De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Voltaire refers the catalauni citation made by Tacitus from 100 AD directly, without hesitation to the actual Catalan Nation (Caius Cornelius Tacitus 56-118 aC.). What will Mr. Baydal say? That Jean Marie Arouet had no vision of history, negating what him and Tacitus (as the "Duo Dinámico") said about Catalauni-Catalan? Following the expectation raised by the article about the people of the 'catuvellauni' of the blog 'La Història usurpada', La vaca cega ads to his own entry from 2013... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els 6 anys que vaig passar a Madrid (85-90) em van donar empenta per a investigar el passat històric de Catalunya, senzillament per a que els amics que tinc allà deixesin de menystenir la història de Catalunya, que va tenir molt a veure en la creació de l'imperi espanyol, i donesin al "Cèsar el que es del Cèsar". Aquesta afició ja em venia dels anys 60.. quan vaig veure a Anglaterra els "spanish ponnies of the New Forest" descendents dels salvats del naufragi de l'Armada, o vaig trobar... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Segona part de l’interessantíssim estudi sobre el papa Paulo V redactat per na Montse Montesinos, sobre aquest descendent de la familia Burguès barcelonina, aportant quatre notícies més que en corroboren la seva ascendència... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Lo descubrió hace unos años el historiador cartagenero Alfonso Grandal. Fue él quien puso de manifiesto un hecho lingüístico sorprendente: y no fue otro que en Cartagena se habló catalán durante 300 años, desde el año 1300 hasta 1600. Y así, el cartagenero no come guisantes ni judías verdes ni alcaparras: come pésoles, bajocas y tápenas, que proceden del valenciano o del catalán. El viento del suroeste es el lebeche, y si es del sudeste es el jaloque, y el trueno es un llampo,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

El compàs de marcacions o compás de demores, és un instrument nàutic utilitzat per determinar demores d'objectes observats. (Demora: angle format pel nord i la visual a un objecte determinat en el mar ). S'utilitza en la navegació per determinar l'angle entre la direcció d'un objecte i el nord o un altre punt de referència. Proporciona el rumb absolut, que és l'angle en sentit horari entre el nord magnètic o nord veritable i l'objecte. Per exemple, un objecte cap a l'est tindria una... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

“…o a manera d´una balesta de tro qui despara ab tota la sua viguor…” i Antoni Canals (1352-1419), en “Scala de contemplacio” parlarà d´una “nau que corre al port ab totes les veles plenes o a manera d una ballesta de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Hi va haver una galera catalana feta a Mataró a la Armada Invencible,[1] té entitat pròpia respecte les galeres de les altres nacions marítimes (referenciades a partir del s.XIII), atès que el Coromines aporta una referencia d'una galera catalana de l'any 1120 (100 anys abans que les altres).[2][3] Fou un tipus de vaixell de guerra i de comerç, propulsat completament per la força dels rems i de vegades per la del vent, gràcies a la presència d'arbres amb les seves veles (normalment... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Nou terme "Paral·lelisme inter-linguae" (Manel Capdevila) Una de les influències més notables del llatí en les "oficialment batejades com filles seves" (les llengües romàniques), i que constitueix un gran avantatge a l'hora d'aprendre aquestes llengües, són els quasi dos mil·lers de paraules acabades en "@ATIO" en llatí que existeixen al vocabulari de les seves filles - tot i que en algunes canvia el significat-: "@ACION" (occità), "@ACIÓ" (català), "@AZION" (lingua franca),... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST