La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Estudieu un pel el Tractat d'Utrecht i veureu que l'arxiduc va agafar el que li va donar Felip V i va deixar als catalans amb el cul a l'aire.. tots els caps decapitats a Barcelona els hi devem a la seva traició, amb l'exèrcit austríac a Barna, hauriem vençut al duc de Berwick. Felip va cedir a l'Emperador el que li quedava a Espanya als Països Baixos (Bèlgica, Luxemburg i part d'Holanda), el Franc Comtat, el Milanesat (Carles I - Pavia), Sardenya, el regne de Nàpols.. que us semblen les... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

..Quinetiam instrumentum illud a Catalanis inventum, quod ab aliis “ghiterra”, ab aliis “ghiterna” vocatur, ex lyra prodiisse manifestissimum est. Hec enim ut leutum (licet eo longe minor sit) et formam testudineam et chordarum dispositionem atque contactum... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Lo descubrió hace unos años el historiador cartagenero Alfonso Grandal. Fue él quien puso de manifiesto un hecho lingüístico sorprendente: y no fue otro que en Cartagena se habló catalán durante 300 años, desde el año 1300 hasta 1600. Y así, el cartagenero no come guisantes ni judías verdes ni alcaparras: come pésoles, bajocas y tápenas, que proceden del valenciano o del catalán. El viento del suroeste es el lebeche, y si es del sudeste es el jaloque, y el trueno es un llampo,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El caràcter bascoide[1] d'una part de la toponímia catalana pirinenca és constatable en un primer cop d'ull. I el mateix passa en la toponímia de l'Alt Aragó i a l'àrea pirinenca gascona.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Estudi de l’Àlex Sendra, amb el mètode científic, sobre l'eclipsi de sol de 1482, emprat també a l'INH per Ibànyez i Mayolas per rebatre falsedats en altres articles. L'Àlex Sendra creu que els fets de la Celestina van passar a València i ho raona en aquest article. Seguint les traces d’un eclipsi de sol que s’esmenta a La Celestina, creu que és impossible que els fets poguessin passar a Castella i, per contra, situa l’acció de l’obra al Regne de València.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

In 1097 some Bari sailors, on their return from the East, brought with them the relics of St. Nicholas, Bishop of Mira, for which Roger, Duke of Apulia, built a splendid church; this became the object of great veneration and of innumerable pilgrimages. About this time Urban II, being in Apulia, went to Bari to venerate the relics of the holy wonder-worker and to consecrate the... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L'origen del terme català “faluga” seria l'àrab “faluwah” (barqueta de càrrega). Una altra versió el faria derivar de “falwa” (egua jove, barqueta). Del català va passar al castellà “faluca” i a altres lléngües (filucca, felucca, fellouque, ...). La documentació més antiga en anglès és de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Es tenen registres de que el rei Isaac d'Etiòpia va enviar una ambaixada al rei Alfons el magnànim, que arribar a València cap a 1427. L'any següent, el rei Alfons va enviar dos emissaris en resposta: el seu confessor el sacerdot Felip Faiadell i el comerciant Pere de Bonia, a qui se li va ordenar acordar una aliança militar Entre els dos reis. i el matrimoni de la infanta Joana amb el rei Isaac.... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST