25-12-2013  (3711 lectures)

La pólvora catalana

XINA A MITJAN S.X (GRANADA I LLANÇA DE FOC)

Catalunya √©s un dels pa√Įsos √≥n s'han cremat o expoliat m√©s arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Montserrat, Poblet i Ripoll

Es vergonyós haver de "recòrrer a la arqueologia" (per falta de documents) al barri de ribera del Born, fet derruir per Felipe V el 1714. O al estudiar les armes de Ripoll (segons diuen James Lavin i Keith Neil). O haver de cercar senyeres a mapes o gravats "no retocats" de museus extrangers.

Es pot probar que s'han retocat documents per esborrar el protagonisme que va tenir Catalunya .. (veure anex Juan de Austria-Lluis de Requesens)

"Whoever writes the present, writes the past, and... whoever writes the past, writes the future." (George Orwell , pseud. d'Eric Blair)

("Qui escriu el present, escriu el pasat i... qui escriu el pasat, escriurà el futur.")

"La història l'escriu el que guanya, d'aquí l'aforisme de George Santayana:

"El poble que no coneix la seva historia.., es veurà obligat a repetirla..."

"Balmes deia que abans de llegir un llibre d'historia, calia llegir la biografía del seu autor. Aquí es podrà notar la procatalanitat del texte, però, SCRIPTA MANENT..."

COLOM I LES ESPINGARDES

√Čs del tot segur que Colom va portar algunes armes de p√≥lvora en el primer viatge. En el segon amb 1000 homes, encara m√©s, d'aquest coneixem que es va organitzar a Barcelona, per√≤ no queden registres on s'esmentin les armes, ni de qui les va subministrar,

En els documents dels viatges de Colom s'esmenten tres tipus d'arma de foc: "espingardas" , "falconetes" i "bombardas"

Per sort,  ens ha quedat el memorial que Colom va enviar als reis el 30 de gener 1494 per ma d'Antoni de Torres on podem llegir:

"√≠tem dir√©is a Sus Altesas c√≥mo aqu√≠ han venido m√°s de dos-sientas personas sin sueldo, e ay algunos d'ellos que sirven bien e aun a los otros por semejante se mandan que lo fagan as√≠, e por¬≠que para estos primeros tres a√Īos ser√° gran bien que aqu√≠ est√©n mil ombres para asentar e poner en muy gran seguridad esta isla e r√≠os de oro, e aunque oviese ciento de cavallo, no se perder√≠a nada, antes parece necesario, aunque en estos de cavallo, fasta que oro se enb√≠e..."

"D'estas doscientas personas que aquí dise que fueron sin sueldo, mandan Sus Altesas que entren en logar de los que han faltado y faltaren de los que iban a sueldo...."

"·...cuando se dexaron los que se mostraron armados e to­maron otros que daban algo a quien las trocava, paresce que sería bien que se mandasen traer doszientas corassas e cient espin­gardas e cient ballestas e mucho almazén, que es la cosa que más menester abemos, e de todas estas armas se podrán dar a los des­armados en descuento de su sueldo."

Del text es desprèn que vol armar els 200 homes que (per no complir els requisits) no havia armat abans de sortir de Barcelona, i els altres 1000?, és evident que anaven armats però s'ha perdut el registre de compra de les seves espingardes

Durant els viatges de Colom i la reconquesta del sud d'It√†lia, √ąibar (Guipuscoa)- que ensems amb tota la vall del Deba, ha estat parafrasejada per part dels historiadors castellans com l'armeria de les Espanyes-, encara que depenia del senyor de Viscaia (s√ļbdit de Castella), era part del bisbat de Pamplona i el regne de Navarra no √©s anexat fins el 1512, per tant l'any 1492 dif√≠cilment podia ser-ne l'origen.

.."los dem√°s territorios de Guip√ļzcoa estaban adscritos a la sede episcopal de Pamplona, salvo las tierras delimitadas por los r√≠os Bidasoa y Oyarzun que depend√≠an de la di√≥cesis francesa de Bayona"..

Però no cal dubtar-ho, les armes i la pólvora d'en Colom així com les de la conquesta de Granada i d'Itàlia eren catalanes. Així com les del setge de Màlaga (1487), aquest darrer documentat per Andrés Bernáldez

LA P√ďLVORA CATALANA

"e falt√≥ p√≥lvora en el real, mand√≥ el rei una galera por p√≥lvora a Valencia i prestamente fue venida con ella.." Andr√©s Bern√°ldez¬†hist√≤ria dels Reis Cat√≤lics D. Fernando i Do√Īa. Isabel (Impr. que fu√© de J. M. Geofrin. Sevilla 1869. Tom I. Cap. 813).

Es important el detall, diu el rei, no la reina... Estaven assetjant Màlaga (1487), només cal mirar el mapa, Cadis i fins i tot Sevilla estaven molt més aprop que no pas València, el motiu és irrefutable, aquest fet vol dir que cinc anys abans del descobriment d'Amèrica, en plena conquesta de Granada, la pólvora encara la feien a València i no a Castella (només Aragó disposava de salnitre), i per extensió també les armes de foc (en una relació al menys de 100 ó 1000 a 1) ja que aquestes no serveixen de res i no tenen cap sentit sense aquella...

De fet Jaume I ja disposava 200 anys abans, per a fabricar la seva p√≥lvora, de l'√ļnic subministre de salnitre de tota¬†la Europa¬†cristiana (segons "De Alquimia" en 3 manuscrits de Michael Scot, 1180-1236): el salnitre de¬†la COVA DEL¬†RAT PENAT de Collbat√≥

El nom "pólvora" en castellà (origen llunyà: del llatí "pulver") és una paraula catalana que en castellà significa "polvo" (obtingut amb la mà de morter), com català és també el nom del seu component més crític: el "salitre" (del català "salnitre" -veure DRAE- diu provençal però a la Provença no hi havia salnitre ).

Curiosament en quasi totes les altres lleng√ľes ve√Įnes, passa el mateix, la p√≥lvora son els "polvos" per excel¬∑l√®ncia o la seva traducci√≥ a aquesta llengua. La paraula "p√≥lvores" est√† documentada en catal√† (amb el significat de "polvos" obtinguts a un morter), 200 anys abans que en castell√† o portugu√®s, a m√©s a m√©s quan apareix en aquestes dues lleng√ľes (a partir del s. XV) tan sols t√© el significat de "p√≥lvores explosives", per al "polvo" gen√®ric o "pols" dipositat de l'aire existeix una altra paraula (polvo - pou).Vegem la seg√ľent taula:

IDIOMA

(dust)

(powder)

(Explosiv)

CATAL√Ā

POLS

PÒLVORA

P√ďLVORA

CASTELLÀ

POLVO

POLVOS

P√ďLVORA

PORTUGU√ČS

P√ď

P√ďS

P√ďLVORA

FRANC√ČS

POUSSI√ąRE

POUDRE

POUDRE

ANGL√ČS

DUST

POWDER

GUN-POWDER

ITALIÀ

POLVERE

POLVERI

POLVERE

ALEMANY

PULVER

PULVER

PULVER

Segons l'entrada en el DRAE "salitre" en castellà ve del català-provenzal "salnitre" i a la Provença no n'hi havia.

Segons¬†Coromines la menci√≥ de la p√≥lvora explosiva √©s anterior en documents catalans (document de Cahors 1345: "canos fondus, balestas flagelades, carbo per aseiar los canos, trenta sieys liures et meja de salpetra, vint cinq de solphre viu, que feren comprar a Tolosa per far polveryas et traire los canos",1378: "costaren les p√≥lvores de la balesta del tro, 19 diners"), que en documents castellans (1456: "p√≥lvora para el trueno"). S'esmenta a la cr√≤nica de l'infant Alfons durant el setge de Tarifa (1340) i al setge d'Algecires (13xx) - per√≤ utilitzada pels sarra√Įns -.encara que en M. Fdez: de Navarrete malinterpretant (amb molta mala fe) una frase d'en¬†Capmany ("la pudieron experimentar los castellanos"), diu que l'empraven els castellans, quan en realitat la van patir en carn pr√≤pia.

D'aquests indicis podem inferir que la p√≥lvora va ser introdu√Įda a la part cristiana de la pen√≠nsula ib√®rica a trav√©s d'un pa√≠s de parla Catalana. D'aqu√≠ que la paraula que la defineix s'agaf√©s del catal√†...

√Čs evident que la p√≥lvora ens va venir de Xina -"Partington: A History of greek fire and gunpowder" -"Needham: Science in traditional China"- (igual que la seda, la br√ļixola, el paper -incloent l'higi√®nic-, els naips, la impremta, el paper moneda, "l'umbrella", el vano, l'arada, els lents correctors, l'arr√≤s, la pasta, la porcel¬∑lana), els artesans europeus van necessitar 400 anys per a trobar que el secret d'aquesta era el "caol√≠", el qual durant molt de temps, nom√©s eraconegut a¬†la Xina. M√©s¬†endavant veurem la relaci√≥ Xina-Catalunya...

Quins altres pobles del món celebren amb més profusió de pólvora les seves festes populars, que la Xina i el País Valencià?

Està documentat que el "Liber Ignium" de Marcus Graecus es una traducció feta a Espanya d'un llibre àrab, i de la mateixa manera als dos monjos a qui s'atribueix per separat, la invenció de la pólvora (Berthold Scwarttz -si és que va existir- i Francis Bacon), no els va poder arribar la fórmula per generació espontània a tots dos, (encara que és probable que experimentessin en les proporcions dels seus components), els va haver d'arribar seguint la ruta de l'alquímia cap Europa, la ruta catalana.

Amb el seu origen remot fixat (Xina), alguns mantenen que la pólvora va arribar a través d'Itàlia, però aplicant el principi causa/efecte, si la pólvora hagués vingut d'algun país italià, hauria estat aquest el que hauria conquerit els territoris de la Corona d'Aragó (Nàpols, Sardenya, Sicília) i no al revés com va passar en realitat!. Al menys, segur que no la tenien els genovesos ja que van acabar cedint-nos Sardenya (Càller 1324)

TEN√ćEM ELS ELEMENTS: SALNITRE, SOFRE, ALQU√ćMIA, LES FARGUES

"Nomès podía fabricar pólvora el que disposès dels seus elements...

Jaume I disposava del salnitre de la COVA DEL RAT PENAT de Collbató..

  • 1234, Jaume I disposava del salnitre de¬†la COVA DEL¬†RAT PENAT de Collbat√≥ per a fabricar p√≥lvora i atacar amb coets el castell de Museros ¬∑
  • 1289, Jaume II al conquistar Murcia va deixar als sarra√Įns sense prove√Įment de salnitre a l'apoderar-se de les "coves del salitre" de M√ļrcia. Granada va seguir rebent per mar salnitre de Barbaria. ¬∑
  • 1487, Ferr√†n el Cat√≤lic al tallar la sortida al mar de Granada (conquesta de M√†laga), la va deixar sense el prove√Įment per mar del salnitre de Barbaria per a fabricar p√≥lvora. ¬∑
  • 1525, Francisco I a l'entrar en guerra amb Carlos I es va quedar sense el salnitre de Catalunya per a fabricar p√≥lvora, aix√≠ li va anar en Pav√≠a: 3000 arcabucers espanyols van massacrar a 8000 cavallers francesos amb llan√ßa i armadura ¬∑
  • 1561, Isabel I Tudor a l'entrar en guerra amb Felip II, es va quedar sense poder importar el salnitre de Catalunya, i va haver de pagar "300 lliures or" al capit√† alemany Gerrard Honrik per les "Instructions for making salpetre to growe" (el secret del "Feuerwerkbuch" -les nitraries-)

SALNITRE

"Et in Hispania invenitur versus Aragoniam in quodam monte juxta mari"..- Michael Scott

-aquesta muntanya de l'Aragó al costat del mar només pot ser Montserrat-

Segons doncs Michael Scot (a De Alquimia, 1180?-1236?, s'en conserven tres manuscrits) l'√ļnic lloc de¬†la Europa¬†cristiana √≥n es podia trobar el salnitre -el component m√©s important de la p√≥lvora- era Catalunya (a les coves de Collbat√≥ conegudes des de el Neoc√® -cova del Rat penat-, el guano( excrements de rat penat) dipositat al llarg de milers d'anys es va convertir en salnitre per¬†lixiviaci√≥ per aigua mete√≥rica.

De fet el mètode de les "nitraries" descrit al "Feuerwerkbuch" (manuscrit de Friburg) que es va fer servir a Alemanya el s.xv, imita exactament el que la naturalesa ha fet tota sola durant aquests milers d'anys.

M√©s tard es van trobar coves de salnitre a M√ļrcia, que era d'on treia el salnitre el rey de Granada.

SOFRE

Es troba a les regions volc√†niques i a¬†la Garrotxa¬†tenim molts volcans.. De fet Sic√≠lia va ser el principal subministradora dels pa√Įsos europeus, fins que els suecs varen trobar el sistema a partir de les pirites (aquestes son m√©s abundants a Espanya), per√≤ Sicilia va ser catalana des de 1324.


ALQU√ćMIA

El procés de purificació del "salnitre" com la seva posterior barreja amb sofre i carbó en les proporcions precises, vol coneixements d'alquímia, per tant l'escola d'alquimistes de parla catalana: Ramon Llull (1212-1316), Arnau de Vilanova (1240-1311), etc.., va haver de tenir una relació molt directe en aquest tema...

√Čs de tots conegut que l'alqu√≠mia com altres ci√®ncies: l'√†lgebra, els (al-)guarismes, l'astronomia..., van ser introdu√Įdes pels √†rabs a Europa durant l'edat mitjana, a trav√©s de¬†la Pen√≠nsula Ib√®rica, amalgamades per ells de cultures properes: Gr√®cia, o llunyanes: Xina/√ćndia.., dipositant-se el saber en els manuscrits "en llat√≠" dels nostres monestirs, i passant des d'aquests, de copista a copista, als monestirs europeus.

Hi ha un tractat d'alquímia del S.XI amb diàlegs mestre/deixeble, i els mestres del diàleg són: Platonus, Lulius, i Arnaldus. L'expert que n'ha fet un estudi (publicant-ne un facsímil) diu que no el van escriure ni Ramon Llull ni Arnau de Vilanova, però que posaven els seus noms per donar-li més categoria -més a favor nostre! vol dir que tenien renom-

Cal no deixar de costat tampoc a Enric de Villena (1384-1434), pare d'Isabel de Villena. Castella ens va donar el marquesat de Villena com a "torna", en el canvi de M√ļrcia i ara els Castellans volen que Enric d'Arag√≥ (del que es coneix una trobada amb alquimistes sarra√Įns a C√≥rdoba) sigui castell√†, com tamb√© diuen que Arnau de Vilanova va escriure les seves obres en llat√≠ i en "Valenci√†"!.

LES FARGUES

El "martinet" (gran mall de forja amb motor hidr√†ulic) va ser la base de¬†la Farga Catalana.¬†"Martinete" segons el DRAE ve del franc√®s "martinet", per√≤ aqu√≠ Coromines documenta el seu √ļs en documents catalans el 1364, nom√©s 40 anys m√©s tard que a Fran√ßa, amb un origen com√ļ del llat√≠ "martellus",¬†occit√† "marteret" i una mica de "martirologi" amb el "capsanmart√≠" de "triscar" la muller. La proximitat geogr√†fica amb el castell√†, la t√© el catal√†. La influ√®ncia del franc√®s sobre el castell√† va venir uns anys mes tard...

ARMES D'EN JACME I: COETS, ARC DE TRO DE MA I FINS I TOT CANONS?

"..Pero este hecho no significaba en modo alguno que los chinos conocieran los ca√Īones sino que usaban flechas que ten√≠an un cohete en su extremidad, an√°logamente a las llamadas falaricas, que estaban en uso en Espa√Īa en el a√Īo 1234, siendo empleadas por el ej√©rcito de don Jaime I el Conquistador contra el castillo de Museros..." - Enciclopedia Espasa 1934

 

Perqu√® tenint els sarra√Įns la p√≥lvora, els v√†rem v√®ncer a Val√®ncia, M√ļrcia, M√†laga i Granada

De fet els sarra√Įns tenien canons que eren molt pr√†ctics per a derruir, tirant pedres, els murs de les ciutats assetjades per√≤ d'un √ļs pr√†cticament nul en defensa, a m√©s¬†l'√ļs d'armes lleugeres per part dels cristians podria complementar aquest factor.

Ian Hogg en el seu llibre "The Weapons that Changed the World" explica com molts del canvis a la historia han estat marcats per algun tipus d'arma revolucionària (estratègies polítiques a part, com va ser el cas del nostre 11 de setembre de 1714).

L'arma dels mongols va ser l'estrep, que van agafar dels xinesos en conquerir¬†la Xina, i els va servir per a conquerir despr√®s tot el nord de la √ćndia, fins P√®rsia (quan admirem el Taj Majal els fem homenatje, ja que l'emperador¬†Shah Jahanencara que musulm√†, era mongol), lluitaven drets sobre l'estrep vencent f√†cilment als qui anaven asseguts sobre les cuixes.

Els fusells prussians d'agulla de rera-c√†rrega amb "cartridge" van ser els art√≠fexs de la vict√≤ria de Prusia sobre Austria i la conseq√ľent unificaci√≥ d'Alemanya.

Els oficials americans que van conquerir Nou Mèxic i Texas, atribueixen la seva victòria, al revòlvers de Samuel Colt. Aquest explica que va "somniar" el seu primer revòlver tornant d'un viatge a Londres. Curiosament els revòlvers primitius més antics que existeixen, i que es conserven a la torre de Londres, son fets per catalans (amb clau de pedrenyal) Jaumandreu Manresa/Ripoll el 1702, cent vint any abans que Colt els "somniés". Aquests armers van fugir de Catalunya el 1714 passant la seva obra a mans del anglesos (Londres), tot això que va perdre Felip V, (i els borbons que el van seguir).

Els arcabussos recolzats per les piques van ser els artífexs de les victòries de Ferran el Catòlic a Seminara 1495, Garellano 149x i Cerignola 1503; de Carles I a Pavia i a la conquesta de Tunísia , per acabar amb Felip II a la batalla de Llepant. Vull deixar ben clar que a totes aquestes campanyes es va sortir de Barcelona (tapis de l'Escorial amb les tropes embarcant a Barcelona per anar a Tunísia - Muntanya de Montjuich al fons. Carta de Joan d'Austria revisant les tropes teòricament escrita des de Cartagena que a l'annex es demostra que només podia estar a Barcelona)

LES FALARIQUES (COETS) DEL REI EN JACME

¬ŅQuines armes podien canviar la hist√≤ria a partir de la conquesta de Val√®ncia (1238)?¬†Van ser les armes de p√≥lvora.Degut a la manca de documents ha costat arribar-hi, ens hem de basar en petits indicis que han passat per alt els que han volgut suprimir la nostra hist√≤ria.¬†Catalunya √©s un dels pa√Įsos on s'han cremat o expoliat m√©s arxius-biblioteques, dels importants coneguts: Poblet, Ripoll.. Els documents que s'han salvat ha sigut gr√†cies a particulars. Tamb√© s'han retocat documents per a demostrar que no √©rem res (es pot provar, vegeu l'annex)

Encara que els sarra√Įns van poder con√®ixer i obtenir la p√≥lvora a trav√©s d'Orient mitja, tenim evid√®ncies del seu √ļs per part del rei en Jacme a la conquesta de Val√®ncia -¬†que √©s, amb difer√®ncia, el primer √ļs documentat de la p√≥lvora a Europa.

Gerald Messadi√© a "Les grandes inventions de l'humanit√®" documenta l'√ļs de la p√≥lvora en forma de coets per part del rei en Jacme durant la conquesta de Val√®ncia

La paraula castellana "cohete" vindria del català coet que a la vegada vindria de cua/coa -que és la que estabilitza el coet-, si fos castellana es diria "colete" derivat de "cola"

La Enciclopèdia Espasa (1934) a l'entrada "cohete" diu:

"..Pero este hecho no significaba en modo alguno que los chinos conocieran los ca√Īones sino que usaban flechas que ten√≠an un cohete en su extremidad, an√°logamente a las llamadas falaricas, que estaban en uso en Espa√Īa en el a√Īo 1234, siendo empleadas por el ej√©rcito de don Jaime I el Conquistador contra el castillo de Museros".

Vàrem aconseguir-les en una relació directe amb la Xina (amb la que teníem intercanvis comercials i d'ambaixadors)


Llibre dels feits del rei en Jacme - Capítol 481

E n√≥s que √©rem en ualencia uench-nos Jacme Alarich ab los tartres e altre missatge de Gr√®cia que y havia, e dixeren-nos de part del gran cha, qui era Rei dels tartres, que ell hauia cor e volentat d'ajudar-nos, e que vengu√©ssem a alayas o en altre loc e que ell eixiria a n√≥s, e per sa terra trobar√≠em √ßo que mester aur√≠em e aix√≠ por√≠em ab ells ensems conquerir lo Sepulcre. E de√Įa que ell nos bastaria de"genys", e ens bastaria de conduit. E dix-nos l'altre missatge de Palialogo, emperador dels grechs, que ell nos enviaria per mar conduit

Genys - en catal√† modern: enginys - franc√®s: engines - angl√®s: (war) engines -: √Čs molt poc el que tenim - ja que aquesta paraula s'utilitzava tamb√© per a descriure les m√†quines de torsi√≥ o contrap√®s, per√≤ els Polo ens expliquen com de sorpr√®s va quedar el Gran Khan amb una "m√†quina de torsi√≥" que van construir per a ell, aix√≠ que ha de tractar-se per for√ßa de les llances-coet (falaricas -propulsadas a coet- no explosives, inventades i utilitzades a Xina des de tres segles abans) i que va utilitzar el rei en Jacme durant la conquesta de Val√®ncia. Va poder obtenir aquests "genys" mitjan√ßant el comer√ß existent amb¬†la Xina¬†o d'una ambaixada anterior al Gran Khan (no sabem si pre-constru√Įdes o en "forma de kit" per a ser muntades en el camp), en el mateix "llibre dels feits" hi ha documentada una altra ambaixada a Perpiny√†.

D'altra banda, la gent de llinatge de tartres no era estranya a València:

[1400] Carta dels Jurats de Val√®ncia a les autoritats de la vila fronterera castellana de Moia (vora Adem√ļs) tramesa l'1 de setembre de 1400. (Arxiu Municipal de Val√®ncia, Lletres missives, g¬≥-7, s.f. [28 r i v])

"Certifficam que a a.N Berenguer Porquet, laurador, vehí nostre e d'aquesta ciutat, fugí, dos mesos poch més o menys són passats, un seu catiu, de linatge de tartres, emperò batejat e apellat Johan, de edat de XX anys, poch més o meyns, e paladí en lebguatge català, com de poquea a ença se nodrís en esta terra [...]"

LES ARMES DE MÀ DEL REI EN JACME

Juan Crooke i Navarrot director de¬†la R.A.M: K1-ca√Ī√≥n de mano y K2-arcabuz primitivo "fueron enviadas desde Mallorca,¬†diciendo que pertenecieron al rey Jaime I (1208-1276),¬†cosa que no puede ser.."

La farga catalana del Pirineu podria ser la causa remota de la conquesta per part del regne d'Arag√≥ de: Sevilla, Val√®ncia, M√ļrcia i fins i tot Granada, ja que va permetre fer les "balestes de tr√≥" i els "arcs de tr√≥" port√°tils. Els sarra√Įns tenien "m√†quines de tr√≥" que tiraven "pedres" grosses, bones per atacar fortaleses enderrocant els murs, per√≤ eren in√ļtils en la lluita contra la gent a cavall. En canvi les armes de m√† podien perforar l'armadura d'un genet a cent metres (en el cas dels arcabussos/espingardes del s.XV).

A¬†la Real Armeria¬†de Madrid, creada per Felip II, hi tenim al menys dues proves que reforcen¬†aquesta primac√≠a catalana: Hi ha dues "armes de m√†" molt primitives. Una √©s com un canonet de ma i l'altra es pot considerar un arcab√ļs primitiu - n¬ļ de cat√†leg K1 i K2 de¬†la R.A.M - que Juan Crooke i Navarrot (vidu de¬†la Comtessa¬†de Valencia de San Juan, s.XIX) en fer el cat√†leg de¬†la R.A.M de la que n'era el director, diu: "fueron enviadas desde Mallorca,¬†diciendo que pertenecieron al rey Jaime I (1208-1276),¬†cosa que no puede ser..", juntament amb elles hi havia l'Elm amb el cap de drac, que si va acceptar com aut√®ntic. L'Elm √©s doncs a¬†la RAM. Per¬†qu√® havien d'atribuir d'una forma gratu√Įta, els encarregats del Museu de Palma al rei en Jacme, uns objectes que havien guardat durant 600 anys els seus antecessors, tenint en compte que sobre l'Elm no hi havia cap dubte, i que els tipus d'armes (sobre tot¬†la K1!!) podrien ser d'aquella √®poca.

Potser el que s'equivocava era ell, com hem citat a l'apartat anterior, l'Enciclop√®dia Espasa (1934) i Gerald Messadi√© a "Les grandes inventions de l'humanit√®", documenten l'√ļs de la p√≥lvora en forma de coets per part del rei en Jacme durant la conquesta de Val√®ncia (1238), i aquestes dues armes refor√ßarien aquest fet, el rei Jacme¬†podria ser "l'eslab√≥ perdut" en agafar la t√®cnica dels xinesos i perfeccionar-la, despr√®s de la conquesta de Val√®ncia (Caldr√† anar a investigar les fonts franceses =>¬†la BNP-BNF, per a documentar l'asseveraci√≥ de Messadi√©).

ELS CANONS DEL REI EN JACME???

Diuen que una imatge val més que mil paraules. La d'aquí sota és d'un llibre imprès el 1516 i mostra la presa de Boatella per part del rei en Jacme. Molts han volgut tractar el canó com un simple anacronisme, però avui sabem que el rei en Jacme va fer servir pólvora a la conquesta de València per tant l'anacronisme ja es va fent més petit...

De fet de ser-hi, els canons haurien de ser al menys del tipus bombarda del s.XIV amb una curenya sense rodes o amb quatre rodes m√©s petites, per√≤ el missatge que hem d'agafar √©s que 200 anys (escaig) despr√®s de la mort del rei, els seus s√ļbdits sabien b√© per la tradici√≥ o b√© per documents que van ser destru√Įts (Felip V?), que a la conquesta de Val√®ncia es va fer servir p√≥lvora i per a ells p√≥lvora implicava canons.

El rey en Jacme atacant Boatella

LA BOMBARDA CATALANA

... e la nostra nau desparà una bombarda e ferí en el castell de la dita nau de Castella...

(Crònica de Pere el Cerimoniós)

Casariego en el seu "Tratado hist√≥rico de las armas", en explicar el fet abans esmentat de que el Gran Capit√† havia demanat als seus armers que fessin un arcab√ļs de rera-c√†rrega, pasa a descriure una bombarda amb la transcripci√≥ d'un text del segle XV (les primeres bombardes eran de rera-c√†rrega):

"..del tubo de la bombarda, llamada¬†tomba o ca√Īa, otro tubo que encajaba en √©l, llamado "mascle" o servidor".

Veiem aquí noms arcaics d'origen català, "tomba" podria ser també italià, però "mascle" és pur català.

Dins del l√®xic d'armes i armers, hi ha altres paraules del castell√† del s.XV, tamb√© de molt clar origen catal√†:¬†martinet, artilleria, fog√≥, can√≥, cantonera, ca√ßoleta, baqueta, bombeta, caxeta, portavis, pedre√Īal (agafada directament del catal√†, dons √©s derivada de pedreny i pedrenyera. Va ser utilitzada per Cervantes: "Le fall√≥ el pedrenyal"). (veure Lav√≠n Spanish Guns and Pistols - Keith Neil: Spanish firearms: "se llaman ahora ca√Ī√≥n i fog√≥n pero antes se les llamaba can√≥ i fog√≥...")

Coromines amb "espingarda" diu que ve del francès "springale" (petita catapulta), aquí penso que té raó, però amb matiços: Espingarda en català pot venir del francès en el sentit "petita catapulta" és a dir mentre es va fer servir per a llençar pedres abans de que el nom passés a l'arma de foc. Si no fem aquest aclariment seria donar peu a que es va agafar el nom francès per què l'arma de foc era francesa, fet que convertiria l'efecte en causa. Fixat aquest punt, és ben conegut que així com els projectils s'anomenaven "pedres": ("s'encarregaren 50 pedres de ferro e 100 pedres de pedra..."), els noms de certes "màquines de tro" es van agafar del "clàssic" que tenien altres màquines "llançadores".

Així tenim els noms: "arc de tro", "balista de tró", "espingarda", "trabuc", "passavolant ", "sanmiquel", etc.., derivats de màquines de torsió o de contrapès. Hi ha molts textos medievals en els que, si no s'esmenta la paraula "tro", es fa difícil saber si les màquines eren de pólvora o no, ja que es fan servir els noms "clàssics". Podem afegir que la paraula "artilleria" no existia en castellà a mitjans del segle XV, (aquí tenim tema d'investigació per a un altre llibre).

Coromines falla amb l'etimologia de "bombarda" dons la defineix com derivada de "llombarda", d'acord amb altres filòlegs europeus. Haurien d'haver llegit tots ells, la "History of England" recopilada per Polydore Vergil (principis del s.XVI), ón queda palès que n'és la veu original dons diu: "Et haec omnia ad hominum perniciem invenda sunt.. quod bombardam vocant.. annus salutis humanae MCCCLXXX. Haec bombarda vocatur, à bombo, id est sonitu, qui "????o?" Graecè dicitur..." "...I la cosa més perniciosa inventada per l'home.. que li diuen bombarda... any de la salut humana de 1380, i així es apel·lada pel seu só que en grec es diu "bombós.."

Al dir que ve de Llombarda ha refor√ßat la teoria de que la p√≥lvora ve del nord d'Italia-Europa com sostenen "altri" poc documentats i sense sentit com√ļ (d'aquests en tinc una vintena de llibres), contra la teoria de la ruta perfectament documentada - Xina-Regne d'Arag√≥/Catalunya) -(MacLean "History of Chinese Technology (25 volums) i Partington "History greek fire and powder"- Per cert, pels defensors de la tesi genovesa de Colom que diuen que l'origen de les paraules no t√© import√†ncia, la tesi del nord d'It√†lia l'han tret del fet de que "llombarda" √©s derivada de Llombardia.

Als historiadors castellans els ha interessat fer costat a aquesta desviació històrica.

Durant la guerra amb G√®nova (1323-26) a Sardenya, el fet de disposar de bombardes explicaria la supremacia de¬†la Corona¬†d'Arag√≥ durant la mateixa. En Petrarca esmenta el "tro" com una cosa m√†gica i del diable. En canvi a la cr√≤nica de Pere el Cerimoni√≥s (1359) s'esmenta "bombarda" amb tota naturalitat i fent mofa dels castellans que no les tenien, la qual cosa vol dir que eren d'√ļs com√ļ a Catalunya (i que √©s perfectament factible que les tingu√©ssim fins i tot 30? anys abans).

Segons Jean Froissart, durant la guerra dels 100 anys, a Crècy (1346) Eduard III derrotà a Philip VI i als seus aliats genovesos perqué disposava del que anomena "kannons" (en cròniques posteriors "gun" de "Gunilda"). La pròpia paraula "kannon" en anglès només té el sentit de "canó de tro". En canvi en el sentit de "tub" (que evidentment és el que va donar origen al nom) només pot venir del llatí a través del català-francès -canó/canon- o de l'italià -canone- ,però a Crecy ni francesos ni genovesos tenien "kannons".

El Príncep Negre senyor de la Guyenne (Aquitania, Burdeus, Landas..) que va lluitar a Espanya, primer aliat de Pere el Cruel i més tard de Pere el Cerimoniós, fins aconseguir, desprès de la mort del primer a Montiel, la coronació d'Enric de Trastàmara a Castella, podria haver portat la pólvora a Anglaterra, de fet consta que la va fer servir a Nàjera (1367).

A la cr√≤nica de Pere el Cerimoni√≥s (escrita per ell mateix) narra que durant la seva guerra amb Pere el Cruel (guerra dels dos Peres) les galeres Castellanes que estaven assetjant Barcelona (1359), tan sols tenien unes "brigoles" a popa amb les que llen√ßaven algunes pedres que produ√Įen la mofa dels assetjats en caure a la platja sense fer cap mal, en canvi les catalanes ja tenien bombardes: "... e la nostra nau despar√† una bombarda e fer√≠ en el castell de la dita nau de Castella...", i aix√≠ la flota del Cruel va haver de marxar cap a Palma....El fet de que les naus del cerimoni√≥s tinguessin bombardes explica el triomf sobre G√®nova

L'ARCABÚS CATALÀ

British Encyclopaedia (1771) edici√≥ primig√®nia, entrada arcab√ļs: "Inventat a Espanya a mitjans del segle XV".

Aquesta definició és molt important per que encara vivien els que havien fet la guerra a la península contra Felip V, per tant tenien la informació directa més a mà que per exemple Ysidro Soler que es a qui es té com la mes gran autoritat en temes d'armes espanyoles i aquest el s.XV, senzillament, l'ignora.

En Coromines amb arcab√ļs tanca files amb els fil√≤legs europeus dient que ve de l'alemany "hakenbush" -jo no hi estic d'acord, si es va inventar a Espanya a mitjans del segle XV la paraula tamb√© ha de ser d'aqu√≠-. Hi havia dues armes diferents: existeix un document de 1527 de Francesc I en el que s'esmenta que el sou dels "haquebusiers" era m√©s alt que el dels "arquebusiers", deixant ben clar doncs que es tractava de dos tipus diferents d'arma, demostrant d'aquesta manera, que el prefix d'un -"arc"- no t√© perqu√© derivar del prefix de l'altre -"hacke" => aixada de ganxo-..

Si no ve de l'√†rab (en alguns textos se l'anomena "alcab√ļs"), cosa dubtosa per a un invent del s.XV (ja estaven en decad√®ncia), podria venir del catal√† "arc-ab-burs", com a continuaci√≥ dels noms anteriors donats a armes de foc en catal√† (arc de tro i balesta de tro). "Burs" en catal√† vol dir: sacsejada, salva, com "burst" en angl√®s. Encara avui els ca√ßadors catalans fan servir l'expressi√≥ "tirar de bursada" quan tiren sense recolzar l'arma a l'espatlla (des de sota el bras, que √©s com es feia amb els arcabussos al comen√ßament)

Casariego en el seu "Tratado hist√≥rico de las armas", esmenta que en acabar la campa√Īa d'Italia, el Gran Capit√† va demanar que li fessin un arcab√ļs de rera-c√†rrega, i aqu√≠ ho demana? ni m√©s ni meys que a un armer catal√†¬†XXXXXX (ni alamay, ni basc, ni itali√†)

Hi ha un vuit hist√≤ric d'uns 160 anys (1359-1520), referent a la fabricaci√≥ d'arcabussos, espingardes i bombardes a Catalunya ¬Ņon es van fabricar les bombardes de Pere el Cerimoni√≥s? ¬Ņi els milers d'arcabussos amb els que el Gran Capit√† va guanyar la campanya d'It√†lia (Seminara el 1494 i Cerignola el 1503)?.

¬ŅI els 3000 arcabussos que es van fer servir a Pavia? ¬ŅI les espingardes i falconets que Colom va portar a Am√®rica?. ¬ŅI els¬†arcabussos d'Hern√†n Cort√®s?

La campa√Īa d'It√†lia √©s el desllorigador ja que va ser un fet de Ferran i les armes eren de¬†la Corona¬†d'Arag√≥ ( fabricades a les fargues del Pirineu)

L'Imperi de Maximili√† tenia p√≥lvora abans de l'arribada de Carles I a Espanya el 1519, per√≤ utilitzada en bombardes, no en arcabussos. Maximili√† va ser derrotat per les piques su√Įsses a la batalla de "Dornach" (1499), (√©s a dir no disposava de l'arma que les va superar, l'arcab√ļs, al menys no en la quantitat adient).

Per√≤ 30 anys m√©s tard, en temps del seu net, tots els historiadors francesos donen la culpa de la derrota de Pavia (1525) i la conseq√ľent p√®rdua de¬†la Llombardia, al fet que els espanyols tenien "arcabussos" (fabricats a Ripoll?), mentre ells anaven amb cavallers amb llan√ßa ballestes i bombardes, 3000 arcabussos van fer 8000 v√≠ctimes entre els cavallers francesos, acabant amb la supremacia a Europa dels cavallers amb armadura.

Hem d'afegir que les tropes espanyoles van anar a Pavia des de Barcelona, i a ella van tornar amb Francesc I fet presoner, signant el tractat de Barcelona (1526?), pel que Francesc I va evacuar el Franc Comtat i es va comprometre a tornar el ducat de Borgonya, per a que el llibertessin, compromís que quan va haver atravessat la frontera amb França s'en va desdir. Aquest tractat tots el historiadors espanyols l'amaguen, dient que el tractat desprès de Pavia va ser el de Cateau-Cambresis de 1559, es pot pretendre que el van deixar anar sense signar res, i que van esperar 30 anys per a signar un tractat?.

Quatre anys abans de Dornach, el Gran Capit√† havia revolucionat la t√†ctica de la guerra, derrotant a francesos, italians i su√Įssos, primer a Seminara (1495), i finalment a Cerignola (1503), amb els "arcabussers" recolzats per les piques, que van passar¬†a ser la clau (40 arcabussos per cada 100 soldats) dels "tercis" de les Espanyes (tercera part d'un ex√®rcit) . El seu segon era Ramon Folch de Cardona, m√©s tard virrei de N√†pols, enterrat a Bellpuig sota un mausoleu renaixentista, que eclipsa als dels M√®dici. Cal tenir present que sota la seva √®gida (el 1505) es va fundar l'Acad√®mia de Ci√®ncies de N√†pols (la segona del m√≥n, la primera va ser la de Roma el 1450).

Carles I va tenir la seva cort anant i venint d'Espanya als seus estats alemanys. Si els arxius del Milanesat són a Simancas en lloc d'estar a Alemanya, és que es va considerar que la conquesta d'Itàlia era més de la "península" que de l'Alemanya continental, que és una forma velada de dir que l'artífex de la victòria "els arcabussos" també ho eren.

Casariego curiosament, dins del seu "Tratado de armas de fuego" a part d'esmentar "tomba i mascle", fa també una enumeració de les marques (aquí nomenades punxons) dels armers espanyols dels segles XV-XVIII, i com no! La majoria té noms catalans, hi ha fins 1500 armers catalans duran el transcurs d'aquesta època

Alguns d'ells:¬†Prat, Armanguer, Coma, Mas, Esteva, Gabiola, Rovira i Pere Carbonell (rev√≤lver amb clau de Miquelet de 1702), Soler, Eudald Pous, Eudald Molas, Llorens i Josep Deop, Josep Giu, Vila, Miguel de Segarra, Soler -possible avantpasat¬†de Ysidro Soler-, Eduard Pons (creador el 1704 d'un arma de rerac√†rrega i √ļs de fulminant)... Seria i Jacint Jaumandreu (rev√≤lver amb clau de Miquelet de 1739), Lucas de Ros ajudant¬†de Sim√≤ Marquart

El cognom de Ysidro Soler, el gran armer de Carles III, denuncia clarament el seu origen (nascut a Altarriva arribat a Madrid de segona o tercera generació), els armers passaven els secrets de pares a fills.

EL "PEDRE√ĎAL" CATAL√Ä (Cervantes)

Quixot (descripci√≥ Roc Guinart): "llevaba cuatro pistoletes a la cintura que en esa tierra llaman pedre√Īales".

Amb la paraula "pedernal" Coromines deixa ben clar que ve del catal√† "pedrenyal" havent-se fet servir al principi a Castella, tal com raja, sense castellanitzar: "pedre√Īal", donant el seu nom a la "llave de rastrillo o de pedre√Īal"

A meitat del s XVI Carles I va portar els Marquart a Madrid, als qui els historiadors de les armes espanyols Martínez del Espinar e Ysidro Soler atribueixen la invenció de la clau de "rastrillo o patilla", peró en canvi els anglesos la defineixen: "clau de Miquelet inventada als Pirineus a mitjans del segle XVI",

A part d'aix√≥ hi ha un fet molt important: popularment a Espanya, des de finals del segle XVI, a aquestes armes en el seu format de cintura, se les anomen√† "pedre√Īales", arribant fins el punt de dir-li al pany¬†"llave de pedre√Īal", agafant el nom d'all√† on s'havia inventat...,

Aquest fet demostra el clar origen catal√† de l'arma i de la clau que portava - com en el cas de la p√≥lvora - ja que la paraula es catalana. Els que ho dubtin √©s que no han llegit el Quixot, on Serventes en descriure el bandoler Roc Guinart diu: "llevaba cuatro pistoletes a la cintura que en esa tierra llaman pedre√Īales".

Avui els historiadors espanyols pretenen que el nom de "clau de Miquelet" no √©s apropiat i que s'ha de dir "llave espa√Īola", els anglesos al segle XVII, nom√©s van voler deixar pal√®s¬†el seu origen catal√†, substituint el popular "clau de pedrenyal" per "clau de Miquelet".

D'altre banda els armers reials, feien armes d'encàrrec per als monarques i alguns nobles, no milers d'armes per a una guerra, a més a més les armes pels soldats eren de baix cost, el 1640 encara que hi havia claus de roda i de Miquelet, els soldats de la guerra dels segadors feien servir encara claus de metxa degut al seu baix cost (veure gravat). La relació de preu d'un arma feta a Madrid i d'una feta a Ripoll era de 100 a 1. A Ripoll uns armers només feien canons, els altres panys i n'hi havia que feien las culates, va ser l'inici de la fabricació en sèrie.

Hi ha documentades les fargues del Freser a començament del S.XV, en canvi els armers bascos que s'han mantingut, arribant fins els nostres dies, apareixen més tard (finals del XV principi del XVI: Zuloaga s.XVIII, etc..).

La fabricació d'armes va ser la "primera revolució industrial" i durant la mateixa va destacar Catalunya, per més que s'hagi volgut amagar, tal com es tornaria a repetir amb la "revolució industrial" del segle XIX.

ARCABUSSOS D'ITÀLIA

A on es van poder fabricar els arcabussos amb els que va guanyar Itàlia el Gran Capità, les espingardes que va portar Colom a Amèrica, els que es van emprar a la batalla de Pavia, i els de la conquesta de Mèxic?

Alemanya

No hi ha producció massiva d'arcabussos alemanys amb data anterior a 1495, 1503, 1525. No es van fabricar els milers d'arcabussos que es van fer servir per a conquistar Itàlia. (en aquells moments erem un altre país) Els que es conserven fets a Alemanya son pura artesania no aptes per a la producció en sèrie com es feia a Ripoll, la clau de roda (complexa i cara) típica d'Alemania, n'es una prova

Itàlia (Nàpols - Brescia)

Cal no oblidar que la primera va ser conquistada pel Gran Capit√† i la segona est√† a¬†la Llombardia¬†guanyada a Pavia. Si qualsevol d'ambdues hagu√©s tingut ind√ļstria arcabussera abans de l'arribada dels espanyols l'haurien tingut tamb√© per a defensar-se dels francesos i aquests tamb√© haurien tingut arcabussos a Pavia, ja que les havien ocupat durant alguns anys.

A partir de la seva incorporació a Espanya aquestes armeries guarden una estreta relació d'estil i tècnica amb Ripoll igual que les armes fabricades a Turquia i la resta "d'orient mitjà" fins finals del segle XIX, on ha quedat palesa la inspiració en les claus de Ripoll, les claus de Ripoll han estat les més copiades al món musulmà (veure James Lavin i Keith Neil)

No oblidem tampoc que la ruta "normal" cap a la Lombardia (Gènova) o Nàpols era des de Barcelona (veure Cervantes :La Galatea, el Quixot, trabajos de Persiles i Segismunda).

França

Els francesos no els tenien el 1525 (al menys fabricats en gran quantitat com arma táctica) i el Gran Capità ja els havia utilitzat el 1495 a Itàlia.

Francesc I es va emportar a Leonardo da Vinci a Cloux (on està enterrat, +1919), però de poc li va servir que dibuixés una clau de roda en el seu "Codicus atlanticus" si a Pavia encara es va enfrontar a les tropes de Carles I amb cavallers amb armadura i ballesters (Veure "armes a feu" - Graham) - 3000 arcabussers espanyols van acabar amb 8000 cavallers francesos amb armadura...

Eibar (Placencia i la vall del Deba)

Existeixen molts documents i en cap es fa menció als milers d'arcabussos utilitzats a Itàlia, però cal remarcar que el que tenia drets a Itàlia era Ferràn (nebot del magnànim) i va ser doncs una conquesta seva (regne d'Aragó) no de Isabel (regne de Castella), encara que alguns diguin el contrari, per tant les armes i la pólvora provenien del regne d'Aragó.

Segles m√©s tard s'ha de deixar ben clar que durant la guerra de successi√≥, Eibar estava de part de Felip V, √©s a dir que ha estat hist√≤ricament castellana i borb√≤nica des del s.XVIII. El Pa√≠s Basc primer i m√©s tard Ast√ļries han estat la f√†brica d'armes de Castella des de comen√ßament del XVI, i encara que les seves armeries van ser destru√Įdes una primera vegada pels Francesos, reconstru√Įdes i tornades a incendiar en guanyar els liberals, per haver estat el subministre d'armes de les tropes Carlistes (que te√≤ricament van perdre), el Govern lliberal les va tornar a reconstruir fins el punt de que segueixen fabricant armes avui dia. Quina difer√®ncia de la decisi√≥ presa per Madrid respecte a Ripoll!.

Ripoll

Segons els autors anglesos James Lavin i Keith Neil, s'ha de fer arqueologia de la història per a saber alguna cosa sobre les armes de Ripoll, ja que no ha quedat ni un sol document, amb l'excepció d'alguns dels notaris Pont, que documenten les fargues del Freser a començament del S.XV.

En acabar la guerra de successió, Felip V desprès d'haver despullat a Catalunya de tots els seus privilegis, va trobar interessant que el armers fidels de Ripoll seguissin fabricant armes, de fet és d'aquesta època de la que es conserven la majoria d'armes de Ripoll, es va limitar a emportar-se cap a Madrid a alguns d'aquests armers fidels (Soler, Pous), però se li van escapar els que en 1702 havien fabricat el primer revòlver amb clau de miquelet (Jaumandreu, etc..) es té coneixement de que, durant la guerra de la Independència, es fabricaven a Ripoll 300 fusells a la setmana.

El 1835, el comte d'Espanya Charles d'Espagnac (capità general de Catalunya i llavors comandant de les tropes carlistes) va fer volar totes les cases del poble, incendiant el monestir amb la seva preuada Biblioteca, tan sols es va salvar la famosa Bíblia de Ripoll que estava a Barcelona per a ser copiada... (curiosament va ser el mateix Spagnac qui va cremar el monestir de Poblet)

Ripoll estava amb el bàndol liberal (el que va guanyar), però al govern de Madrid (fos liberal o no), no el va interessar que es tornessin a fabricar armes a Ripoll (si els catalans un dia volien rebel·lar-se, al menys no tindrien armes), deixant la industria armera que tant havia ajudat a expandir les fronteres de les Espanyes, dins d'aquesta tomba cavada pel nefast Espagnac.

El motiu de la crema √©s complexe ja que els Carlins no van cremar mai esgl√®sies, sin√≥ que "hi anaven a resar". Jo hi veig la venjan√ßa d'un franc√®s (Spagnac), contra les f√†briques d'armes que van expulsar als francesos cap a Fran√ßa. Eudald Graells (a qui respecto), va atribu√Įr el fet de que no es torn√©s a reconstru√Įr l'entorn d'armeries de Ripoll, a la proximitat amb Fran√ßa (despr√®s de la p√®rdua del Rossell√≥,¬†la Cerdanya¬†i el Conflent), per√≤ cal recordar que l'√®poca de m√†xim esplendor de Ripoll va ser despr√®s de 1640 quan ja s'havien perdut. Penso que s'acosta m√©s a la realitat, l'esmentat centralisme de Madrid

Per cert, Espagnac va tenir el final que es mereixia, alguns dels seus (els propis carlins) per a venjar-se de les seves crueltats, el van matar al "Pont del diable" d'Organyà i el seu cos arrossegat pel riu Segre va aparèixer a Coll de Nargó. Un cop enterrat, el seu crani va ser robat i portat per al seu estudi a Filipines pel frenòleg Dr. XXXX (colega de Marià Cubí), i reclamat per la família posteriorment.

Fins aquesta primera guerra carlista es van fabricar a Ripoll, armes equipades, des de mitjans del XVI, amb la clau que tots els experts europeus han batejat com "clau de Miquelet", datant la seva primera fabricaci√≥ prop de 1550, fabricant-se durant 250 anys, ja que existeix un arcab√ļs amb clau de roda datat el 1549 que porta les armes de Montserrat que ben podria ser fet a Ripoll, apart porta les inicials JHS (Jhesus).

Per acabar

"Els miquelets" no eren cap banda de "contra la llei" amagats a les muntanyes de Catalunya com han fet creure els pro borbons a fora d'Espanya (es clar, si anaven contra ells anaven contra la llei), res d'aix√≤, eren les tropes catalanes que van lluitar en la guerra dels segadors i m√©s tard en la desgraciada guerra de successi√≥, arribant a entrar dues vegades a Madrid durant aquesta √ļltima.

El pedre√Īal √®s clarament catal√†. El s.XVII va passar fins i tot a definir la "llave de rastrillo" o "llave de pedre√Īal". Per√≤¬†des de el segle XIX els historiadors de fora li diuen "pany de miquelet" encara que¬†alg√ļ vulgui que sigui la "llave espa√Īola".

Es conserven a Simancas els llibres de comptes de Carles I, Felip II ("100 escudos para Peter Pech por 8 arcabuces"), Juan d'Austria, el príncep Carles, etc..., i en canvi no es conserva la contaduria dels milers d'arcabussos que es van fabricar per a la campanya d'Itàlia o per a la batalla de Pavia..

Ni una paraula!, ni la m√©s petita al¬∑lusi√≥!, no pot ser una casualitat!, s'han fet desapar√®ixer a prop√≤sit, i un bon motiu ben pot ser, perqu√® deien en veu alta i molt clar a on s'havien fabricat, l'√ļnica zona armera per a la que ha existit un inter√®s evident d'esborrar del mapa (volada i no reconstru√Įda): Catalunya.

CATALUNYA BRESSOL DE¬†LA CI√ąNCIA EUROPEA

Els europeus que van viatjar a Espanya buscant coneixements (p.e. Adelardo i Chaucer (d'aquest hi ha documentat un viatge a Montserrat) i que s√≥n els que van portar els coneixements √†rabs a Europa i Anglaterra) els van copiar de les traduccions llatines dels nostres monestirs. Dominar l'√†rab amb mestria no estava a l'abast d'un viatger ocasional, els nadius sempre els portaven avantatja i d'una manera especial els jueus que estaven a cavall d'ambdues cultures,¬†(van venir pel nord d'√Äfrica a llom de la invasi√≥ √†rab i es van introduir a la cultura cristiana, coneixent fins cinc lleng√ľes).

Catalunya estant repartida a ambdues bandes dels Pirineus va tenir el paper de "√ļltim tenedor" d'aquestes ci√®ncies abans de passar a Europa. El pa√≠s basc amb una posici√≥ semblant (Hendaya), va perdre aquesta opci√≥ degut al seu a√Įllament natural, (no va ser dominat ni per romans, ni per b√†rbars, ni per √†rabs, d'ac√≠ el perqu√® han mantingut la seva llengua primitiva...)

Un altre cas amb proves documentals √©s el de Gerbert de Orlhac¬†-creador del primer aut√≤mat i del primer "rellotge mec√†nic" de la hist√≤ria-, ja que estudi√† i enseny√† al monestir de Santa Maria de Ripoll passant per Vic, convertit m√©s tard, l'any 1006 en Papa (Silvestre II), va ser un gran defensor i propulsor de les xifres hind√ļ-ar√†bigo-catalanes. Si b√©, no es van poder imposar els "guarismes", fins avan√ßat el segle XVI, per√≤ a les fraccions els va costar encara una mica m√©s.

Manel Capdevila

__________________________________________________________________________________________


THE CATALAN GUNPOWDER AND THE IAA SYMPOSIA

Lo que dices sobre el reconocimiento anglosajón, me cuadra con un comentario de una buena amiga, con el que me enfadé un poco, pues me dijo textualmente:
"Tengo una amiga canadiense que dice que lo de la pólvora catalana no es nuevo, que en Canadá -léase entorno anglosajón-.. hace tiempo que se conoce"

PUES VOY A CONCRETAR...

Mi aportaci√≥n original y no creo que nadie me la pueda discutir, ya que a d√≠a de hoy no he encontrado ning√ļn trabajo previo sobre √©stos temas, concretamente: el arcabuz y el control catal√°n del salitre y por tanto de la p√≥lvora en Europa con Collbat√≥, y algo m√°s tarde incluso del azufre de Sicilia. De la que tengo documentos demostrativos, que guardo para mi libro y que no voy a divulgar en internet. Es decir mi idea sobre la entrada en la pen√≠nsula (y luego Europa) de la p√≥lvora y sus allegados a trav√©s de un pa√≠s de habla catalana, basada en el origen catal√°n de la retahila de palabras castellanas como: salitre, p√≥lvora, coete, mascle, tomba, fog√≥, caxeta, baqueta, incluso mi "arc-ab-burs" => arquebus, arcabuz.... Del mismo modo que llegu√© a las conclusiones: papirus=>paper=>papel, coa=coete, sin mirar el Corominas, que concretamente en esos dos casos nos hace un bonito bordado sobre el tema..

La idea la empec√© a hilvanar hace unos 10 a√Īos, concret√°ndola en una ponencia del 4rt Simposi d'Arenys d'Amunt hace 5 a√Īos (+ un art√≠culo en La Rierada), lo m√°s lejos que hab√≠a llegado por entonces era => la bombarda de la "guerra dels dos Peres" en 1459. (referencia aportada por J.M Pons Guri en los 90, y que ‚Äúla catedral del mar‚ÄĚ ha hecho tan popular)

Al terminar mi charla, Ferr√°n Margarit me mostr√≥ los capiteles con los mandarines de Ripoll, correspondientes del embajador Jacme d'Alaric mandado por Jacme I al Gran Kha, y eso dio pie a una hipot√©tica llegada de la p√≥lvora a Catalu√Īa desde China.

Documentando el Simposi d'Arenys d'Amunt había encontrado la información sobre el ataque con cohetes a la torre de Museros en la Espasa y la referencia de cohetes en la toma de Valencia de Gerard Messadié -que no eran el origen de mi estudio, ya que en la versión que tengo del "llivre del feyts" de Destorrents da muy poco de sí en este pasaje-. Para terminar encontrando el evidente control catalán del salitre de Europa en "De Alchimia" de Michael Scott.

Por √ļltimo hace un par de a√Īos encontr√© un libro que demuestra con documentos lo que yo hab√≠a intu√≠do (a nivel del almac√©n de bombardas de Barcelona, su uso en las galeras catalanas durante todo el s.xiv y el s.xv y por parte de Fernando de Antequera contra el "comte d'Urgell"), ...sin citar nada sobre el salitre.. -no debi√≥ leer a Miguel Escoto..-, apostando por la v√≠a sarracena y negando la mayor al origen chino.. (tampoco debi√≥ conocer el t√©rmino √°rabe de salitre => "nieve china")

M√°s tarde t√ļ me pasaste la informaci√≥n sobre las conferencias dadas por tus colegas Sancho y Maluquer en los "IAA Symposia" (1970-1971), y pienso que son √©stas las que han trascendido al entorno anglosaj√≥n, ya que la NASA suele poner en su WEB algunas de esas ponencias (aunque sin citar referencias):

En mi trabajo reciente he seguido la pista de Museros de la Espasa y es un trabajo inédito, el redactor de la Espasa calló su origen... la otra referencia del Memorial de Artillería, de momento desconozco de que pasaje se trata, pero he encontrado la "Crònica de Bernardino Gómez Miedes (1584)" que dice lo mismo:

...Dice se que la siguiente noche, se hicieron en el real ciertos instrumentillos de fuego, que vulgarmente llaman cohetes. Los quales dando fuego y echados en alto cahian como rayos, y rebentauan como truenos dentro la ciudad.Dellos echauan tantos del campo que se dice, q los Moros viendo aquellos como monstruos de fuego se atemorizauan y los tuuieron por mal aguero...

