12-08-2015  (3048 lectures) Categoria: Articles

El camí català.. de Gènova a Gant (UNH3)

Contr√†riament al que diu el seu seu nom, Espanya no va ser la descobridora ni la primera en emprar el cam√≠ dels espanyols, tots els trams de la ruta eren perfectament coneguts. Tal com ja ho havia fet Annibal amb els seus elefants 1500 anys abans, els comerciants feien servir regularment les parts del cam√≠ que uneix Fran√ßa i It√†lia a trav√©s dels Alps, per al comer√ß de mercaderies entre ambd√≥s pa√Įsos.

El que van fer els enginyers de Felip I de Catalunya el 1565, va ser replantejar-lo com un conjunt unitari de punta a punta, alguns dels seus trams van ser redissenyats i ampliats, fent-ne un tra√ßat amb car√†cter militar per als futurs usuaris. Tot aix√≤ passava en el moment en que el rei de les Espanyes tenia necessitat de transportar tropes als Pa√Įsos Baixos, motiu que el va emp√®nyer a aprofitar el pas per territoris propis, afegint-hi algun territori neutral.[3]. Per aquest fet, s'ha donat als comandaments dels ter√ßos de Flandes, el m√®rit del disseny global d'aquest cam√≠, que cal recordar comen√ßava a dos ports catalans: Barcelona d'on sortien els "Ter√ßos de Flandes" i N√†pols (amb els "Ter√ßos de N√†pols").

Durant el recorregut global per anar des de Mil√† fins als Pa√Įsos Baixos per terra (que ja s'emprava durant el regnat de Carles V), els viatgers del segle XVI havien de superar molts obstacles, tals com coronar passos muntanyencs elevats, travessar grans rius, boscos frondosos, i camins plens de delinq√ľents. Per tant, calia trobar una ruta que contorn√©s tots aquests obstacles, per un lloc segur i f√†cil de viatjar-hi. El cam√≠ dels espanyols (de fet Cam√≠ catal√†) va demostrar ser la resposta, amb el seg√ľent recorregut a trav√©s de territoris propis sota el govern del rei de les Espanyes: Ducat de Mil√†, Franc Comtat, Borgonya, Luxemburg, territoris al¬∑liats (Savoia) i territoris neutrals (Lorena).

El tra√ßat del cam√≠ dels espanyols va ser una gran millora respecte al sistema anterior per traslladar tropes a trav√©s d'aquests territoris. Cal dir per√≤ que els mapes utilitzats per les expedicions espanyoles nom√©s tenien la informaci√≥ referent a q√ľestions militars, amb exclusi√≥ de qualsevol altre detall. Tanmateix, aix√≤ va obligar als ex√®rcits a utilitzar guies i escoltes quan creuaven els terrenys que desconeixien, ja que els seus mapes molt generalistes no servien per guiar-los a trav√©s d'ells.[3] En el viatge es feia una mitjana de 12 milles per dia, el 1577 els veterans espanyols tornant dels Pa√Įsos Baixos van caminar 15 milles per dia a causa de la calor, en canvi el 1578, van fer una mitjana de 23 quil√≤metres per dia durant un fred mes de febrer.[3]

Per a fins militars, el camí dels espanyols va ser utilitzat per primera vegada pel duc d'Alba el 1567, i l'exèrcit que va passar per darrera vegada ho va fer el 1620.

Si no veieu res premeu un dels links seg√ľents:

https://ia601209.us.archive.org/9/items/inh_unh2016/unh3-3-19-mcapdevila.mp4

https://ia601209.us.archive.org/9/items/inh_unh2016/unh3-3-19-mcapdevila.ogv

 

El camí català.. de Gènova a Gant (UNH3)




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.