Tanmateix, en el segle I dC, el gran savi i inventor Heró d’Alexandria, va desenvolupar un mecanisme que feia girar una roda amb la força del vapor. Malgrat la gran admiració que va aixecar en el seu moment, l’invent no va passar de ser una simple curiositat, sense tenir mai cap aplicació pràctica. L’any 1543, més de 1.400 anys després, el port de Barcelona va ser testimoni de la reinvenció d’una màquina de vapor, però amb la particularitat que, aquest cop sí, se li volia... [+]

És una fal·làcia demostrable.. ja ho van fer el 2010. Aquest mapa és fals i ho puc demostrar. De fet el vaig comprar a la BNP, si si, és a la BNP.. però a la botiga de souvenirs .. està fet als anys 60, formant part d'una sèrie de mapes que venen ALS MUSEUS FRANCESOS per als turistes (dibuixos amb un perfil del continent de satèl·lit del segle XX).. Hi surt Aragó amb la senyera. També hi surt Barcelona. Però no hi surt Catalunya, la base del nacionalisme. Això és una conxorxa... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

L'Acadèmia dels Desconfiats, o Acadèmia Desconfiada, fou una acadèmia de lletres que promovia l'estudi de la història, la llengua i la poesia catalanes. La fundaren l'any 1700 a Barcelona diversos erudits, el principal dels quals fou Pau Ignasi de Dalmases. Els altres membres foren Josep Antoni de Rubí i de Boixadors, Joan Antoni de Boixadors Pacs i de Pinós, Antoni de Peguera i d'Aimeric, Llorenç de Barutell i d'Erill, Francesc de Junyent i de Vergós, Josep d'Amat i de Planella,... [+]

966. Ambaixada de Borrell II a Al-Hàkam II. Obsequi de 100 espases dels "francs" -catalans-, molt famoses i temudes. 1090. En el testament del comte Ermengaudo de Gerp atorgat el 1090, donava al seu fill, entre altres coses, “una espasa rescatada en 2000 mancusos de molt bon or de València” 1233. Jaume I esmenta l'espasa anomenada Tisó (forjada a Montsó) en el setge de Borriana 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada màgica, "de... [+]

Princeps namque és un dels usatges de Barcelona que regulava la defensa del príncep i del Principat de Catalunya, i la convocatòria a les armes. Inclòs en els primers usatges del segle XI, va ser invocat explícitament fins al segle XVI. Derogat amb els decrets de Nova Planta, va perdurar com a filosofia de defensa nacional en la institució del... [+]

En Jordi Basté i en Darío Porras es fan una pregunta que està contestada des de fa "al menys vuit mesos" a l'ABC Ambdós s'haurien d'informar perquè la notícia "porta vuit mesos de retard". Es va estrenar en castellà a "HBO" i deien CATALUÑA.. els de l'ABC van protestar "esquinçant-se les vestidures" i Netflix "obedient per poder-ho publicar a "M+" ho ha corregit (no mostra afany de tergiversar, perquè ho ha deixat en els altres idiomes, simplement obeeix a qui... [+]

Els qui hagin llegit el meu article Reflexiones en torno al posible origen de la famiia da Vinci ja sabran que el seu escut és el mateix que el de la Corona Catalano-Aragonesa. I, més en concret, que el de l'antic Regne de Mallorca. Però curiosament també és el mateix que el de la casa d'Amboise (brisura).. que és el castell on va morir Leonardo i on es va trobar la... [+]

Un símbol solar és un símbol que representa el Sol . Els símbols solars comuns inclouen cercles amb raigs (alguns sense), creus o espirals. En la iconografia religiosa, les personificacions del Sol o els atributs solars s'indiquen mitjançant un halo o una corona radiada . Quan l'estudi sistemàtic de la mitologia comparada es va fer popular durant el segle XIX, l'opinió acadèmica tendia a interpretar els mites històrics i la iconografia en termes de "simbolisme solar". Aquest va ser... [+]

El virus Divendres 13 (també conegut com a virus Jerusalem), és un dels més destacats en la història dels virus informàtics. El seu descobriment i aïllament el 1987 per la Universitat Hebrea de Jerusalem va posar en vetlla a centenars d'usuaris, que desconeixien per complet que els ordinadors també podien ser atacats per "virus". Jo mateix (el desembre del 87) en vaig haver de fer un cercador emprant una rutina recursiva en Turbo C que vaig regalar al llavors propietari-gerent de... [+]