31-01-2017  (1487 lectures)

LluminĂ ries, magranes i pedrenyals catalans

Guardeu-ne una còpia

https://www.ssyoutube.com/watch?v=wwwQlDaUssA

https://www.ssyoutube.com/watch?v=IRHMd1pt6ZA



Conferència d'en Manel Capdevila, gravació de so i vídeo:



________________________

2ÂŞ part:



________________________

FITES IMPORTANTS DE LES ARMES DE FOC CATALANES

Entre les primers armes de foc documentades hi ha les ballestes de tro.[6]

  • 1300-1426. La primera documentaciĂł d’una ballesta de tro podria ser anterior a l’any 1300. En qualsevol cas seria anterior a l’any 1426.[7][8]
« “..., vos veets desparar una ballesta, qui es dita de tró, la qual tira una grossa pilota, e tira molt luny,… mes que es aer e fum de foch,…”. »
— Biblia Parva.
  • 1338. ”Ballesta de tron de ferre”. Girona.[9]
  • 1347. Pere III demana que des del Regne de Mallorca se li envien quatre ballestes de tro, pĂłlvora i pilotes.[10]

Les ballestes de tro havien de tenir una mena de canĂł (prou resistent per a resistir la pressiĂł de la pĂłlvora) i un encep. El mecanisme de disparar encara no existia. Els primers artesans que les construĂŻren foren els equivalents dels futurs pedrenyalers.

  • 1420. Setge de Bonifacio per part de l’estol d’Alfons el MagnĂ nim. SĂłn esmentades les “bombardes manuals”, anomenades “escopetes”, que tiraven bales de plom.[11]
« “Gli Aragonesi poi dalle gabbie degli alberi e sulle torri dei navigli, senza posa, spesseggiavano con dardi, misti a bombarde metalliche a mano, introdotte in una canna simile a un fucile, chiamata schioppetto, con la quale chi portavala colpiva con una pallottola dì piombo spinta dalla violenza del fuoco”. »
— Istoria di Corsica-De rebus corsicis (en llatí i italià). Per Pietro Cirneo.

  • 1431: Magranes de pĂłlvora esmentades per Alfons el MagnĂ nim, carregades a les galeres a Barcelona.
« indica que el rei Alfons «el Magnànim» "portava CC-milia magranes de coure plenes de pólvora" per a la campanya de Nàpols.
  • 1431: Escopetes esmentades per Alfons el MagnĂ nim, com a arma coneguda i necessĂ ria.[12]
« indica que el rei Alfons «el Magnànim», «en 24 de mayo de 1431 empenó al Bizconde de Ala [sic: per Illa] la ... que, desta hora en avant, dins trenta dies, tingueu bones y a punt llurs armas, so es, ballestes o escopetes, y assó en pena ...” »
— Els castells catalans - Volum 5 - Pàgina 934; Català i Roca, Pere
  • 1433. L’estol d’Alfons el MagnĂ nim va carregar a Barcelona:
    • 10.000 espingardes ( “MĂ©s, portava .X. mĂ­lia espinguardes, que lançaven les pedres de coure, axĂ­ com una nou”).
    • 200 bombardes manuals (“Encara portava .CC. bonbardes xiques: cascuna lançava quatre o .V. rotlons de coure, e tiraven-ne axĂ­ com de huna balesta”.)[13]
  • 1492. "Las primeras escopetas se vieron en España en 1492".[14]
  • 1543. "...disparasen las escopetas de pedernal...".[15]
    • La cita anterior, d'un llibre del segle XIX, tradueix malament una referència de 1565, molt mĂ©s propera als fets.[16]
« “…Animosamente saltorno in terra, sparando tutti gli archibugetti à ruota che avevano, onde i Francesi colti alla sprovista, molti di loro furono dalle archibugiate morti e spaventati…


“Saltaren a terra amb valor, disparant tots els petits arcabusos de roda que portaven. Amb això, molts dels francesos – agafats desprevinguts- foren morts o posats en fuga…” Terzo Libro, pàgina 126.

 »
— La historia de fatti di Cesare Maggi da Napoli, per Luca Contile

 

  • 1550. Inventari de Ferran d'AragĂł, duc de CalĂ bria: “Una scopeta de Boemia, de pedernal".[17]
  • 1555. “Escopeta a so de ballesta desparada ab nou”.[18]
  • 1561. Memorial de Joan Copeu, escopeter i arcabusser de Vilareal, de les reparacions dels “arcabusos escopetes” del Consell de Vilareal. És interessant per la terminologia associada a les armes de foc de l’època. Alguns termes sĂłn els segĂĽents: caixes o caragols, mols (molls, molles?), claus, tornets, galetes, mires, punts, ametes, caixes dels arcabusos, fogons, cobertures de fogons, claus de colp (panys de pedrenyal), claus de guero (?) de arcabusos.[19]
  • 1571. Escopeta de rastell del guerrer moro el TuzanĂ­, a la Rebel·liĂł de les Alpujarras.[20]
« Una buena espada en un tahalí bien hecho, su escopeta de rastrillo, también muy buena, y que él sabia manejar, porque había estado muchas veces en Valencia y en Játiva, y en otros lugares donde se usan semejantes armas, y en donde compró aquella llave de su escopeta. »
— Guerras civiles de Granada. Per Ginés Pérez de Hita.
  • 1586. “Constitutions fetes per la Sacra Catholica Real Magestat del Rey Don Phelip”. Prohibicions sobre pedrenyals.[21]
  • 1600. “Depuis vingt ou trente ans, I’on appelle Petrinals de pareils instrumĂ©nts...Et l’on croit que ceste arme soit invention de bandouiller des monts Pirenees.”. Origines des Chevaliers, Armoiries, et Heraux (etc.). Per Claude Fauchet.[22][23]

 

 



versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    		E-mail:
    Genera una nova imatge
    IntroduĂŻu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.


    DARRERS ARTICLES COMENTATS
    1. Buscar tres pies al gato
    2. Buscar tres pèls al gat
    3. Faules d'Isop
    4. Spanische sprache ein dialekt des Katalanischen
    5. Escola equestre catalana de NĂ pols
    6. Francesc GalĂ­ - Formosa
    7. Efecte Coanda
    8. Catalanismes en el vocabulari del sucre a Amèrica
    9. Mustang ve de mesteng
    10. Flat Earth Society
    EL MÉS COMENTAT
    1. Flat Earth Society
    2. Efecte Coanda
    3. Buscar tres pèls al gat
    4. Senyera vs. Tudor flag
    5. LA RUTA DEL PRIMER VIATGE, LA PRIMERA GRAN MENTIDA
    6. Lliurament del 19è Premi President Lluís Companys a l'INH
    7. Alfabets i escriptures del mĂłn
    8. Can Raed Tihs, You Msut Be Raelly Smrat
    9. Mustang ve de mesteng
    10. Paulo V Borghese, un altre papa d’origen català
    EL MÉS LLEGIT
    1. LA SENYERA A L'ESCUT PRESIDENCIAL DELS EUA
    2. KIDNEY PAIN
    3. Origen del ciao i del siau catalĂ ..
    4. EL CASTELLĂ€ UN DIALECTE DEL CATALĂ€.. UN HOAX.. O.. NO
    5. Kidney: Location of Organs In The Abdomen
    6. ISO vs. IMG and NRG formats
    7. ciao vs. siau
    8. CALAUERA SOBRE CANARIES I TORNADA 2ON VIATGE PER MADEIRA - NO L'ANADA DEL 3ER
    9. Colon y la carta en Aleman
    10. Leonard de Noblac - Sant occitĂ -catalĂ 
    © 2019 Manel Capdevila  |  INTERGRID Web hosting - Blog fet amb KMS Sites