Spread of rocket technology (from different IAA Symposia)

Rocket technology first became known to Europeans following their use by the Mongols Genghis Khan and √Ėgedei Khan when they conquered Russia, Eastern Europe, and parts of Central Europe, i.e., Austria. The Mongolians had stolen the Chinese technology by conquest of the northern part of China and also by the subsequent employment of Chinese rocketry experts as mercenaries for the Mongol military. Reports of the Battle of Sejo in the year 1241 describe the use of rocket-like weapons by the Mongols against the Magyars. [1]

Additionally, the spread of rockets into Europe was also influenced by the Ottomans at the siege of Constantinople in 1453, although it is very likely that the Ottomans themselves were influenced by the Mongol invasions of the previous few centuries. They appear in literature describing the capture of Baghdad in 1258 by the Mongols.[1]


Pedro Mateu Sancho (IAA Symposium, Constance, Germany, October 1970)

1238, The first reference to spanish rocketry involved King James I and the use made of rockets against the Moors In Valencia. In the Memorial de Artilleria the author observed: "In 1238 King James I of Aragón made use of a type of bomb against the Moors in Valencia, which the chronicler calls rockets (cohetes) composed of four sheets of parchment filled with a material that would burn Instantly: these flaming projectiles were hurled by means of machines against the enemy on the beach where they burst upon dropping." Of course there is some doubt concerning the correct use of the word roccket.
1547-1617. Miguel de Cervantes, in the second part of the Quixote, wrote "por la cola de ClavIle√Īo le pegaron fuego con unas estopas y al punto por estar el caballo lleno de cohetes tronadores bol√≥ por los aires con estra√Īo ruido
1573-1582, Santa Teresa de Jesus wrote in her Fundaciones , , " Como hubo tantos tiros de artilleria y cohetes, después de acabada la procesión, gue era casi de noche, antojóseles de tirar más.."
CURIOSAMENTE EN ESA √ČPOCA, LA CONSTANCIA DE FUEGOS ARTIFICIALES ES S√ďLO EN LA CORONA DE ARAG√ďN

Juan J. Maluquer (IAA Symposium, Brussels, Belgium, September 1971)

Thus, in the conquest ot Valencia (1238) It was said (Memorial de Artilleria) that James I used a kind of bomb of inflamable material against the Moors, which, thrown against a city, exploded on impact. The chronicler naned them rockets, but as Artillery Major Juan Barrios (1963) observed: "they were not rockets because they were thrown by machines."
Again in the siege of Niebla in 1262 by Alfonso X the Wise, his chronical asserted that "ingenios" (machines) threw rockets that exploded and caused the terror of the supernatural among the besieged. Some see rockets in this account, but Antonio Ballesteros Beretta (1963) in his well documented work about this Monarch conceded only: ‚Äúsome believe that gunpowder was used for the first time in this siege of Niebla‚ÄĚ

Mi comentario

La referencia al Memorial de Artillería de 1929 de los "IAA Symposia" (1970-1971) , no es de primera mano, la 1ª mano es el llibre dels feits, es difícil de verificar, y pienso que es por ese motivo que el entorno anglosajón del que hablas, no la cita, de todas formas seguro que no se refieren a Museros, ya que habla de una playa, y no menciona los sacos terreros...

Como he dicho, la mejor referencia sobre Jacme I es el LLibre dels feyts, siendo la versi√≥n latina de Marsili mucho m√°s rica en detalles. Como t√ļ sabes me la he digitalizado, y aunque soy de ciencias, he desenpolvado mis conocimientos de Lat√≠n de Rev√°lida de 4¬ļ y ayudado por la cantidad de diccionarios y herramientas que hay en Internet, en eso andamos...:
COLUS-(FILOSA) y SCINTILLA IGNIS APONEBATUR-(AB FOC ENC√ČS) => pienso como t√ļ que ROCHETTA-ROCKET nos da la raz√≥n, pero hasta ahora nadie nos hab√≠a detallado el estudio, si es que lo hubo..., s√≥lo citaciones de citaciones, en un c√≠rculo vicioso...

LA CLAVE EST√Ā EN "SCINTILLA IGNIS APPONEBATUR"....
UNAS FLECHAS CON FUEGO NORMALES NO TIENEN CHISPA DE FUEGO !!!

He traducido literalmente los verbos (en tiempo y modo)...P.E.:

Pretérito imperfecto de indicativo voz pasiva 3ªpers. plural y voz pasiva 3ªpers. Singular => impersonal

Aunque "communiter" se puede traducir por¬†"en mutua compa√Ī√≠a" me parece m√°s en el contexto usar la acepci√≥n "commonly =>¬†comunmente". (no es obligado que una mujer est√© acompa√Īada para hilar)

Seg√ļn el diccionario "scintilla ignis apponebatur", se puede traducir por:

"se hacía entrar en acción por chispa de fuego"

"apponitur eis accussator Naevis" => "se hace entrar en acción..." al acusador..

Evidentemente, no te puedo asegurar que sea √©sa la "√ļnica y verdadera", opci√≥n.. simplemente digo que es una opci√≥n y quiz√°s es la que vieron los de la Espasa para llamarle falarica-cohete

Traducción mía del latín (con diccionario), del pasaje de Museros.

 

Contra hoc magisterium mandavit Rex fieri sagitas quasdam cum summitate concava, sicut colus quo mulieres nere communiter consueverunt, et implebantur stupa et "scintilla" ignis apponebatur, et iaciebant eas ballistarii contra vasailla terra plena, et inflamata sunt et consumpta.

Contra "ello" mandó el rey a su "magisterium" hacer flechas con la parte superior cóncava, como las ruecas que las mujeres acostumbran comunmente hilar, y eran llenadas de estopa y se hacía entrar en acción (se activaba) por chispa de fuego, y las lanzaban los ballesteros contra los contenedores llenos de arena, que son inflamados y consumidos.

Me baso como he dicho en que , buscando en diccionarios, no en "este caso concreto de la scintilla"pero, la acepción que he usado "hacía entrar en acción" está bastante aceptada.. por los "scholars".

He aqui un 1er diccionario con varios significados de apponebatur:

appono : to appoint a person, to add something

como ves aqu√≠ equivale a:¬†nombrar o tambi√©n a:¬†a√Īadir o adjuntar

Pero en un¬†2¬ļ diccionario lo traduce por:¬†hacer entrar en acci√≥n (activar)


A√ļn hoy en Catalunya poner en marcha un proceso se dice "engegar un proc√®s" como "engegar un cotxe", para poner en marcha un coche.
Cómo podrían decir en el s.xiii poner en marcha un cohete?


Cuando hubo explosión, se le llamó "trueno", pero ahí no la había, y por cierto de dónde viene cohete en francés:
fusèe. del latin "fusus" => esp. "huso"
es lo más parecido a "colus" => "rueca" de Marsili.


Haciendo ingeniería inversa, yo pienso que era pólvora pero..
¬Ņ"c√≥mo se dir√≠a en latin lo que dice Destorrents en el c√≥dice de 1345 de Poblet¬†"ab foc enc√®s", en el caso de que foc no quiera decir p√≥lvora?

Usarían cualquier expresión menos la que usa Marsili:

"scintilla" ignis apponebatur"

para construir una expresión que significara:

"encendidas (prender fuego) con chispa de fuego"

en latín se usaría antes que "apponebatur" cualquiera de los verbos:

accendo, incendo, inflammo, exardesco, excandescere

accendo : to kindle, illuminate, inflame
aduro
(adustum) : to set fire to, burn, singe, kindle, light
inflammo : to set on fire, inflame, to torch, kindle

para las otras acepciones de "apponebatur" hay verbos mucho más explícitos:

para¬†a√Īadir se usar√≠a m√°s bien "addere"
para adjuntar se usaría más bien "adiungere"
para¬†acercar se usar√≠a m√°s bien "admovere" o "accedere" seg√ļn el caso

Ya sé que tengo poco, pero sigo trabajando, Ulloa empezó lo de Colom sólo por el nombre catalán


ADDENDUM

En el ‚Äúllibre dels feits‚ÄĚ de Marsili (en lat√≠n), puedes leer ‚Äúillo terribili instrumento‚ÄĚ,
que en √©pocas primitivas (Dante, Petrarca y hasta Montaigne), siempre quer√≠a decir alg√ļn instrumento relacionado con la p√≥lvora ....

…victoriis admirabiles, fidei adversariis terribiles, perpetua fama felices, Ulos terribiles faciebat (1)- Quarta die, post missam venit nuncius, qui dixit sarraceni terribilifous vocibus usque ad celum, et impetuose accedentes recuperaverunt immobilia, et aportato illo terribili instrumento quod ipsi fecerant fieriex ponitis, et terribili populo et genti inamicabili vos coniungi speciali nostra effecit terribilem, ut non potuerint permanere Multiplicavit dies..




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.