*1756: LA BANDERA DEL FÉNIX PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA DE DOS PALS* El vaixell de 80 canons Fènix que el 1756 va portar Carles III a Espanya, duia a l'arbre de la major *UNA SENYERA DE DOS PALS*, a la seva sortida del Port de Nàpols, fet que demostra que ja existia abns de 1785, com *SENYERA DE DOS PALS* que es mantindria fins Primo de Rivera com bandera espanyola en el vaixells de comerç. Segons la versió oficial diu que la bandera espanyola la va triar... [+]

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... [+]

Per motius de logística, l'últim territori de la península al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canàries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlàntic -sobre la ruta de les Índies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona... [+]

La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers més valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gairebé no va quedar ningú, però almenys varen tallar la gran fúria dels moros, que no van poder avançar ni una passa més enllà de la gran... [+]

El Manuscrit de Voynich decodificat: el llibre més misteriós del món desxifrat al cap de 600 anys ha afirmat un investigador britànic, El codi del manuscrit de Voynich, el misteriós volum de dibuixos fantàstics i missatges secrets, finalment s’ha pogut decodificar, uns 600 anys després de que fós escrit.... [+]

La única prova vàlida de que hi podia haver almiralls d'edat avançada, és trobar-los, com vaig fer en el recull d'almiralls vells embarcats i manant en combat als 80-90 anys!!!! (fet el 2007). Durant aquesta investigació sobre centenars d'almiralls, vaig descobrir que hi havia hagut 3 batalles de Lepant (i pot-ser 4), les dues primeres guanyades pels turcs a Antonio Grimani -almirall venecià- (amb escut d'armes molt català trobat per la Dolors) però que van acabar amb una victòria... [+]

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceànics perquè els primers navegants oceànics eren... [+]

Es pot escoltar el que li vaig dir sobre la immersió linguística al Miguel Ángel Rodríguez -me'l vaig trobar casualment al carrer a Arenys d'Amunt mentre filmaven el programa Salvados del Jordi Évole - és al minut 5:37.. encara que val la pena tot el troç..) jo vaig veure el MA.R. -tot sol- i el vaig increpar sense cap preparació.. el càmera ho va veure i em va filmar des de dins del Centre.. llavors en sortir el follonero li vaig dir.. ah! ets el follonero! Al Jordi Evole li va... [+]

La versión oficial del "bataraz" y las alpargatas, se les olvidó el CHE igual al valenciano... "un tipo de pantalón bombacho de tela rústica por su color grisáceo algo moteado pasó a ser llamado "bataraz". La fuerte inmigración vasca, ocurrida en la segunda mitad del siglo XIX y primera mitad del siglo XX, difundió el uso de la boina y las alpargatas entre los gauchos (particularmente en la zona de la pampa húmeda), en el siglo XX y a principios de siglo XXI es frecuente el uso de un... [+]

En filologia, un stemma codicum (o simplement stemma, plural stemmata) és una taula genealògica dels manuscrits originals del mateix treball.[1] El terme stemma codicum, ve del grec antic στέμμα, stemma, petita cinta, corona, (ja que, a Roma, el quadre genealògic que conteia imatges dels avantpassats, s'adornava amb corones), i del llatí codicum, genitiu plural de còdex,... [+]