Creu potençada
Una creu potent o creu potençada (☩, unicode U + 2629) és una creu del tipus "creu grega" és a dir amb tots els braços iguals que acaben amb una creu en forma de tau. Està formada per dos feixos rectangulars idèntics que s’entrecreuen en angle recte amb serifs iguals a tots dos extrems. Es tracta d’una creu herà ldica, una de les figures herà ldiques d’honor.[1][2][3]
Origen
La forma de “creu potençada†es troba en les decoracions de terrisseria tant en el neolÃtic europeu com en el xinès. En inscripcions en bronze xinès, el pictograma ancestral del carà cter xinès modern å·« "xaman, bruixa" té la forma d'una creu potençada.[4]
Historial
Emblema del Regne de Jerusalem
La creu potençada va ser adoptada per Godefroy de Bouillon per al Regne de Jerusalem. La descripció de l'escut és la següent: en camp d’argent una creu potençada d’or envoltada de quatre creus potençades més petites. L’escut de Jerusalem presenta “or†sobre â€argent†(metall sobre metall), essent una de les poques excepcions a la norma herà ldica dels esmalts.[5][6]
El 1916 va ser triada pel pare Jacques Sevin com a mostra de reconeixement per als seus "escoltes" belgues(boy scouts) que no podien portar uniforme, ja que l'escoltisme estava prohibit per l'exèrcit alemany que ocupava el paÃs.[7][8] Quan es va fundar la Federació Catòlica Nacional d'Escoltes de França el 1920, aquest sÃmbol va ser escollit com a signe i més tard es va estendre rà pidament a altres organitzacions scouts estrangeres. Per aquesta raó, generalment es considera que la creu potençada és el sÃmbol distintiu de les organitzacions catòliques d'escoltisme.[9]
Ús a Ità lia
A Ità lia la creu millorada està present en els escuts següents:
-
-
-
-
-
-
Escut d'armes d'Alfons V d'Aragó acompanyat de la inscripció Alphonso regi optimo maximo. Satyrarum hecatostichon de Francesco Filelfo]
Referències
- ↑ Ramon Sarobe. Rere les passes dels templers: La veritable història de l'ordre del Temple en terres catalanes. Penguin Random House Grupo Editorial España, 4 octubre 2018, p. 97–. ISBN 978-84-16930-31-9.
- ↑ Tous Carbó, Enric. L'arquitectura i la vida. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 26 abril 2016, p. 83–. ISBN 978-84-9880-590-1.
- ↑ Montserrat Pagès i Paretas. Art romà nic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 387–. ISBN 978-84-7826-300-4.
- ↑ «Chinese Characters» (en anglès). http://chinese-characters.org/.+[Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Alberto GarcÃa Carraffa. Enciclopedia heráldica y genealógica hispano-americana. Dalcassian Publishing Company, 1 gener 1919, p. 216–. GGKEY:H3RXUCXW44T.
- ↑ Agrupación de Hermandades y CofradÃas de Semana Santa de Antequera; José Escalante Jiménez Antequera, su Semana Santa. ExLibric, 27 març 2015, p. 563–. ISBN 978-84-16110-38-4.
- ↑ Benoit Vandeputte. Mon ABC du scoutisme. Editions du Cerf, 1 abril 2016, p. 140–. ISBN 978-2-204-11123-2.
- ↑ Jean-Paul Juès. Le Scoutisme. Presses universitaires de France (réédition numérique FeniXX), 1996, p. 29–. ISBN 978-2-13-067534-1.
- ↑ Louis Fontaine, "La mémoire du scoutisme", 1999, article "Croix potencée ou croix scoute".
Bibliografia
- Fox-Davies, Arthur Charles; Johnston, Graham. A Complete Guide to Heraldry. Kessinger Publishing, 2004. ISBN 1-4179-0630-8.
Vegeu també
Enllaços externs
PDF
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: