Â
«Val més encendre una espelma que maleir la foscor».
Confuci (551-479 a.C.).
Fruit de l’encreuament d’informacions provinents de dues disciplines diferents, podem accedir a un coneixement que pot oferir una hipòtesi de causalitat a una sèrie de fenòmens dels quals no trobarĂem explicaciĂł si estudiĂ©ssim nomĂ©s una de les dues. En aquest cas, es tracta de la metapsĂquica i les dites ciències socials humanes.
En un passatge del llibre Only Love Is Real (Només l’amor és real) de Brian Weiss, Doctor en psiquiatria practicant de la Terà pia de Vides Passades (TVP), l’autor explica que en una regressió hipnòtica aplicada a pacients seus, el que sembla ser que són à nimes de persones de mestres o savis prenen per un moment el control de les cordes vocals del pacient. Mitjançant aquest procediment, aquestes à nimes expressen al terapeuta una sèrie d’explicacions relacionades amb l’aprenentatge de la consciència espiritual.
Concretament, entre les pĂ gines 91 i 92 de la versiĂł castellana del llibre esmentat, trobem el segĂĽent passatge, escrit com si fos un dictat:
–«Hi ha diversos tipus de karma, deutes per saldar. El karma individual correspon a les pròpies obligacions de l’entitat, que nomĂ©s a ella pertanyen. Però tambĂ© hi ha un karma col·lectiu, els deutes del grup, i hi ha diversos grups: religions, races, nacionalitats, etc. En un nivell mĂ©s ampli, estĂ el karma planetari, que afecta el destĂ del planeta i les seves conseqüències. En el karma col·lectiu, no nomĂ©s hi ha deutes individuals acumulats i sedimentats, sinĂł que les seves conseqüències acaben per atribuir-se al grup, al paĂs o al planeta. L’aplicaciĂł d’aquest karma col·lectiu determina el futur del grup o del paĂs. Però tambĂ© s’aplica a l’individu que es reencarna dins del grup o del paĂs, o al mateix temps o en una època posterior dins d’un altre grup o paĂs, encara que no fos el seu anterior (...)»1.–
La suposada entitat que pren el control del pacient en aquest cas ens està dient que no només hi ha lliçons espirituals aplicables als individus, sinó també a col·lectius de tota mena.
Per altra banda, ens trobem que, darrerament, els principals grups de poder econòmic de la nostra Humanitat, –que semblen ambicionar de controlar i reduir la població mundial–, estan mantenint relacions d’aliança amb representants de col·lectius que han sofert persecució en el passat, com els ecologistes, feministes, socials, antiracistes, defensors de les minories sexuals, etc.
Descobrim com el principal poder econòmic humà s’està convertint en promotor de l’acompliment de diversos deutes de grup com a necessitat d’aprenentatge adreçat a diversos col·lectius humans que han actuat com a victimaris.
RelaciĂł de deutes de grup.
Podem definir alguns deutes de grup que donen explicació a la necessitat d’aprenentatge de respecte d’un col·lectiu envers l’altre, i per a fer aquesta relació prenem mà de dades històriques que tenim al nostre abast. Aquesta relació no és del tot exhaustiva i en alguns casos ens centrem en situacions que ens són més properes.
Per començar, hi ha una necessitat per part dels éssers humans de respectar les altres espècies vives del planeta, després d’un creixent extermini de la biodiversitat. Tant pel nostre planeta d’origen, com si algun dia volem visitar altres mons on repartir els nostres excedents de població humana, haurem d’aprendre a tractar amb cura els ecosistemes que ens donen vida i actuar en simbiosi. Els defensors del moviment ecologista són, entre els éssers humans, potser els qui millor representen aquesta necessitat de millora de la consciència de la nostra espècie envers les altres.
Hi ha una necessitat de respecte per part dels Ă©ssers humans de gènere masculĂ cap als Ă©ssers humans de gènere femenĂ, desprĂ©s de mil·lennis de domini i abusos dels primers cap als segons. AgustĂ Chalaux i LluĂs Maria Xirinacs2 van formular una estimaciĂł cronològica de l’origen de l’actual època patriarcal, amb la revoluciĂł neolĂtica i l’establiment posterior de la primera pagesia coneguda. MĂ©s recentment, en Jordi Griera, membre d’honor del Centre d’Estudis Joan Bardina, ha aportat un estudi mĂ©s detallat que reavalua a fons i amb una molt major precisiĂł com es va anar produint aquesta imposiciĂł històrica del patriarcat3. Les persones defensores del moviment feminista sĂłn, entre els Ă©ssers humans, les qui poden representar millor aquesta necessitat de lliçó col·lectiva.
Els Ă©ssers humans privilegiats econòmicament, ja sigui per herència com per el seu enginy o la seva sort, tenen el deure de respectar les persones que pateixen mancança de recursos materials. Els contrastos econòmics entre els Ă©ssers humans haurien d’obligar als qui tenen mĂ©s a compartir part de la seva riquesa amb els qui pateixen mancances econòmiques greus o bĂ© permetre que aquests darrers puguin disposar dels recursos necessaris per a la seva subsistència. Les persones que poden representar millor aquesta exigència de suficiència econòmica per a tothom sĂłn els representants dels diferents moviments polĂtics i socials que reivindiquen aquesta necessitat.
Hi ha una exigència de respecte per part dels éssers humans de raça blanca cap als éssers humans de les altres races, després de segles de colonialisme. Especialment els avantpassats dels blancs europeus van envair, colonitzar i extreure els recursos dels continents americà , africà , asià tic i oceà nic en detriment dels seus habitants de les altres races. A més, si volem viatjar algun dia més enllà dels confins coneguts del nostre Món, hem d’acceptar la possibilitat que haguem de respectar una diversitat de races encara més gran. Les persones que poden defensar millor aquesta necessitat d’exigència de lliçó col·lectiva són les que pertanyen als moviments antiracistes i de dignificació dels pobles de les races oprimides en el passat.
Els éssers humans de tendència heterosexual majorità ria tenim el deure de respectar els éssers humans de les altres tendències sexuals, sempre i quan es parteixi del mutu consentiment i de no fer mal a l’altra persona. La tendència majorità ria a voler reproduir-nos per la via natural de l’espècie no ha d’excloure que hi hagi persones que per qualsevol circumstà ncia tinguin una orientació diferent, respectuosa al seu torn amb l’altri. Les persones defensores del moviment dels no heterosexuals poden ser els qui poden representar millor aquesta necessitat.
Hi ha un deure d’exigència per part dels membres de les nacions que han esdevingut bel·ligerants envers d’altres nacions a respectar aquestes darreres. Molt sovint partim d’una bel·ligerĂ ncia recĂproca entre dues o mĂ©s nacions. Les situacions de domini i opressiĂł d’unes nacions envers d’altres Ă©s rica i complexa i de vegades la història fa que en alguns moments s’inverteixin els papers. Els representants dels moviments d’alliberament de les nacions oprimides poden ser els qui transmeten millor aquesta necessitat de respecte de la pròpia naciĂł quan Ă©s menystinguda per d’altres.
Quan plantegem solucions als problemes polĂtics, econòmics i socials, no hem d’obviar la necessitat d’ajudar a què aquestes lliçons d’aprenentatge col·lectiu siguin assumides per part dels col·lectius que han estat opressors en el passat. Constatar que les relacions de domini s’inverteixen nomĂ©s representa una part de la lliçó a aprendre, i una simple reacciĂł en contra no aporta cap soluciĂł a aquesta necessitat.
Alguns casos particulars propers. La invenciĂł catalana de la pĂłlvora.
Tant Alexandre Deulofeu com des de l’Institut Nova Història –entitat creada per Jordi Bilbeny i les persones que hi col·laboren, com en Manuel Capdevila–, s’ha constatat que la nació catalana fou el bressol de la civilització europea occidental. Un moviment creatiu en tots els à mbits de l’activitat humana: art, ciència i filosofia, va partir del monestir de Sant Pere de Roda en totes direccions4.
