MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
10-01-2019 (3554 lectures) | Categoria: Antropologia |
Un travois (del francès canadenc com els mots obsolets travoy i travoise) Ă©s una estructura amb forma de bastiment, feta amb uns pals encreuats, utilitzada històricament pels pobles indĂgenes, principalment els indis de les planures d'Amèrica del Nord, per a transportar cĂ rregues arrossegant el cap dels pals per terra.
La construcció bà sica consisteix en una plataforma o xarxa muntada en dos pals llargs, entrelligats formant un triangle isòsceles allargat; el bastiment era arrossegat amb la fi acabada en punta cap endavant. De vegades, la part central de la basa estava estabilitzada per un tercer pal lligat de través amb els dos pals.
El travois va ser arrossegat a mà , de vegades equipat amb un arnés per a un arrossegament més prà ctic, o arrossegat per gossos o cavalls (després de la introducció dels cavalls el segle XVI pels espanyols).
Un travois es pot carregar acumulant mercaderies damunt del bastiment nu i lligant-les directament, o primer estenent un drap o una peça de cuir sobre la basa per a mantenir millor la cà rrega que es vol arrossegar.
Si bé es considera més primitiu que les formes de transport basades en rodes, en el tipus de territori on s'utilitzava el travois (sòls forestals, sòl suau, neu, etc.), en comptes de carreteres, les rodes haurien trobat dificultats que els hagués fet menys prà ctic. Com a tal, el travois va ser emprat per coureurs des bois en el comerç de pells de Nova França amb les Tribus de les planures.
És possible que una persona transporti més pes en un travois que no se'n pot portar a l'esquena.
« |
El travois de gos bĂ sic consisteix en dos pals de pollancre o de "cottonwood" tallats i lligats junts en un extrem amb tendĂł de bĂşfal; els altres caps es mantenien separats, amb unes barres transversals lligades entre els pals prop dels extrems, i el bastiment acabat sembla una lletra A gran amb barres transversals addicionals. L'Ă pex de la A, embolicada en pell de bĂşfal per a evitar cremades per fricciĂł, descansa sobre les espatlles d'un gos, mentre que els extrems acaben arrossegant-se per terra... Les dones de les primeres nacions construĂŻen els travois i manejaven els gossos, de vegades usant trenes de joguina per a ensinistrar els cadells. La carn de bisĂł i la llenya eren les cĂ rregues tĂpiques dels travois .[1] Â |
» |
"El travois de gos dels temps pre-europeus era petit, capaç d'arrossegar no gaire més de 20 a 30 kg".""[2] Viatjar amb travois de gos era més lent en estacions caloroses, puix que és més fatigant per als gossos.[3] El travois de gos es pot veure a les pintures de Karl Bodmer.[4]
A mitjan segle XIX, el travois de gos havia deixat el pas al travois de cavall.[4] Quan els gossos van ser substituïts per cavalls, el seu més gran poder de tracció, va permetre que els tipis augmentessin de grandà ria i els béns d'ús domèstic es multipliquessin".
« |
DesprĂ©s que els cavalls van ser introduĂŻts a Amèrica del Nord, moltes tribus Ăndies van començar a fer travois de cavall mĂ©s grossos. En comptes de fer trineus travois especialment construĂŻts, simplement agafaven un parell de pals de tipĂ a l'esquena del cavall i hi adjuntaven una plataforma de cĂ rrega entre els pals darrere del cavall. Això va servir per a dos propòsits alhora, puix que els cavalls podien portar al mateix temps els pals de tipĂ i algun bagatge addicional. Els cavalls, no cal dir, podien arrossegar un pes molt mĂ©s important que els gossos. Sovint els nens pujaven a la part posterior del travois de cavall.[5] |
» |
Quan emprenien un viatge amb els travois, era tradiciĂł que els salish deixessin uns pals al campament que abandonaven "perquè la pròxima tribu o famĂlia els utilitzĂ©s per a acampar-hi".[6]
Un travois de cavall es pot fer amb una estructura en forma de bastiment en A o amb una estructura en forma de basa en H.[7]
El que avui es coneix com la Pista de Travois de Lewis i Clark, i el passatge de Lewis i Clark de Montana van ser Ă rees molt transitades on els travois "eren arrossegats pel camĂ, hi causaven pistes profundes i paral·leles marcades a terra", que encara sĂłn visibles avui dia.[8] TambĂ© es poden veure restes de pistes de travois en el lloc històric nacional de Knife River Indian Villages.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: