20-05-2020  (6192 lectures)

Voltaire, Tacitus and the Catalauni

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... [+]

09-12-2021  (719 lectures)    

Conquesta catalana de Sicília malgrat l'oposició d'Aragó

Conferència sobre història de Catalunya de l'investigador Manel Capdevila. En el marc del cicle de conferències de La Gota Catalana, coordinada per en Lluís Botinas a Plural 21. La troballa de documents papals reforcen la tesi de l'investigador Manel Capdevila, qui des del 2009 defensa que Catalunya era un regne i que la poc coneguda conquesta catalana de Sicília així ho... [+]

12-03-2020  (5417 lectures)    

Marina de guerra catalana

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... [+]

17-05-2020  (2615 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA

*1756: LA BANDERA DEL F√ČNIX PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA DE DOS PALS* El vaixell de 80 canons F√®nix que el 1756 va portar Carles III a Espanya, duia a l'arbre de la major *UNA SENYERA DE DOS PALS*, a la seva sortida del Port de N√†pols, fet que demostra que ja existia abns de 1785, com *SENYERA DE DOS PALS* que es mantindria fins Primo de Rivera com bandera espanyola en el vaixells de comer√ß. Segons la versi√≥ oficial diu que la bandera espanyola la va triar... [+]

10-03-2015  (26182 lectures)    

Europa 1235- Mapa falsificat a l'estil G√ĖBELS

√Čs una fal¬∑l√†cia demostrable.. ja ho van fer el 2010. Aquest mapa √©s fals i ho puc demostrar. De fet el vaig comprar a la BNP, si si, √©s a la BNP.. per√≤ a la botiga de souvenirs .. est√† fet als anys 90, formant part d'una s√®rie de mapes que venen ALS MUSEUS FRANCESOS per als turistes (dibuixos amb un perfil del continent de sat√®l¬∑lit del segle XX).. Hi surt Arag√≥ amb la senyera. Tamb√© hi surt Barcelona. Per√≤ no hi surt Catalunya, la base del nacionalisme. Aix√≤ √©s una conxorxa... [+]

10-01-2019  (2071 lectures)    

Influència de la cultura catalana a Veneçuela

Comunicaci√≥ al 15√® Simposi d‚ÄôArenys de Munt de l‚ÄôElba Sequera, vene√ßolana. La comunicant hi constata algunes sorprenents semblances ling√ľ√≠stiques i folcl√≤riques entre la cultura dels Pa√Įsos Catalans i la de... [+]

10-01-2019  (1519 lectures)    

Gòtic català

El gòtic català és un estil artístic, amb característiques particulars en el camp de l'arquitectura. Es va desnvolupar a Catalunya entre els segles XIII i XV, la qual cosa la situa al final del gòtic europeu i a l'inici del Renaixement. El terme gòtic català es limita a Barcelona i la seva àrea d'influència (Girona, Catalunya Nord, Illes Balears, Sicília, Nàpols, Sardenya etc.), que té característiques pròpies. Malgrat el seu nom, el gòtic català es diferencia dels estils... [+]

04-03-2007  (1909 lectures)    

La ciutat on es desenvolupa l'acció de La Celestina

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acció de La Celestina i no han arribat a cap conclusió. L'Àlex Sendra creu que els fets van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, l’Àlex Sendra creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de... [+]

14-02-2016  (4807 lectures)    

Interviu: Diez millones contra la independencia

‚ÄúHorizonte Despu√©s‚ÄĚ. As√≠ bautiz√≥ el Centro Nacional de Inteligencia su plan para luchar contra el viaje del presidente de Catalu√Īa, Artur Mas, hacia la ruptura con Espa√Īa. El informe, de m√°s de quinientas p√°ginas, propone gastar diez millones de euros e incluye su temor de que CiU lograra ‚Äúentre 70 y 72 diputados‚ÄĚ en las elecciones catalanas de noviembre pasado. Durante esa campa√Īa se filtraron informaciones y un borrador policial ‚Äėh√ļerfano‚Äô sobre la fortuna de la familia... [+]

03-04-2010  (14484 lectures)    

El Català a tota França: Juraments d'Estrasburg

L‚Äôemperador Napole√≥ I f√©u portar de l‚Äôarxiu vatic√†, com a bot√≠ de guerra un document que demostra que el catal√†, o si voleu l‚Äôoccit√† es parlava fins al Rin. Fran√ßa diu que √©s el document en franc√®s m√©s antic. √Čs a dir que el franc√®s antic √©s el... [+]

15-11-2015  (6795 lectures)    

Pistoles de Miquelet amb gallet

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també... [+]

16-06-2019  (297 lectures)    

Jaume II pren el castell d’Alacant

Hi havia un temps en qu√® els catalans ‚ÄĒels valencians‚ÄĒ guany√†vem guerres, eren els temps de plenitud nacional, els temps en qu√® es bast√≠ el mapa del pa√≠s. Un dels esdeveniments m√©s significatius i transcendentals per al futur de tots els catalans i en particular dels valencians fou la decisi√≥ de Jaume II de recuperar all√≤ que el seu avi Jaume I conquer√≠ m√©s enll√† de Biar i que ‚ÄĒvatua!‚ÄĒ tan espl√®ndidament ced√≠ sense compensaci√≥ alguna. Jaume II, rei valenci√† de naixement,... [+]

28-01-2017  (6988 lectures)    

CEC-Ampolleta catalana en el descobriment del nou món

Confer√®ncia sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre catal√† " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Alb√≥ (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "catal√† de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atl√†ntiques de l'√®poca dels descobriments van caldre a part de la br√ļixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, per√≤ cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... [+]

31-01-2017  (3009 lectures)    

Lluminàries, magranes i pedrenyals catalans

1431: Magranes de pólvora esmentades per Alfons el Magnànim, carregades a les galeres a... [+]

12-08-2016  (6732 lectures)    

Barca de mitjana

Una barca de mitjana √©s una embarcaci√≥ de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botal√≥ i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions m√©s detallades.[1] La denominaci√≥ ‚Äúbarca de mitjana‚ÄĚ √©s t√≠picament catalana. A les Illes Balears s‚Äôanomenava ‚Äúllagut de mitjana‚ÄĚ o ‚Äúllagut de tres veles‚ÄĚ. Les formes del buc (n√†utica) segueixen les l√≠nies d‚Äôun llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... [+]

05-04-2017  (2055 lectures)    

Pedrenyaler

Un pedrenyaler tenia per ofici fabricar pedrenyals. Entenent per pedrenyal qualsevol arma de foc prove√Įda d'un pany de pedrenyal. Sense excloure algunes armes equipades amb pany de roda, ni els arcabussos i mosquets. Els pedrenyalers treballaven de forma especialitzada, amb les denominacions seg√ľents: Canoners Encepadors [2] Panyetaires. Mestres en obrar panys. Totes tres especialitats tenien responsabilitats i organitzacions separades, per√≤ s‚Äôagrupaven sota un gremi... [+]

11-10-2010  (5095 lectures)    

Crux gemmata

La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecci√≥. √Čs un s√≠mbol molt est√®s en el cristianisme c√®ltic, tot i que podria tenir or√≠gens precristians. S'ha utilitzat per a representar les quatre direccions, els quatre elements, la terra, els quatre vents, etc. √Čs el lloc on es creuen els camins (dels vius i els morts, per exemple). Se l'utilitza tamb√© com a representaci√≥ del nombre cinc agafant el punt del... [+]

27-07-2012  (3169 lectures)    

Un estudi situa a Sagunt l'origen i l'acci√≥ de ¬ęLa Celestina¬Ľ

La Celestina, una de les obres més importants de la literatura castellana, s'hauria inspirat en una història de passions i intrigues viscuda a Sagunt al segle XV i tindria com a escenari imaginari la capital del Camp de Morvedre. Aquestes són, almenys, les noves conclusions a què ha arribat l'estudiós saguntí Manuel Civera després de cinc anys de feina amb les obres de Fernando de Rojas i d'altres... [+]

07-10-2010  (5000 lectures)    

Creu Potent - Cross Potent

Una creu potent o creu poten√ßada (‚ė©, unicode U + 2629) √©s una creu del tipus "creu grega" √©s a dir amb tots els bra√ßos iguals que acaben amb una creu en forma de tau. Est√† formada per dos feixos rectangulars id√®ntics que s‚Äôentrecreuen en angle recte amb serifs iguals a tots dos extrems. Es tracta d‚Äôuna creu her√†ldica, una de les figures her√†ldiques... [+]

12-12-2016  (5191 lectures)    

Calavera catalana - Barca

La carabela portuguesa vindria de la calavera Catalana (germana dels barcozi de Ragussa) atès que el Don Pedro -Pere_de_Portugal (Duc de Coimbra)- (que la portà de Venècia?) es casà amb la filla del d'Urgell (Elisabet d'Urgell) i ha estat reconegut com el que va portar la caravel·la a portugal (en casar-se amb Na... [+]