28-03-2020  (243 lectures)

Contagion - Contagio - Hoax-2019 o no-2011?

Els que van veure aquest tr脿iler (sense saber que era de la pel路l铆cula Contagion, de Steven Soderbergh), el primer que van pensar 茅s que es podia tractar d'un muntatge, costava de creure que s'havia estrenat a tot el m贸n l'any 2011. De fet va tornar a l'actualitat i es va convertir en uns dels films m茅s buscats per ra贸 de de la semblan莽a amb la pand猫mia del coronavirus (COVID-19), que s'estava vivint a Europa i a la resta del

[+]
0 Comentaris    

09-04-2019  (731 lectures)    

1900 en 'ATIO' - 'Paral路lelisme inter-linguae'

Nou terme "Paral路lelisme inter-linguae" (Manel Capdevila) Una de les influ猫ncies m茅s notables del llat铆 en les "oficialment batejades com filles seves" (les lleng眉es rom脿niques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes lleng眉es, s贸n els quasi dos mil路lers de paraules acabades en "@ATIO" en llat铆 que existeixen al vocabulari de les seves filles - tot i que en algunes canvia el significat-: "@ACION" (occit脿), "@ACI脫" (catal脿), "@AZION" (lingua franca),

[+]
0 Comentaris    

02-11-2018  (5194 lectures)    

Escatalens, un enclavament catal脿 desconegut

Un dia, no recordo a quin any del canvi de mil路lenni, el senyor Clavel va entrar a l鈥檃gencia de viatges on jo treballava, venia de 鈥淔ran莽a鈥; volia que li prepar茅s un itinerari amb excursions per un grup en autocar, un r脿pid mos o tast de Catalunya, b脿sicament Barcelona. Com podeu suposar li vaig demanar la seva adre莽a. 鈥 Escatalens 鈥揺m va dir鈥, aix貌 茅s prop de Montauban, al nord de Tolosa o millor dit, al centre

[+]
0 Comentaris    

23-10-2017  (6742 lectures)    

Diafragma de Dicearc de Messina

El diafragma de Dicearc de Messana (prop del 320 aC) 茅s un concepte geogr脿fic que pot ser interpretat de diverses maneres. Des del punt de vista modern coincideix, aproximadament, amb el paral路lel de l鈥檌lla de Rodes, 36掳N. El diafragma geogr脿fic indicat est脿 relacionat amb diversos temes (aparentment allunyats del concepte) i el seu estudi presenta un gran

[+]
0 Comentaris    

19-05-2017  (598 lectures)    

Aljamia - aljamiat

La aljamia o alyam铆a (de l'脿rab 丕賱兀毓噩賻賲賷賻賾丞 o 丕賱毓噩賻賲賷賻賾丞 romanitzat al-'a千amiyah o al-a'a千amiyah, 芦estrangera禄) 茅s l'escriptura amb car脿cters 脿rabs d'una llengua no 脿rab; en espanyol aquest nom s'aplica gaireb茅 sempre als documents roman莽os escrits amb alfabet 脿rab. En aquest sentit el nom aljamia es pot aplicar als petits texts roman莽os inclosos dins de texts 脿rabs, com les jarchas, per貌 sobretot a l'anomenada literatura aljamiat-morisca, escrita per

[+]
0 Comentaris    

03-01-2017  (2528 lectures)    

Catalauni - Catelauni

Els Catalauni (en llat铆, o tamb茅 Catelauni) s贸n un poble belga o celta de la G脿l路lia Belga. La seva ciutat principal era Civitas Catalaunorum entre Civitas Suessionum i Civitas Veromanduorum. El poble dels catalauni era probablement dependent dels rems (remi). El seu territori estava situat a l鈥檃ctual regi贸 de Ch芒lons-en-Champagne ( Marne ). El seu nom, malgrat les aparences, no 茅s sin貌nim del dels britans Catuvellauni, per b茅 que tots dos contenen l'element catu-, 芦batalla禄;

[+]
0 Comentaris    

03-01-2017  (2362 lectures)    

Guiana - Guyenne

Guiana ( / g 丧 i . J 蓻 n / ), en occit脿 : Guyana / g i 藞 j a . n 蓴 / ) 茅s una antiga prov铆ncia situada al sud-oest de Fran莽a. Els seus l铆mits han fluctuat al llarg de la hist貌ria en una part dels territoris de les regions franceses de Nouvelle-Aquit脿nia i Occit脿nia . Portant el t铆tol de ducat, la capital de Guiana era Bordeus . El seu nom va apar猫ixer al segle XIII per substituir el terme "Aquit脿nia". Sota l' Antic R猫gim , Guiana era una de les prov铆ncies m茅s grans de

[+]
0 Comentaris    

03-12-2013  (2563 lectures)    

Braccae - Braggae - Bragas

La paraula Celta va passar primer als Etruscs, que no distingien entre els sons "c" i "g". Es coneix la transici贸, a trav茅s dels registres Etruscs, del mot grec amorge convertit al llat铆 amurca, o del mot grec 魏蠀尾蔚蟻谓峒偽 (kubern芒n) al llat铆 gubernare. Explicant doncs, com "bragae" va esdevenir "bracae" i despr茅s

[+]
0 Comentaris    

29-07-2020  (4171 lectures)    

Christoph Weiditz

Don Ferdinando Cordesyus 1529 el seu altar im 42 DISER ha Derr Kay: M: deu Karolus dem f眉nfften nach gannz Inndiann gewunen Don Ferdinand Cortez en 1529, la seva edat en la 42 潞 [any]. Aquest 煤ltim va guanyar el conjunt de l'脥ndia per la seva Majestat el Kayser Charles

[+]
0 Comentaris    

23-10-2012  (4269 lectures)    

Ferrante re di Napoli - Jerusalem

FERDINANDO I (Ferrante) d'Aragona, re di Napoli. - F., cos矛 chiamato dal nonno paterno Fernando I d'Aragona, era l'unico figlio maschio, illegittimo, di Alfonso V d'Aragona. Essendo F. nato a Valencia, si era supposto che la madre, Gueraldona Carlino, fosse spagnola, ma il suo nome riconduce piuttosto ad un'origine napoletana, ipotesi confermata anche dalla data di nascita di Ferdinando. Quella pi霉 convincente dal punto di vista cronologico - il 2 giugno 1424 - suggerisce infatti che fosse

[+]
0 Comentaris    

23-10-2012  (5980 lectures)    

Estebanillo Gonz谩lez - Picaresca

La vida y hechos de Estebanillo Gonz谩lez, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), 茅s una novel路la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genu茂na per un "p铆caro" (ben documentat en altres fonts), per貌 per alguns estudiosos, 茅s una mera obra de ficci贸. 脡s un dels 煤ltims grans 猫xits de la literatura barroca espanyola durant el segle

[+]
0 Comentaris    

01-01-2012  (1260 lectures)    

Andreas Walsperger - mappamundi

Andreas Walsperger (nascut ca. 1415 a Radkersburg; lloc i data de la mort desconeguts) va ser un cart貌graf alemany del segle XV. Fill d'un Fuster, es convert铆 en un monjo benedict铆 a St. Peter's a Salzburg el 1434. Va abandonar el monestir el 1442. Poc m茅s se sap d'ell, excepte que en 1448/9[1] va crear el seu mapa a

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (4261 lectures)    

Iohannes Tinctoris - Jerusalem

Tinctoris 鈥-贸o-鈥, Iohannes. - Musicista (n. Nivelles 1435 circa - m. 1511 circa), compositore, insegnante e soprattutto teorico. A Napoli, dove (1476 circa) era cappellano e cantore di corte, fond貌 e tenne per diverso tempo una celebre scuola musicale (fu tra l'altro precettore di Beatrice d'Aragona, divenuta poi regina di Ungheria); a Roma (1492-1500) fu addetto alla cappella pontificia; torn貌 poi probabilmente a

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (4282 lectures)    

Brisura - Jerusalem

En her脿ldica, la brisura (del franc猫s brisure, de briser, 'trencar') 茅s qualsevol modificaci贸 que s'introdueix a les armories d'una fam铆lia per tal de distingir-ne les diferents branques o b茅 els bastards. L'煤s de les brisures, per la seva complexitat, va acabar quedant relegat gaireb茅 a les cases reials. L'escut d'armes es pot brisar de diverses

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (4205 lectures)    

Cronologia del Regne de Jerusalem

El Regne de Jerusalem fou creat pels pr铆nceps cristians en la figura de Guifr茅 de Bouillon el 1099 al final de la Primera Croada despr茅s que s'haver-se apoderat de la ciutat. El regne fou, doncs, un dels Estats Llatins d'Orient; no sempre, per貌, els reis de Jerusalem posse茂ren la ciutat que donava nom al seu regne. La fi del regne s'esdevingu茅 el 1291, quan els musulmans recuperaren la ciutat d'Acre, darrer baluard dels croats a Terra

[+]
0 Comentaris    

23-10-2010  (4044 lectures)    

Teresina Boronat - Paris

Teresa Boronat i Fabra, coneguda art铆sticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, core貌grafa i professora de dansa cl脿ssica. Tamb茅, com les ballarines cl脿ssiques de la seva 猫poca, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a pa茂sos d'arreu del m贸n barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa cl脿ssica, amb

[+]
0 Comentaris    

19-10-2010  (4097 lectures)    

Creu anellada

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci贸. 脡s un s铆mbol molt est猫s en el cristianisme c猫ltic, tot i que podria tenir or铆gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. 脡s el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb茅 com a representaci贸 del nombre cinc agafant el punt del

[+]
0 Comentaris    

19-10-2010  (4161 lectures)    

Roda de l'any

La roda de l'any 茅s un Calendari utilitzat en Wicca i altres religions Neo-paganes per marcar i celebrar el cicle de les estacions. Aquest cicle es compon de vuit festivals anomenats Sabbats'. Segons el paganisme, la roda de l'any es reflecteix en les nostres vides: naixement, creixement, decad猫ncia i

[+]
0 Comentaris    

17-10-2010  (4008 lectures)    

Rex bellator - Jerusalem - Llull

El Rex bellator (鈥榬ei guerrer鈥) 茅s una teoria pol铆tica que pretenia la unificaci贸 sota un pr铆ncep solter o vidu dels ordes militars i la reconquesta de Terra Santa. Antecedents hist貌rics: Va respondre a la p猫rdua de les romanalles del Regne de Jerusalem des de 1291. Disminu茂t territorialment amb la caiguda de la ciutat[1] de Jerusalem el 1187, havia tingut com a capital Sant Joan d'Acre, i depenia cada vegada m茅s de la for莽a dels ordes militars-religiosos i de la benvolen莽a de

[+]
0 Comentaris    

12-10-2010  (4011 lectures)    

Josep Oller i Roca

Josep Oller i Roca (Terrassa, 1839 - Par铆s, 19 d'abril de 1922) fou un empresari catal脿 establert a Par铆s. 脡s l'art铆fex de la m铆tica sala d'espectacles parisenca Moulin Rouge, de la sala Olympia i fou el primer a aplicar a Fran莽a el Pari-Mutuel, un sistema d'aposta entre m茅s de dues persones que s'usa sovint a les curses de cavalls i a Espanya t茅 com a exemple t铆pic la

[+]
0 Comentaris    

17-10-2010  (3987 lectures)    

Creu patada

Creu patada o Creu p脿tea com se la denomina de vegades, 茅s aquella creu en qu猫 els bra莽os s'estrenyen en arribar al centre i s'eixamplen en els extrems. El seu nom prov茅 per la semblan莽a dels bra莽os d'aquest mena amb les potes. En her脿ldica, va estar utilitzada pels Cavallers Teut貌nics com el seu emblema, i era una creu negra sobre fons blanc. M茅s tard va ser associada a Pr煤ssia i a l'Imperi Alemany de 1871 a 1918. Els militars alemanys van continuar utilitzant aquesta creu

[+]
0 Comentaris    

17-10-2010  (4016 lectures)    

Creu celta

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci贸. 脡s un s铆mbol molt est猫s en el cristianisme c猫ltic, tot i que podria tenir or铆gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. 脡s el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb茅 com a representaci贸 del nombre cinc agafant el punt del

[+]
0 Comentaris    

11-10-2010  (4015 lectures)    

Crux gemmata

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci贸. 脡s un s铆mbol molt est猫s en el cristianisme c猫ltic, tot i que podria tenir or铆gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. 脡s el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb茅 com a representaci贸 del nombre cinc agafant el punt del

[+]
0 Comentaris    

08-10-2010  (423 lectures)    

Bartomeu Ferrer - Ferrelo


[+]
0 Comentaris