MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
bezoares en una vitrina del Museu Alemany de Farmàcia en el Castell de Heidelberg. |
|
Tipus | cos |
---|---|
Especialitat | medicina d'urgències |
Classificació | |
CIM-10 | T T 18 18 |
CIM-9 | 938 |
Recursos externs | |
DiseasesDB | 30758 |
MedlinePlus | 001.582 |
MeSH | D001630 |
El betzoar és una acumulació d'alguna substància no digerible, capaç de formar masses de volum variable, que es pot trobar en els intestins o estómacs dels animals[1], o altres llocs.[2][3] Hi ha molts tipus de betzoar, tant orgànics com inorgànics. La paraula betzoar ve del persa pâdzahr , que significa "contraverí" o "Antídot", ja que en l'Antiguitat es creia que el betzoar podia guarir i anul·lar els efectes de tots els verins. Encara que no actua contra tots els verins com es creia, alguns tipus de tricobetzoar és (betzoars formats amb pèl) poden anul·lar efectes de l'arsènic.[4]
Antigament els apotecaris llogaven o venien betzoars a molt alts preus.
Tots aquests betzoars es poden formar en humans.
Els betzoars tenien valor perquè es creia que tenien el poder d’un [[antídot] universal contra qualsevol verí. La tradició afirmava que un got que contenia betzoar neutralitzaria qualsevol verí que s’hi aboqui. La paraula "betzoar" prové de la persa pād-zahr ( پادزهر), que significa literalment "antídot". [6]
El metge andalús Ibn Zuhr (d. 1161), conegut a Occident com a Avenzoar, es creu que hauria fet la primera descripció de pedres de betzoar com a articles medicinals. [7] Una extensa referència als betzoars també apareix a la secció Picatrix , que pot haver-se originat anteriorment.
El 1575, el cirurgià francès Ambroise Paré va descriure un experiment per provar les propietats de la pedra betzoar. Aleshores, es considerava que la pedra del betzoar era capaç de guarir els efectes de qualsevol verí, però Paré creia que això era impossible. Va passar que un cuiner de la cort de King va ser atrapat robant coberts de plata fina i va ser condemnat a mort penjant-lo. El cuiner va acceptar enverinar-se en lloc seu. Ambroise Paré va utilitzar llavors la pedra del betzoar en gran mesura, ja que el cuiner va morir en agonia set hores després de prendre verí. [8] Paré havia demostrat que la la pedra del betzoar no podia guarir tots els verins, al contrari de la creença popular de l'època.
Els exàmens moderns de les propietats dels betzoars de Gustaf Arrhenius i Andrew A. Benson de la Scripps Institution of Oceanography han demostrat que podrien, en submergir-se en una solució arsènica, eliminar el verí. Els compostos tòxics de l’arsènic són arsenat i arsènit. Cadascuna s'actua sobre pedres de betzoar de manera diferent, però efectivament. L’arsenat s’elimina mitjançant l’intercanvi de fosfat en el mineral brushite, una estructura cristal·lina que es troba a les pedres. L’arsenita s’uneix als compostos de sofre de la proteïna dels cabells degradats, que és un component clau als betzoars. [9]
Un cas famós en el dret comú d'Anglaterra ( Chandelor v Lopus , 79 Eng. Rep. 3, Cro. Jac. 4, Eng. Ct. Exch. 1603) va anunciar la regla de caveat vacor ("deixeu que el comprador tingueu compte") si els productes que va comprar no són reals i efectius. El cas va tractar un comprador que va demandar per la devolució del preu de compra d’un presumpte frau ulcer ulent. (L’informe de llei no discuteix com el demandant va descobrir que el betzoar no funcionava.)
Els betzoars eren objectes importants en armaris de curiositat i col·leccions d’història natural, especialment per al seu ús a la farmàcia moderna primerenca i a l’estudi de la salut animal. [10] [11]
El Manual de diagnòstic i teràpia de Merck indica que el consum de caqui no escrit ja s'ha identificat com a causant epidèmies de betzoars intestinals i que fins a un 90% dels betzoars que es produeixen en menjar massa. Els fruits necessiten cirurgia per extirpar-los. [12]
A la revisió del 2013 de tres bases de dades es van identificar 24 publicacions que presentaven 46 pacients tractats amb Coca-Cola per fitobozis. La cola es va administrar en dosis de 500 ml a fins a 3000 ml durant 24 hores, per via oral o per rentat gàstric. El 91,3% dels pacients van tenir una resolució completa després del tractament amb Coca-Cola: el 50% després d’un tractament únic, d’altres que necessiten extirpació de la cola i endoscòpica. Els quatre metges van recórrer a la extirpació quirúrgica en quatre casos.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: