Nou terme "Paral路lelisme inter-linguae" (Manel Capdevila) Una de les influ猫ncies m茅s notables del llat铆 en les "oficialment batejades com filles seves" (les lleng眉es rom脿niques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes lleng眉es, s贸n els quasi dos mil路lers de paraules acabades en "@ATIO" en llat铆 que existeixen al vocabulari de les seves filles - tot i que en algunes canvia el significat-: "@ACION" (occit脿), "@ACI脫" (catal脿), "@AZION" (lingua franca),

El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) 茅s un concepte geogr脿fic que pot ser interpretat de diverses maneres. Des del punt de vista modern coincideix, aproximadament, amb el paral路lel de l鈥檌lla de Rodes, 36掳N. El diafragma geogr脿fic indicat est脿 relacionat amb diversos temes (aparentment allunyats del concepte) i el seu estudi presenta un gran

Els Catalauni (en llat铆, o tamb茅 Catelauni) s贸n un poble belga o celta de la G脿l路lia Belga. La seva ciutat principal era Civitas Catalaunorum entre Civitas Suessionum i Civitas Veromanduorum. El poble dels catalauni era probablement dependent dels rems (remi). El seu territori estava situat a l鈥檃ctual regi贸 de Ch芒lons-en-Champagne ( Marne ). El seu nom, malgrat les aparences, no 茅s sin貌nim del dels britans Catuvellauni, per b茅 que tots dos contenen l'element catu-, 芦batalla禄;

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transici贸, a trav茅s dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llat铆 amurca, o del mot grec 魏蠀尾蔚蟻谓峒偽� (kubern芒n) al llat铆 gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i despr茅s

FERDINANDO I (Ferrante) d'Aragona, re di Napoli. - F., cos矛 chiamato dal nonno paterno Fernando I d'Aragona, era l'unico figlio maschio, illegittimo, di Alfonso V d'Aragona. Essendo F. nato a Valencia, si era supposto che la madre, Gueraldona Carlino, fosse spagnola, ma il suo nome riconduce piuttosto ad un'origine napoletana, ipotesi confermata anche dalla data di nascita di Ferdinando. Quella pi霉 convincente dal punto di vista cronologico - il 2 giugno 1424 - suggerisce infatti che fosse

Andreas Walsperger (nascut ca. 1415 a Radkersburg; lloc i data de la mort desconeguts) va ser un cart貌graf alemany del segle XV. Fill d'un Fuster, es convert铆 en un monjo benedict铆 a St. Peter's a Salzburg el 1434. Va abandonar el monestir el 1442. Poc m茅s se sap d'ell, excepte que en 1448/9[1] va crear el seu mapa a

En her脿ldica, la brisura (del franc猫s brisure, de briser, 'trencar') 茅s qualsevol modificaci贸 que s'introdueix a les armories d'una fam铆lia per tal de distingir-ne les diferents branques o b茅 els bastards. L'煤s de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gaireb茅 a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses

Teresa Boronat i Fabra, coneguda art铆sticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, core貌grafa i professora de dansa cl脿ssica. Tamb茅, com les ballarines cl脿ssiques de la seva 猫poca, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a pa茂sos d'arreu del m贸n barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa cl脿ssica, amb

La roda de l'any 茅s un Calendari utilitzat en Wicca i altres religions Neo-paganes per marcar i celebrar el cicle de les estacions. Aquest cicle es compon de vuit festivals anomenats Sabbats'. Segons el paganisme, la roda de l'any es reflecteix en les nostres vides: naixement, creixement, decad猫ncia i

Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - Par铆s, 19 d'abril de 1922) fou un empresari catal脿 establert a Par铆s. 脡s l'art铆fex de la m铆tica sala d'espectacles parisenca Moulin Rouge, de la sala Olympia i fou el primer a aplicar a Fran莽a el Pari-Mutuel, un sistema d'aposta entre m茅s de dues persones que s'usa sovint a les curses de cavalls i a Espanya t茅 com a exemple t铆pic la

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci贸. 脡s un s铆mbol molt est猫s en el cristianisme c猫ltic, tot i que podria tenir or铆gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. 脡s el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb茅 com a representaci贸 del nombre cinc agafant el punt del