions per un grup en autocar, un r脿pid mos o tast de Catalunya, b脿sicament Barcelona. Com podeu suposar li vaig demanar la seva adre莽a. 鈥� Escatalens 鈥揺m va dir鈥�, aix貌 茅s prop de Montauban, al nord de Tolosa o millor dit, al centre

La aljamia o alyam铆a (de l'脿rab 丕賱兀毓噩賻賲賷賻賾丞 o 丕賱毓噩賻賲賷賻賾丞 romanitzat al-'a千amiyah o al-a'a千amiyah, 芦estrangera禄) 茅s l'escriptura amb car脿cters 脿rabs d'una llengua no 脿rab; en espanyol aquest nom s'aplica gaireb茅 sempre als documents roman莽os escrits amb alfabet 脿rab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts roman莽os inclosos dins de texts 脿rabs, com les jarchas, per貌 sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transici贸, a trav茅s dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llat铆 amurca, o del mot grec 魏蠀尾蔚蟻谓峒偽� (kubern芒n) al llat铆 gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i despr茅s

La vida y hechos de Estebanillo Gonz谩lez, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), 茅s una novel路la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genu茂na per un "p铆caro" (ben documentat en altres fonts), per貌 per alguns estudiosos, 茅s una mera obra de ficci贸. 脡s un dels 煤ltims grans 猫xits de la literatura barroca espanyola durant el segle

De nom oficial Esgl茅sia Nacional Espa帽ola de Santiago i Montserrat (des de 1870), 茅s coneguda com Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), despr茅s d'haver estat l'esgl茅sia representativa de la Corona d'Arag贸 durant quatre segles, avui dia 茅s l'esgl茅sia nacional d'Espanya a Roma. Des de 2003 t铆tol cardenalici, atorgat amb una arbitrarietat manifesta al cardenalat de Sevilla amb l'excusa de que tamb茅 茅s l'esgl茅sia de Santiago, quan sempre

Se presentan argumentos in茅ditos demostrando que la 1陋 carta impresa lo fue en catal谩n, o al menos que la edici贸n en catal谩n fue anterior a la edici贸n "in Folio" de Barcelona, 鈥嬧�媓echo apoyado por los estudiosos alemanes de la edici贸n de Estrasburgo, ya que en la versi贸n alemana, impresa por Kistler en Strassburg, dice claramente que fue traducida del catal谩n y del lat铆n: "Get眉etschet VSS der katilonischen Zungen VND VSS dem Latin", adem谩s contiene gran cantidad de datos

Les dues variants m茅s importants en la construcci贸 dels bucs medievals fan refer猫ncia a la disposici贸 de les llates del folre. Hi ha dos tipus predominants: bucs amb folre tinglat i bucs amb folre llis (format per planxes juxtaposades sobre una estructura de quadernes). Folre tinglat.- Sense tenir en compte les excepcions, el folre tinglat s'usava a les costes del mar B脿ltic i de l'oce脿 Atl脿ntic. Folre llis.- El folre designat com a llis (en aquest article) resumeix el sistema

El Principat de Tarragona fou una concessi贸 de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 Robert d'Aguil贸 amb autoritzaci贸 del Papa, i com a donaci贸 efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fruct铆feres les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominaci贸 musulmana. A la mort del bisbe concessionari, Oleguer de Barcelona, les donacions havien de ser de pactades de nou i el bisbe que el succe铆, Bernat

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRA脟AR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATAL脌 I MALT脠S" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oce脿nics perqu猫 els primers navegants oce脿nics eren

La meva intuici贸 de petit: que la tradici贸 catalana de Santa B脿rbara i els trons estava relacionada amb la santab脿rbara dels vaixells, o amb El Gallard pertanyent al Presidi de Santa B脿rbara.. amb la marca del fonedor.. Josephus Barnola- BAR - 1766 que era el mestre campaner que va fondre LA TOMASA i altres campanes de