La invenció de la pólvora negra, i la seva aplicació a la guerra en la forma d'armes de foc que disparaven projectils, suposaren un canvi radical en els conflictes bèl·lics i en els fets històrics posteriors. Un resum cronològic de fets i dades comprovables, relacionats amb l'evolució de les diverses armes de foc, pot ajudar a l'estudi i comprensió de temes més generals: batalles i guerres, principalment. També pot ser útil per a entendre l'aparició d'oficis especialitzats, basats... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

En Joan Calsapeu es va fer ressò de la possible filiació catalana del salut ciao dient: "..Primer Manel Capdevila, i després Frank Dubé i Jordi Bilbeny, proposaven que el mot italià pot provenir del siau català. Tots tres al·legaven la llarga presència catalana a Itàlia i dubtaven del pas schiavo>ciao, propugnat fins ara per la filologia italiana.." És de tots conegut que els avis -sobretot a pagès- empren el "siau" o fins i tot "apa siau"... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

L’emperador Napoleó I féu portar de l’arxiu vaticà, com a botí de guerra un document que demostra que el català, o si voleu l’occità es parlava fins al Rin. França diu que és el document en francès més antic. És a dir que el francès antic és el... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

F. [5-5v]: "Al pare mestre fra Raphel Riphós, prior digníssim segona volta del convent de Santa Catherina, fra Francesch Camprubí, menor fill seu, li offerex y dedica humilment lo present dietari general de les [interl. coses] tocants a dit convent ahont presidex". Inc.: "Si los caudalosos rius, després de aver fertilizada y esmaltada la terra". Expl.: "y prospere'ns nostre Senyor, com pot y jo soplich y esta casa ha menester, llarchs anys la molt reverent persona de V. P. Finis". F. [5v]:... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per Cortez =>italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues germanes del mateix tronc de les llengües indoeuropees. La gramàtica és diferent.. No és casual que el llatí tingui declinacions i que cap de les seves llengües filles en tingui; que mentre que en el llatí hi ha tres gèneres: masculí, femení, neutre, en totes les... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A partir de l'anàlisi dels ossos d'en Colom exhumats a la Catedral de Sevilla, van aparèixer titulars i articles als mitjans amb unes frases ambigües que deixaven lligar al públic poc informat les proves d'ADN amb la datació dels ossos.. Aquesta gent pensa que l'ADN va permetre datar les restes d'en Colom, res més lluny de la veritat, l'ADN no permet fer cap tipus de datació d'unes restes humanes. He fet l'article per a desmuntar les proves -les de l'ADN i les antropològiques... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès,... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Els fenicis, per exemple, ens van portar el vidre.. però cal no menystenir la importància de la cultura dels ibers, que s'estenien des del país basc fins a Geòrgia i que van donar origen -amb el transcurs dels segles- a un llenguatge, el "proto-romanç", parlat a tota l'Europa romana des de l'Aquitània-Occitània i el futur "llevant català" fins a la llunyana Romania -en paral·lel al llatí oficial escrit amb el que s'hi va arribar a... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'ús com a port, de la platja de... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST

Conferència sobre l'Alquimia catalana que va ajudar amb l'ampolleta feta amb dues "fioles" de vidre català " a saber a on estaven" a en Colom i en Francesc Albó (pilot de Magallaes) batejat "griego de Rodas" quan era "català de Rodas=Rosas". Amb les navegacions atlàntiques de l'època dels descobriments van caldre a part de la brúixola, les taules, l'astrolabi i la vara de Jacob o el quadrant, però cal dir que durant aquestes navegacions -i les d'abans -la distancia navegada es calculava... _KMS_WEB_BLOG_READFULLPOST