17-09-2017  (1831 lectures)

Mestre d''esgrima

A l‚ÄôEdat Mitjana un¬†mestre d‚Äôesgrima era un professional que ensenyava l‚Äô√ļs de l‚Äôespasa i d‚Äôaltres armes semblants: daga, punyal, dall, bast√≥, ... En √®poques m√©s recents els mestres d‚Äôesgrima es classifiquen entre els mestres d‚Äôarts marcials o els entrenadors esportius.

Antecedents

Els entrenadors dels gladiadors romans, els lanistes, foren els antecessors dels mestres d'esgrima medievals.

Documents

  • 1283. Mestre d‚Äôesgrima a Val√®ncia.[1]
  • 1292. El¬†Livre de Taille de la ville de Paris indica el nom, el domicili i les taxes de set mestres d‚Äôesgrima (‚Äúescr√©misseurs‚ÄĚ) de la capital.
    • Livre de la taille de Paris pour l'an 1292. Consultable a Gallica.
  • 1331. Mestre d‚Äôesgrima Pere d‚ÄôAntist.[2]
  • 1345. Pere de Puigdorfila i Joan de Cremona, conjurats a favor de Jaume III, tenien en els seus domicilis cadascun ¬ęuna espasa d'esgrima¬Ľ[3]
  • 1363. Pere d'Antist.[4]
    • En el setge de X√®rica, la cr√≤nica de Pere el Cerimoni√≥s parla de Pere d'Antist com a mestre d'escriure del rei. Sens dubte es tracta d'una mala transcripci√≥.[5]
¬ę ...e Pere Dantist porter nostre, qui era mestre nostre descriura (mestre nostre d‚Äôesgrima). ¬Ľ
‚ÄĒ Cr√≤nica de Pere el Cerimoni√≥s.
  • 1398. Pres√®ncia d'un mestre d'esgrima de Joan I, el jueu anomenat Bells Hom.[3]
  • 1418. Francesc Portell de Barcelona, entra d'aprenent a Mallorca,, de Benedetto da Firenze, anomenat "mestre d'esgrima d'espasa de dues mans" .[3]
  • 1509. Joan Nacre, blanquer, Pere Roig, courer, Antoni Salvador, Texidor de llana, Joan Batlle, pellicer, Joan Serra, ferrer, tots ells mestres d'esgrima..
  • 1466. Jacobi Pons. "...discipulus olim venerabilium magistorum¬†Jacobi Pons ville Perpiniani..."[6]
  • 1478. "Ordenanzas" dels Reis Cat√≤lics sobre els mestres d'armes.[7]
  • 1510. Ordinacions del gremi de mestres d'esgrima de Barcelona, aprovades pel rei Ferran el cat√≤lic.[8][9]
  • 1528. Inventari de Miquel Frau: ¬ędues spases de una ma de mostrar de sgrime y dos broquers¬Ľ, ¬ęuna spasa de tall¬ę¬†& ¬ęuna ballesta ab ses gaffes¬Ľ[3]
  • 1599. Aprovades algunes modificacions de les ordinacions dels mestres d‚Äôesgrima de Barcelona.[10]
  • 1611. "Maestro de esgrima" en castell√†.[11]
  • 1850. ‚Äú29 Marzo. Real orden, aprobando el establecimiento en Barcelona de una academia de esgrima, escuela de gimnasia y tiro de pistola para instrucci√≥n de individuos del ej√©rcito‚ÄĚ.[12]

Vegeu també

Referències

  1. Anar‚ÜĎ Juan Vicente Garc√≠a Marsilla.¬†Llibre de la Cort del Just√≠cia de Val√®ncia: (1283-1287). Universitat de Val√®ncia, 28 novembre 2011, p.¬†412‚Äď.¬†ISBN 978-84-370-8721-4.
  2. Anar‚ÜĎ Trenchs √ídena, Josep; Institut d'Estudis Catalans; Secci√≥ Hist√≤rico-Arqueol√≤gica¬†Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval: a cura d'Ignasi J. Baiges, Daniel Duran, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Teresa Huguet, Miquel Raufast i Esther Redondo¬†; coordinaci√≥ de Maria Teresa Ferrer i Mallol. Institut d'Estudis Catalans, 11 juliol 2011, p.¬†173‚Äď.¬†ISBN 978-84-9965-057-9.
  3. ‚ÜϬ†Anar a :3,0 3,1 3,2 3,3 Pare Gabriel Llompart¬†IDEAL CABALLERESCO Y ESCUELA DE ESGRIMA EN MALLORCA EN EL SIGLO XV. Cuadernos de Historia Jer√≥nimo Zurita", n√ļm. 29-30, p. 149-161, 1978., 1978.
  4. Anar‚ÜĎ Antonio Rubi√≥ y Lluch; Albert Balcells¬†Documents per a la hist√≤ria de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p.¬†146‚Äď.¬†ISBN 978-84-7283-546-7.
  5. Anar‚ÜĎ Pedro IV (Rey de Arag√≥n).¬†Cr√≥nica del rey de Arag√≥n D. Pedro IV el Ceremonioso o del Punyalet. Imprenta de Alberto Frexas, 1850, p.¬†88‚Äď.
  6. Anar‚ÜĎ Jer√≥nimo Zurita cuadernos de historia. Instituci√≥n "Fernando el Cat√≥lico.", 1977.
  7. Anar‚ÜĎ Diario de Madrid. Tomas Jordan, juny 1815, p.¬†138‚Äď.
  8. Anar‚ÜĎ cayetano manrique.¬†historia de la legislacion y recitaciones del derecho civil de espana, 1863, p.¬†504‚Äď.
  9. Anar‚ÜĎ Sociedad Espa√Īola de Excursiones.¬†En 1510 funcionaba en Barcelona la Cofrad√≠a de Maestros de Armas y de Esgrima, bajo la protecci√≥n de San Jorge¬†Bolet√≠n de la Sociedad espa√Īola de excursiones: Arte, arqueologia, historia. Sociedad Espa√Īola de Excursiones., 1943.
  10. Anar‚ÜĎ Colecci√≥n de documentos in√©ditos del Archivo de la Corona de Arag√≥n. CEDAM, 1851, p.¬†527‚Äď.
  11. Anar‚ÜĎ Sebastian¬†: de Covarrubias Horozco.¬†Tesoro de la lengua Castellana, o Espa√Īola. Compuesto por el licenciado Don Sebastian de Cobarruuias Orozco, capellan de su Magestad, ... por Luis Sanchez, impressor del Rey NS., 1611, p.¬†1‚Äď.
  12. Anar‚ÜĎ de espana, 1850, p.¬†67‚Äď.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.