05-04-2014  (4288 lectures) Categoria: Pals

Drassanes de Barcelona

Mientras dur√≥ la revuelta catalana, la Monarqu√≠a espa√Īola tuvo que
construir sus galeras en los astilleros de Génova. Así lo expresaba la
Junta de Galeras al rey, en 1661: ¬ędesde la solevaci√≥n de Barcelona todos
los buques de galeras que se an fabricado de nuevo se an hecho en
Genova¬Ľ.20
Dado que, al realizarse la maniobra de la botadura de los buques,
estos carec√≠an a√ļn de cualquier tipo de bastimentos, arboladuras o pertrechos,
era necesario que fuesen remolcados por otra galera para, posteriormente,
dotarlos de todo este equipamiento. Por eso, había que
remolcar hasta Barcelona los buques botados al agua en Génova para,
una vez allí, armarlos y bastimentarlos. Y claro está, esta maniobra de
remolque era peligrosa, dado que debían atravesar el golfo de León,
cuyos temporales eran de una agresividad importante ‚ÄĒpor no hablar
de la posibilidad de alg√ļn ataque de embarcaciones francesas, turcas o
bereberes‚ÄĒ. As√≠ que dados los problemas que conllevaba la fabricaci√≥n
de los buques en Génova, y una vez desechada la idea de fortificar las
atarazanas, se comenzó a fraguar el proyecto de reabrir los astilleros
barceloneses.
Así, ya en 1653, el marqués de Castel Rodrigo, virrey de
Catalu√Īa, inici√≥ el corte de maderas para conducirlas a las atarazanas y
expresó su voluntad de que se desplazasen a Barcelona los hermanos
Salinero,21 dos reputados maestros italianos de hacer galeras, cuyos saberes
y experiencia en la materia se quería aprovechar ahora en la ciudad.
Sin embargo, tras frustrarse el plan de traer a los Salinero, se llamó de
nuevo al maestro mayor de hacer galeras de las atarazanas de Barcelona,
Ger√≥nimo Verde, el cual, tras el estallido de la guerra en Catalu√Īa, se
desplazó a Cartagena. Sin embargo, además de la peligrosidad de remolcar
los buques sin arboladura hasta Barcelona, la Junta de Galeras
argumentaba otra causa, seg√ļn opini√≥n de expertos como el marqu√©s
de Bayona, para reabrir el astillero catal√°n: la mala calidad de las embarcaciones
hechas en Génova:
Con esta ocasión representa la mala calidad de la fabrica del Tarazanal de
Genova y su gran costa por deverse volver hazer las obras muertas aunque
sea en buques nuevos, su poca duracion, quando los fabricados en Barcelona
pasan de 20 a√Īos y pone en la real consideracion tantas conveniencias
de hacienda y buena razon de estado aora que se prefiera a la de Genova
y la Capitana es de tan flaca fabrica que ser√° necessario mudarla de
aqu√≠ a quatro o cinco a√Īos [...] Representa [el marqu√©s de Bayona] a V
Mgad. que siendo preciso fabricar estos tres buques tendr√° gran conveniencia
que se hagan en Barcelona.22
A tenor de estas palabras, entendemos que en ciertos sectores de la
armada y de los ministros de la corte se creía que las galeras fabricadas en
Génova eran de peor calidad que las construidas en Barcelona. Esta opinión
se encuadra en el debate existente a lo largo de todo el período estudiado
sobre la conveniencia de construir las galeras por administración o
darlas por asiento, como comprobaremos m√°s adelante. Los cierto es que,
a mediados de 1664, el rey decidió que estas tres galeras se fabricasen en
Barcelona, lo que supuso el reinicio de la actividad fabril de las atarazanas
de Barcelona. Pero antes se debía recuperar la estructura de mando y de
trabajo. Para lo segundo, como ya se ha dicho, se llamó de nuevo a Gerónimo
Verde, maestro mayor; mientras que para lo primero se nombró
superintendente a don Juan de Marimón, hijo del ya fallecido don Bernardino
de Marimón. A partir de este momento, la superintendencia de
las atarazanas recayó en un miembro de esta familia, lo que supuso una
patrimonialización del cargo, pese a que siempre había sido una elección
del rey entre una terna de candidatos presentada por el virrey a los consejos
de Arag√≥n o de Guerra, seg√ļn la circunstancia y el momento.

L'edifici de la Reial Atarazanas de Barcelona (Drassanes Reials), a més de ser la seu del Museu Marítim de Barcelona, és un edifici vital en la història marítima de la ciutat.

Reales Atarazanas

Els Atarazanas Reials van ser concebuts inicialment com un espai per a la construcci√≥, manteniment i reparaci√≥ de galeres i la flota guerrera de la Corona d'Arag√≥. La seva estructura arquitect√≤nica, al seu torn, revela el seu √ļs com a magatzem d'electrodom√®stics, armes i aliments.

Muro del Museo Marí

La construcció inicial d'aquests Atarazanas data de mitjans del segle XIV, quan Pere III d'Aragó (anomenat Pere el Gran) va ordenar la construcció d'un espai exclusiu per a la corona on es poguessin construir i mantenir les galeres i la flota reial. Les primeres instal·lacions consistien en un terreny descobert amb torres als angles (4 en total), envoltats per una paret amb accés al mar. Dues d'aquestes torres encara existeixen avui en dia.

Enormes balanzas en el Museo Marítimo

Va ser Alfons IV d'Aragó qui el 1328 va proposar cobrir l'espai, observant que els vaixells estaven danyats a l'aire lliure.

Per√≤ no va ser fins al regnat de Pere IV el Cerimonial, tal com es va registrar en l'√ļnic llibre d'obra conservat de la construcci√≥, que gran part de l'espai es va dur a terme, aix√≠ com la construcci√≥ de quatre magatzems, durant els anys 1383 i 1384. La pedra utilitzada provenia de¬†la muntanya de Montju√Įc, alspeus de la qual es va instal¬∑lar l'obra.

El 1390, sota el regnat de Joan I, hi va haver una important ampliaci√≥ de l'espai ocupat pels atarazanas, fins i tot la creaci√≥ d'un palau reial des del qual nom√©s es van construir els fonaments, com ho demostren les excavacions arqueol√≤giques dutes a terme en el jaciment. √Čs durant aquestes obres que es construeix la cobertura del pati central i del Porxo Nou.

Entre 1641 i 1644, i amb motiu de la Guerra dels Segadors, va fortificar el compost.

Els √ļltims estudis arqueol√≤gics mostren que el cos central de l'edifici va ser constru√Įt a la segona meitat del segle XVI.

La construcció dels atarazanas té sens dubte un gran interès històric, cultural i, per tant, turístic. La vostra visita consisteix a visitar el Museu, ja que és la llar d'ell, però a més de l'interès arquitectònic o museogràfic, l'edifici proporciona informació històrica important, com ara el descobriment d'una necròpolis romana sota els fonaments. Haem d'esperar que els estudis arqueològics que s'estan duent a terme estiguin acabats i valorats.

Arcos de las reales atarazanas

Museu Marítim de Barcelona

En el moment de l'escriptura (octubre de 2013), el Museu Marítim de Barcelona està en procés de reforma. El museu continua obert, però amb molt menys material i preparant noves exposicions per poder obrir les seves portes a les mateixes instal·lacions de les Drassanes Reials, a mitjans i finals del 2014.

El mejor espacio para el Museo Marítimo de Barcelona

No obstant això, actualment s'exposen peces importants, incloent una rèplica de la Royal Gallery, que ocupa la part principal dels atarazanas.

També es pot visitar al Port Vell, elpailebotà Santa Eulàlia,peça que va adquirir el museu marítim l'any 1997 i que va ser restaurada recuperant les seves característiques originals. Els amants del mar o d'aquests velers que ja han deixat de construir-se, tenen la possibilitat de navegar a santa Eulàlia, els caps de setmana, amb reserva d'una plaça.

Réplica de la Galera Real

En la seva visita a HappyBarcelona.eu es va dur a terme una exposició itinerant de fotografies en blanc i negre dels pobles marítims de la costa catalana i les obres i la vida relacionades amb el món marítim.

Ja podeu veure "Viatge al mar", que formarà part de la nova exposició permanent del nou museu marítim.

_____________________________________________________
18. Ibidem.
19. Ibidem.
20. AGS, GyM, leg. 3444, La Junta de Galeras al rey, Madrid, 14 de enero de
1661. Citado por Goodman, El poder√≠o naval espa√Īol, p. 193.
21. AGS, Estado (E), leg. 3286, n√ļm. 179, El Consejo de Estado al rey, Madrid,
16 de julio de 1663.
22. AGS, GyM, leg. 3352, La Junta de Galeras al rey, Madrid, 23 de abril de 1664.
___________________________________________________________________

 

A√Īo Buques Tipolog√≠a
1600-1601 11 9 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1605-1615 27 19 ordinarias, 3 capitanas y 5 bergantines
1616-1617 5 4 ordinarias y 1 capitana real
1621-1622 6 2 ordinarias, 2 sutiles, 1 capitana y 1 patrona real
1617 3 2 ordinarias y 1 sutil
1634 6 4 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1635 ¬ęarmadilla¬Ľ 10 fragatas, 6 ¬ęcaires¬Ľ y 6 ¬ębarcos luengos¬Ľ
1638-1640 10 10 ordinarias
1666-1668 6 5 ordinarias y 1 fal√ļa real
1669-1673 4 2 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona (en construcción)
1678 4 4 ordinarias
1680-1686 9 6 ordinarias, 1 capitana y 2 patronas
1691-1695 5 3 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1703 2 1 ordinaria y 1 patrona
1716-1717 1 2 ordinarias
1723 2 2 ordinarias
1724 1 1 capitana real
1726 2 1 ordinaria y 1 patrona
1728 2 2 ordinarias
1731 3 2 ordinarias y 1 fal√ļa
1733 2 1 ordinaria, 1 capitana y 1 ¬ębarquilla¬Ľ
1736 2 1 ordinaria y 1 patrona
1743 2 2 ordinarias
1744-1745 2 2 ordinarias
Las atarazanas de Barcelona 113
Pedralbes, 38 (2018), 87-113, issn: 0211-9587, doi: 10.344/pedralbes2018.38.3
Anexo
Producción de buques de galeras en las Atarazanas de Barcelona
entre 1600 y 1746
A√Īos Buques Tipolog√≠a
1600-1601 11 9 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1605-1615 27 19 ordinarias, 3 capitanas y 5 bergantines
1616-1617 5 4 ordinarias y 1 capitana real
1621-1622 6 2 ordinarias, 2 sutiles, 1 capitana y 1 patrona real
1627 3 2 ordinarias y 1 sutil
1634 6 4 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1635 ¬ęarmadilla¬Ľ 10 fragatas, 6 ¬ęcaices¬Ľ y 6 ¬ębarcos luengos¬Ľ
1638-1640 10 10 ordinarias
1666-1668 6 5 ordinarias y una fal√ļa real
1669-1673 4 2 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona (en construcción)
1678 4 4 ordinarias
1680-1686 9 6 ordinarias, 1 capitana y 2 patronas
1692-1695 5 3 ordinarias, 1 capitana y 1 patrona
1703 2 1 ordinaria y 1 patrona
1716-1717 2 2 ordinarias
1723 2 2 ordinarias
1724 1 1 capitana real
1726 2 1 ordinaria y 1 patrona
1728 2 2 ordinarias
1731 3 2 ordinarias y 1 fal√ļa
1733 2 1 ordinaria, 1 capitana y 1 ¬ębarquilla¬Ľ
1736 2 1 ordinaria y 1 patrona
1743 2 2 ordinarias
1744-1745 2 2 ordinarias




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.