De fet en Juan Vigil em va explicar el 1983 a Madrid, que els borbons havien hagut d'agafar una bandera espanyola derivada de la senyera perquè la seva blava amb flors de lis havia estat 200 anys "enemiga d'Hispania", el que no em va explicar és que això havia sortit de José Antonio Primo de Ribera, que va dir que la Senyera havia de ser la bandera d'Espanya perquè és la més antiga i la de més gloriosa tradició militar i poètica de la península. El vaixell El Fènix de 80 canons... [+]

La historiografia oficial dona la data de 1451, però s'han trobat evidències a diversos documents, que la fan anterior, ja que certifiquen que hi havia a Catalunya -entre d'altres- un estudi general al convent de Santa Caterina de Barcelona, més de dos-cents anys abans del que diu aquesta versió oficial..... [+]

El Rex bellator (‘rei guerrer’) és una teoria política que pretenia la unificació sota un príncep solter o vidu dels ordes militars i la reconquesta de Terra Santa. Antecedents històrics: Va respondre a la pèrdua de les romanalles del Regne de Jerusalem des de 1291. Disminuït territorialment amb la caiguda de la ciutat[1] de Jerusalem el 1187, havia tingut com a capital Sant Joan d'Acre, i depenia cada vegada més de la força dels ordes militars-religiosos i de la benvolença de... [+]

Contràriament al que se'ns ha ensenyat, dins l'imperi romà la gent no parlava llatí, sinó una llengua germana d'aquest o "proto-romanç" (per a Ives Cortez => italià-antic). El llatí, i aquest "proto-romanç" serien dues llengües germanes dintre del mateix tronc de les llengües indoeuropees.... [+]

Joseph de Veitia y Linaje (1670) diu que les tartanes, "mareage de levantiscos",[7][8] es van emprar a la carrera d'Indies,.. en l’obra “Norte de la Contratación”( Sevilla, 1672): «Tartanas...de velas latinas, mareage de levantiscos...pero es forçoso permitirles 3 o 4 marineros de los estranjeros (levantiscos) para las velas, porque los españoles no entienden aquel mareage”..» Pere I el Gran les faria formar part de la flota rusa del... [+]

Javier del Arco de Izco ( Barcelona , April 17 , 1946 - January 14, 2013 ) [1] was an engineer , publisher , journalist , photographer and writer in Spanish and Catalan , specializing in motor racing . Considered an authority in the field, [2] he has published numerous reference works and has collaborated with several specialized publications. Between 1969 and 1994 he covered 185 Grand Prix Formula 1 , as well as races of all kinds. He created and directed the 4 Tiempos specialized magazine... [+]

A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona Catalana A l'inici del període el predomini de comerciants estrangers en l'economia d'Itàlia i de Sicília meridional era molt pronunciat. Els catalans van anar formant també un grup important de comerç, mentre que els banquers genovesos facilitaven tot el crèdit que pogués necessitar la corona aragonesa. Després de la unificació dels Regne de Castella i Aragó i l'expansió mediterrània d'aquests entre 1500 i 1510, que va suposar... [+]

La comunicació de Robert Jesse Charleston a les Journées Internationales du Verre (Damasc, 1964) va plantejar el dubte que alguns vidres venecians d'altres museus fossin catalans. El primer gran centre de producció documentat és, al 1334, el forn de vidre de Berenguer Xatart de la població rossellonesa dita oficialment: Palau de Vidre. La normativa acadèmica de la llengua francesa que adopta l'Estat francès hi ha introduït, només, guions: avui és, en francès,... [+]

Lo descubrió hace unos años el historiador cartagenero Alfonso Grandal. Fue él quien puso de manifiesto un hecho lingüístico sorprendente: y no fue otro que en Cartagena se habló catalán durante 300 años, desde el año 1300 hasta 1600. Y así, el cartagenero no come guisantes ni judías verdes ni alcaparras: come pésoles, bajocas y tápenas, que proceden del valenciano o del catalán. El viento del suroeste es el lebeche, y si es del sudeste es el jaloque, y el trueno es un llampo,... [+]

L'origen del Semeuse es remunta a un projecte de 1887, de una medalla de recompensa per al Ministeri d'Agricultura.8,12. El 1896,quan el ministre de Finances va encarregar noves monedes, Oscar Roty va reelaborar l'al·legoria de 1887 en un estil menys naturalista, més proper a l'art nouveau i més ben adaptat a les limitacions de l'encunyació industrial de monedes. 12. La model que apareix dreta "com sembrant" en fotografies conegudes (una visible al Roty Museum, l'altra a la de La... [+]