No foren el vots de Casp l'origen del nostre problema sinó Balaguer.. com podia haver sigut qualsevol altre ciutat Respecte la influència de "Benet XIII".. si tenia bombardes o.. va poder influir sobre qui tenia bombardes.. llavors va manar.. si no hi tenia accés.. va manar un altre.. El que va manar a Casp va ser la pòlvora i les bombardes q la tenien els amics del d'Antequera (Requesens etc..), fins i tot va influir en el vots (per por) com.. més tard fou decisiva en la captura de Jaume

Els que van veure aquest tràiler (sense saber que era de la pel·lícula Contagion, de Steven Soderbergh), el primer que van pensar és que es podia tractar d'un muntatge, costava de creure que s'havia estrenat a tot el món l'any 2011. De fet va tornar a l'actualitat i es va convertir en uns dels films més buscats per raó de de la semblança amb la pandèmia del coronavirus (COVID-19), que s'estava vivint a Europa i a la resta del

Un fomes o fòmit és qualsevol objecte inanimat que, quan està contaminat o exposat a agents infecciosos (com ara bacteris patògens, virus o fongs), pot transferir la malaltia a un nou hoste. Al segle XXI, el paper dels fòmits en la transferència de malalties és més alt que mai en la història humana a causa de l'estil de vida a l'interior poc ventilat de les cases. Va ser Fracastoro qui va utilitzar per primera vegada la paraula llatina fomes, que significa "esca", en aquest sentit,

Nou terme "Paral·lelisme inter-linguae" (Manel Capdevila) Una de les influències més notables del llatí en les "oficialment batejades com filles seves" (les llengües romàniques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes llengües, són els quasi dos mil·lers de paraules acabades en "@ATIO" en llatí que existeixen al vocabulari de les seves filles - tot i que en algunes canvia el significat-: "@ACION" (occità), "@ACIÓ" (català), "@AZION" (lingua franca),

El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) és un concepte geogràfic que pot ser interpretat de diverses maneres. Des del punt de vista modern coincideix, aproximadament, amb el paral·lel de l’illa de Rodes, 36°N. El diafragma geogràfic indicat està relacionat amb diversos temes (aparentment allunyats del concepte) i el seu estudi presenta un gran

Els Catalauni (en llatí, o també Catelauni) són un poble belga o celta de la Gàl·lia Belga. La seva ciutat principal era Civitas Catalaunorum entre Civitas Suessionum i Civitas Veromanduorum. El poble dels catalauni era probablement dependent dels rems (remi). El seu territori estava situat a l’actual regió de Châlons-en-Champagne ( Marne ). El seu nom, malgrat les aparences, no és sinònim del dels britans Catuvellauni, per bé que tots dos contenen l'element catu-, «batalla»;

Mossèn Manuel Díes, Dieç o Díez, al que el falsificadors afegeixen de Calataiud, cavaller, escriptor, veterinari i menescal de la Corona Catalano-Aragonesa d'expressió valenciana de la primera meitat del segle XV. Es un cas clar de tergiversació històrica ja que els manyos i altri li posen: "de Calataiud", a manera d'epítet, però els documents notarials contemporanis no l'esmenten en aquelles terres (ni cap altre tipus de document secular o religiós); sí que existeixen, en canvi,

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transició, a través dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llatí amurca, o del mot grec κυβερνἂν (kubernân) al llatí gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i després

FERDINANDO I (Ferrante) d'Aragona, re di Napoli. - F., così chiamato dal nonno paterno Fernando I d'Aragona, era l'unico figlio maschio, illegittimo, di Alfonso V d'Aragona. Essendo F. nato a Valencia, si era supposto che la madre, Gueraldona Carlino, fosse spagnola, ma il suo nome riconduce piuttosto ad un'origine napoletana, ipotesi confermata anche dalla data di nascita di Ferdinando. Quella più convincente dal punto di vista cronologico - il 2 giugno 1424 - suggerisce infatti che fosse

Andreas Walsperger (nascut ca. 1415 a Radkersburg; lloc i data de la mort desconeguts) va ser un cartògraf alemany del segle XV. Fill d'un Fuster, es convertí en un monjo benedictí a St. Peter's a Salzburg el 1434. Va abandonar el monestir el 1442. Poc més se sap d'ell, excepte que en 1448/9[1] va crear el seu mapa a

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses