Barcelona i els origens urbanĂ­stics de Santo Domingo

BĂ©, bon vespre. Em dic Albert Gispert Ganduxe. SĂłc estudiant d’arquitectura a la Salle-Bonanova i membre-col·laborador de la FEHC. Fa anys que em dedico a llegir allĂČ que ningĂș s’atreviria mai a anteposar a allĂČ que Ă©s establert com a cert. Avui sĂłc aquĂ­ per parlar’ls-hi de la ciutat de Sant Domingo i de la seva posible semblança amb la nostra capital. Aquesta ponĂšncia, perĂČ, la presento en forma d’argumentaciĂł entorn d’una hipĂČtesi.

Un nou continent Ă©s descobert i els catalans en som els seus legĂ­tims amos. Noves riqueses per engrandir el nostre orgull i projectar la nostra societat, ja aleshores cosmopolita, cap al futur. PerĂČ, la terra trobada Ă©s gran i es fa necessĂ ria una colonitzaciĂł rĂ pida d’aquesta. Colom s’afanya a establir-se a les noves terres i aconsegueix fundar la ciutat d’Illa Bella(Isabela) i el Fort Nativitat de Crist(Navidad). El 1496 es funda la ciutat de Sant Domingo a la costa est del riu Oçama i es refunda el 1502 a la costa oest del mateix riu en ser el primer nucli urbĂ  dominicĂ , on predominaven les edificacions de fusta, destruĂŻt per un huracĂ . El meu estudi es basa en aquesta segona fundaciĂł de la ciutat dominicana.

Sempre ens han dit que si una cosa funciona, no la toquem. AixĂČ Ă©s el que molt probablement van fer els nostres avantpassats a l’hora de fundar la ciutat colonial de Santo Domingo. Tanmateix, perĂČ, independentment d’aixĂČ podem veure amb lleugera facilitat que la relaciĂł dels topĂČnims dominicans amb la toponĂ­mia catalana no deixa de ser curiosa; tenim, doncs, des del mateix nom de la primera colĂČnia(Illa Bella) i del primer fort(Nativitat) fins el nom de l’illa on s’estableixen aquests(Hispaniola). PerĂČ no s’acaba aquĂ­, Les illes del costat reben noms catalans en el seu orĂ­gen com Ă©s el cas d’Illa de Sant Joan(Puerto Rico) o la mateixa JamaĂŻca. A mĂ©s, dins l’illa Espanyola podem trobar poblacions com Santiago(Sant Jacme) de los Cavalleros que acabarĂ  dient-se Santiago de los Hidalgos o Santiago a seques, Cabrera, poblacions acabades en -eta, -et o -at com Ă©s el cas de Sabaneta, la muntanya Estrelleta, o la provĂ­ncia de l’Espaillat. Per acabar, dir que en mapes encara mĂ©s antics s’hi podia distingir, fins i tot, una muntanya anomenada Montserrate! (estranyament, ja no els he pogut tornar a consultar).

Ara bĂ©, el que ens va sobtar mĂ©s i el que, en certa mesura, em va fer decidir a investigar va ser el parĂ graf que copio tot seguit del Sumario de la Natural Historia de las Indias d’en Gonzalo FernĂĄndez de Oviedo (Governador de la ciutat de Santo Domingo del 1525 al 1540:

 

“Hay algunos pueblos, aunque pequeños, en la dicha isla, de los cuales no curarĂ© de decir otra cosa sinĂł que todos estĂĄn en sitios y provincias que andando el tiempo crecerĂĄn y se ennoblecerĂĄn, en virtud de la fertilidad y abundancia de la tierra; pero del principal de ellos, que es la ciudad de Santo Domingo, mĂĄs particularmente hablando, digo que cuanto a los edificios, ningĂșn pueblo de España, tanto po tanto, aunque sea Barcelona, la cual yo he muy bien visto muchas veces, le hace ventaja generalmente; porque todas las casas de Santo Domingo son de piedra como las de Barcelona, por la mayor parte, o de tan hermosas tapias y tan fuertes, que es muy singular argamasa, y el asiento muy mejor que el de Barcelona, porque las calles son tanto y mĂĄs llanas y muy mĂĄs anchas, y sin comparaciĂłn mĂĄs derechas; porque como se ha fundado en nuestros tiempos, demĂĄs de la oportunidad y aparejo de la disposiciĂłn para su fundamento, fue trazada con regla y compĂĄs, y a una medida las calles todas, en lo cual tiene mucha ventaja a todas las poblaciones que he visto. Tienen tan cerca la mar, que por una parte no hay entre ella y la ciudad mĂĄs espacio de la ronda, y aquesta es de hasta cincuenta pasos de ancho donde mĂĄs espacio se aparta, y por aquella parte baten las ondas en viva peña y costa brava; y por otra parte, al costado y pie de las casas pasa el rĂ­o ozama, que es maravilloso puerto, y surgen las naos cargadas junto a tierra debajo de las ventanas, y no mĂĄs lejos de la boca por donde el rĂ­o entra en la mar, de lo que hay desde pie del cerro de Montjuich al monasterio de Sap Francisco o a la lonja de Barcelona; y en medio de este espacio estĂĄ en la dicha ciudad la fortaleza y castillo, debajo del cual, y a veinte pasos de Ă©l, pasan las naos a surgir algo mĂĄs adelante en el mismo rĂ­o; y desde que las naos entran en Ă©l hasta que echan el ĂĄncora no se desvĂ­an de las casas de la ciudad treinta o cuarenta pasos, sino al luego de ella, porque de aquella parte de la poblaciĂłn estĂĄ junto al agua del rĂ­o.”

 

L’he allargat una mica perĂČ aixĂ­ ens podem començar a fer una idea de com era Sant Domingo antany. El fet que coneixi tan bĂ© les distĂ ncies de Barcelona i que la compari directament amb Sto. Domingo afirmant-la com a ciutat mĂ©s bella d’Hispania(PenĂ­nsula Iberica), a mĂ©s de ser el Governador de la dita ciutat i d’emplenar de catalanades els seus escrits com veuran desprĂ©s, ens pot fer pensar que es tracta d’un altre catalĂ  de soca-arrel “traduĂŻt”. PerĂČ aquest no Ă©s el tema. PodrĂ­em distreure’ns parlant de quin Ă©s l’origen del nom de la ciutat colonial perĂČ els hi farĂ© senzill; Com que ja sabem que Colom sortĂ­ de Pals(Baix EmpordĂ ) i que el patrĂł d’aquesta vila Ă©s en Santo Domingo, Ă©s prou lĂČgic pensar que la ciutat colonial rep el nom del patrĂł de la ciutat d’on eren, majoritĂ riament, els primers exploradors i des d’on va sortir la flota de la gran descoberta. Com que els primers anys no es tinguĂ© gaire seguretat de poder mantenir els primers assentaments a la Hispaniola, s’anomenaren les coses pel quĂš eren i no pas pel que podien representar en l’ideari dels primers colonitzadors; per aixĂČ el primer assentament s’anomena Illa Bella i quan ja es va ser conscient de que la colĂČnia podria resistir temps a venir se li atribuĂ­ valor simbĂČlic, tan espiritual com fĂ­sic(urbanĂ­stic), com va ser i ha estat el cas de la ciutat de Santo Domingo.

Segons sabem, les primeres Ordenances de poblaciĂł que existiren varen ser les que aprovĂ  Felip II. Per tant, com ja em fet esment abans, fins aleshores les ciutats colonials varen ser traçades a “regla i compĂ s”. AixĂ­, doncs, podem entendre que els primers urbanistes americans van gaudir de cert marge a l’hora de crear les seves ciutats durant quasi tot un segle; aquest fet, de ben segur va contribuir a que certes ciutats de nova planta fossin fetes a semblança de les seves omĂČnimes europees. Si tenim que Sto. Domingo va ser la primera gran ciutat americana espanyola i que, com ja portem anys defensant, la capital imperial espanyola fou la ciutat comptal de Barcelona, Ă©s de lĂČgic pensar que les semblances entre ambdues ciutats sĂłn innegables; efectivament Ă©s aixĂ­. Les dues ciutats sĂłn col‱locades en un pla, el de Sant Domingo molt mĂ©s extens que el de Barcelona, que travessat per un riu desemboca a la mar. En el cas de Santo Domingo, el riu s’anomena Oçama i en el cas de Barcelona BesĂČs; tanmateix, el BesĂČs Ă©s massa lluny de Barcelona com no ho Ă©s l’Oçama de Sto. Domingo. Sembla, doncs, infundada la comparaciĂł perĂČ, si observem un mapa urbanĂ­stic de BCN de mitjans s.XVI veurem que hi ha una riera anomenada SĂšquia que voreja i travessa BCN pel seu costat mĂ©s oriental. Barcelona com Sto. Domingo, “A la parte que esta cibtat tienen el mediodia, estĂ  la mar batiendo en ella, de forma quel rio Ă© la mar çercan la mitad o mas parte desta cibtat”. Altres aspectes importants que ens poden fer pensar que la casualitat Ă©s massa forçada, sĂłn el fet que, referint-se a Sto. Domingo, es digui que Ă©s “de fermosa Ă© fuerte canteria, de la qual hay aquĂ­ assaz canteras Ăł veneros de piedra junto ĂĄ la ciudad, en la costa deste rio, cuanta quieren.” o quan es fa referĂšncia a unes mines de salnitre que no s’allunen gaire de la ciutat; curiosament, de Barcelona se’n sap que la major part de les seves edificacions sĂłn construides amb pedra de la pedrera que hi havia a la muntanya de MontjuĂŻch, tambĂ© tocant al mar, i que prop d’aquesta, de Barcelona, a la cova de CollbatĂł, prop de la serra de Montserrat, s’hi troba la font mĂ©s important de salnitre de tot Europa. (el salnitre Ă©s l’element fonamental per a crear la pĂłlvora o pĂČlvores explosives).

Passant a les edificacions, ens podem fixar en la muralla de Sto. Domingo on les torres de vigilĂ ncia sĂłn de planta cuadrada com a Barcelona. O com les cases de Sto. Domingo sĂłn de pedra i tan ben fetes nomĂ©s comparables amb les de Barcelona o fetes amb una “muy singular tierra para tapieria” amb la qual “hàçese tales tapias que son como muy fuerte argamassa” i que pintades de blanc no distanciarien gaire de l’aspecte marĂ­tim de l’immensa majoria de poblacions costaneres de Catalunya sense exeptuar-ne Barcelona. Segons l’Oviedo, i tal com aixĂ­ es pot veure en l’actualitat, la ciutat de Sto. Domingo compleix les carĂ cterĂ­stiques prĂČpies d’una ciutat de nova planta: “la mayorĂ­a de las calles estaban mejor niveladas, tenĂ­an mayor anchura y eran incomparablemente mĂĄs rectas... hubo la oportunidad de planificar el conjunto desde el principio. Su trazado se llevĂł a cabo con regla y compĂĄs, todas las calles fueron medidas cuidadosamente.”. (No Ă©s una cuitat de creixement orgĂ nic i aixĂČ la fa desarrelada a la terra perĂČ, com he dit i plantejat abans... Podia ser que amb el marge que encara tenien els primers urbanistes tinguessin, aquests, la suficient imaginaciĂł com per fer semblants la primera capital colonial i la capital imperial espanyoles?

 

BĂ©, m’he centrat en els edificis emblemĂ tics d’ambdues ciutats per esclarir aquest dubte. Sabem per l’Oviedo que a Sto. Domingo s’hi van fundar “Sanct Françisco Ă© Sanct Domingo Ă© la Merçed: los quales por la Ăłrden que los he nombrado assi son antiguos”. A mĂ©s, sabem que “ entrando en el rio dentro ĂĄ par del puerto estĂĄ un castillo assaz fuerte para la defension Ă© guarda del puerto y de la cibtat...”. BĂ©, doncs a Barcelona hi trobem el convent de Sant Francesc on s’hi podia trobar el mausoleu dels Colom a Barcelona i que per aixĂł va ser enderrocat segles mĂ©s tard(com hem pogut veure abans en el plano de Sto. Domingo, la ciutat s’escuartera i distribueix al voltant d’una catedral: la catedral de St. Francesc); tambĂ© trobem a Barcelona la MercĂš patrona, aleshores, dels cristians captius de la ciutat de Barcelona, els catalans (expliques que potser era per si passava alguna cosa amb els indis i que per aixĂČ es va construĂŻr mĂ©s tard que les altres); i, encara que no aparegui en la ciutat de Barcelona, lĂČgicament, podem afirmar que la catedral de Sto. Domingo hi Ă©s en dita ciutat colonial pel simple fet que n’és el patrĂł en tant que n’agafa el nom de tota ella. Per altra banda, i tambĂ© a la ciutat comptal, hi trobem quelcom molt curiĂłs...: el que segons els mapistes era el castell de Barcelona, i tot el conjunt edificat del barri de la Rivera; La disposiciĂł del castell i del palau del virrei coincideix amb la seva disposiciĂł dominicana. AmĂ©s, tenint en compte que la casa dels Colom de Barcelona, a Barcelona, segons les investigacions d’en J. Bilbeny era situada al barri mariner de la Rivera i que la casa d’aquests a l’illa Espanyola era el mateix palau virregnal fa que les coincidĂšncies es precipitin inevitablement. La situaciĂł del “castell” barcelonĂ­ respon amb tota perfecciĂł amb la definiciĂł que l’Oviedo fa del seu omĂČnim dominicĂ , tan en aspecte com en funciĂł.

 

PodrĂ­em definir d’assaig aquest text ponenciat perĂČ, tot sigui dit, pot ser que no es tracti d’una simple enumeraciĂł de casualitats productes de l’atzar sinĂł del cap del fil que lliga el naixement de l’esperit catalĂ  en la pedra d’un nou continent a travĂ©s de les seves ciutats, de les quals, Sanct Domingo n’és la mare indefugible. Sanct Domingo, de desencertat nom, va ser l’avançada del que esdevindria anys a venir i que ens va lliurar la gran oportunitat, als catalans, d’ùsser el primer poble que en la histĂČria d’aquesta humanitat poguĂš dir que el seu imperi era l’imperi on mai es ponia el Sol...(encara que la broma durĂ©s poc)

 

https://iris.paho.org/bitstream/handle/10665.2/31153/hospitales%20de%20la%20ciudad%20colonial%20de%20santo%20domingo%20v2.pdf?sequence=1&isAllowed=y