Resultats cercant per
categoria Pals
14-03-2019 (1516 lectures)
| |
La revista Sàpiens d'aquest mes ha engegat una agra polèmica entre historiadors catalans. Dedica set pàgines, set, a mirar de rebatre les recerques de l'Institut Nova Història (INH), encapçalat per Jordi Bilbeny. La història és consciència col·lectiva i el relat de fets antics té un impacte directe sobre el nostre present. Si féssim l'exercici d'imaginar que la ciutat de Girona la fundaren una colla de vietnamites, de ben segur que interpretaríem d'una altra manera el tarannà...
04-02-2019 (3141 lectures)
| |
Hi havia port a Pals o no hi havia port? Mentre els escèptics continuen dubtant, l'Albert Fortuny analitza el mapa topogràfic i geològic de Pals i en treu la conclusió que sí que n'hi havia: que Pals tenia port al segle XV, des d'on hauria salpat la primera expedició d'En...
14-09-2014 (11240 lectures)
| |
Per motius de logística, l'últim territori de la península al que van dir adéu Colom, Magalhaes i tots els catalans que anaven a les Canàries i d'allà cap a Amèrica va ser obligatòriament "algun lloc prop del Golf de Cadis...ENCARA QUE EL PUNT DE SORTIDA INICIAL FOS UN PORT DE CATALUNYA". Els portuguesos tot i que Lisboa està en ple Atlàntic -sobre la ruta de les Índies-, van escollir Sagres al Cap San Vicente com punt d'avituallament i més tard van establir una base al cap de Bona...
05-04-2014 (6098 lectures)
| |
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'ús com a port, de la platja de...
05-04-2014 (6838 lectures)
| |
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'ús com a port, de la platja de...
05-04-2014 (6346 lectures)
| |
A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports eren ports naturals i els vaixells es varaven a la sorra de la platja com el cas de Barcelona. Com a prova d'aquest fet, vegem una cronologia, de l'ús com a port, de la platja de...
05-04-2014 (6764 lectures)
| |
Una rada és una badia amb l'entrada estreta que permet fondejar-hi una flota. Es tracta d'una àrea tancada amb una obertura al mar, més estreta que una badia o un golf. Si l'obertura al mar és molt estreta, el pas rep el nom d'estret. Per la seva extensió no pot confondre's amb un estuari. Se les pot considerar ports naturals, atès que, com a tals se les ha utilitzat històricament al poder arrecerar-hi els vaixells de forma fàcil. A l'edat mitjana i fins als segles XVII-XVIII, els ports...
06-01-2014 (8597 lectures)
| |
Article amb tot l'historial de recerques fetes sobre el port de Pals en el que finalment es demostra documentalment que hi havia existit algun tipus de port, (p.e.: per varar els vaixells a la sorra com el de Barcelona fins el s.XVII).. atès que el 1827 la màxima autoritat geogràfica de Ferran VII diu:
..este puerto no está habilitado..
evidentment perquè s'havia cegat i no els va interessar obrir-lo de nou..
fins i tot al cap de cent anys hom negava que mai no hagués...
24-11-2013 (2951 lectures)
| |
04-11-2013 (5034 lectures)
| |
Les lluites polítiques pel control de l'aigua escassa han tingut lloc durant tota la història, i sense anar més lluny, a la mateixa Catalunya, durant el segle XIV, les pugnes polítiques i els fenòmens atmosfèrics, van fer que un riu tan important com és el Ter canviés diverses vegades el seu lloc de desembocadura. El Ter desemboca a les platges de l'Estartit, a la Costa Brava. Tanmateix això és així avui dia, però a principis del segle XIV, aquest riu desembocava uns 10 km més cap...
04-11-2013 (5131 lectures)
| |
Pals va ser el port de sortida de les naus amb què Colom va realitzar el viatge de descoberta d’Amèrica, l’any 1492 Que Pals era vila reial ho demostra el document de la màxima autoritat de Ferran VII Miñano-Machuca:
PALS, V. R. de España, provincia de
Cataluña , corregimiento y obispado de Gerona,
A. O. , 300 vecinos, 1,500 habitantes , una
parroquia , un hospital. Situada en una pe-
queña altura , a una legua del mar por la
parte del E., y la rodea una dilatada cam-...