Els que van veure aquest tr脿iler (sense saber que era de la pel路l铆cula Contagion, de Steven Soderbergh), el primer que van pensar 茅s que es podia tractar d'un muntatge, costava de creure que s'havia estrenat a tot el m贸n l'any 2011. De fet va tornar a l'actualitat i es va convertir en uns dels films m茅s buscats per ra贸 de de la semblan莽a amb la pand猫mia del coronavirus (COVID-19), que s'estava vivint a Europa i a la resta del

Un dia, no recordo a quin any del canvi de mil路lenni, el senyor Clavel va entrar a l鈥檃gencia de viatges on jo treballava, venia de 鈥淔ran莽a鈥�; volia que li prepar茅s un itinerari amb excursions per un grup en autocar, un r脿pid mos o tast de Catalunya, b脿sicament Barcelona. Com podeu suposar li vaig demanar la seva adre莽a. 鈥� Escatalens 鈥揺m va dir鈥�, aix貌 茅s prop de Montauban, al nord de Tolosa o millor dit, al centre

La aljamia o alyam铆a (de l'脿rab 丕賱兀毓噩賻賲賷賻賾丞 o 丕賱毓噩賻賲賷賻賾丞 romanitzat al-'a千amiyah o al-a'a千amiyah, 芦estrangera禄) 茅s l'escriptura amb car脿cters 脿rabs d'una llengua no 脿rab; en espanyol aquest nom s'aplica gaireb茅 sempre als documents roman莽os escrits amb alfabet 脿rab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts roman莽os inclosos dins de texts 脿rabs, com les jarchas, per貌 sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per

Guiana ( / g 丧 i . J 蓻 n / ), en occit脿 : Guyana / g i 藞 j a . n 蓴 / ) 茅s una antiga prov铆ncia situada al sud-oest de Fran莽a. Els seus l铆mits han fluctuat al llarg de la hist貌ria en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquit脿nia i Occit脿nia . Portant el t铆tol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va apar猫ixer al segle XIII per substituir el terme "Aquit脿nia". Sota l' Antic R猫gim , Guiana era una de les prov铆ncies m茅s grans de

FERDINANDO I (Ferrante) d'Aragona, re di Napoli. - F., cos矛 chiamato dal nonno paterno Fernando I d'Aragona, era l'unico figlio maschio, illegittimo, di Alfonso V d'Aragona. Essendo F. nato a Valencia, si era supposto che la madre, Gueraldona Carlino, fosse spagnola, ma il suo nome riconduce piuttosto ad un'origine napoletana, ipotesi confermata anche dalla data di nascita di Ferdinando. Quella pi霉 convincente dal punto di vista cronologico - il 2 giugno 1424 - suggerisce infatti che fosse

Andreas Walsperger (nascut ca. 1415 a Radkersburg; lloc i data de la mort desconeguts) va ser un cart貌graf alemany del segle XV. Fill d'un Fuster, es convert铆 en un monjo benedict铆 a St. Peter's a Salzburg el 1434. Va abandonar el monestir el 1442. Poc m茅s se sap d'ell, excepte que en 1448/9[1] va crear el seu mapa a

En her脿ldica, la brisura (del franc猫s brisure, de briser, 'trencar') 茅s qualsevol modificaci贸 que s'introdueix a les armories d'una fam铆lia per tal de distingir-ne les diferents branques o b茅 els bastards. L'煤s de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gaireb茅 a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses

Teresa Boronat i Fabra, coneguda art铆sticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, core貌grafa i professora de dansa cl脿ssica. Tamb茅, com les ballarines cl脿ssiques de la seva 猫poca, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a pa茂sos d'arreu del m贸n barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa cl脿ssica, amb

La roda de l'any 茅s un Calendari utilitzat en Wicca i altres religions Neo-paganes per marcar i celebrar el cicle de les estacions. Aquest cicle es compon de vuit festivals anomenats Sabbats'. Segons el paganisme, la roda de l'any es reflecteix en les nostres vides: naixement, creixement, decad猫ncia i

Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - Par铆s, 19 d'abril de 1922) fou un empresari catal脿 establert a Par铆s. 脡s l'art铆fex de la m铆tica sala d'espectacles parisenca Moulin Rouge, de la sala Olympia i fou el primer a aplicar a Fran莽a el Pari-Mutuel, un sistema d'aposta entre m茅s de dues persones que s'usa sovint a les curses de cavalls i a Espanya t茅 com a exemple t铆pic la

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci贸. 脡s un s铆mbol molt est猫s en el cristianisme c猫ltic, tot i que podria tenir or铆gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. 脡s el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb茅 com a representaci贸 del nombre cinc agafant el punt del