02-06-2018  (4650 ) Categoria: Science

Efecte Coanda

L'efecte Coanda demostrat amb una cullera i un raig d'aigua
L'efecte Coanda sustentant una pilota enlaire

L'efecte Coandă és el fenomen físic de la mecànica de fluids en el qual un corrent de fluid —gasós o líquid— tendeix a ser atret per una superfície veïna a la seva trajectòria.[1] El terme va ser encunyat per Albert Metral en honor a l'enginyer aeronàutic romanès Henri Coandă, que va descobrir l'efecte en el seu prototip d'un avió de reacció.[2][3]

Explicació

Una bona manera d'explicar en què consisteix l'efecte Coandă és amb un exemple:[4] si sobre una superfície corba, com per exemple un cilindre, s'hi aboca quelcom sòlid, l'element abocat rebotarà en direcció oposada al cilindre, i aquest, pel principi d'acció-reacció, tendirà a anar en direcció oposada a la que ha pres l'element sòlid. En canvi, si es repeteix aquesta experiència amb un líquid, la seva viscositat el farà tendir a enganxar-se a la superfície corba del cilindre. Si ens imaginéssim el líquid que cau com milers de capes d'aigua, les capes que toquen el cilindre s'hi enganxarien; mentre que la resta, per efecte del fregament, s'hi anirien enganxant gradualment i anirien adquirint una desviació progressiva.

Descobriment

Encara que el principi de l'ou com balla era conegut d'antuvi, l'efecte Coandă va ser descobert el 1910 per Henri Coandă, que es va interessar en el fenomen després d'haver destruït un prototip d'aeroplà que ell mateix havia desenvolupat (Coandă-1910). En veure com les flames i els gasos cremats que sortien dels motors s'aproximaven al fuselatge,[2] Coandă va observar que un fluid tendia a seguir el contorn de la superfície sobre la qual incidia, si la seva curvatura o l'angle d'incidència del fluid amb la superfície no eren gaire accentuats.

Aplicacions pràctiques de l'efecte Coandă

L'efecte Coandă és aprofitat en nombroses situacions. Per exemple, en l'automobilisme, i en especial en la Fórmula 1, l'any 2011 l'equip Red Bull va introduir l'ús de difusors que canalitzaven l'aire vers diverses parts del vehicle per tal d'augmentar-ne l'estabilitat i l'adherència. Aquest recurs fou ràpidament desenvolupat i implantat per la resta d'equips participants de la Fórmula 1, en especial McLaren, Sauber, Ferrari i Lotus.[5]

Vegeu també

Referències

  • Tritton, D.J., Physical Fluid Dynamics, Van Nostrand Reinhold, 1977 (reprinted 1980), Section 22.7, The Coanda Effect.
  • (anglès)Aeronautics Learning Laboratory for Science Technology and Research (Allstar). Consultat el 31 desembre 2011
  • Eisner, Thomas. For love of insects. Cambridge, Mass.: Belknap, 2005, p. 177. ISBN 0-674-01827-3.
  • «El efecto Coanda» (en castellà). Arxivat de l'original el 4 d'agost de 2012.
  • Enllaços externs

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Efecte Coandă Modifica l'enllaç a Wikidata




    versió per imprimir

    1. Dani
      30-05-2019 12:13

      [11:58, 30/5/2019] Dani:Vivim en un entorn de fluids. No existeix el buit, almenys en el nostre entorn. Els fluids tenen diferents densitats i es posen en ordre. Uns pugen més que l'aire i altres baixen. Quan els fluids es mouen i les densitats xoquen entre elles, provoquen ascens i descens, provoquen atraccions momentànies, etc. Però quan el moviment acaba, tot torna al seu lloc. [11:58, 30/5/2019] Dani:Tanca l'aixeta i veuras que l'aigua de la cullera no s'adhereix a la cullera i cau. Torna al lloc que li pertoca per la seva densitat.

    2. Dani
      30-05-2019 12:10

      [12:06, 30/5/2019] Dani: Tot és dinàmica de fluids i densitat, manel: La aerodinámica es la rama de la mecánica de fluidos que estudia las acciones que aparecen sobre los cuerpos sólidos cuando existe un movimiento relativo entre estos y el fluido que los baña, siendo este último un gas y no un líquido, caso este que se estudia en hidrodinámica. Su estudio es básico para la sustentación y las superfices hipersustentadoras de las aeronaves y helicópteros. [12:07, 30/5/2019] Dani: No cal cap gravetat. Aquest és el punt.

    3. Dani
      30-05-2019 11:54

      [11:46, 30/5/2019] Dani: El mateix article ho diu: 'la seva viscositat el farà tendir a enganxar-se a la superfície corba del cilindre'. Això és densitat. Dinàmica de fluids. Electricitat estàtica. Mil explicacions abans que una llei inexistent anomenada gravetat que ningú enten.
      [11:46, 30/5/2019] Dani: Aigua en repos i corvada en una esfera. Això és el que vull veure. No dinàmica de fluids.
      [11:50, 30/5/2019] Dani: Quan un ocell aixeca el vol, hauriem de veure passar la terra sota els seus peus, perquè teòricament rota a tota llet. Però resulta que no. I ens diuen que tot es desplaça en l'aire. Però l'aire no pot moure coses de més densitat, com ara un helicòpter, si no és amb imaginaris forts vents...! La gravetat pot atraure tones d'aigua (mar) i no un simple pardal o una papallona ?? que aixeca el vol sense esforç?
      [11:51, 30/5/2019] Dani: En aquesta cullera l'aigua no queda adherida. Surt per abaix. Si fos una esfera, també cauria.
      [11:52, 30/5/2019] Dani: Lo de la terra esferica i l'aigua no es pot reproduir perque és un enfocament erroni.
      [11:53, 30/5/2019] Dani: Amb això n'hi hauria d'haver prou per fer caure tot l'adoctrinament esfericista.

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Introduïu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    _KMS_WEB_BLOG_COMMENTS_ADVICE