14-10-1998  (1383 lectures)

Tornar a explicar Utrecht

Des del Tractat d'Utrecht, els que els havien de defensar: Anglaterra, Holanda, Portugal, Ducat de Saboia, l'Imperi Austro-hungar√®s i Alemanya, est√†n en deuta amb els catalans. UN NOU IMPERI HISPANO-AUSTR√ćAC PERJUDICAVA A: ,ANGLATERRA QUE NO VOLIA VEURE REN√ČIXER UN PODER√ďS IMPERI HISPANO-AUSTR√ćAC, PORTUGAL QUE NO VOLIA TORNAR A TENIR A UNS √ÄUSTRIA reclamant-li el TRON, HOLANDA, QUE NO VOLIA TENIR UNA FORTA AUSTRIA-ESPANYA DE VE√ŹNA, SAVOIA, que es va acontentar amb... [+]

24-03-2019  (305 lectures)    

√öltims youtube's publicats

Conferència de José Eduardo Abela.: Els Abela de Malta hereus de la baronia d'Abellla del Pallars-Jussà - Conferència d'en Llauradó a APY.es.: Velocitat dels vaixells - Benedetto Cotrugli - Conferències sobre la ciència medieval.: La Marina catalana i Malta - Espingardes i magranes catalanes - L'ampolleta catalana - Les calaveres de Colom - Noms catalans d'Austràlia... [+]

12-01-2013  (2865 lectures)    

La Universitat de Barcelona fou fundada al 1450?

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió... [+]

23-10-2014  (12102 lectures)    

Colon y la carta en Aleman

Se presentan argumentos in√©ditos demostrando que la 1¬™ carta impresa lo fue en catal√°n, o al menos que la edici√≥n en catal√°n fue anterior a la edici√≥n "in Folio" de Barcelona, ‚Äč‚Äčhecho apoyado por los estudiosos alemanes de la edici√≥n de Estrasburgo, ya que en la versi√≥n alemana, impresa por Kistler en Strassburg, dice claramente que fue traducida del catal√°n y del lat√≠n: "Get√ľetschet VSS der katilonischen Zungen VND VSS dem Latin", adem√°s contiene gran cantidad de datos... [+]

31-01-2017  (1276 lectures)    

Lluminàries, magranes i pedrenyals catalans

1431: Magranes de pólvora esmentades per Alfons el Magnànim, carregades a les galeres a... [+]

02-08-2014  (4690 lectures)    

Armes dels da Vinci

Els qui hagin llegit el meu article Reflexiones en torno al posible origen de la famiia da Vinci ja sabran que el seu escut és el mateix que el de la Corona Catalano-Aragonesa. I, més en concret, que el de l'antic Regne de Mallorca. Però curiosament també és el mateix que el de la casa d'Amboise (brisura).. que és el castell on va morir Leonardo i on es va trobar la... [+]

14-10-1998  (5655 lectures)    

Tornar a explicar la història

Julio Rey Pastor d√≥na una explicaci√≥ de per qu√® cap erudit espanyol havia tocat el tema: "..com l'erudit dels erudits, don Marcelino Men√©ndez Pelayo, havia deixat aquest tema buit, ning√ļ es va atrevir a tocar-lo ..", no poso en dubte que aix√≤ sigui cert, per√≤ puc afegir un altre argument al que ell cita, si s'hagu√©s tractat de Cartografia Gallega en lloc de Mallorquina, una cosa molt diferent hauria passat... [+]

21-01-2019  (181 lectures)    

Gertrudis Barceló - La Tules

Maria Gertrudis "Tules" Barceló (c. 1800, Tolosa - 17 de gener de 1852, Santa Fe), coneguda com "La Tules", va ser propietària d'un saló i mestre del joc al Territori de Nou Mèxic en el moment de la guerra dels Estats Units-Mèxic . Barceló va aconseguir una petita fortuna aprofitant el flux de comerciants nord-americans i mexicans que participaven en la ruta del Santa Fe de al s.XIX . Es va fer famosa als Estats Units com la "Reina del pecat" mexicana a través d'una sèrie d'articles de... [+]

02-03-2014  (2064 lectures)    

Joan Roget i el telescopi catal√°

El telescopi el va inventar un catal√†. Heus aqu√≠ la sorprenent hip√≤tesi explicada a l'Enciclopedia Espasa el 1928, per Geroni Sirturi deixeble de Galileu. La hist√≤ria porta a la important investigaci√≥ de Sim√≥n de Guilleuma el 1958 amb comentaris finals de Jos√© Mar√≠a L√≥pez Pi√Īero. el 1978, al seu llibre: Ciencia y t√©cnica en la sociedad espa√Īola de los siglos XVI y... [+]

12-09-2015  (2076 lectures)    

Barca catalana

El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb caracter√≠stiques pr√≤pies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d‚Äôun gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats marineres, la seva bellesa i la seva velocitat. En aig√ľes americanes i altres parts les barques foren famoses i deixaren empremta. √Čs un vaixell de pesca tradicional que s'ha utilitzat al... [+]

22-10-2011  (5719 lectures)    

Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen

Heus ací un article de l'any 2003 : "Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen"... [+]

11-03-2019  (178 lectures)    

Cristianització dels vikings

La cristianització dels vikings va tenir lloc entre els segles VIII i XII , quan els regnes escandinaus , Dinamarca , Noruega i Suècia , van establir les seves pròpies arxidiòcesis , dependents directament del Papa, en 1103, 1154 i 1164, respectivament. El poble lapó es va mantenir fora d'aquest procés fins al segle XVIII . La conversió al' cristianisme dels vikings va requerir més temps que a la resta d'Europa. Hi ha evidències que va ser un procés lent i van caldre almenys 150-200... [+]

04-02-2019  (104 lectures)    

Els segadors

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre... [+]

07-12-2015  (2217 lectures)    

Ral de vuit

El ral de 8, peso fuerte, peso duro o spanish dollar va ser una moneda de plata amb valor de vuit rals encunyada per l'Imperi espanyol despr√©s de la reforma monet√†ria de 1497 que va establir el ral espanyol. Gr√†cies a l'ampli √ļs que va tenir a finals del segle XVIII a Europa, tota Am√®rica i l'extrem orient, es va convertir en la primera divisa d'√ļs mundial. Va ser la primera moneda de curs legal als Estats Units fins que una llei de 1857 va desautoritzar el seu √ļs. Moltes de les monedes... [+]

02-05-2011  (3936 lectures)    

Tirante el blanco o Tirant lo Blanch

Durant m√©s de 200 anys el "Tirant lo blanc" en catal√† no va existir, el que va existir va ser "Tirante el blanco" que era l'√ļnic del que hi havien c√≤pies impreses (com la que va obtenir el Comte de Caylus, i diu al seu llibre que va ser dif√≠cil d'obtenir per ra√≥ de la censura... aquella que segons alguns.. no existia!).... [+]

20-01-2019  (180 lectures)    

stemma codicum

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) √©s una taula geneal√≤gica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic ŌÉŌĄő≠őľőľőĪ, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre geneal√≤gic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llat√≠ codicum, genitiu plural de c√≤dex,... [+]

15-08-2015  (2211 lectures)    

Història del motor de combustió interna

Els orígens dels motors de combustió interna són molt remots. Especialment si es consideren els inicis o precedents d'alguns elements constitutius dels motors, imprescindibles per al seu funcionament com a tals. Considerats com a màquines completes i funcionals, i productores d'energia mecànica, hi ha alguns exemples de motors abans del segle XIX. A partir de la producció comercial de petroli a mitjan del segle XIX (1850) les millores i innovacions foren molt importants. A finals... [+]

28-04-2015  (1837 lectures)    

Paulo V Borghese, el papa descendent de barcelonins

Segona part de l’interessantíssim estudi sobre el papa Paulo V redactat per na Montse Montesinos, sobre aquest descendent de la familia Burguès barcelonina, aportant quatre notícies més que en corroboren la seva ascendència... [+]

23-10-2011  (1819 lectures)    

Colom i l'edat dels almiralls de 'les 3 batalles' de Lepant

La √ļnica prova v√†lida de que hi podia haver almiralls d'edat avan√ßada, √©s trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigaci√≥ sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall veneci√†- (amb escut d'armes molt catal√† trobat per la Dolors) per√≤ que van acabar amb una vict√≤ria... [+]

19-04-2016  (3424 lectures)    

La volta al món s'organitzà a Barcelona

A la volta al món hi ha un fet adulterat, la versió oficial diu: "Carlos V dio la encomienda a Magallanes el 22 de margo de 1519 en Valladolid"..però agafo la Biblia del Daniel Ibànyez (el foronda y Aguilera) y llegeixo: 22 de margo de 1519 => 1-31-marzo-en Barcelona. -Del martes 1 al jueves 31. -El Rey en Barcelone..ergo falsificació rebatuda, així que no vaig parar fins que vaig trobar a la Torre do Tombo a Portugal mitjançant la Hakluyt Society la.."encomienda de la volta al món"... [+]