La vitamina C és essencial en la síntesi del col·lagen. El col·lagen és una estructura necessària dins del cos, ja que és el teixit que connecta el teixit connectiu que "manté una persona unida". La majoria d'animals poden sintetitzar la vitamina C a partir de la glucosa. Però els humans i els primats (els micos i els simis) van perdre aquesta capacitat fa uns 60 milions d’anys, per la manca de l'enzim (L-gulonolactona oxidasa - GULO) que es requereix en l'últim pas de la síntesi

Els que van veure aquest tràiler (sense saber que era de la pel·lícula Contagion, de Steven Soderbergh), el primer que van pensar és que es podia tractar d'un muntatge, costava de creure que s'havia estrenat a tot el món l'any 2011. De fet va tornar a l'actualitat i es va convertir en uns dels films més buscats per raó de de la semblança amb la pandèmia del coronavirus (COVID-19), que s'estava vivint a Europa i a la resta del

Un fomes o fòmit és qualsevol objecte inanimat que, quan està contaminat o exposat a agents infecciosos (com ara bacteris patògens, virus o fongs), pot transferir la malaltia a un nou hoste. Al segle XXI, el paper dels fòmits en la transferència de malalties és més alt que mai en la història humana a causa de l'estil de vida a l'interior poc ventilat de les cases. Va ser Fracastoro qui va utilitzar per primera vegada la paraula llatina fomes, que significa "esca", en aquest sentit,

Un dia, no recordo a quin any del canvi de mil·lenni, el senyor Clavel va entrar a l’agencia de viatges on jo treballava, venia de “França”; volia que li preparés un itinerari amb excursions per un grup en autocar, un ràpid mos o tast de Catalunya, bàsicament Barcelona. Com podeu suposar li vaig demanar la seva adreça. “ Escatalens –em va dir–, això és prop de Montauban, al nord de Tolosa o millor dit, al centre

La aljamia o alyamía (de l'àrab الأعجَميَّة o العجَميَّة romanitzat al-'aǧamiyah o al-a'aǧamiyah, «estrangera») és l'escriptura amb caràcters àrabs d'una llengua no àrab; en espanyol aquest nom s'aplica gairebé sempre als documents romanços escrits amb alfabet àrab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts romanços inclosos dins de texts àrabs, com les jarchas, però sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per

Guiana ( / g ɥ i . J ɛ n / ), en occità : Guyana / g i ˈ j a . n ɔ / ) és una antiga província situada al sud-oest de França. Els seus límits han fluctuat al llarg de la història en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquitània i Occitània . Portant el títol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va aparèixer al segle XIII per substituir el terme "Aquitània". Sota l' Antic Règim , Guiana era una de les províncies més grans de

Manuel Díez (c. 1381 –1443) fue el autor del producto más terminado de la medicina del caballo, o "arte de la menescalia", en los países de la antigua Corona de Aragón de finales de la Edad Media y el Renacimiento. Originalmente escrito en el catalán de la Valencia natal del autor alrededor de 1424-1436, con enorme difusión, pronto fue traducido a otras lenguas y su valor fue reconocido, especialmente en el ámbito ibérico, pero también en Italia, Francia, Alemania y las colonias del

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transició, a través dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llatí amurca, o del mot grec κυβερνἂν (kubernân) al llatí gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i després

FERDINANDO I (Ferrante) d'Aragona, re di Napoli. - F., così chiamato dal nonno paterno Fernando I d'Aragona, era l'unico figlio maschio, illegittimo, di Alfonso V d'Aragona. Essendo F. nato a Valencia, si era supposto che la madre, Gueraldona Carlino, fosse spagnola, ma il suo nome riconduce piuttosto ad un'origine napoletana, ipotesi confermata anche dalla data di nascita di Ferdinando. Quella più convincente dal punto di vista cronologico - il 2 giugno 1424 - suggerisce infatti che fosse

Andreas Walsperger (nascut ca. 1415 a Radkersburg; lloc i data de la mort desconeguts) va ser un cartògraf alemany del segle XV. Fill d'un Fuster, es convertí en un monjo benedictí a St. Peter's a Salzburg el 1434. Va abandonar el monestir el 1442. Poc més se sap d'ell, excepte que en 1448/9[1] va crear el seu mapa a

En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards. L'ús de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gairebé a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses

Teresa Boronat i Fabra, coneguda artísticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, coreògrafa i professora de dansa clàssica. També, com les ballarines clàssiques de la seva època, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a països d'arreu del món barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa clàssica, amb