21-01-2019  (239 lectures)

Gertrudis Barceló - La Tules

Maria Gertrudis "Tules" Barceló (c. 1800, Tolosa - 17 de gener de 1852, Santa Fe), coneguda com "La Tules", va ser propietària d'un saló i mestre del joc al Territori de Nou Mèxic en el moment de la guerra dels Estats Units-Mèxic. Barceló va aconseguir una petita fortuna aprofitant el flux de comerciants nord-americans i mexicans que feien el camí de Santa Fe de al s.XIX. Es va fer famosa als Estats Units com la "Reina del pecat" mexicana a través d'una sèrie d'articles de viatges i diaris nord-americans abans, durant i després de la guerra. Aquestes narracions, sovint destinades a explicar o justificar la invasió nord-americana de Mèxic, van presentar a La Tules com una madame dun saló de prostitutes que simbolitzava la naturalesa suposadament immoral de la població mexicana local, però l'exèrcit nord-americà li va manllevar diners poc després de la invasió de Nou Mèxic el 1846.

Primers anys

Es deia que Barceló podia haver nascut a l'estat de Sonora, Mèxic cap al 1800, però un dels corresponsals de l'època, Wilkins Kendall de New Orleans Picayune, va argumentar en el seu llibre Narrativa de l'Expedició Texas-Santa Fe, que era francesa, referint-se a ella com Madame Toulouse.[1] No se sap gaire sobre els seus primers anys o la seva família, però poc després que Mèxic guanyés la independència d'Espanya el 1821, Barceló, els seus pares, un germà i dues germanes es van traslladar al remot territori nord de Nou Mèxic.[2]

El 23 de juny de 1823 Barcel√≥ es va casar amb Manuel Sisneros a l'esgl√©sia de Tome. El sacerdot que va dur a terme l'acte es va referir a ella com a "Do√Īa", t√≠tol donat a dones de qualitat i alt nivell social. Tindria prou import√†ncia el fet que tenia quatre anys m√©s que el seu marit i que estava embarassada de quatre o cinc mesos.[3] La parella va tenir dos fills, tots dos van morir a la infantesa. Molt independent, Barcel√≥ va conservar totes les seves propietats al llarg del seu matrimoni i va ser coneguda sempre pel seu cognom de soltera.[1]

Inicis en el Joc

El 1825, les autoritats mexicanes van multar Barceló per operar un saló d'apostes per als miners de les muntanyes d'Ortiz. En algun moment dels propers deu anys, Barceló es va traslladar a Santa Fe i va obrir un saló més ambiciós al centre de Santa Fe, Nou Mèxic.[1] Ha passat a la història amb el sobrenom de "Tules", un diminutiu hispà de "Gertrudis".[4] Alguns autors han connectat aquesta paraula amb la paraula mexicana tules, que significa "canyes", suggerint que es referia a "les curves de la seva figura"[5] o "al seu cos prim."[6]

Contacte amb Euro-americans

Logo del Camí de Santa Fe

Al estar situat a Santa Fe, el sal√≥ de Barcel√≥ va entretenir a molts nord-americans que viatjaven pel Cam√≠ de Santa Fe. Susan Magoffin, la filla del primer governador de Kentucky i novia d'un comerciant nord-americ√†, va ser potser la m√©s cr√≠tica amb Barcel√≥. Va escriure: "La Tules va guanyar-se la vida portant una casa on es podia jugar a tots els jocs d'apostes obertes, beure i fumar... sense pensar en que fossin socialment degradants".[1] Alguns bevien el seu licor i jugaven a les seves taules, per√≤ m√©s tard¬† criticaven a "Do√Īa Tules" en els escrits enviats a l'est dels Estats Units. T√≠pic de molts, el comer√ß de les prades de Josiah Gregg la va qualificar com "d'h√†bits lleugers".[3]] A part de les afirmacions err√≤nies de que era prostituta, molts tamb√© van afirmar que tenia una aventura il¬∑l√≠cita amb Manuel Armijo, el governador de Nou M√®xic.

Aquestes hist√≤ries sensacionals sovint es van embellir, si no es van fabricar totalment. La majoria de les descripcions americanes de Tules Barcel√≥ es contradiuen. Alguns van afirmen que era incre√Įblement bella, mentre que d'altres la descriuen d'edat i sense dents.[7] Alguns deien que tenia el cabell negre carb√≥, mentre altres deien que era pel-roja. Alguns err√≤niament van afirmar que havia nascut a Taos, Nou M√®xic en comptes de Sonora. L'√ļnic com√ļ denominador entre ells va ser, que la Tules era excel¬∑lent en el joc de cartes Monte Bank, sovint guanyant grans quantitats d'or als clients masculins del seu sal√≥.

Probablement Barcel√≥ no coneixia fins a quin punt era infamada en les publicacions en angl√®s. Va guardar curosament el seu bon nom a Santa Fe. En dues ocasions, a la d√®cada de 1830, Barcel√≥ es va dirigir al jutjat per defensar-se de les acusacions infamat√≤ries dels seus ve√Įns mexicans.[8]

Malgrat la seva reputació negativa entre els nord-americans i la suposada font de la seva fortuna "mal aconseguida", l'exèrcit nord-americà va manllevar diners de Barceló poc després de la invasió de Nou Mèxic el 1846.[9] Aquest préstec va servir per pagar les tropes invasores, de Santa Fe. També ha estat acusada de muntar una conspiració contra l'exèrcit i evitar així una massacre.

Sota els termes del Tractat de Guadalupe Hidalgo, Barceló, igual que els altres ciutadans mexicans del territori, es va convertir automàticament en ciutadana nord-americana l'any 1849, tot just un any després de la signatura del tractat.

Mort

Barcel√≥ va morir el 17 de gener de 1852 a Santa Fe amb una notable fortuna de $ 10,000 i varies cases.[10] El seu testament i una escriptura dictada a un magistrat local s√≥n els √ļnics documents coneguts escrits per ella. Va deixar la seva resid√®ncia i propietats al seu germ√†, a la seva germana i a dues noies joves que havien viscut amb ella. Tot Santa Fe va assistir al seu sofisticat funeral, que va ser criticat per alguns per ser massa fantasi√≥s per a una dona com ella, i per haver estat finan√ßat amb diners ""mal aconseguits".[1]

Llegat

Novel·listes, historiadors i fins i tot artistes intèrprets han estat dibuixats per la llegenda de Barceló. Lluny d'ésser històricament exacte, la majoria de les representacions d'ella des de 1852 han estat influenciades per suposicions no històriques o racistes. Anna Burr va presentar a Tules com una manipuladora en la novel·la de 1936 The Golden Quicksand.

El 1948, Ruth Laughlin va escriure la novel¬∑la The Wind Leaves No Shadow amb Barcel√≥ com a protagonista. Mentre que Laughlin clarament volia simpatitzar amb Barcel√≥, suposicions racistes no obstant aix√≤ guiaven la trama de la novel¬∑la. Excepte Barcel√≥, els mexicans de la novel¬∑la de Laughlin compleixen estereotips tan gelosos, supersticiosos, l√ļcids o fins i tot com a assassins directes.

L'actriu Katy Jurado va aparèixer com Dona Tules a l'episodi "La Tules" de 1962 de la sèrie d'antologies de televisió sindicada, Death Valley Days, organitzada per Stanley Andrews.

La vida de Do√Īa Tules tamb√© s'ha explicat en el musical Viva Santa Fe, que es va presentar per primer cop a Hobbs, Nou M√®xic el 1991 i despr√©s a la Expo de 1992 a Espanya.[1]

Referències

  • Alter, Judy. Extraordinary Women of the American West. Children's Press, 1999, p. 18-20 ISBN 0-516-20974-4
  • Foster, Sally. ¬ęMaria Gertrudes Barcelo¬Ľ. A: Telgen, Diane. Notable Hispanic American Women. Detroit: Thomson Gale, 1993, p.¬†52. ISBN 0-8103-7578-8.
  • Gonz√°lez, Deena. Refusing the Favor: The Spanish-Mexican Women of Santa Fe, 1820-1880. New York: Oxford University Press, 1999, p.¬†54. ISBN 0-19-507890-X.
  • Robelo, Cecilio Agust√≠n. Diccionario de Aztequismos: √≥ sea, Cat√°logo de las palabras del idioma Nahuatl, Aztea √≥ Mexicano, introducidas al idioma Castellano bajo diversas formas. Published by the author, 1904, p.¬†697 [Consulta: 24 gener 2012].
  • Cook, Mary J. Straw. Do√Īa Tules: Santa Fe's Courtesan and Gambler. UNM Press, 2007, p.¬†1. ISBN 0-8263-4313-9 [Consulta: 24 gener 2012].
  • Janin, Hunt; Carlson, Ursula. Trails of Historic New Mexico: Routes Used by Indian, Spanish and American Travelers Through 1886. McFarland, 2009 [Consulta: 24 gener 2012].
  • Magoffin, Susan Shelby. The Diary of Susan Shelby Magoffin, 1846-1847. 2nd. Lincoln: University of Nebraska Press, 1982, p.¬†145. ISBN 0-8032-8116-1.
  • Gonz√°lez, Deena. ¬ęGertrudis Barcel√≥¬Ľ. A: Ru√≠z, Vicki. Latina Legacies. New York: Oxford University Press, 2005, p.¬†43. ISBN 0-19-515398-7.
  • Lecompte, Janet ¬ęThe Independent Women of Hispanic New Mexico, 1821-1846¬Ľ. The Western Historical Quarterly, vol. 12, 1, 1981, p√†g.¬†26.
    1. Mora, Anthony. ¬ęWomen in New Mexico (1540-1900)¬Ľ. A: Ruiz, Vicki. Latinas in the United States: A Historical Encyclopedia. Bloomington: Indiana University Press, 2006, p.¬†712. ISBN 0-253-34680-0.

    Bibliografia

    • Chavez, Fray Ang√©lico."Do√Īa Tulas: Her Fame and Her Funeral," El Palacio, Vol. 57 #8 Aug, 1950.
    • Magoffin, Susan Shelby. Down the Santa Fe Trail and into Mexico: The Diary of Susan Shelby Magoffin, 1846-1847. New Haven: Yale University Press, 1962.
    • Dominguez, Orae. "Mar√≠a Gertrudis Barcel√≥: "Do√Īa Tules," New Mexico Office of the State Historian

    Enllaços externs




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.