17-05-2020  (1238 lectures)

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA

*1756: LA BANDERA DEL F脡NIX PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA DE DOS PALS* El vaixell de 80 canons F猫nix que el 1756 va portar Carles III a Espanya, duia a l'arbre de la major *UNA SENYERA DE DOS PALS*, a la seva sortida del Port de N脿pols, fet que demostra que ja existia abns de 1785, com *SENYERA DE DOS PALS* que es mantindria fins Primo de Rivera com bandera espanyola en el vaixells de comer莽. Segons la versi贸 oficial diu que la bandera espanyola la va triar... [+]

12-03-2020  (4134 lectures)    

Marina de guerra catalana

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterr脿nia des dels seus origens fins a Ferran el Cat貌lic. En 猫poques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l鈥檃utoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera an脿loga les marines de guerra... [+]

07-06-2020  (34699 lectures)    

Llibre de Menescalia - Manuel Die莽

El Llibre de de Menescalia, traduit al castell脿 com Libro de Albeyter铆a, [1] es convert铆 en el S. XV i durant el S. XVI en l鈥檕bra de refer猫ncia en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Arag贸, en aquella 猫poca, s'havia est猫s cap al nord-est de la Mediterr脿nia. Va tenir un enorme 猫xit tamb茅 a Castella, es va traduir al castell脿 el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... [+]

17-05-2019  (1338 lectures)    

Decodificat el Manuscrit de Voynich - Gerard Cheshire

El Manuscrit de Voynich decodificat: el llibre m茅s misteri贸s del m贸n desxifrat al cap de 600 anys ha afirmat un investigador brit脿nic, El codi del manuscrit de Voynich, el misteri贸s volum de dibuixos fant脿stics i missatges secrets, finalment s鈥檋a pogut decodificar, uns 600 anys despr茅s de que f贸s escrit.... [+]

01-11-2010  (3811 lectures)    

Armada del Rei de Catalunya

L'Armada Reial del senyor Rei d'Arag贸 (o estol reial)[1] fou la for莽a naval al莽ada i noliejada pel rei d'Arag贸, i conjuntament amb l'Armada de la Diputaci贸 General de Catalunya, l'Armada de la Diputaci贸 General de Val猫ncia, l'Armada de Barcelona, l'Armada de Val猫ncia i l'Armada de Mallorca formaven les forces militars navals de la Corona d'Arag贸, una de les m茅s poderoses i efectives, sin贸 la que m茅s, en el mediterrani de l'edat... [+]

23-03-2014  (6409 lectures)    

Els dos costats de desenterrar Cervantes

Penso que el t铆tol que hi he posat "Els dos costats de desenterrar Cervantes" -de fet "downside" vol dir "el costat dolent"- s'escau m茅s amb el contingut de l'article ja que destaca el costat del: "..relaxing cup of caf茅 con leche.." ajuntant-lo amb el cl脿ssic de "Una Grande y Libre", contra la crua realitat actual d'Espanya: "l'economia, segona a la fila despr茅s de Gr猫cia, amb major potencial per a -desfer- la Uni贸... [+]

04-03-2007  (2847 lectures)    

Eclipse a la ciutat on es desenvolupa l'acci贸 de La Celestina

Durant decennis els erudits espanyols han debatut a l'entorn de la ciutat on passava l'acci贸 de La Celestina i no han arribat a cap conclusi贸. L'脌lex Sendra creu que els fets van passar a Val猫ncia i ho raona en aquest article. Seguint les traces d鈥檜n eclipsi de sol que s鈥檈smenta a La Celestina, l鈥櫭lex Sendra creu que 茅s impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l鈥檃cci贸 de l鈥檕bra al Regne de... [+]

12-08-2016  (5087 lectures)    

Barca de mitjana

Una barca de mitjana 茅s una embarcaci贸 de vela del Mediterrani aparellada amb dos pals (arbre mestre i arbre de mitjana), un botal贸 i tres veles (vela llatina mestra, pollacra i vela de mitjana). Hi ha definicions m茅s detallades.[1] La denominaci贸 鈥渂arca de mitjana鈥 茅s t铆picament catalana. A les Illes Balears s鈥檃nomenava 鈥渓lagut de mitjana鈥 o 鈥渓lagut de tres veles鈥. Les formes del buc (n脿utica) segueixen les l铆nies d鈥檜n llagut de pesca a proa, amb roda vertical,... [+]

06-08-2006  (745 lectures)    

El Lazarillo de Tormes fou escrit en catal脿

D鈥檜ns anys en莽脿 s鈥檋an publicat tot un seguit d鈥檈studis del professor Francisco Calero que atribueixen a En Joan Llu铆s Vives l鈥檃utoria del Lazarillo de Tormes. En unes impressions recollides al n煤mero 29 de la revista Esp茅culo, afirmava que 鈥溍﹕ important铆ssim saber quin 茅s l鈥檃utor d鈥檜na obra, perqu猫 el coneixement de la vida i del pensament de l鈥檃utor ajuda a penetrar el significat de la seva producci贸鈥. Per貌 encara hi afegia: 鈥淓n el cas del Lazarillo, saber... [+]

12-08-2015  (3834 lectures)    

La Galera Catalana

La galera catalana (antigament galea),[1] t茅 entitat pr貌pia respecte les galeres de les altres nacions mar铆times (referenciades a partir del s.XIII), at猫s que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comer莽, propulsat completament per la for莽a dels rems i de vegades per la del vent, gr脿cies a la pres猫ncia d'arbres amb les seves veles (normalment llatines). Com a m铆nim a partir... [+]

23-10-2018  (14381 lectures)    

La repoblaci贸 catalana d'Andalusia - Sibillia - Repartiment

Tot i que mai hi va haver colonitzacions de sud a nord, havien de baixar del nord al sud. Per貌 no van ser els repobladors de terres els 煤nics catalans que van veure a Andalusia una terra d'oportunitats. Des del segle XIII fins a l'actualitat, hi ha innombrables hist貌ries de catalans que van trobar al sud un espai obert per als seus negocis i noves vides per a les seves fam铆lies. En definitiva, sense els catalans la hist貌ria d'Andalusia mai ser脿 completa, i sense els andalusos la hist貌ria... [+]

10-03-2019  (1160 lectures)    

Mite de la Terra plana

El mite de la Terra plana 茅s un malent猫s modern segons el qual la visi贸 cosmol貌gica predominant durant la Edat Mitjana consistia a considerar que la Terra era plana, i no una esfera, at猫s que脩 "El concepte de Terra esf猫rica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , per貌 va romandre com a mat猫ria d'especulaci贸 filos貌fica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel路len铆stica va establir la esfericitat de la Terra com una dada f铆sic. El paradigma... [+]

14-09-2014  (6703 lectures)    

La fal路l脿cia de la sortida de Palos o d'altres llocs de l'estret

Per motius de log铆stica, l'煤ltim territori de la pen铆nsula al que van dir ad茅u Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Can脿ries i d'all脿 cap a Am猫rica va ser obligat貌riament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa est脿 en ple Atl脿ntic -sobre la ruta de les 脥ndies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i m茅s tard van establir una base al cap de Bona... [+]

23-10-2010  (4498 lectures)    

Iohannes Tinctoris - Jerusalem

Tinctoris 鈥-贸o-鈥, Iohannes. - Musicista (n. Nivelles 1435 circa - m. 1511 circa), compositore, insegnante e soprattutto teorico. A Napoli, dove (1476 circa) era cappellano e cantore di corte, fond貌 e tenne per diverso tempo una celebre scuola musicale (fu tra l'altro precettore di Beatrice d'Aragona, divenuta poi regina di Ungheria); a Roma (1492-1500) fu addetto alla cappella pontificia; torn貌 poi probabilmente a... [+]

01-05-2009  (3297 lectures)    

Breu narraci贸 sobre el Quixot

Diuen alguns estudiosos d'Universitats Espanyoles, que Cervantes va escriure el Quixot en catal脿, perqu猫 el va imprimir a Barcelona i despr茅s a Val猫ncia i a Portugal i a Anvers. I el propi Cervantes diu a la segona part del Quixot: ".y a mi se me trasluce que no ha de haber naci贸n ni lengua donde no se traduzga." Diuen els mateixos estudiosos que en aquells moments, gaireb茅 tot el que s'escrivia a les terres de parla catalana s'escrivia en catal脿 i s'hi intentava... [+]

08-05-2014  (4427 lectures)    

Amalfi-Malta: Els noms dels vents

EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRA脟AR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATAL脌 I MALT脠S" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE: "AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- " Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oce脿nics perqu猫 els primers navegants oce脿nics eren... [+]

10-08-2015  (6 lectures)    

De Navigazzione-Cotrugli-Barca

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l鈥檕bra 鈥淣orte de la Contrataci贸n鈥( Sevilla, 1672): 芦Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es for莽oso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los espa帽oles no entienden aquel mareage鈥..禄 Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

04-02-2019  (1185 lectures)    

Els segadors

Els segadors 茅s l'himne nacional oficial de Catalunya. Aix铆 va quedar establert per llei del 25 de febrer de 1993.[1][2] El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual 茅s d'Emili Guanyavents i data de 1897. Usa, per貌, elements de tradici贸 oral que ja havia recollit anteriorment l'escriptor i fil貌sof Manuel Mil脿 i Fontanals el 1882. La versi贸 musical 茅s de Francesc Ali贸, que la va compondre... [+]

29-09-2011  (2170 lectures)    

M猫tode cient铆fic -

El m猫tode hipot猫tic-deductiu 茅s el fonament del m猫tode cient铆fic. A partir de les idees de Francis Bacon es va considerar que la ci猫ncia partia de l'observaci贸 de fets i que d'aquesta observaci贸 repetida de fen貌mens comparables, s'extreien per inducci贸 les lleis generals que governen aquests fen貌mens. Posteriorment Karl Popper (1902 - 1994) rebutj脿 la possibilitat d'elaborar lleis generals a partir de la inducci贸 i va sostenir que en realitat aquestes lleis generals s贸n hip貌tesis... [+]