La reconquesta cristiana per la PenĂnsula Ibèrica va tenir que esmolar l’enginy per fer efectiu el seu avenç per les riques costes mediterrĂ nies i del sud, mentre que la reconquesta era mĂ©s rĂ pida per l’altiplĂ central i per la costa atlĂ ntica.
En temps de Jaume I, a Ripoll es va establir una escola de traductors. Fruit de la seva labor, va ser el viatge de l’ambaixador plenipotenciari català Jacme Alaric per trobar-se amb els representats del Rei d’Armènia, de l’Emperador de Bizanci i del Gran Khan de Mongòlia, llavors Emperador de la Xina, per ordir una aliança contra una gran potència que s’estenia llavors des de Còrdova fins a Indo-xina, que és l’Islam.
Requisit per establir aquesta aliança va ser l’intercanvi de coneixements tècnics militars. En Manuel Capdevila afirma que la Xina coneixia l’ús de les pólvores per a fer coets. Segons aquesta hipòtesi, el secret de les pólvores va ser enviat des de la Xina fins a Catalunya per dos mandarins xinesos que duien dos sacs, i que van quedar reflectits en unes escultures presents en el claustre del monestir de Ripoll5.
Però segons en Jordi Bilbeny, el recorregut de les pólvores va ser l’invers, ja que quan es va produir la conquesta de la Xina per part dels mongols tots els informes afirmen que aquesta conquesta es va fer per l’espasa i no podia ser que la Xina hagués tingut les pólvores com a arma i els mongols no. A més, les primeres mines de nitrat de potassi, salpetre o salnitre a l’Europa cristiana per fer les pólvores foren a la cova del Rat Penat de Collbató6.
Segons tots dos, a Catalunya es va inventar l’ús de la pĂłlvora per fer pistoles, canons, trabucs, escopetes, espingardes, pedrenyals, morters, bombardes, etcètera. Fou amb pĂłlvora com es va conquerir Mallorca i València7. Les festes valencianes solen fer-se amb grans demostracions de pirotècnia. El rat penat esdevĂ© un sĂmbol de la ciutat de València.
La naciĂł catalana, –amb una bandera de franges grogues i vermelles que pot simbolitzar el seu domini del foc–, va ser una potència militar i diplomĂ tica de primer ordre, a mĂ©s d’una gran innovadora en la ciència militar. Però a diferència del cientĂfic Alfred Nobel que, escandalitzat pel mal Ăşs de la dinamita que ell va descobrir, va instituir els premis que porten el seu nom per tal de recompensar els defensors de la pau, els literats i els cientĂfics, els catalans no hem instituĂŻt encara un sistema de compensaciĂł equivalent pels mals causats per la pĂłlvora i altres innovacions bèl·liques.
Aquesta necessitat de lliçó de respecte col·lectiu ens permet endevinar perquè en diverses ocasions la naciĂł catalana ha estat envaĂŻda amb armes de foc i com, a partir d’un cert moment, la capital catalana ha estat vĂctima de bombardeigs cada cinquanta anys.
La Inquisició Catòlica.
Hi ha una necessitat per part de les persones de les esglésies cristianes en general i de l’Església Catòlica en particular a respectar les persones de les altres creences, agnòstiques i no creients. Aquest fenomen va parcialment lligat al del colonialisme de les persones de raça blanca, especialment europea, envers les persones d’altres races dels altres continents, però també té relació amb el respecte envers persones de diferent confessió i pensament dins la mateixa Europa. Els representats de les confessions i formes de pensament menystingudes en el passat poden representar millor la reivindicació d’aquesta exigència de respecte.
Dins dels territoris de parla catalana, Ă©s on la InquisiciĂł Catòlica va aplicar mĂ©s autos de fe contra persones condemnades, com bruixes i heretges, de tota la PenĂnsula Ibèrica. Moltes de les vĂctimes eren cremades a la foguera pĂşblica. Quan en el segle XIX s’abolĂ la instituciĂł inquisitorial, començà a produir-se el fenomen invers de l’anticlericalisme que tinguĂ© les seves mĂ ximes expressions en la Setmana TrĂ gica del 1917 a Barcelona, justament tambĂ© amb l’instrument del foc en la crema d’esglĂ©sies i convents, i novament durant la Guerra del 1936-1939 en la zona anomenada republicana.
Bel·ligerà ncia entre les nacions catalana i castellana.
Dins de l’Estat espanyol, es produeix una situació de bel·ligerà ncia entre els pobles de matriu catalana i els de matriu castellana. Cal fer un repàs a la història de l’anomenat imperi espanyol per esbrinar alguns dels deutes col·lectius que se’n deriven.
GrĂ cies de nou a la labor curosa de l’Institut Nova Història, sabem que la naciĂł catalana va participar activament en un paper protagonista en l’anomenada descoberta, conquesta i colonitzaciĂł europea de les Amèriques i de territoris del PacĂfic, amb la intenciĂł d’establir la cultura i el sistema de creences europeu sobre aquests pobles. Les cultures dels pobles natius fou suplantada, en gran mesura amb un propòsit evangelitzador. A mĂ©s, durant el regnat de l’emperador Carles I, l’imperi espanyol va exercir una pressiĂł en forma de pinça entre Catalunya i Alemanya per apoderar-se de França i aconseguir dur a terme un imperi continu europeu.
Però a partir de l’any 1594 aproximadament8, que Ă©s quan es consolida el pas de França a la fase de gran unificaciĂł, segons Alexandre Deulofeu, la dominaciĂł es va invertir. Enric IV Ă©s proclamat rei de França a canvi d’abraçar el catolicisme, però el intent de reunir França amb la corona espanyola ja no Ă©s possible, amb la qual cosa es perd l’ocasiĂł d’assolir aquest imperi continu europeu. Felip II havia traslladat la capitalitat de l’imperi espanyol a Madrid i la naciĂł catalana va deixar de tenir una posiciĂł de preeminència. Aquesta retirada de la capitalitat de l’imperi espanyol fa que es comenci a considerar que la història s’havia de reescriure. A partir d’aquĂ, foren els representants de la naciĂł de matriu castellana els qui impulsaren cada cop mĂ©s un sistema de censura que va anar substituint les referències a la catalanitat de la cultura pròpia, per atribuir-les a altres pobles com la mateixa Castella o ItĂ lia.
Oportunitat de lliçó col·lectiva. Deute i crèdit.
L’apariciĂł de les tecnologies de la informaciĂł, i en especial Internet, han ajudat a fer caure el vel de l’oblit de les cultures abandonades i menystingudes. Investigadors de les cultures de les Amèriques i del PacĂfic poden recuperar el seu coneixement ancestral anterior a la presència i dominaciĂł europees, just en el mateix moment en què investigadors que estudien la cultura catalana, com el net d’Alexandre Deulofeu, en Juli Gutièrrez Deulofeu, els esmentats de l’Institut Nova Història i d’altres, recuperen el reconeixement de l’origen catalĂ de la cultura europea occidental.
El Doctor JosĂ© LuĂs Cabouli Ă©s un altre dels practicants de la TerĂ pia de Vides Passades que ha tractat milers de pacients i ha creat escola pròpia entre Catalunya i la PenĂnsula Ibèrica per un costat, i la seva Argentina natal i Sud-Amèrica per l’altre. En la conferència que va impartir el dissabte 29 d’agost del 2020 al SolerĂ s9, amb una assistència multitudinĂ ria, una persona d’entre el pĂşblic li va preguntar quan l’à nima escull els seus pares. Ell va respondre: «De vegades podem escollir, de vegades no podem escollir i altres vegades Ă©s irrellevant»10. TambĂ© ve a dir que aquesta capacitat de decisiĂł en part depèn del «crèdit còsmic» que cada persona tingui11.
En els individus, el fet de causar un fet dolorós a una altra persona provoca l’establiment d’un deute individual. Qui, en canvi, realitza accions encaminades a alleugerir o sanar el patiment causat a una altra persona, llavors està restant deute adquirit amb anterioritat. A més, si una persona realitza accions encaminades a prevenir, alleugerir o sanar el dolor als seus semblants, va adquirint un «crèdit còsmic» tal com afirma el Doctor Cabouli.
Aixà podem deduir, segons la cita inicial del Doctor Brian Weiss que, en la relació entre els col·lectius, esdevé el mateix. Deduïm que si un col·lectiu o persones destacades d’un col·lectiu es dediquen a alleugerir o sanar el patiment causat per anteriors membres o avantpassats d’aquest primer col·lectiu a un altre grup, llavors es sostreu deute antic del primer grup. És possible que si un grup o persones destacades d’aquest grup es dediquen a prevenir, alleugerir o sanar el dolor d’altres grups, el primer vagi adquirint «crèdit còsmic» de grup?
Seria una bona lliçó d’aprenentatge col·lectiu que les persones estudioses de la censura que formen part de l’Institut Nova Història i que majoritĂ riament provenen de la naciĂł catalana col·laborin, aportant la seva experiència, amb persones estudioses de la història de totes aquelles nacions i pobles d’arreu del MĂłn que han patit censura en la seva cultura i volen recuperar-la. Per exemple, els pobles de les nacions americanes i del PacĂfic per haver estat conquerits pels avantpassats dels catalans, però tambĂ© altres pobles com l’OccitĂ nia que va ser conquerida per França i la ĂŤndia que va ser ocupada per Anglaterra i diferents potències europees. L’objectiu seria cauteritzar les ferides sofertes i donar a conèixer les contribucions culturals originals de cada poble a l’entera Humanitat.
No nomĂ©s cal col·laborar en recuperar la cultura pròpia en el cas que aquesta hagi estat vĂctima de la censura, en un simple desig de recuperar allò que Ă©s propi, sinĂł tambĂ© estendre entre els diferents pobles la lliçó de respecte a les contribucions culturals de la resta de col·lectius, que Ă©s una part de l'aprenentatge del respecte a l'altre a nivell de grup i la necessitat d’estimar la veritat davant la manipulaciĂł i la mentida. La col·laboraciĂł entre grups de diferents nacions aprofundirĂ encara mĂ©s aquest convenciment per part dels diferents investigadors històrics.
No ens caldria tenir que aprendre dolorosament una lliçó de respecte col·lectiu si abans no s’haguĂ©s produĂŻt un greuge de grup causat pels avantpassats del col·lectiu opressor. Si el poder econòmic humĂ Ă©s artĂfex d’aquest aprenentatge i critiquem les seves accions quan les considerem injustes, la manera de resoldre aquest tipus de problemes Ă©s conèixer les lleis de la causa i de l’efecte, i assumir les lliçons de respecte col·lectiu. És aixĂ com no hi haurĂ necessitat que, en un futur, un grup de pressiĂł intervingui, o com a mĂnim ho tingui mĂ©s fĂ cil, per a obligar a fer-nos aprendre aquesta lliçó mitjançant el patiment.
Brauli Tamarit Tamarit.
Primera edició: Divendres, 16 d’abril del 2021.
Darrera versiĂł: Diumenge, 16 de maig del 2021.
Agraïm a les persones que ens han ajudat la seva col·laboració en la redacció d'aquest article.
Notes:
1 Doctor Brian Weiss. Only Love Is Real (Només l’amor és real). Pà gines 91 i 92 de la versió castellana. Accessible en el web «En cos i à nima». Tipus de karma, karma col·lectiu, fama, objectiu i perdó. Cites dels savis: https://animaweb.cat/tipus-de-karma-karma-collectiu-fama-objectiu-i-perdo-cites-dels-savis/
2 Veure La primera història humana, de LluĂs Maria Xirinacs: http://ca.finaly.org/index.php/La_primera_hist%C3%B2ria_humana#LA_REVOLTA_PATRIARCAL
3 Llegir la darrera versió del llibre Vent d’alliberament d’en Jordi Griera, https://www.alliberament.cat.
4 Veure Alexandre Deulofeu. Catalunya, mare de la cultura europea. Volum 7 de la Matemà tica de la Història. Editorial Emporitana.
5 «Sembla que l'ambaixada dels tĂ rtars a la cort catalana deuria tenir un cert ressò entre les elits del paĂs, car dos mongols sĂłn esculpits –segons com m'ho fa veure En Ferran Margarit– al claustre del monestir de Ripoll». Jordi Bilbeny. L'enigma de Marco Polo, https://www.inh.cat/articles/L'enigma-de-Marco-Polo
6 «De fet Jaume I ja disposava 200 anys abans, per a fabricar la seva pólvora, de l'únic subministre de salnitre de tota la Europa cristiana (segons "De Alquimia" en 3 manuscrits de Michael Scot, 1180-1236): el salnitre de la Cova del Rat Penat de Collbató.
El nom "pĂłlvora" en castellĂ (origen llunyĂ : del llatĂ "pulver") Ă©s una paraula catalana que en castellĂ significa "polvo" (obtingut amb la mĂ de morter), com catalĂ Ă©s tambĂ© el nom del seu component mĂ©s crĂtic: el "salitre" (del catalĂ "salnitre" –veure DRAE– diu provençal però a la Provença no hi havia salnitre) (...)».
Manuel Capdevila. Colom i la pólvora catalana. https://www.inh.cat/articles/Colom-i-la-polvora-catalana, https://www.histo.cat/destacats/La-polvora-catalana
7 «Dizese que la siguiente noche, se hizieron en el Real ciertos instrumentillos de fuego, que vulgarmente llaman cohetes. Los quales dado fuego y echados en alto cahian como rayos, y rebentavan como truenos dentro la ciudad. Dellos echauan tantos del campo, que se dize, que los Moros viendo aquellos como monstruos de fuego, se atemorizavan, y los tuvieron por mal agĂĽero. De aquĂ quedĂł en la ciudad, lo que despuĂ©s de tomada ella se ha continuado hasta nuestros tiempos en cada un año, hazer gran fiesta la vĂspera del glorioso martyr Sant DionĂs, con el estruendo de trompetas y atambores y el jugar de cohetes y otros fuegos, tomando ocasiĂłn de aquella noche, que apareciĂł la armada de TĂşnez, y fiesta que en la ciudad, y en el campo de los Christianos se hizo a causa della.» Historia del muy alto e invencible rey don Jaime de AragĂłn, primero deste nombre, llamado «el Conquistador». 1584. Per Bernardino GĂłmez Miedes, citat a Història de les armes de foc, de Manuel Capdevila, https://www.histo.cat/nemo/Historia-de-les-armes-de-foc
8 Veure Quadre dels imperis, dins del lloc web d’Alexandre Deulofeu: http://www.deulofeu.org/quadre-dels-imperis/, els imperis un cop consolidats solen guanyar els enfrontaments amb els imperis més vells i els perden amb els imperis més joves, exceptuant si aquests darrers travessen momentà niament un fenomen de depressió imperial.
9 Conferència Doctor Cabouli: «La vida antes de nacer» («La vida abans de néixer»). El Solerà s. Dissabte, 29 d'agost del 2021. Disponible a «YouTube» mitjançant el següent enllaç: https://youtu.be/WDqrLCJN9D4
10 Veure la mateixa conferència en l’instant 1 hora, 24 minuts i 20 segons. Enllaç a: https://youtu.be/WDqrLCJN9D4?t=5060
11 Veure la mateixa conferència en l’instant 1 hora, 23 minuts i 35 segons. Enllaç a: https://youtu.be/WDqrLCJN9D4?t=5014
Enllaços relacionats:
Brian Weiss: «Som à nimes i anem de cos en cos».
El testimoni d'Evelyn segons el Dr. Brian Weiss.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: