05-02-2019  (2069 )

Referències catalanes - Personatges

En moltes obres escrites hi referència a personatges històrics, a personatges de ficció, a tecnologies particulars, a topònims i altres temes diversos, on s'esmenta el seu origen català o la seva relació amb Catalunya. Una llista de referències catalanes en obres escrites hauria de permetre la consulta de moltes particularitats catalanes poc conegudes. La mateixa diversitat de conceptes inclosos, difícils de classificar, explica el format de calaix de sastre emprat. Hi ha un índex... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

05-04-2017  (2095 )    

Història de les armes de foc

La invenci√≥ de la p√≥lvora negra, i la seva aplicaci√≥ a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes b√®l¬∑lics i en els fets hist√≤rics posteriors. Un resum cronol√≤gic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evoluci√≥ de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensi√≥ de temes m√©s generals: batalles i guerres, principalment. Tamb√© pot ser √ļtil per a entendre l'aparici√≥ d'oficis especialitzats, basats... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

15-04-2017  (2105 )    

Història de l'espasa

Els diferents tipus d'espases han tingut una gran import√†ncia al llarg de la hist√≤ria. A m√©s del seu √ļs com a arma, l'espasa ha estat objecte de consideracions especials formant part de rituals funeraris, de la mitologia i de diverses tradicions. La fabricaci√≥ d'una espasa (de bronze o d'aliatges de ferro) d'una certa qualitat exigeix un determinat grau de domini en la metal¬∑l√ļrgia (obtenci√≥ de metalls i aliatges a partir dels minerals de les mines), de les t√®cniques de conformaci√≥... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

11-10-2014  (15341 )    

Origen del ciao i del siau català..

En Joan Calsapeu es va fer ress√≤ de la possible filiaci√≥ catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i despr√©s Frank Dub√© i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot itali√† pot provenir del siau catal√†. Tots tres al¬∑legaven la llarga pres√®ncia catalana a It√†lia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." √Čs de tots conegut que els avis -sobretot a pag√®s- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

25-12-2014  (2663 )    

Barcelona glass, in Venetian style

La comunicaci√≥ de Robert Jesse Charleston a les Journ√©es Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producci√≥ documentat √©s, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la poblaci√≥ rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acad√®mica de la llengua francesa que adopta l'Estat franc√®s hi ha introdu√Įt, nom√©s, guions: avui √©s, en franc√®s,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

23-10-2010  (13004 )    

EL CASTELLÀ UN DIALECTE DEL CATALÀ.. UN HOAX.. O.. NO

Heus ac√≠ un article meu de l'any 2007, que podeu contrastar amb l‚Äôarticle del 2003: "EL CASTELL√Ä √ČS UN DIALECTE DEL CATAL√Ä" que corre pels emails... (us he recopiat un foro d‚Äôaquella √©poca al final del meu article, el link s'ha perdut, l'he tret del cache de Google). Pot-ser era un HOAX... per√≥ el que diu no est√† tan lluny de la veritat com pugui semblar al primer cop d‚Äôull... "Algunas de las m√°s de 350 palabras que la Real Academia Espa√Īola reconoce de origen catal√°n son:... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

30-12-2016  (1064 )    

Rellotges mecànics a Santa Maria de Cervera

La necessitat de mesurar el pas de les hores sorg√≠, sens dubte, en temps molt ... l'exist√®ncia dels rellotges de sol i d'arena permetien saber quan havien de ser ....hi ha el seg√Ľent document: Guiu e moss√®n Johan Steve, pahers l'any present e dei√ļs scrit de la vila de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

14-08-2009  (6767 )    

La virgen de Montserrat patrona de Espa√Īa

La projecci√≥ de la Marededeu de Montserrat cap a fora de Catalunya l'he trobat documentada ja, a partir dels Trast√†mara. El canceller Pero L√≥pez d‚ÄôAyala (1332-1407), hi pot haver alg√ļ m√©s pro Trast√†-mara que qui va portar al futur Enric II de Castella, deixant al seu senyor ‚ÄúPere el Cruel‚ÄĚ quan aquest va fugir a Fran√ßa, sent premiat per Enric II amb terres i t√≠tols despr√©s de Montiel (√≥n mori Pere)!. (Estava emparentat amb Ferran el Cat√≤lic, en l√≠nia ascendent indirecta)... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

28-02-2016  (3907 )    

Homo Universalis, vidre català i les descobertes d'ultramar

Confer√®ncia sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre catal√† " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Alb√≥ (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "catal√† de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atl√†ntiques de l'√®poca dels descobriments van caldre a part de la br√ļixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, per√≤ cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-09-2015  (1029 )    

Barca de panescalm

Una barca de panescalm era una barca allargada i esvelta que es propulsava amb un nombre important de remers. S‚Äôacostuma a definir com una barca r√†pida, de molts rems, al servei d‚Äôun vaixell m√©s gran i usada per a transportar persones o c√†rrega entre el vaixell i la costa, o entre vaixells. En diccionaris moderns pot consultar-se per ‚Äúpanescalm‚ÄĚ, en la forma simplificada. En documents antics l‚Äôexpressi√≥ sempre √©s composta: ‚Äúbarca de panescalm‚ÄĚ. Pel que fa als serveis... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

21-01-2019  (40 )    

Projecció Da Vinci octant

La Projecció Da Vinci octant (o simplement Projecció octant), és un tipus de projecció proposta per primera vegada, el 1508, per Leonardo da Vinci en el seu Còdex Atlàntic.[1][2][3][4][5] L'autoria de Leonardo queda demostrada per Christoher Tyler en el seu informe sobre aquesta,[6]"..For those projections dated later than 1508, his drawings should be effectively considered the original precursors..", ja que hi ha un esbós d'aquesta projecció en una pàgina dels manuscrits del Codex... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

25-06-2016  (2030 )    

Aigua potable abord

Pels anys de 1750 un aventurer va proposar al Govern Francès un alambí per poder fer potable l'aigua salada del mar ... Aquest alambí no tenia un altre finalitat que el de destil·lar á bord l'aigua salada del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

11-06-2017  (2753 )    

La Universitat de Barcelona fou fundada al 1450?

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

10-12-2012  (4697 )    

Buscar tres pèls al gat

Segons en Jordi Forch, el refrany esmentat al Quixot "andar buscando los tres pies al gato", és una altra prova concloent que el Quixot és una traducció del... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

02-05-2018  (3343 )    

Resposta carta a El punt sobre Tirante el blanco

-El DRAE diu que Quijote √©s la traducci√≥ del catal√† CUIXOT-, alg√ļ va tradu√Įr la paraula al castell√†... per tant al dir Quixot (o Cuixot) nom√®s estem restitu√Įnt la paraula original reconeguda per tothom. Passa el mateix que amb M√®xic i Texas (al emprar-los no tradu√Įm), en castell√† fins el segle XIX no es va canviar la "x" per "j" De "Vida y hechos del ingenioso hidalgo don Quixote de la Mancha", la 1¬™ traducci√≥ al franc√®s va donar: "Les advantures du fameux chevalier Dom... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

10-10-2011  (3112 )    

BIRDs SONG vs. A Yiddishe Mamme

The first nine stages (beats) of the Catalan song "Bird's song" are identical to the traditional Jewish song "A Yiddishe Mamme" the "Jewish mother", it must be considered along with the catalan national anthem "Els Segadors (harvesters) two Catalan songs of popular importance, which have a common root with traditional Jewish songs.
//www.youtube.com/watch?v=DPLDLFRRaco... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

30-05-2012  (1973 )    

Regimen sanitatis

Ens agradi o no.. al "Regimen Sanitatis Salernitanum" hi tenim dibuixat un "típic cagané català" en plena Edat Mitjana .. (que hi feiem els catalans a Salern?.. si més no.. l'Arnau..) Composat i comentat per l'Arnau de Vilanova a Montecassino - Salerno.. ens l'il·lustra amb la figura d'un cagané.. Be!..que hi ha més important per a la salut?.. Els Regimen Sanitatis són generalment escrits en llatí, però, des de mitjans dels '300, es tradueixen a la llengua vernacla, o fins i... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-08-2015  (2134 )    

La Galera Catalana

La galera catalana (antigament galea),[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment llatines). Com a mínim a partir... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-01-2015  (3229 )    

Marina medieval catalana

Intentarem detallar les diverses classes de naus que a l'Edat Mitjana solcaven el mar tripulades per catalans, consignant aquelles més característiques, el coneixement de les quals ens ha arribat fins als nostres temps. Amb el transcurs del temps, havien d'augmentar les capacitats dels vaixells, ja que es parla d'una nau que el Rei Alfons va emprar, en el setge de Gaeta, amb set-cents ballesters, sense comptar la tripulació que s'ha d'estimar en un centenar; es cita una altra nau de 400... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

12-11-2009  (2824 )    

Ampolleta catalana

Amb les navegacions atl√†ntiques de l'√®poca dels descobriments -a part de la br√ļixola- van caldre les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, per√≤ cal dir que durant aquestes navegacions -i les mediterr√†nies- la distancia navegada es calculava per estima, i, no es pot concebre la "navegaci√≥ per estima" sense un instrument per a mesurar el temps. Durant m√©s de 500 anys (del 1300 al 1800) aquest instrument va ser "l'ampolleta d'hores" de vidre transparent catal√†.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST