*1756: LA BANDERA DEL F脡NIX PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA DE DOS PALS* El vaixell de 80 canons F猫nix que el 1756 va portar Carles III a Espanya, duia a l'arbre de la major *UNA SENYERA DE DOS PALS*, a la seva sortida del Port de N脿pols, fet que demostra que ja existia abns de 1785, com *SENYERA DE DOS PALS* que es mantindria fins Primo de Rivera com bandera espanyola en el vaixells de comer莽. Segons la versi贸 oficial diu que la bandera espanyola la va triar... [+]

El Llibre de de Menescalia, traduit al castell脿 com Libro de Albeyter铆a, [1] es convert铆 en el S. XV i durant el S. XVI en l鈥檕bra de refer猫ncia en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Arag贸, en aquella 猫poca, s'havia est猫s cap al nord-est de la Mediterr脿nia. Va tenir un enorme 猫xit tamb茅 a Castella, es va traduir al castell脿 el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... [+]

L'Armada Reial del senyor Rei d'Arag贸 (o estol reial)[1] fou la for莽a naval al莽ada i noliejada pel rei d'Arag贸, i conjuntament amb l'Armada de la Diputaci贸 General de Catalunya, l'Armada de la Diputaci贸 General de Val猫ncia, l'Armada de Barcelona, l'Armada de Val猫ncia i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Arag贸, una de les m茅s poderoses i efectives, sin贸 la que m茅s, en el mediterrani de l'edat... [+]

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acci贸 de La Celestina i no han arribat a cap conclusi贸. L'脌lex Sendra creu que els fets van passar a Val猫ncia i ho raona en aquest article. Seguint les traces d鈥檜n eclipsi de sol que s鈥檈smenta a La Celestina, l鈥櫭�lex Sendra creu que 茅s impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l鈥檃cci贸 de l鈥檕bra al Regne de... [+]

D鈥檜ns anys en莽脿 s鈥檋an publicat tot un seguit d鈥檈studis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Llu铆s Vives l鈥檃utoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al n煤mero 29 de la revista Esp茅culo, afirmava que 鈥溍﹕ important铆ssim saber quin 茅s l鈥檃utor d鈥檜na obra, perqu猫 el coneixement de la vida i del pensament de l鈥檃utor ajuda a penetrar el significat de la seva producci贸鈥�. Per貌 encara hi afegia: 鈥淓n el cas del Lazarillo, saber... [+]

Tot i que mai hi va haver colonitzacions de sud a nord, havien de baixar del nord al sud. Per貌 no van ser els repobladors de terres els 煤nics catalans que van veure a Andalusia una terra d'oportunitats. Des del segle XIII fins a l'actualitat, hi ha innombrables hist貌ries de catalans que van trobar al sud un espai obert per als seus negocis i noves vides per a les seves fam铆lies. En definitiva, sense els catalans la hist貌ria d'Andalusia mai ser脿 completa, i sense els andalusos la hist貌ria... [+]

Per motius de log铆stica, l'煤ltim territori de la pen铆nsula al que van dir ad茅u Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Can脿ries i d'all脿 cap a Am猫rica va ser obligat貌riament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa est脿 en ple Atl脿ntic -sobre la ruta de les 脥ndies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i m茅s tard van establir una base al cap de Bona... [+]

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en catal脿, perqu猫 el va imprimir a Barcelona i despr茅s a Val猫ncia i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber naci贸n ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gaireb茅 tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en catal脿 i s'hi intentava... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l鈥檕bra 鈥淣orte de la Contrataci贸n鈥�( Sevilla, 1672): 芦Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es for莽oso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los espa帽oles no entienden aquel mareage鈥�..禄 Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

El m猫tode hipot猫tic-deductiu 茅s el fonament del m猫tode cient铆fic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ci猫ncia partia de l'observaci贸 de fets i que d'aquesta observaci贸 repetida de fen貌mens comparables, s'extreien per inducci贸 les lleis generals que governen aquests fen貌mens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutj脿 la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducci贸 i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals s贸n hip貌tesis... [+]