Mientras duró la revuelta catalana, la MonarquÃa española tuvo que
construir sus galeras en los astilleros de Génova. Asà lo expresaba la
Junta de Galeras al rey, en 1661: «desde la solevación de Barcelona todos
los buques de galeras que se an fabricado de nuevo se an hecho en
Genova».20
Dado que, al realizarse la maniobra de la botadura de los buques,
estos carecÃan aún de cualquier tipo de bastimentos, arboladuras o pertrechos,
era necesario que fuesen remolcados por otra galera para, posteriormente,
dotarlos de todo este equipamiento. Por eso, habÃa que
remolcar hasta Barcelona los buques botados al agua en Génova para,
una vez allÃ, armarlos y bastimentarlos. Y claro está, esta maniobra de
remolque era peligrosa, dado que debÃan atravesar el golfo de León,
cuyos temporales eran de una agresividad importante —por no hablar
de la posibilidad de algún ataque de embarcaciones francesas, turcas o
bereberes—. Asà que dados los problemas que conllevaba la fabricación
de los buques en Génova, y una vez desechada la idea de fortificar las
atarazanas, se comenzó a fraguar el proyecto de reabrir los astilleros
barceloneses.
AsÃ, ya en 1653, el marqués de Castel Rodrigo, virrey de
Cataluña, inició el corte de maderas para conducirlas a las atarazanas y
expresó su voluntad de que se desplazasen a Barcelona los hermanos
Salinero,21 dos reputados maestros italianos de hacer galeras, cuyos saberes
y experiencia en la materia se querÃa aprovechar ahora en la ciudad.
Sin embargo, tras frustrarse el plan de traer a los Salinero, se llamó de
nuevo al maestro mayor de hacer galeras de las atarazanas de Barcelona,
Gerónimo Verde, el cual, tras el estallido de la guerra en Cataluña, se
desplazó a Cartagena. Sin embargo, además de la peligrosidad de remolcar
los buques sin arboladura hasta Barcelona, la Junta de Galeras
argumentaba otra causa, según opinión de expertos como el marqués
de Bayona, para reabrir el astillero catalán: la mala calidad de las embarcaciones
hechas en Génova:
Con esta ocasión representa la mala calidad de la fabrica del Tarazanal de
Genova y su gran costa por deverse volver hazer las obras muertas aunque
sea en buques nuevos, su poca duracion, quando los fabricados en Barcelona
pasan de 20 años y pone en la real consideracion tantas conveniencias
de hacienda y buena razon de estado aora que se prefiera a la de Genova
y la Capitana es de tan flaca fabrica que será necessario mudarla de
aquà a quatro o cinco años [...] Representa [el marqués de Bayona] a V
Mgad. que siendo preciso fabricar estos tres buques tendrá gran conveniencia
que se hagan en Barcelona.22
A tenor de estas palabras, entendemos que en ciertos sectores de la
armada y de los ministros de la corte se creÃa que las galeras fabricadas en
Génova eran de peor calidad que las construidas en Barcelona. Esta opinión
se encuadra en el debate existente a lo largo de todo el perÃodo estudiado
sobre la conveniencia de construir las galeras por administración o
darlas por asiento, como comprobaremos más adelante. Los cierto es que,
a mediados de 1664, el rey decidió que estas tres galeras se fabricasen en
Barcelona, lo que supuso el reinicio de la actividad fabril de las atarazanas
de Barcelona. Pero antes se debÃa recuperar la estructura de mando y de
trabajo. Para lo segundo, como ya se ha dicho, se llamó de nuevo a GerónimoVerde, maestro mayor; mientras que para lo primero se nombrósuperintendente a don Juan de Marimón, hijo del ya fallecido don Bernardinode Marimón. A partir de este momento, la superintendencia delas atarazanas recayó en un miembro de esta familia, lo que supuso unapatrimonialización del cargo, pese a que siempre habÃa sido una eleccióndel rey entre una terna de candidatos presentada por el virrey a los consejosde Aragón o de Guerra, según la circunstancia y el momento.
L'edifici de la Reial Atarazanas de Barcelona (Drassanes Reials), a més de ser la seu del Museu MarÃtim de Barcelona, és un edifici vital en la història marÃtima de la ciutat.
Els Atarazanas Reials van ser concebuts inicialment com un espai per a la construcció, manteniment i reparació de galeres i la flota guerrera de la Corona d'Aragó. La seva estructura arquitectònica, al seu torn, revela el seu ús com a magatzem d'electrodomèstics, armes i aliments.
La construcció inicial d'aquests Atarazanas data de mitjans del segle XIV, quan Pere III d'Aragó (anomenat Pere el Gran) va ordenar la construcció d'un espai exclusiu per a la corona on es poguessin construir i mantenir les galeres i la flota reial. Les primeres instal·lacions consistien en un terreny descobert amb torres als angles (4 en total), envoltats per una paret amb accés al mar. Dues d'aquestes torres encara existeixen avui en dia.
Va ser Alfons IV d'Aragó qui el 1328 va proposar cobrir l'espai, observant que els vaixells estaven danyats a l'aire lliure.
Però no va ser fins al regnat de Pere IV el Cerimonial, tal com es va registrar en l'únic llibre d'obra conservat de la construcció, que gran part de l'espai es va dur a terme, aixà com la construcció de quatre magatzems, durant els anys 1383 i 1384. La pedra utilitzada provenia de la muntanya de Montjuïc, alspeus de la qual es va instal·lar l'obra.
El 1390, sota el regnat de Joan I, hi va haver una important ampliació de l'espai ocupat pels atarazanas, fins i tot la creació d'un palau reial des del qual només es van construir els fonaments, com ho demostren les excavacions arqueològiques dutes a terme en el jaciment. És durant aquestes obres que es construeix la cobertura del pati central i del Porxo Nou.
Entre 1641 i 1644, i amb motiu de la Guerra dels Segadors, va fortificar el compost.
Els últims estudis arqueològics mostren que el cos central de l'edifici va ser construït a la segona meitat del segle XVI.
La construcció dels atarazanas té sens dubte un gran interès històric, cultural i, per tant, turÃstic. La vostra visita consisteix a visitar el Museu, ja que és la llar d'ell, però a més de l'interès arquitectònic o museogrà fic, l'edifici proporciona informació històrica important, com ara el descobriment d'una necròpolis romana sota els fonaments. Haem d'esperar que els estudis arqueològics que s'estan duent a terme estiguin acabats i valorats.
Museu MarÃtim de Barcelona
En el moment de l'escriptura (octubre de 2013), el Museu MarÃtim de Barcelona està en procés de reforma. El museu continua obert, però amb molt menys material i preparant noves exposicions per poder obrir les seves portes a les mateixes instal·lacions de les Drassanes Reials, a mitjans i finals del 2014.
No obstant això, actualment s'exposen peces importants, incloent una rèplica de la Royal Gallery, que ocupa la part principal dels atarazanas.
També es pot visitar al Port Vell, elpailebotà  Santa Eulà lia,peça que va adquirir el museu marÃtim l'any 1997 i que va ser restaurada recuperant les seves caracterÃstiques originals. Els amants del mar o d'aquests velers que ja han deixat de construir-se, tenen la possibilitat de navegar a santa Eulà lia, els caps de setmana, amb reserva d'una plaça.
En la seva visita a HappyBarcelona.eu es va dur a terme una exposició itinerant de fotografies en blanc i negre dels pobles marÃtims de la costa catalana i les obres i la vida relacionades amb el món marÃtim.
Ja podeu veure "Viatge al mar", que formarà part de la nova exposició permanent del nou museu marÃtim.
_____________________________________________________
18. Ibidem.
19. Ibidem.
20. AGS, GyM, leg. 3444, La Junta de Galeras al rey, Madrid, 14 de enero de
1661. Citado por Goodman, El poderÃo naval español, p. 193.
21. AGS, Estado (E), leg. 3286, núm. 179, El Consejo de Estado al rey, Madrid,
16 de julio de 1663.
22. AGS, GyM, leg. 3352, La Junta de Galeras al rey, Madrid, 23 de abril de 1664.
___________________________________________________________________
Â
Año |
Buques |
TipologÃa |
1600-1601 |
11 |
9 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona |
1605-1615 |
27 |
19 ordinarias, 3 capitanas y 5 bergantines |
1616-1617 |
5 |
4 ordinarias y 1 capitana real |
1621-1622 |
6 |
2 ordinarias, 2 sutiles, 1 capitana y 1 patrona real |
1617 |
3 |
2 ordinarias y 1 sutil |
1634 |
6 |
4 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona |
1635 |
«armadilla» |
10 fragatas, 6 «caires» y 6 «barcos luengos» |
1638-1640 |
10 |
10 ordinarias |
1666-1668 |
6 |
5 ordinarias y 1 falúa real |
1669-1673 |
4 |
2 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona (en construcción) |
1678 |
4 |
4 ordinarias |
1680-1686 |
9 |
6 ordinarias, 1 capitana y 2 patronas |
1691-1695 |
5 |
3 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona |
1703 |
2 |
1 ordinaria y 1 patrona |
1716-1717 |
1 |
2 ordinarias |
1723 |
2 |
2 ordinarias |
1724 |
1 |
1 capitana real |
1726 |
2 |
1 ordinaria y 1 patrona |
1728 |
2 |
2 ordinarias |
1731 |
3 |
2 ordinarias y 1 falúa |
1733 |
2 |
1 ordinaria, 1 capitana y 1 «barquilla» |
1736 |
2 |
1 ordinaria y 1 patrona |
1743 |
2 |
2 ordinarias |
1744-1745 |
2 |
2 ordinarias |
Las atarazanas de Barcelona 113
Pedralbes, 38 (2018), 87-113, issn: 0211-9587, doi: 10.344/pedralbes2018.38.3
Anexo
Producción de buques de galeras en las Atarazanas de Barcelona
entre 1600 y 1746
Años Buques TipologÃa
1600-1601 11 9 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1605-1615 27 19 ordinarias, 3 capitanas y 5 bergantines
1616-1617 5 4 ordinarias y 1 capitana real
1621-1622 6 2 ordinarias, 2 sutiles, 1 capitana y 1 patrona real
1627 3 2 ordinarias y 1 sutil
1634 6 4 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1635 «armadilla» 10 fragatas, 6 «caices» y 6 «barcos luengos»
1638-1640 10 10 ordinarias
1666-1668 6 5 ordinarias y una falúa real
1669-1673 4 2 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona (en construcción)
1678 4 4 ordinarias
1680-1686 9 6 ordinarias, 1 capitana y 2 patronas
1692-1695 5 3 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1703 2 1 ordinaria y 1 patrona
1716-1717 2 2 ordinarias
1723 2 2 ordinarias
1724 1 1 capitana real
1726 2 1 ordinaria y 1 patrona
1728 2 2 ordinarias
1731 3 2 ordinarias y 1 falúa
1733 2 1 ordinaria, 1 capitana y 1 «barquilla»
1736 2 1 ordinaria y 1 patrona
1743 2 2 ordinarias
1744-1745 2 2 ordinarias
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: