17-05-2020  (1287 lectures)

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA

*1756: LA BANDERA DEL F√ČNIX PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA DE DOS PALS* El vaixell de 80 canons F√®nix que el 1756 va portar Carles III a Espanya, duia a l'arbre de la major *UNA SENYERA DE DOS PALS*, a la seva sortida del Port de N√†pols, fet que demostra que ja existia abns de 1785, com *SENYERA DE DOS PALS* que es mantindria fins Primo de Rivera com bandera espanyola en el vaixells de comer√ß. Segons la versi√≥ oficial diu que la bandera espanyola la va triar... [+]

07-06-2020  (34743 lectures)    

Llibre de Menescalia - Manuel Dieç

El Llibre de de Menescalia, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Aragó, en aquella època, s'havia estès cap al nord-est de la Mediterrània. Va tenir un enorme èxit també a Castella, es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... [+]

12-03-2020  (4196 lectures)    

Marina de guerra catalana

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... [+]

24-07-2021  (17 lectures)    

Pruna - un poble català de Sevilla

Una informaci√≥ curiosa que En Leandre Mart√≠ ens ha fet arribar. Hi ha un poble a la prov√≠ncia de Sevilla anomenat ¬ęPruna¬Ľ, terme que un text del segle XVII relaciona amb, entre d'altres mots, la traducci√≥ literal de la paraula en castell√†:... [+]

14-09-2014  (6786 lectures)    

La fal·làcia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret

Per motius de log√≠stica, l'√ļltim territori de la pen√≠nsula al que van dir ad√©u Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Can√†ries i d'all√† cap a Am√®rica va ser obligat√≤riament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa est√† en ple Atl√†ntic -sobre la ruta de les √ćndies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i m√©s tard van establir una base al cap de Bona... [+]

04-02-2019  (1234 lectures)    

Els segadors

Els segadors és l'himne nacional oficial de Catalunya. Així va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, però, elements de tradició oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el 1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre... [+]

09-06-2014  (8114 lectures)    

ELS NOU BARONS DE LA FAMA

La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers m√©s valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gaireb√© no va quedar ning√ļ, per√≤ almenys varen tallar la gran f√ļria dels moros, que no van poder avan√ßar ni una passa m√©s enll√† de la gran... [+]

11-03-2019  (881 lectures)    

El Dinosaure - Augusto Monterroso

El Dinosaure √©s un microrelat de l'escriptor guatemalenc d'origen hondureny Augusto Monterroso,publicat com a part del llibre Complete Works (and Other Tales),el 1959. √Čs considerada una de les hist√≤ries m√©s curtes en castell√† i el seu text complet √©s el seg√ľent: UwU. M'agrada molt com... [+]

17-05-2019  (894 lectures)    

Transcripció del text del Manuscrit de Voynich

El Manuscrit de Voynich decodificat: el llibre més misteriós del món desxifrat al cap de 600 anys ha afirmat un investigador britànic, El codi del manuscrit de Voynich, el misteriós volum de dibuixos fantàstics i missatges secrets, finalment s’ha pogut decodificar, uns 600 anys després de que fós escrit.... [+]

05-07-2014  (4392 lectures)    

Original català perdut de la Celestina

En Jordi Bilbeny defensa que La Celestina, obra pertanyent a les lletres castellanes, fou escrita originalment per un autor valencià desconegut i en llengua catalana, i que l'obra que avui coneixem seria la traducció al castellà feta per la censura de l'època,[1] que féu desaparèixer l'original català. S'oposa així a la teoria acceptada per la historiografia actual que atribueix al batxiller Fernando de Rojas la quasi totalitat de l'autoria, i segueix la línia de les seves tesis de la... [+]

23-10-2011  (4539 lectures)    

Colom i l'edat dels almiralls de 'les 3 batalles' de Lepant

La √ļnica prova v√†lida de que hi podia haver almiralls d'edat avan√ßada, √©s trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigaci√≥ sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall veneci√†- (amb escut d'armes molt catal√† trobat per la Dolors) per√≤ que van acabar amb una vict√≤ria... [+]

12-09-2015  (2638 lectures)    

'Faluchos de Arenys' - barca

En l'√®poca de la construcci√≥ naval de fusta hi havia drassanes a l'aire lliure en moltes viles costaneres. Les d‚ÄôArenys de Mar tingueren una fama especial. L‚Äôexpert en pesca Antonio S√°√Īez Reguart ("Diccionario hist√≥rico de los artes d–Ķ la pesca nacional por el comisario real de guerra de marina don Antonio Sa√Īez Reguart"),[44] citava expressament una certa mena de llaguts d‚ÄôArenys insinuant que serien l‚Äôorigen de la denominaci√≥ castellana de ‚Äúfaluchos‚ÄĚ quan foren rebatejats... [+]

08-05-2014  (4542 lectures)    

Amalfi-Malta: Els noms dels vents

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRA√áAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATAL√Ä I MALT√ąS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oce√†nics perqu√® els primers navegants oce√†nics eren... [+]

26-03-2014  (2879 lectures)    

Escapament català - Rellotge

L’escapament català és una variant entre els diversos tipus d’escapaments dels rellotges mecànics. La seva aparició data dels inicis del segle XVIII i la denominació (oficialitzada des de l’any 1958) deriva de la distribució geogràfica del mecanisme. Distribució localitzada a Catalunya de forma exclusiva.).[1][2] L’escapament català és un sistema de roda de dents rectes.[3][4][5] Aquest tipus d'escapament rebé el seu nom a mitjans dels anys 50 en adonar-se, els... [+]

29-12-2012  (3525 lectures)    

El follonero i en MA.R. a Arenys de Munt

Es pot escoltar el que li vaig dir sobre la immersi√≥ lingu√≠stica al Miguel √Āngel Rodr√≠guez -me'l vaig trobar casualment al carrer a Arenys d'Amunt mentre filmaven el programa Salvados del Jordi √Čvole - √©s al minut 5:37.. encara que val la pena tot el tro√ß..) jo vaig veure el MA.R. -tot sol- i el vaig increpar sense cap preparaci√≥.. el c√†mera ho va veure i em va filmar des de dins del Centre.. llavors en sortir el follonero li vaig dir.. ah! ets el follonero! Al Jordi Evole li va... [+]

10-08-2015  (6 lectures)    

De Navigazzione-Cotrugli-Barca

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l‚Äôobra ‚ÄúNorte de la Contrataci√≥n‚ÄĚ( Sevilla, 1672): ¬ęTartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es for√ßoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los espa√Īoles no entienden aquel mareage‚ÄĚ..¬Ľ Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

03-01-2017  (2061 lectures)    

Saravells vs. bataraz

La versi√≥n oficial del "bataraz" y las alpargatas, se les olvid√≥ el CHE igual al valenciano... "un tipo de pantal√≥n bombacho de tela r√ļstica por su color gris√°ceo algo moteado pas√≥ a ser llamado "bataraz". La fuerte inmigraci√≥n vasca, ocurrida en la segunda mitad del siglo XIX y primera mitad del siglo XX, difundi√≥ el uso de la boina y las alpargatas entre los gauchos (particularmente en la zona de la pampa h√ļmeda), en el siglo XX y a principios de siglo XXI es frecuente el uso de un... [+]

15-11-2015  (5390 lectures)    

Pistoles de Miquelet amb gallet

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també... [+]

20-01-2019  (1570 lectures)    

stemma codicum

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) √©s una taula geneal√≤gica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic ŌÉŌĄő≠őľőľőĪ, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre geneal√≤gic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llat√≠ codicum, genitiu plural de c√≤dex,... [+]

10-01-2019  (1144 lectures)    

Travois indi

Un travois (del francès canadenc com els mots obsolets travoy i travoise) és una estructura amb forma de bastiment, feta amb uns pals encreuats, utilitzada històricament pels pobles indígenes, principalment els indis de les planures d'Amèrica del Nord, per a transportar càrregues arrossegant el cap dels pals per... [+]