Aparell d’un llondro. En el trinquet, la presència de tres veles era excepcional.
Arribada de Carles III a la ciutat de
NĂ pols. A baix uns quants llondros amb l'arbre mestre caire.
En terminologia nà utica un llondro és una mena de vaixell mercant de vela aparellat amb tres pals: el trinquet amb veles quadres i, l’arbre mestre i el de mitjana amb veles llatines.[1] Generalment els llondros eren de petites dimensions i podien desplaçar-se amb rems.[2][3]
Aparell
Hi havia llondros aparellats amb tres veles llatines, com els xabecs. La diferència era clara. Els llondros tenien un buc arrodonit i feixuc, amb més mà nega i calat que els xabecs, cercant la capacitat de cà rrega i la solidesa, en detriment de la velocitat.
Sovint un dels pals hissava veles quadres. Generalment el trinquet (el pal situat més a proa), tot i que també podia tractar-se de l’arbre mestre (el del mig).[4][5]
Desplaçament
Segons diversos documents els llondros podien ser des de 200 quintars fins a 2000 quintars. Eren vaixells relativament petits.[6]
Documents
- 1553. Llondro de Cadaqués de 300 quintars. Propietat d'Antoni Marés.[7]
- 1702. Un llondro de 400 quintars de Sant Feliu transporta una cĂ rrega de sardines a Bellcaire.
- 1707. Llondro Santacreu.[8]
- 1740. Llondro de la Mare de DĂ©u del Sofratge a la platja de Benidorm.[9][10]
- La segona referència parla d'una "falúa" (en castellà ).
- 1752. Llondro catalĂ navegant cap a ItĂ lia.[11]
- 1828. Llondro San Antonio, esmentat en un contracte de venda fictici com a exemple en un llibre de lleis.[12]
Referències
Enllaços externs
Universidad de Barcelona. Cátedra de Historia de América. Boletin Americanista. Edicions Universitat Barcelona, p. 62–. GGKEY:6506THT83NL.
Auguste Jal. Glossaire nautique répertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes par A. Jal. Didot, 1848, p. 940–.
Jean Marie Pardessus. Collection de lois maritimes antérieures au XVIIIe siècle.... Imprimerie Royale, 1839, p. 97–.
Marina guixolenca del segle XVIII (Del desastre a la recuperaciĂł). Benet JuliĂ i Figueras.
Els vaixells mercants d’aparell llatà a la Marina Catalana. Segles XVIII, XIX i XX. Joaquim Pla Bartina.
Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya. Edicions Universitat Barcelona, 1984, p. 274–. ISBN 978-84-7528-152-0.
Enrique Vivanco RiofrĂo. Texto y contexto en CadaquĂ©s: historia, teorĂa y práctica de la arquitectura de un pueblo singular. Enrique Vivanco RiofrĂo, 1989, p. 24–. GGKEY:6NYQB08NRKB.
Archivo. Chabás, 1887.
MarĂa Francisca Olmedo de Cerdá. Anecdotario histĂłrico valenciano. Carena Editors, S.l., 2002, p. 140–. ISBN 978-84-87398-58-2.
INDICE HISTORICO ESPANOL publication cuatrimestral Vol. XIX Num. 67 Mayo-Agosto 1973. Edicions Universitat Barcelona, p. 365–. GGKEY:8BWRPNL4535.
Llibre dels miracles de Nra. Sra. del Carme: conte juntament la historia de la religio carmelitana, la explicació de la Butlla sabbatina .... per Narcis Oliva, 1767, p. 241–.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: