28-03-2020  (83 lectures)

Contagion - Contagio - Hoax-2019 o no-2011?

Els que van veure aquest tr脿iler (sense saber que era de la pel路l铆cula Contagion, de Steven Soderbergh), el primer que van pensar 茅s que es podia tractar d'un muntatge, costava de creure que s'havia estrenat a tot el m贸n l'any 2011. De fet va tornar a l'actualitat i es va convertir en uns dels films m茅s buscats per ra贸 de de la semblan莽a amb la pand猫mia del coronavirus (COVID-19), que s'estava vivint a Europa i a la resta del

[+]
0 Comentaris    

09-04-2019  (437 lectures)    

1900 en 'ATIO' - 'Paral路lelisme inter-linguae'

Nou terme "Paral路lelisme inter-linguae" (Manel Capdevila) Una de les influ猫ncies m茅s notables del llat铆 en les "oficialment batejades com filles seves" (les lleng眉es rom脿niques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes lleng眉es, s贸n els quasi dos mil路lers de paraules acabades en "@ATIO" en llat铆 que existeixen al vocabulari de les seves filles - tot i que en algunes canvia el significat-: "@ACION" (occit脿), "@ACI脫" (catal脿), "@AZION" (lingua franca),

[+]
0 Comentaris    

02-11-2018  (5042 lectures)    

Escatalens, un enclavament catal脿 desconegut

Un dia, no recordo a quin any del canvi de mil路lenni, el senyor Clavel va entrar a l鈥檃gencia de viatges on jo treballava, venia de 鈥淔ran莽a鈥; volia que li prepar茅s un itinerari amb excursions per un grup en autocar, un r脿pid mos o tast de Catalunya, b脿sicament Barcelona. Com podeu suposar li vaig demanar la seva adre莽a. 鈥 Escatalens 鈥揺m va dir鈥, aix貌 茅s prop de Montauban, al nord de Tolosa o millor dit, al centre

[+]
0 Comentaris    

23-10-2017  (6610 lectures)    

Diafragma de Dicearc de Messina

El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) 茅s un concepte geogr脿fic que pot ser interpretat de diverses maneres. Des del punt de vista modern coincideix, aproximadament, amb el paral路lel de l鈥檌lla de Rodes, 36掳N. El diafragma geogr脿fic indicat est脿 relacionat amb diversos temes (aparentment allunyats del concepte) i el seu estudi presenta un gran

[+]
0 Comentaris    

19-05-2017  (340 lectures)    

Aljamia - aljamiat

La aljamia o alyam铆a (de l'脿rab 丕賱兀毓噩賻賲賷賻賾丞 o 丕賱毓噩賻賲賷賻賾丞 romanitzat al-'a千amiyah o al-a'a千amiyah, 芦estrangera禄) 茅s l'escriptura amb car脿cters 脿rabs d'una llengua no 脿rab; en espanyol aquest nom s'aplica gaireb茅 sempre als documents roman莽os escrits amb alfabet 脿rab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts roman莽os inclosos dins de texts 脿rabs, com les jarchas, per貌 sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per

[+]
0 Comentaris    

03-01-2017  (2181 lectures)    

Catalauni - Catelauni

Els Catalauni (en llat铆, o tamb茅 Catelauni) s贸n un poble belga o celta de la G脿l路lia Belga. La seva ciutat principal era Civitas Catalaunorum entre Civitas Suessionum i Civitas Veromanduorum. El poble dels catalauni era probablement dependent dels rems (remi). El seu territori estava situat a l鈥檃ctual regi贸 de Ch芒lons-en-Champagne ( Marne ). El seu nom, malgrat les aparences, no 茅s sin貌nim del dels britans Catuvellauni, per b茅 que tots dos contenen l'element catu-, 芦batalla禄;

[+]
0 Comentaris    

03-01-2017  (2120 lectures)    

Braccae - Bragas

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transici贸, a trav茅s dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llat铆 amurca, o del mot grec 魏蠀尾蔚蟻谓峒偽 (kubern芒n) al llat铆 gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i despr茅s

[+]
0 Comentaris    

03-01-2017  (2177 lectures)    

Guiana - Guyenne

Guiana ( / g 丧 i . J 蓻 n / ), en occit脿 : Guyana / g i 藞 j a . n 蓴 / ) 茅s una antiga prov铆ncia situada al sud-oest de Fran莽a. Els seus l铆mits han fluctuat al llarg de la hist貌ria en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquit脿nia i Occit脿nia . Portant el t铆tol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va apar猫ixer al segle XIII per substituir el terme "Aquit脿nia". Sota l' Antic R猫gim , Guiana era una de les prov铆ncies m茅s grans de

[+]
0 Comentaris    

23-10-2012  (5804 lectures)    

Estebanillo Gonz谩lez - Picaresca

La vida y hechos de Estebanillo Gonz谩lez, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), 茅s una novel路la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genu茂na per un "p铆caro" (ben documentat en altres fonts), per貌 per alguns estudiosos, 茅s una mera obra de ficci贸. 脡s un dels 煤ltims grans 猫xits de la literatura barroca espanyola durant el segle

[+]
0 Comentaris    

08-10-2010  (271 lectures)    

Bartomeu Ferrer - Ferrelo


[+]
0 Comentaris    

08-10-2010  (723 lectures)    

Fort煤n Ximenes - Ximenis


[+]
0 Comentaris    

08-10-2010  (307 lectures)    

El nom de California


[+]
0 Comentaris    

19-08-2009  (1775 lectures)    

Santa Maria di Monserrato

De nom oficial Esgl茅sia Nacional Espa帽ola de Santiago i Montserrat (des de 1870), 茅s coneguda com Santa Maria in Monserrato degli Spagnoli (Santa Maria de Montserrat dels Espanyols), despr茅s d'haver estat l'esgl茅sia representativa de la Corona d'Arag贸 durant quatre segles, avui dia 茅s l'esgl茅sia nacional d'Espanya a Roma. Des de 2003 t铆tol cardenalici, atorgat amb una arbitrarietat manifesta al cardenalat de Sevilla amb l'excusa de que tamb茅 茅s l'esgl茅sia de Santiago, quan sempre

[+]
0 Comentaris    

22-11-2007  (2781 lectures)    

Illa Navassa - 4rt viatge

El 1504, Crist貌for Colom, encallat a Jamaica durant el quart viatge, va enviar alguns tripulants en canoa a l'illa Hispaniola a buscar ajuda. Van topar amb l'illa a mig cam铆, per貌 no tenia aigua. Colom la va anomenar Navassa (augmentatiu de "nava-" que significa nau grossa, l'illa t茅 forma de nau), per貌 els navegants la van deixar de costat durant els seg眉ents 350

[+]
0 Comentaris    

23-10-2014  (13432 lectures)    

Colon y la carta en Aleman

Se presentan argumentos in茅ditos demostrando que la 1陋 carta impresa lo fue en catal谩n, o al menos que la edici贸n en catal谩n fue anterior a la edici贸n "in Folio" de Barcelona, 鈥嬧媓echo apoyado por los estudiosos alemanes de la edici贸n de Estrasburgo, ya que en la versi贸n alemana, impresa por Kistler en Strassburg, dice claramente que fue traducida del catal谩n y del lat铆n: "Get眉etschet VSS der katilonischen Zungen VND VSS dem Latin", adem谩s contiene gran cantidad de datos

[+]
0 Comentaris    

23-10-2015  (12606 lectures)    

Leonard de Noblac - Sant occit脿-catal脿

Leonard de Noblac (o de Limoges o Noblet ; tamb茅 conegut com Lienard, Linhart, Leonhard, L茅onard, Leonardo, Annard ) (mort el 559 dC), 茅s un sant occit脿 associat a la ciutat i abadia de Saint-L茅onard-de-Noblat, a Haute-Vienne, a la regi贸 del Limousin d'Occit脿nia. Patr贸 de:presoners pol铆tics, persones empresonades, presoners de guerra i presoners, dones en feina, aix铆 com

[+]
0 Comentaris    

21-03-2013  (2870 lectures)    

Buc

Les dues variants m茅s importants en la construcci贸 dels bucs medievals fan refer猫ncia a la disposici贸 de les llates del folre. Hi ha dos tipus predominants: bucs amb folre tinglat i bucs amb folre llis (format per planxes juxtaposades sobre una estructura de quadernes). Folre tinglat.- Sense tenir en compte les excepcions, el folre tinglat s'usava a les costes del mar B脿ltic i de l'oce脿 Atl脿ntic. Folre llis.- El folre designat com a llis (en aquest article) resumeix el sistema

[+]
0 Comentaris    

18-12-2017  (673 lectures)    

Les restes de Colom i l'antropologia

A la catedral de Santo Domingo (Rep煤blica Dominicana), coneguda tamb茅 com la Catedral Primada d'Am猫rica,es mostra el sepulcre on s'afirma que descansen les restes de Crist貌for Colom, qui va descobrir els primers territoris americans. No obstant aix貌, a la Catedral de Sevilla hi ha un t煤mul impressionant en qu猫 quatre cavallers -que representen els regnes de Castella, Lle贸, Arag贸 i Navarra- porten a coll el f猫retre de l'il路lustre mar铆. Per als espanyols no hi ha cap mena de dubte que

[+]
0 Comentaris    

24-12-2015  (343 lectures)    

Principat de Tarragona -Tarragonia

El Principat de Tarragona fou una concessi贸 de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 Robert d'Aguil贸 amb autoritzaci贸 del Papa, i com a donaci贸 efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fruct铆feres les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominaci贸 musulmana. A la mort del bisbe concessionari, Oleguer de Barcelona, les donacions havien de ser de pactades de nou i el bisbe que el succe铆, Bernat

[+]
0 Comentaris    

11-11-2014  (2813 lectures)    

Noms dels vents cl脿ssics

A l' antic m贸n mediterrani , els vents cl脿ssics de la br煤ixola eren noms per als punts d'orientaci贸 geogr脿fica i orientaci贸, en associaci贸 amb els vents tals que els antics grecs i romans van concebre. Les antigues roses de vent solien tenir dotze vents i, per tant, dotze punts d'orientaci贸, de vegades redu茂des a vuit o van augmentar a

[+]
0 Comentaris    

08-05-2014  (3326 lectures)    

Amalfi-Malta: Els noms dels vents

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRA脟AR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATAL脌 I MALT脠S" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oce脿nics perqu猫 els primers navegants oce脿nics eren

[+]
1 Comentaris    

24-05-2013  (296 lectures)    

Or铆gens catalans dels Gittern-Guitarr贸-Ukelele i els Amat de Cremona

Or铆gens catalans dels Gittern-Guitarr贸-Ukelele i els Amat de

[+]
0 Comentaris    

22-12-2011  (2697 lectures)    

Santa B脿rbara i la p貌lvora catalana

La meva intuici贸 de petit: que la tradici贸 catalana de Santa B脿rbara i els trons estava relacionada amb la santab脿rbara dels vaixells, o amb El Gallard pertanyent al Presidi de Santa B脿rbara.. amb la marca del fonedor.. Josephus Barnola- BAR - 1766 que era el mestre campaner que va fondre LA TOMASA i altres campanes de

[+]
0 Comentaris    

02-05-2011  (4805 lectures)    

Tirante el blanco o Tirant lo Blanch

Durant m茅s de 200 anys el "Tirant lo blanc" en catal脿 no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'煤nic del que hi havien c貌pies impreses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser dif铆cil d'obtenir per ra贸 de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!).

[+]
0 Comentaris