04-03-2007  (1905 lectures)

Eclipse a la ciutat on es desenvolupa l'acci贸 de La Celestina

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acci贸 de La Celestina i no han arribat a cap conclusi贸. L'脌lex Sendra creu que els fets van passar a Val猫ncia i ho raona en aquest article. Seguint les traces d鈥檜n eclipsi de sol que s鈥檈smenta a La Celestina, l鈥櫭lex Sendra creu que 茅s impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l鈥檃cci贸 de l鈥檕bra al Regne de... [+]

20-10-2016  (3716 lectures)    

Andr茅 Rossfelder-Magallaes i l'antimeridi脿

Andr茅 Rossfelder, va ser un premiat escriptor i ge貌leg mar铆 nascut a Fran莽a, va servir en la Resist猫ncia francesa i va ser cadet paracaigudista en la Segona Guerra Mundial. Va ser guardonat amb la Medalla Militar Francesa i la Creu de Guerra. Va obtenir un Mestratge i un Doctorat en Ci猫ncies (Geologia) i va explorar el nord d'脌frica i el Mediterrani, mentres era oficial de la "Marine de Guerre" francesa a Alger . Membre de l'OAS, despr茅s del fallit atentat a Degaulle, es va haver de... [+]

04-03-2007  (1885 lectures)    

La ciutat on es desenvolupa l'acci贸 de La Celestina

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acci贸 de La Celestina i no han arribat a cap conclusi贸. L'脌lex Sendra creu que els fets van passar a Val猫ncia i ho raona en aquest article. Seguint les traces d鈥檜n eclipsi de sol que s鈥檈smenta a La Celestina, l鈥櫭lex Sendra creu que 茅s impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l鈥檃cci贸 de l鈥檕bra al Regne de... [+]

23-10-2010  (3524 lectures)    

Joan de Mandeville - Libre de les Meravelles del M贸n

Gr脿cies a l'hebraista franc茅s Claude Duret, i, a les seues obres Thr茅sor de l'Histoire des Langues de cet Univers & Histoire admirable des plantes et herbes esmerveillables & miraculeuses en nature, en edicions publicades de 1605 al 1619 a Yverdun (Suiza), sabem que Mandeville va escriure originalment la seva obra "El Llibre de les Meravelles del M贸n" en llengua romanesca. Ens re-copia uns tro莽os del manuscrit original del segle XIV, on es pot veure que no es tracta d'occit脿 sin贸 de... [+]

14-06-2017  (1132 lectures)    

Unilens de Baden Powell

El telescopi Unilens 茅s un pseudo-telescopi molt simple que va ser inventat pel Major de Baden-Powell. L'invent ocupa molt poc espai i amb ell es pot obtenir una imatge ampliada dels objectes distants, l'ampliaci贸 m脿xima 茅s d'uns quatre di脿metres. Nom茅s tres de cada quatre persones poden utilitzar el "Unilens" amb bons resultats, i de manera... [+]

22-12-2011  (2455 lectures)    

Santa B脿rbara i la p貌lvora catalana

La meva intuici贸 de petit: que la tradici贸 catalana de Santa B脿rbara i els trons estava relacionada amb la santab脿rbara dels vaixells, o amb El Gallard pertanyent al Presidi de Santa B脿rbara.. amb la marca del fonedor.. Josephus Barnola- BAR - 1766 que era el mestre campaner que va fondre LA TOMASA i altres campanes de... [+]

11-11-2015  (1598 lectures)    

Calauera - Barcozi - Barca

El 鈥渂arcusium鈥 (en llat铆), "barkuzij" (en croat ) o 鈥渂arcozi鈥 (en itali脿) fou una embarcaci贸 inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel路la llatina o a una sag猫tia catalana. Es tractava d鈥檜n vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El tim贸 de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a 鈥渢im贸 de Flandes鈥 a l鈥橝dri脿tic (Segons el contracte de... [+]

31-01-2017  (1516 lectures)    

Llumin脿ries, magranes i pedrenyals catalans

1431: Magranes de p贸lvora esmentades per Alfons el Magn脿nim, carregades a les galeres a... [+]

23-10-2012  (4974 lectures)    

Paraules malteses-catalanes

Recull de paraules malteses d'arrel occitano-catalana, prenent tots el que s'assenblen a una llengua roman莽, molt probablement d'arrel... [+]

14-10-1998  (1565 lectures)    

Tornar a explicar Utrecht

Des del Tractat d'Utrecht, els que els havien de defensar: Anglaterra, Holanda, Portugal, Ducat de Saboia, l'Imperi Austro-hungar猫s i Alemanya, est脿n en deuta amb els catalans. UN NOU IMPERI HISPANO-AUSTR脥AC PERJUDICAVA A: ,ANGLATERRA QUE NO VOLIA VEURE REN脡IXER UN PODER脫S IMPERI HISPANO-AUSTR脥AC, PORTUGAL QUE NO VOLIA TORNAR A TENIR A UNS 脌USTRIA reclamant-li el TRON, HOLANDA, QUE NO VOLIA TENIR UNA FORTA AUSTRIA-ESPANYA DE VE脧NA, SAVOIA, que es va acontentar amb... [+]

19-08-2016  (1985 lectures)    

Mates Grammatica

"Llibret per a compondre oracions segons requereixen les lleis gramaticals, compost pel docte home Bartomeu Mates i corregit i millorat per Pere Joan Matoses ministre de Crist i prevere, a expenses de Guillem Ros i impr猫s amb artifici meravell贸s per Joan Gherling, alemany. s'acaba a Barcelona a les nones d'octubre (dia 7) de l'any 1468 de la Nativitat del Senyor". "Cal veure que la data est脿 escrita en xifres romanes i que el 'frare' proposat pels enemics de l'incunable Catal脿 "1468 en... [+]

10-01-2019  (280 lectures)    

La volta catalana a m锚xic

Mentre treballava a M猫xic, l鈥橝gust铆 Tresserra es va adonar que all脿 era i 茅s com煤 com煤 construir cases amb 鈥渧olta catalana鈥 des dels temps dels primers... [+]

12-10-2014  (8143 lectures)    

Palau reial de Barcelona

El Palau del Virrei (en catal脿, Palau del Virrei o del Lloctinent), Palau Reial, i tamb茅 conegut com Hala dels Draps, estava situat al Pla de Palau, al districte de Ciutat Vella de Barcelona. Tenia el seu origen en un magatzem portuari de llana d'猫poca medieval, fins que el 1652 va ser reconvertit en palau i resid猫ncia oficial dels virreis de Catalunya. El 1844, va passar a ser Palau Reial i resid猫ncia de la Fam铆lia Reial Espanyola a la ciutat comtal. Va ser destru茂t per un incendi el... [+]

11-03-2019  (368 lectures)    

Cristianitzaci贸 dels vikings

La cristianitzaci贸 dels vikings va tenir lloc entre els segles VIII i XII , quan els regnes escandinaus , Dinamarca , Noruega i Su猫cia , van establir les seves pr貌pies arxidi貌cesis , dependents directament del Papa, en 1103, 1154 i 1164, respectivament. El poble lap贸 es va mantenir fora d'aquest proc茅s fins al segle XVIII . La conversi贸 al' cristianisme dels vikings va requerir m茅s temps que a la resta d'Europa. Hi ha evid猫ncies que va ser un proc茅s lent i van caldre almenys 150-200... [+]

23-10-2011  (2460 lectures)    

Colom i l'edat dels almiralls de 'les 3 batalles' de Lepant

La 煤nica prova v脿lida de que hi podia haver almiralls d'edat avan莽ada, 茅s trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigaci贸 sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall veneci脿- (amb escut d'armes molt catal脿 trobat per la Dolors) per貌 que van acabar amb una vict貌ria... [+]

11-03-2019  (484 lectures)    

Vinland Map de Yale: Proves d'autenticitat

El Vinland Map, 脿mpliament considerat com una falsificaci贸 moderna, pret茅n ser un mapa del m贸n del segle XV amb una representaci贸 precolombina de "Vinland", una secci贸 de la costa nord-americana del sud-oest de Groenl脿ndia. (Cr猫dit fotogr脿fic: Jon... [+]

11-03-2019  (349 lectures)    

Hermes Trismegist

Hermes Trismegist 茅s el nom grec d'un personatge hist貌ric que es va associar a un sincretisme del d茅u egipci Dyehuty (Tot en grec) i el d茅u grec Hermes . Hermes Trismegist significa en grec 'Hermes, el tres vegades gran', 峒櫹佄坚繂蟼 峤 韦蟻喂蟽渭苇纬喂蟽蟿慰蟼. En llat铆 茅s: Mercurius ter Maximus. Hermes Trismegist 茅s esmentat primordialment en la literatura ocultista com el savi egipci, paral路lel al d茅u Tot , tamb茅 egipci, que va crear l'alqu铆mia i va desenvolupar un sistema... [+]

23-05-2010  (17481 lectures)    

Origen del ciao i del siau catal脿..

En Joan Calsapeu es va fer ress貌 de la possible filiaci贸 catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i despr茅s Frank Dub茅 i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot itali脿 pot provenir del siau catal脿. Tots tres al路legaven la llarga pres猫ncia catalana a It脿lia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." 脡s de tots conegut que els avis -sobretot a pag猫s- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"... [+]

11-01-2013  (2011 lectures)    

Convent de Santa Caterina (Universitat-1219)

El Convent de Santa Caterina fou un convent dels dominics establert a Barcelona entre els segles XIII i XIX aproximadament en el que avui 茅s el Mercat de Santa Caterina, al districte de Ciutat Vella, tot i que depassant-ne els l铆mits. El temple acompanyat del convent fou un centre de formaci贸 dominicana i de devoci贸 cat貌lica de primer ordre a la ciutat, essent comparable en les dimensions de la seva arquitectura a la mateixa catedral de Barcelona o a la de Santa Maria del Mar,... [+]

12-12-2016  (2268 lectures)    

Calavera catalana - Barca

La carabela portuguesa vindria de la calavera Catalana (germana dels barcozi de Ragussa) at猫s que el Don Pedro -Pere_de_Portugal (Duc de Coimbra)- (que la port脿 de Ven猫cia?) es cas脿 amb la filla del d'Urgell (Elisabet d'Urgell) i ha estat reconegut com el que va portar la caravel路la a portugal (en casar-se amb Na... [+]