La vaca cegahisto.cat



07-10-2010  (6634 lectures) Categoria: Creus

Creu Potent - Cross Potent


Salta a la navegació
Salta a la cerca

Infotaula de grafemaCreu potençada
Verkort krukkenkruis.svg
modifica
Tipus creu i símbol modifica
Creu potençada

Una creu potent o creu potençada (☩, unicode U + 2629) és una creu del tipus "creu grega" és a dir amb tots els braços iguals que acaben amb una creu en forma de tau. Està formada per dos feixos rectangulars idèntics que s’entrecreuen en angle recte amb serifs iguals a tots dos extrems. Es tracta d’una creu heràldica, una de les figures heràldiques d’honor.[1][2][3]

Contingut

Origen

La forma de “creu potençada†es troba en les decoracions de terrisseria tant en el neolític europeu com en el xinès. En inscripcions en bronze xinès, el pictograma ancestral del caràcter xinès modern 巫 "xaman, bruixa" té la forma d'una creu potençada.[4]

Historial

Emblema del Regne de Jerusalem

La creu potençada va ser adoptada per Godefroy de Bouillon per al Regne de Jerusalem. La descripció de l'escut és la següent: en camp d’argent una creu potençada d’or envoltada de quatre creus potençades més petites. L’escut de Jerusalem presenta “or†sobre â€argent†(metall sobre metall), essent una de les poques excepcions a la norma heràldica dels esmalts.[5][6]

El 1916 va ser triada pel pare Jacques Sevin com a mostra de reconeixement per als seus "escoltes" belgues(boy scouts) que no podien portar uniforme, ja que l'escoltisme estava prohibit per l'exèrcit alemany que ocupava el país.[7][8] Quan es va fundar la Federació Catòlica Nacional d'Escoltes de França el 1920, aquest símbol va ser escollit com a signe i més tard es va estendre ràpidament a altres organitzacions scouts estrangeres. Per aquesta raó, generalment es considera que la creu potençada és el símbol distintiu de les organitzacions catòliques d'escoltisme.[9]

Ús a Itàlia

A Itàlia la creu millorada està present en els escuts següents:

Referències

  1. ↑ Ramon Sarobe. Rere les passes dels templers: La veritable història de l'ordre del Temple en terres catalanes. Penguin Random House Grupo Editorial España, 4 octubre 2018, p. 97–. ISBN 978-84-16930-31-9.
  2. ↑ Tous Carbó, Enric. L'arquitectura i la vida. Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica, 26 abril 2016, p. 83–. ISBN 978-84-9880-590-1.
  3. ↑ Montserrat Pagès i Paretas. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat. L'Abadia de Montserrat, 1992, p. 387–. ISBN 978-84-7826-300-4.
  4. ↑ «Chinese Characters» (en anglès). http://chinese-characters.org/.+[Consulta: 19 abril 2020].
  5. ↑ Alberto García Carraffa. Enciclopedia heráldica y genealógica hispano-americana. Dalcassian Publishing Company, 1 gener 1919, p. 216–. GGKEY:H3RXUCXW44T.
  6. ↑ Agrupación de Hermandades y Cofradías de Semana Santa de Antequera; José Escalante Jiménez Antequera, su Semana Santa. ExLibric, 27 març 2015, p. 563–. ISBN 978-84-16110-38-4.
  7. ↑ Benoit Vandeputte. Mon ABC du scoutisme. Editions du Cerf, 1 abril 2016, p. 140–. ISBN 978-2-204-11123-2.
  8. ↑ Jean-Paul Juès. Le Scoutisme. Presses universitaires de France (réédition numérique FeniXX), 1996, p. 29–. ISBN 978-2-13-067534-1.
  9. ↑ Louis Fontaine, "La mémoire du scoutisme", 1999, article "Croix potencée ou croix scoute".

Bibliografia

  • Fox-Davies, Arthur Charles; Johnston, Graham. A Complete Guide to Heraldry. Kessinger Publishing, 2004. ISBN 1-4179-0630-8.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Creu potençada