L'efecte Coanda demostrat amb una cullera i un raig d'aigua
L'efecte Coanda sustentant una pilota enlaire
L'efecte Coandă és el fenomen fÃsic de la mecà nica de fluids en el qual un corrent de fluid —gasós o lÃquid— tendeix a ser atret per una superfÃcie veïna a la seva trajectòria.[1] El terme va ser encunyat per Albert Metral en honor a l'enginyer aeronà utic romanès Henri Coandă, que va descobrir l'efecte en el seu prototip d'un avió de reacció.[2][3]
Explicació
Una bona manera d'explicar en què consisteix l'efecte Coandă és amb un exemple:[4] si sobre una superfÃcie corba, com per exemple un cilindre, s'hi aboca quelcom sòlid, l'element abocat rebotarà en direcció oposada al cilindre, i aquest, pel principi d'acció-reacció, tendirà a anar en direcció oposada a la que ha pres l'element sòlid. En canvi, si es repeteix aquesta experiència amb un lÃquid, la seva viscositat el farà tendir a enganxar-se a la superfÃcie corba del cilindre. Si ens imaginéssim el lÃquid que cau com milers de capes d'aigua, les capes que toquen el cilindre s'hi enganxarien; mentre que la resta, per efecte del fregament, s'hi anirien enganxant gradualment i anirien adquirint una desviació progressiva.
Descobriment
Encara que el principi de l'ou com balla era conegut d'antuvi, l'efecte Coandă va ser descobert el 1910 per Henri Coandă, que es va interessar en el fenomen després d'haver destruït un prototip d'aeroplà que ell mateix havia desenvolupat (Coandă-1910). En veure com les flames i els gasos cremats que sortien dels motors s'aproximaven al fuselatge,[2] Coandă va observar que un fluid tendia a seguir el contorn de la superfÃcie sobre la qual incidia, si la seva curvatura o l'angle d'incidència del fluid amb la superfÃcie no eren gaire accentuats.
Aplicacions prà ctiques de l'efecte Coandă
L'efecte Coandă és aprofitat en nombroses situacions. Per exemple, en l'automobilisme, i en especial en la Fórmula 1, l'any 2011 l'equip Red Bull va introduir l'ús de difusors que canalitzaven l'aire vers diverses parts del vehicle per tal d'augmentar-ne l'estabilitat i l'adherència. Aquest recurs fou rà pidament desenvolupat i implantat per la resta d'equips participants de la Fórmula 1, en especial McLaren, Sauber, Ferrari i Lotus.[5]
Vegeu també
Referències
Tritton, D.J., Physical Fluid Dynamics, Van Nostrand Reinhold, 1977 (reprinted 1980), Section 22.7, The Coanda Effect.
(anglès)Aeronautics Learning Laboratory for Science Technology and Research (Allstar). Consultat el 31 desembre 2011
Eisner, Thomas. For love of insects. Cambridge, Mass.: Belknap, 2005, p. 177. ISBN 0-674-01827-3.
«El efecto Coanda» (en castellà ). Arxivat de l'original el 4 d'agost de 2012.
Enllaços externs
.jpg)
[11:58, 30/5/2019] Dani:Vivim en un entorn de fluids. No existeix el buit, almenys en el nostre entorn. Els fluids tenen diferents densitats i es posen en ordre. Uns pugen més que l'aire i altres baixen. Quan els fluids es mouen i les densitats xoquen entre elles, provoquen ascens i descens, provoquen atraccions momentà nies, etc. Però quan el moviment acaba, tot torna al seu lloc. [11:58, 30/5/2019] Dani:Tanca l'aixeta i veuras que l'aigua de la cullera no s'adhereix a la cullera i cau. Torna al lloc que li pertoca per la seva densitat.
[12:06, 30/5/2019] Dani: Tot és dinà mica de fluids i densitat, manel: La aerodinámica es la rama de la mecánica de fluidos que estudia las acciones que aparecen sobre los cuerpos sólidos cuando existe un movimiento relativo entre estos y el fluido que los baña, siendo este último un gas y no un lÃquido, caso este que se estudia en hidrodinámica. Su estudio es básico para la sustentación y las superfices hipersustentadoras de las aeronaves y helicópteros. [12:07, 30/5/2019] Dani: No cal cap gravetat. Aquest és el punt.
[11:46, 30/5/2019] Dani: El mateix article ho diu: 'la seva viscositat el farà tendir a enganxar-se a la superfÃcie corba del cilindre'. Això és densitat. Dinà mica de fluids. Electricitat està tica. Mil explicacions abans que una llei inexistent anomenada gravetat que ningú enten.
[11:46, 30/5/2019] Dani: Aigua en repos i corvada en una esfera. Això és el que vull veure. No dinà mica de fluids.
[11:50, 30/5/2019] Dani: Quan un ocell aixeca el vol, hauriem de veure passar la terra sota els seus peus, perquè teòricament rota a tota llet. Però resulta que no. I ens diuen que tot es desplaça en l'aire. Però l'aire no pot moure coses de més densitat, com ara un helicòpter, si no és amb imaginaris forts vents...! La gravetat pot atraure tones d'aigua (mar) i no un simple pardal o una papallona ?? que aixeca el vol sense esforç?
[11:51, 30/5/2019] Dani: En aquesta cullera l'aigua no queda adherida. Surt per abaix. Si fos una esfera, també cauria.
[11:52, 30/5/2019] Dani: Lo de la terra esferica i l'aigua no es pot reproduir perque és un enfocament erroni.
[11:53, 30/5/2019] Dani: Amb això n'hi hauria d'haver prou per fer caure tot l'adoctrinament esfericista.