02-03-2013  (3827 lectures) Categoria: Roget

Ullera llarga vista

Exemple de ullera llarga vista.
ullera llarga vista de la Torre Eiffel (juliol de 2014).

Una ullera llarga vista o ullera telesc√≤pica, √©s un¬†instrument √≤ptic monocular dissenyat per poder obtenir una visi√≥ de prop d'objectes llunyans.¬†Per reduir la longitud de la ullera durant l'emmagatzematge i el transport, es va fer de diversos tubs de metall buit encaixats entre si un dins de l'altre . Aquest disseny ha resultat √ļtil en altres mecanismes, de manera que gr√†cies al telescopi hi ha termes t√®cnics com "antena telesc√≤pica" per a r√†dios port√†tils, "amortidor telesc√≤pic" per a cotxes, "canya telesc√≤pica" per pescar peixos i altres usos.

Descripció

La ullera de Galileu consisteix en una lent convergent (lent) i una lent divergent (ocular).

- Sistema 1:L1 - Objectiu L2 - Mirall d'Imatge L3 - Ocular.
- Sistema 2:L1 - Objectiu L2 - L3 - Imatge Recta L4 - Ocular.

2) per al telescopi astronòmic:1 - Lent de camp 2 - 3 - Redreçador d'imatges 5 - Ocular.

Inclou una¬†lent √≤ptica i un¬†ocular, normalment muntat en un tub avui dia anomenat telesc√≤pic, per ser el telescopi el seu √ļs m√©s destacat...

El seu principi √©s, per tant, exactament an√†leg al del¬†telescopi astron√≤mic de Galileu. La difer√®ncia entre els dos dispositius √©s el primer de l'√ļs: una ullera llarga vista sol tenir a la m√†,¬†com els prism√†tics, mentreque un bisell astron√≤mic, a causa de la dist√†ncia dels objectes observats, que requereix una magnificaci√≥ significativa, requereix un tr√≠pode i una¬†muntura azimutal o un¬†marc equatorial; en segon lloc, el rendiment √≤ptic (camp, ampliaci√≥, brillantor) d'una ullera llarga vista √©s generalment inferior al del telescopi astron√≤mic, per√≤ tamb√© el seu preu √©s m√©s modest.

A diferència del telescopi, la ullera llarga vista o el bisell de la Terra, ha de proporcionar una imatge recta1. Per redreçar la imatge donada per la lent, es col·loca un dispositiu òptic entre la lent i l'ocular. Aquest dispositiu pot ser un parell de prismes, com en prismàtics o un conjunt format per dues lents convergents idèntiques, per exemple.

Història

Tot i que la seva invenció s'atribueix a l'holandes Hans Lippershey (segles xvi i XVII), el deixeble de Galileu Jeroni Sirturi l'atribueix als Roget de Girona. 

1618.- Jeroni¬†Sirturi¬†treu¬†a la llum¬†l'obra dels¬†Roget¬†en la seva¬†obra: Telescopium: sive ars perficiendi novum illud Galilaei visorium instrumentum ad sydera in tres parts divisa (Telescopi, o la t√®cnica i sentit de la nova visi√≥ de Galileu de les estrelles, en tres volums) .7‚Äč

1928- L'Enciclopedia Espasa explica que Jeroni Sirturi, que va ser deixeble de Galileu, quan va tenir a les seves mans un telescopi, va pensar que trobaria gran utilitat portant-lo a Espanya. Va emprendre el seu viatge i, amb prou feines havia travessat els Pirineus, quan es va trobar amb que un català va tirar per terra els seus intents de presentar els instruments amb els que pensava sorprendre als savis espanyols. Ell mateix narra els fets al seu llibre en llatí d'aquesta manera..

¬ĽVaig prendre doncs, el cam√≠ d'Espanya ... i en arribar a Girona se m'ha acost√† un cert arquitecte curi√≥s demanant-me que el permet√©s veure el meu telescopi. Disgustat per la importunitat d'aquell home, vaig comen√ßar negant m'hi, per√≤ va insistir de tal manera, que em va fer pensar si estaria dedicat tamb√© a aquest art. La sospita no em va enganyar perqu√® despr√©s d'haver observat fins a la sacietat un arbre distant, em va manifestar el desig de recon√®ixer i manejar les lents, vaig accedir a la seva pretensi√≥, segur de que, encara que volgu√©s imitar l'instrument, la seva edat avan√ßada no correspondria a les forces del seu √†nim.

Examinats els cristalls amb molta atenci√≥, em va portar a casa¬†seva, ensenyant-me una armadura i vella d'un telescopi; i jutjant-me condu√Įt pel favor del geni de l'art, vaig fer amistat amb ell, i aix√≠ m√©s lliurement vaig poder penetrar en aquell secret. Em va ensenyar llavors les formes del telescopi delineades en un llibre, i al meu favor em va permetre anotar les proporcions amb tres punts. A partir de qu√® no em va ser dif√≠cil reproduir-los integrats, i despr√©s examinats i augmentats per diaris experiments, donar-los perfecci√≥ i redactar la taula que presento al lector.

El nostre arquitecte, segons vaig saber despr√©s, era germ√† de Roget de Borgonya, ve√≠ en un altre temps de Barcelona, ‚Äč‚Äčhome de gran ind√ļstria i el primer que va introduir i establir aquest art a Espanya. Aquest va tenir tres fills, dels quals un, dedicat a les lletres ia la religi√≥, va prendre el h√†bit Dominic, i sent frare, va tra√ßar telescopis. Ning√ļ els ha tra√ßat m√©s exacte que aquests germans Roget. Em va semblar que jo havia apr√®s l'art, quan nom√©s havia apr√®s les formes. ¬ĽFrederic Maignet, en el seu llibre "Apunts sobre els quatre grans astr√≤noms", tamb√© escriviu el que segueix:¬Ľ Preciso √©s dir que aquest magn√≠fic instrument, que havia de marcar √®poca en la hist√≤ria de l'astronomia, era conegut com objecte de curiositat al segle XVI. Un espanyol anomenat Roget els havia constru√Įt amb tota perfecci√≥ ... i el m√®rit de Galileu¬†nom√©s consisteix en aplicar-lo a les observacions astron√≤miques. ¬ĽLa mateixa relaci√≥ fa Robert Collin en el seu llibre "Resum d'hist√≤ria".

1958.- Sim√≥n de Guilleuma¬†investiga la¬†fam√≠lia¬†Roget¬†esmentada¬†en el llibre de¬†Sirturi¬†i aporta¬†proves¬†documentals de¬†que,¬†abans de¬†1593,¬†en tallers¬†barcelonins¬†s'havien¬†constru√Įt "ulleres¬†de llarga¬†vista".8‚Äč

1979,- El Dr.Jos√© Mar√≠a L√≥pez Pi√Īero repr√®n¬†els¬†articles¬†de l'Enciclop√®dia¬†Espasa,¬†i¬†els amplia¬†en fer¬†p√ļblics els¬†estudis¬†de Guilleuma¬†sobre els¬†Roget¬†i els¬†ullerers¬†catalans¬†establerts a partir¬†del segle¬†XIV¬†en el seu llibre:¬†Ciencia y t√©cnica en la sociedad espa√Īola de los siglos XVI y XVII.9

Característiques

Una ullera de llarga vista es caracteritza per:

  • El seu¬†grau d'augment (o d'apropament), designat per un multiplicador (20x, 30x, etc.). Aquest es coneix a la literatura f√≠sica com M, i √©s en realitat la magnificaci√≥ angular de la ullera de llarga vista, i √©s el negatiu del quocient de la dist√†ncia focal de la lent de l'objectiu entre la dist√†ncia focal de la lent ocular.
  • El seu¬†di√†metre. Una lent de gran di√†metre captar√† m√©s llum i proporcionar√† una imatge m√©s lluminosa. Generalment, els models de gran di√†metre son pesats i voluminosos

√ös


Vista p√ļblica llarga d'un lloc tur√≠stic.
Equip òptic militar alemany per al seguiment remot dels moviments de tropes, utilitzat el 1918 al Western Front Theatre (foto d'arxiu alemany).

 

Referències

  1. André Maréchal, Curs de Física per a classes de Matemàtiques Especials, Vol. 1: Òptica Geomètrica,París, Masson, 1963, p. 333

Vegeu també




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.