12-03-2020  (4224 lectures)

Marina de guerra catalana

La marina de guerra catalana - amb vaixells catalans, almiralls catalans i tripulacions catalanes (sense comptar la xurma)- a les ordres directes o indirectes dels comtes de Barcelona representava una realitat reconeguda per tota la mediterrània des dels seus origens fins a Ferran el Catòlic. En èpoques posteriors vaixells construits i tripulats en les costes catalanes, sota l’autoritat de reis no catalans, protagonitzaren alguns fets importants. De manera anàloga les marines de guerra... [+]

24-07-2021  (36 lectures)    

Pruna - un poble català de Sevilla

Una informaci√≥ curiosa que En Leandre Mart√≠ ens ha fet arribar. Hi ha un poble a la prov√≠ncia de Sevilla anomenat ¬ęPruna¬Ľ, terme que un text del segle XVII relaciona amb, entre d'altres mots, la traducci√≥ literal de la paraula en castell√†:... [+]

07-06-2020  (34759 lectures)    

Llibre de Menescalia - Manuel Dieç

El Llibre de de Menescalia, traduit al castellà com Libro de Albeytería, [1] es convertí en el S. XV i durant el S. XVI en l’obra de referència en la medicina dels equins, cal tenir en compte que la Corona d'Aragó, en aquella època, s'havia estès cap al nord-est de la Mediterrània. Va tenir un enorme èxit també a Castella, es va traduir al castellà el 1499 i es va reeditar en aquesta llengua diverses vegades. L'obra consta de dos llibres. El primer (Llibre de menescalia), versa... [+]

17-05-2020  (1324 lectures)    

PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA

*1756: LA BANDERA DEL F√ČNIX PROVA QUE LA BANDERA ESPANYOLA DERIVA DE LA SENYERA DE DOS PALS* El vaixell de 80 canons F√®nix que el 1756 va portar Carles III a Espanya, duia a l'arbre de la major *UNA SENYERA DE DOS PALS*, a la seva sortida del Port de N√†pols, fet que demostra que ja existia abns de 1785, com *SENYERA DE DOS PALS* que es mantindria fins Primo de Rivera com bandera espanyola en el vaixells de comer√ß. Segons la versi√≥ oficial diu que la bandera espanyola la va triar... [+]

14-02-2016  (4118 lectures)    

Interviu: Diez millones contra la independencia

‚ÄúHorizonte Despu√©s‚ÄĚ. As√≠ bautiz√≥ el Centro Nacional de Inteligencia su plan para luchar contra el viaje del presidente de Catalu√Īa, Artur Mas, hacia la ruptura con Espa√Īa. El informe, de m√°s de quinientas p√°ginas, propone gastar diez millones de euros e incluye su temor de que CiU lograra ‚Äúentre 70 y 72 diputados‚ÄĚ en las elecciones catalanas de noviembre pasado. Durante esa campa√Īa se filtraron informaciones y un borrador policial ‚Äėh√ļerfano‚Äô sobre la fortuna de la familia... [+]

10-10-2013  (139 lectures)    

EL CANT DELS OCELLS vs. A Yiddishe Mamme

Els primers 9 compassos de la cançó catalana "El cant dels ocells" són idèntics als de la cançó tradicional jueva "A Yiddishe Mamme" "la mare jueva", cal tenir en compte que juntament amb el Cant dels segadors, ja son dues les cançons populars catalanes d'importància, que tenen una arrel comuna amb cançons tradicionals jueves.
//www.youtube.com/watch?v=DPLDLFRRaco... [+]

09-12-2015  (5603 lectures)    

Naips - Baralla Catalana

Les primeres refer√®ncies europees sobre els naips s√≥n: la m√©s antiga del 1370 a Catalunya, i posteriorment hi han altres refer√®ncies a Flor√®ncia, Fran√ßa , Ducat de Siena, Viterbo, el sud d'Alemanya , Su√Įssa i Brabant. La majoria d'aquestes cites es refereixen a "una recent introducci√≥". No s'han conservat naips d'aquesta fase primerenca, per√≤ les fonts indiquen que les cartes estaven sent pintaven 'en or i diversos colors "o" pintats i daurats ", que indicaria un jocs de naips fets a... [+]

23-10-2010  (4358 lectures)    

Teresina Boronat - Paris

Teresa Boronat i Fabra, coneguda art√≠sticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, core√≤grafa i professora de dansa cl√†ssica. Tamb√©, com les ballarines cl√†ssiques de la seva √®poca, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a pa√Įsos d'arreu del m√≥n barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa cl√†ssica, amb... [+]

01-05-2018  (1310 lectures)    

Obsidionis Rodiae - Liber elegantiarum

El secretari d'Alfons ¬ęel Magn√†nim¬Ľ indica que el rei "portava CC-milia magranes de coure plenes de p√≥lvora" per a la campanya de... [+]

23-03-2014  (6188 lectures)    

Convent de les Descalzas Reales

El Monasterio de las Descalzas Reales, literalment el "Monestir del Reial Descalç", resideix a l'antic palau de l'emperador Carles V i l'emperadriu Isabel de Portugal. La seva filla, Joanna d'Àustria,va fundar aquest convent de monges de l'orde de la Pobra Clara el 1559. [1] Al llarg de la resta del segle XVI i fins al segle XVII, el convent va atreure joves nobles vídues o spinster. Cada dona portava amb ella un dot. Les riqueses es van acumular ràpidament, i el convent es va convertir en... [+]

28-02-2010  (5721 lectures)    

La revenja Borja - Orlan furiós al descobert

La revenja Borja: Orland furiós al descobert de Lluís M. Mandado i Rossell Dimarts, 13 de desembre - Introducció: Lluis Teixidó (president CCLL) Presentació: Víctor Cucurull - Hora: les 17:00 Lloc: Centre comarcal lleidatà. Adressa: Gran via 592 -Pl.... [+]

12-10-2014  (8778 lectures)    

Emigración catalana en Cuba

Aunque con estad√≠sticas muy por debajo de otras regiones espa√Īolas, desde 1492 llegaron algunos conquistadores, marineros y soldados que se asentaron en La Habana, Matanzas y Pinar del R√≠o, principalmente. El m√°s c√©lebre de los hijos de Catalu√Īa que se empin√≥ entre sus coterr√°neos ib√©ricos fue Miguel Ballester, quien instal√≥ el primer trapiche de ca√Īa de az√ļcar en Cuba, sentando las bases de esa... [+]

12-09-2015  (4034 lectures)    

Barca catalana

El terme barca catalana (o barca llevantina) resumeix el conjunt de barques de vela de diverses regions, totes amb caracter√≠stiques pr√≤pies, que comparteixen uns trets generals. Les barques (catalanes, valencianes, balears,...) gaudiren d‚Äôun gran prestigi entre els estrangers per les seves qualitats marineres, la seva bellesa i la seva velocitat. En aig√ľes americanes i altres parts les barques foren famoses i deixaren empremta. √Čs un vaixell de pesca tradicional que s'ha utilitzat al... [+]

26-12-2016  (4596 lectures)    

Antropologia forense

L'antropologia forense és la disciplina que serveix per poder esbrinar l'edat, el sexe, l'ascendència, la identitat i fins i tot algunes circumstàncies de la mort de persones a partir de les seves restes i funciona sobretot com a branca auxiliar de la investigació en crims, desaparicions o cadàvers de fosses comunes. Les seves tècniques poden usar-se com a complement arqueològic per esbrinar coses com la complexió o estil de vida dels homes primitius en tombes i coves, així com la... [+]

28-04-2015  (3399 lectures)    

Paulo V Borghese, un altre papa d’origen català

La Montse Montesinos ha redactat un interessantíssim estudi sobre el papa Paulo V, que era un descendent de la familia Burguès barcelonina. Va beatificar Sant Ignasi de Loiola, Sant Francesc Xavier i Santa Teresa de... [+]

12-01-2013  (4067 lectures)    

La Universitat de Barcelona fou fundada al 1450 - o no?...

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió... [+]

15-11-2015  (3345 lectures)    

El gallet català vs. el COCK anglès

Al català clàssic (el dels meus avis i besavis caçadors com jo...) "el gallet" no és el" disparador" com diu Termcat sinó el "martell" essent més antic el terme català d'ell vindria el terme anglès (i altri) "cock", atès que el seu joc sembla l'acció d'un gall picant a terra...el disparador seria el fiador. Em vaig treure la llicència d'armes de caça el 1963 i així m'ho van ensenyar el meu pare i el meu avi, que ho havien après dels seus pares i els seu avis... and so on... també... [+]

09-06-2014  (8453 lectures)    

Concòrdia d'Alcanyís

La Concòrdia d'Alcanyís fou el pacte a què arribaren el 15 de febrer de 1412 el parlament català, reunit a Tortosa, i el parlament aragonès, reunit a Alcanyís, per tal de reunir un grup de personalitats a la vila aragonesa de Casp que elegissin un successor del rei Martí l'Humà (mort sense descendència el 1410).[1] L'interregne s'havia allargat excessivament i les guerres entre nobles assolaven els regnes d'Aragó i de... [+]

03-04-2013  (10144 lectures)    

Massacre de la Glacière

La massacre de La Glaci√®re que va tenir lloc durant el 16 i el 17 d'octubre de 1791 al 'Tour de la Glaci√®re' del Palais des Papes al Aviny√≥, unit recentment a Fran√ßa, va ser un exemple a√Įllat i primerenc de viol√®ncia en la fase d‚Äôobertura de la Revoluci√≥ Francesa; les massacres s√≥n interpretades pels historiadors francesos no com a presagiaci√≥ de les massacres de setembre de 1792 i el [regnat del terror]] sin√≥ com un darrer episodi en la lluita entre partidaris i defensors de la... [+]

09-06-2014  (8122 lectures)    

ELS NOU BARONS DE LA FAMA

La primera vegada que els moros varen envair la nostra terra portaven tanta empenta que prou s'haurien fet amos de tot Europa si pertot arreu no haguessin vingut els guerrers m√©s valents per deturar-los. A l'indret dels Pirineus els van parar una barrera. Va haver-hi una topada tan forta que es pot dir que gaireb√© no va quedar ning√ļ, per√≤ almenys varen tallar la gran f√ļria dels moros, que no van poder avan√ßar ni una passa m√©s enll√† de la gran... [+]