Â
Sâha escrit poc sobre la influència catalana a les illes malteses. I aquesta influència estĂ nomĂŠs circumscrita a lâetapa de dominaciĂł de la Corona dâAragĂł sobre el regne de SicĂlia a lâedat Mitjana i, en certa manera, tambĂŠ a la Moderna. Lâarxipèlag maltès, format per les illes Malta, Gozo i Comino, juntament amb les illes properes de Gerba, Pantelleria, Lampedusa, etc., pertanyia en aquest Regne.
La referida influència sâinicia formalment amb la batalla de Malta, ocorreguda el 8 de juliol de 1283 davant del Castrum Maris, origen de lâactual castell de sant Ăngel al port de Malta. La batalla la lliurĂ victoriosament Roger de LlĂşria, lâalmirall de la flota catalano-aragonesa del Rei Pere II, contra lâalmirall provençal Guillem Cornut, vassall del rei siciliĂ Carles dâAnjou. LlĂşria, abans de marxar, desprĂŠs de la victòria, deixĂ un contingent de 200 soldats catalans a la capital, Medina, i uns altres 100 al castell de Gozo per mantenir Malta segura contra nous atacs angevins. I es que aquests pogueren retenir el Castrum Maris fins al febrer de 1284[[1]].
La influència catalana acaba formalment amb la donaciĂł que fĂŠu lâemperador Carles Ier dâEspanya i Vè dâAlemanya de totes les illes malteses i TrĂpoli a lâorde religioso-militar de sant Joan de lâHospital de Jerusalem. Ho va fer a travĂŠs de la famosa escriptura: âNOS CAROLUS. V. Di. Fa. Cle. Romanorum Imperator sempre augustus ... etc. ... Yo, el reyâ)[[2]]. Aquesta donaciĂł fou establerta al 1530 a perpetuĂŻtat, amb lâĂşnica condiciĂł de lliurar cada any al representant del rei un falcĂł com a sĂmbol de submissiĂł.
Anar a la recerca dels elements dâinfluència catalana a Malta significa abordar molts camps dâestudi, com la literatura, lâart, els costums, etc., i sobre tot lâimpacte dâaquella en la llengua maltesa. Com que aquesta ĂŠs una tasca a desenvolupar pels lingĂźistes i filòlegs, i jo no ho sĂłc, em centrarĂŠ en el camp històric. Ăs a dir, em  centrarĂŠ a cercar els cognoms maltesos que mantenen semblança amb els cognoms catalans que havien portat a Malta individus que pertanyien, en el perĂode acotat, a lâĂ mbit dâinfluència de la cultura catalana. La gran dificultat es troba a lâhora de discernir si una persona, i amb ella el seu cognom, provĂŠ directament de SicĂlia o de lâĂ mbit dâinfluència del catalĂ desprĂŠs dâhaver passat per SicĂlia.
ÂżCom escatir la freqßència actual dels cognoms analitzats? FarĂŠ servir una eina que considero molt Ăştil a lâefecte: una base de dades lliure que he trobat a internet i que recull els registres parroquials i notarials de Malta. Es tracta del web www.geneanum.com. Aquesta base de dades abasta registres que van des del 1525 fins al 1943. Disposa dâun potent motor de cerca, el qual permet comptar el nombre de registres de qualsevol nom per cada sexe. A lâannex es troba el full de cĂ lcul amb les dades recollides per cognoms. Segons el cens de 2011, a Malta es registra una poblaciĂł de 417.432 habitants i un total de 19.104 cognoms. El mĂŠs comĂş ĂŠs Borg amb 13.610 individus o 3,3 % del total. Mario Cassar ens informa que nomĂŠs els 25 cognoms mĂŠs comuns, que son portats per 178.018 individus, fan el 44 % del total de la poblaciĂł[[3]]. Al meu annex de dades sâhi registren un total de 315.910 persones. Borg ĂŠs el mĂŠs comĂş amb 10.548 individus i 3,3 % del total. Els 25 cognoms top fan 126.301 individus o un 40 %. Les dades, sense ser semblants, son coherents en els percentatges.
A causa de la important presència italiana a Malta, els estudiosos sovint es limiten a indicar lâorigen siciliĂ dâun cognom, o en el millor dels casos apuntar lâorigen espanyol del vocable. Es el cas del cognom toponĂmic Monreale [48 + 30[[4]], que menciona Cassar dins dels cognoms habitacionals de SicĂlia. A la nota 19 de la referència segĂźent es menciona que Monreale pot ser espanyol o francès, i que ĂŠs un nom de localitats a les provĂncies de Navarra i Tarragona[[5]], o sâinsisteix en el fet que els noms de lloc originaris fora dâItĂ lia son majoritĂ riament espanyols. AixĂ, Cassar  es mantĂŠ en la idea que âles antigues regions que reflecteixen lâedat dâor espanyola estan amplament representadesâ. Ho diu quan tracta la denominaciĂł Catalogna [0 + 0], que ĂŠs el la manera dâanomenar la històrica regiĂł espanyola de Catalunya, o bĂŠ Ragonesi, una derivació dâaragonese, 'un nadiu de o immigrant originari dâAragĂł'. No obstant això, reconeix que no sâha dâoblidar la substancial influència dels catalans sobre ItĂ lia via França entre els segles XI i XIII, ni els forts llaços comercials entre Barcelona i les nacions marĂtimes italianes[[6]].
'Castrum Maris' al segle XVI. Detall del plĂ nol del llibre Ant. Lafreri, Romae, 1551
En lâestudi dels cognoms maltesos dâorigen Ă rab o grec, Geoffrey Hull analitza les llistes militars entre 1420 i 1480, publicades per G. Wettinger[[7]]. Ăs important indicar que aquestes llistes no inclouen la milĂcia de Gozo, ni de Birgu (Castrum Maris), puix que aquests llocs tenien la seva pròpia milĂcia (i probablement per aquest fet no es troba el cognom ABELA a les llistes anteriors)[[8]]. AixĂ, Fiorini afirma que a la documentaciĂł maltesa pre-1400 no sâhi troba, com dâorigen ibèric, Abela (probablement, el mateix que ABELLA [0 + 6]/ABEGLA [0 + 0]) [[9]]. LâanĂ lisi de Hull estableix que un 42,15 % dels cognoms son dâorigen Ă rab, quasi tots presents a la SicĂlia contemporĂ nia. Un 17 % son dâorigen sĂcul-grec, un 23,4 % dâorigen del sud dâItĂ lia a travĂŠs de SicĂlia i un 9,5 % de cognoms catalans relativament recents i altres dâibèrics[[10]]. La conclusiĂł del seu estudi estableix que el pes dels noms no romĂ nics sâintercanvia pel dels romĂ nics, de manera que es genera una progressiva llatinitzaciĂł de la major poblaciĂł de SicĂlia durant lâĂşltima part de domini del perĂode ÂŤaragonèsÂť (1282-1409)[[11]].
Un altra dificultat es troba en el fet que molts cognoms maltesos deriven de topònims o noms de lloc originaris dâItĂ lia, dels quals deriven igualment cognoms catalans. Tenim el cas de Massa [61 + 48], un nom de lloc força comĂş a ItĂ lia, que deriva del llatĂ 'munt', 'parcel¡la', coincident amb lâantic provençal i catalĂ Â mas[[12]]. O el cas de Cardona [257 + 264], una ciutat catalana a prop de Barcelona. El nom data dâèpoca pre-romana i probablement te el mateix origen que Cortona [0 + 0][[13]].
Aquests sĂłn, entre els cognoms maltesos âels que Stanley Fiorini indica en el seu treball sobre les connexions sicilianesâ, els que trobo amb mĂŠs possibles influències catalanes[[14]]: Blanco [3 + 4] es troba a Agrigent; Bonavia [386 + 437] no es troba a SicĂlia, però concorda molt bĂŠ amb cognoms del segle XIII que tenen a SicĂlia el prefix Bono: Cassar indica que ĂŠs un nom personal italiĂ , però Hull el considera de bona traçabilitat catalana[[15]]; VAGNOLO [3 + 6] el troba a SicĂlia al 1282, casualment la data de la invasiĂł catalana dâaquesta illa. Fiorini no fa aquĂ referències explĂcites a la presència catalana. Wettingen diu que Calleja [1.635 + 1.698] es probablement dâorigen grec, seguint G. F. Abela[[16]] i donat que Calleya apareix ja el 1277 en una llista de noms i cognoms, poc abans de la invasiĂł catalana, ben bĂŠ podria ser correcta aquesta suposiciĂł, subscrita igualment per Fiorini[[17]]. Vella [4.144 + 4.259] no ĂŠs dâorigen Ă rab: pot ser ve del catalĂ âvellaâ o italiĂ âvelaâ[[18]]. Però la poca presència del cognom a Catalunya en comparaciĂł a  ItĂ lia, i fins i tot a Malta mateix, em fa pensar en un origen italiĂ . Em reforço en aquest argument pel fet que G. F. Abela, qui porta Vella com a cognom matern, no en fa cap referència com a possible cognom dâorigen catalĂ , ans al contrari, fa menciĂł de la âLingua deâ Cavalieri Italianiiâ[[19]]. Wettinger, al seu treball sobre lâorigen dels cognoms maltesos, en cap cas fa menciĂł de la llengua catalana. Al final parla de llengĂźes Indoeuropees, com sĂłn el llatĂ, el grec, lâespanyol, el siciliĂ i lâitaliĂ -toscĂ âperò sense mencionar el catalĂ â, aixĂ com de semĂtiques: lâĂ rab i lâhebreu[[20]]. NomĂŠs hi trobo una referència indirecta quan ell diu que BORG [5.257 + 5.291], el cognom mĂŠs estès a Malta, te una Ă mplia ocurrència a Europa, especialment a Suècia i a Espanya (BORGIA [4 + 11])[[21]].
El millor treball que he conegut fins ara sobre el tema que tracto aquĂ ĂŠs lâarticle de Fiorini sobre la influència espanyola en la Malta tardo-medieval[[22]]. El primer catalĂ que Fiorini esmenta ĂŠs Ugo de CAMBRILIS [0 + 0], el qual obtĂŠ al 1283 un salconduĂŻt del rei Pere el Gran per exercir la funciĂł de mitjancer entre el rei i els angevins que encara mantenien el seu poder al Castrum de Malta[[23]]. Amb tota probabilitat es tractaria dâun membre dels senyors de Cambrils, qui des del segle XII mantenien dominis a lâactual comarca del Baix Camp. Un dâells va rebre al 1264 favors del rei Pere el Gran â... a canvi de lâobligaciĂł dâequipar galeres per a les empreses navalsâ[[24]]. Però, a Malta, ja no en resta cap indici. Un altre cas catalĂ , el qual sâaborda mĂŠs avall, seria FERRANTI [10 + 14][[25]].
Al 1308 Lukina de Malta, hereva del tĂtol de comte de Malta[[26]] es casa amb el preeminent noble catalĂ Guillem Ramon I de MONCADA [1 + 2]. Aquest Moncada es va distingir en el servei a Frederic III de SicĂlia. Ho va fer com a comanador de la milĂcia cristiana a SicĂlia i Tunis[[27]]. Frederic era de la nissaga reial catalana, germĂ de Jaume II dâAragĂł, amb qui tinguĂŠ certes divergències. La rama siciliana dels Moncada actuarĂ bĂ sicament a SicĂlia. Lâhereu Guillem Ramon II de Moncada bescanvia el comtat de Malta pel dâAugusta a SicĂlia[[28]]. La seva germana Clara es casĂ amb Ferrer (Ferrarono) dâAbella al primer terç del segle XIV, qui actua nomĂŠs als seus feus de S. Filippo dâAgirò, Milazzo i Oliveri a SicĂlia[[29]]. Un parent llunyĂ seu (nĂŠt de 3a. generaciĂł), Ramon dâABELLA [0 + 6], tindrĂ una actuaciĂł destacada a Malta a finals del segle XIV[[30]].
Entre el 1316 i el 1320 Arnau de Solimella fou el castlĂ de Castrum Maris,[[31]] i principal oficial reial a Malta i Gozo[[32]]. Es tracta clarament del catalĂ Arnau Solivella, com confirma la carta de Jaume II dâAragĂł de 1321 a Elisabet de SicĂlia, comtessa dâEmpĂşries i filla de Frederic II de SicĂlia: â... Encara¡us fem saber que nâArnau Solivella e nâAndreu de Joff, missatgers del rey en Frederich, car frare nostre e pare vostre, sĂłn venguts a nĂłs, ...â[[33]]. Actualment, nomĂŠs es troben quatre referències a SOLIVELAS [1 + 0], SOLIVERS [2 + 0] o SOLIVELES/SOLIVALES [1 + 1], totes del segle XVIII, que podrien ser descendents dâArnau Solivella.
Desprès del 1320, en mig de les rivalitats entre les faccions catalanes i llatines que dividiren els potentats sicilians, el feu o comtat de Malta fou concedit a diferents plançons sicilians del casal de la corona catalano-aragonesa, començant pel primer comte de la Malta catalana Guillem, el seu germanastre Alfons Frederic i el fill dâaquest, Pere Frederic dâAragĂł, fins que al 1350 LluĂs de SicĂlia determinĂ que Malta i Gozo: â... a peticiĂł de llurs habitants, foren incorporades de nou al reial demaniumÂťâ. AixĂ, sâinterrompia el govern dâuns comtes catalans a Malta[[34]]. Es interessant comprovar que, malgrat tota aquesta influència, no resti quasi cap presència del cognom dâARAGONA [2 + 2] a Malta. El 1345 el rei de SicĂlia autoritzĂ al cònsol catalĂ a Messina nomenar un vice-cònsol a Malta i Gozo. PolĂticament, la corona de SicĂlia continuĂ amb la prĂ ctica de cedir les illes com a comtat[[35]]. Però dâacord amb Luttrell, â... durant la major part del segle XIV, els contactes hispĂ nics foren mĂŠs aviat limitats. Alguns dels tres-cents catalans deixats a Malta i a Gozo per Roger de LlĂşria el 1283 podien haver-sâhi establert. Hi havia una certa activitat econòmica catalana a les illes, però ĂŠs dubtĂłs que els catalans nomenessin mai abans del 1345 el vicecònsol de Malta i de Gozo que en aquest any foren autoritzats a nomenar[[36]]â.
Els noms personals, com ARNALDO [2 +2], ANSALDO [2 + 2] indueixen a pensar en algun tipus de llengua romĂ nica medieval, mentre que els ben consolidats noms dinĂ stics sĂłn inconfusibles, com RUGGERIO [1 + 1] o FEDERICO [7 + 5][[37]]. Una altra evidència catalana de principis del segle XIV es troba en SCIRIHA [8 + 8], lâorigen del qual provĂŠ de Xèrica, probablement el cognom dâun dels 300 soldats catalans que va deixar Roger de LlĂşria a Malta i Gozo[[38]]. El 1399 Simon Sciriha i la seva muller Priscinda reclamen al rei MartĂ que els retorni una vinya a Zurrieq i un tros de terra a Marsa[[39]]. Segons Fiorini, Jaymucius i Berenguarius CATALANO [15 + 22], que eren terratinents a Gozo cap al 1368 i 1374, eren segurament de la penĂnsula ibèrica[[40]]. TambĂŠ, serien dâorigen catalĂ els cognoms amb el prefix In-, Im-, derivats dels articles personals En, Na, com seria el cas dâIngallines (Bernardus Ingallines fou castlĂ de Castrum Maris entre 1398-99)[[41]]. Incorovaia, Imblay, Ingarau, Indalmau, dels quals, però, no es troben vestigis als registres matrimonials. Fiorini apunta que els cognoms com IMBROLL [99 + 71] i INGUANES [54 + 81] estan presents avui dia a Malta[[42]]. Del primer cal esbrinar quin tipus dâorigen catalĂ tĂŠ. I això per a veure si provĂŠ de En Brull. Del segon en parlo mĂŠs avall.
Al 1365 Francesc Ros projectava viatjar de Sardenya a Malta per tal de rebre dâArnaldo Cirera, habitant a Malta, tres peces de tela[[43]]. No trobo cap referència a cap Cirera. ÂżPodrien ser ROS TESTAFERRATA [1 + 1] i ROS NIGRO [1 + 0] reminiscències de Francesc Ros? Cassar registra nomĂŠs Ross com a nom de lloc i nom personal anglès i escocès. Això no obstant, apunta que el cognom Ros(s) apareix al cens diocesĂ (Status Animarum) de Malta de 1687. Per tant, evidenciaria en certes instĂ ncies locals una ascendència no britĂ nica.
Entre 1356 i 1372 fou capitĂ , justicier, secretus i castlĂ de Malta Jacobus de Peregrino. Aquest Peregrino es casĂ amb Margarida dâAragĂł, de la casa reial, i es convertĂ de facto en el senyor de les illes[[44]]. El comanador Abela consigna la famĂlia com PELLEGRINO [26 + 25], i lâanomena antiquĂssima i noble, sense indicar-ne lâorigen[[45]]. Cassar apunta devers el sobrenom Pellegrini, dâorigen italiĂ , com a conseqßència del cognom Pellegrino, però indica el fet que aquest estĂ registrat entre els membres de la guarniciĂł de Roger de LlĂşria que conquistĂ Malta el 1283[[46]].
El catalĂ de Mallorca, Bernat Sesportes o PORTOS [0 + 0], aliat del rei Frederic IV (1355-1377) de SicĂlia, estava exempt de taxes pel transport de gra de SicĂlia a Malta. En una ocasiĂł, al 1376, el mercader que portava gra en els vaixells de Sesportes al Castrum Maris fou un altre mallorquĂ, Antonio GRASSO [22 + 10][[47]].
En la convulsa època dels quattro vicari a SicĂlia, a la segona meitat del segle XIV, âArtale ALAGONA [2 + 2], aragonès, Manfredi Chiaramonte, Francesco Ventimiglia i Guglielmo PERALTA [11 + 9], aragonèsâ[[48]], sembla que el control de les illes de Malta i Gozo caiguĂŠ en mans de Manfredi Chiaramonte, el vicari mĂŠs poderĂłs. En el seu testament, de 1390, sâintitulava comes Melitevi. Lâarribada de MartĂ duc de Montblanc a SicĂlia al 1392 per assegurar el predomini catalĂ i les reclamacions del seu fill MartĂ el Jove i la seva esposa Maria, reina de SicĂlia, modificĂ la situaciĂł. El duc de Montblanc concedĂ al 1393 les illes a Artale dâALAGONA [2 + 2], nebot del difunt vicari homònim[[49]]. Però el dâAlagona es rebel¡lĂ contra el domini reial, tant a Malta com a SicĂlia. Segons relata G.F. Abela, en els 5 a 6 anys fins al 1397 la poblaciĂł de Malta havia de resistir la violència i severitat de les hosts de Guglielmo Peralta, dâArtale dâAlagona i de Guillem Ramon de Moncada[[50]]. AixĂ, com explica Luttrell, âvers la fi del 1394 el duc de Montblanc hi enviĂ Raimondo Abella, sense èxit, a qui havia confiat dues galeres in corso, per tal de recuperar dâAlagona Malta i Gozo, ...â[[51]]. Aquest enviat no serĂ cap altre que Raimondo ABELA [1210 + 1297], qui serĂ lâorigen dâaquest llinatge a Malta[[52]]. En 1393 es fan unes instruccions per a Peri FERRANTI [10 + 14] (tambĂŠ es troba com a FERRANTE [6 + 0]), catalĂ de València, sobre un galiĂł abandonat pel seu connacional Hug de Santa Pau. Altres possibles cognoms catalans que indica Fiorini son PRADES [0 + 0] o SURIA [3 + 1][[53]].
Els monarques tenien la potestat de nomenar el responsable de la seu episcopal de Malta. Això ĂŠs el que va passar amb el clergue catalĂ Johannes de PINO [9 + 1]. Al 1393 MartĂ el Vell proposĂ de Pino per a la seu episcopal[[54]]. Al 1398 un altre clergue catalĂ , Antonius Blasi, lluitava tambĂŠ per la seu episcopal[[55]]. ÂżPodria ser aquest lâorigen del patronĂmic BLAS [5 + 0] per tal com no he trobat referències de Blasi?
Finalment, les confiscades Malta i Gozo foren concedides al 1396 com a marquesat a Guillem Ramon III de Moncada, net de lâhereva natural, Lukina de Malta. Però aquest tambĂŠ es rebel¡lĂ i fou destituĂŻt a finals de 1397[[56]]. AixĂ, i a peticiĂł expressa de les ciutats malteses (universitĂ ), les illes passaren al reial demanium. Els defensors de la corona foren recompensats amb feus: â... un feu confiscat fou concedit pel febrer de 1398 a Arnaldus Gueraldus civis civitatis Barchinoneâ[[57]]. La pervivència de Gerau, tal vegada en GERAULO [2 + 0] a Malta ĂŠs merament testimonial. I no es troba cap registre per a Guerau o Gueraldus. ÂżPodria ser GERADA [169 + 165], mĂŠs freqĂźent, una evoluciĂł de Gerau, aixĂ com insinua Wettinger, quiafirma que podria provenir del patronĂmic Gerardu?[[58]]. Per a Mario Cassar pot ser dâorigen italiĂ : una forma sincopada del femenĂ Gerarda[[59]].
Cap al 1398 el Castrum Maris fou novament lliurat a les mans reials per mitjĂ del catalĂ Bernardus INGALLINES [0 + 0] com a castlĂ , amb companyia de setanta homes al seu servei, entre els quals vint catalans, qui al 1399 pujaran a trenta amb el tambĂŠ catalĂ Laurencio CAVALCANTE [2 + 7]. Aquesta praxi de premiar catalans pel seu bon servei al rei continuava sent popular. Al 1398 foren concedits a Ferrando De PODIO [0 + 0] totes les possessions alodials que havien pertangut a un rebel de Palerm. He trobat un registre matrimonial del 1636 de Francesco PODIGLIA, espanyol. Podria ser-ne un descendent? A la mort dâaquest De Podio Pedro Intriglolu rebĂŠ una tercera part de les possessions confiscades pels serveis prestats a Catalunya i per seguir el rei a SicĂlia. Bertrandus LANZA [15 + 14], un patrĂł de galiĂł catalĂ , va estar involucrat a aquella època en una disputa amb un vaixell veneciĂ [[60]].
Guerau DESGUANES [1 + 0] fou enviat pel rei MartĂ en 1405 a Malta per cobrar taxes. Hauria vingut directament de Catalunya per a establir-se a Malta. ÂżPodria ser lâAngaraus Desguanes, que fou castlĂ de Castrum Maris entre 1403-09?[[61]]. Es veu que tĂŠ una presència testimonial, però grĂ cies a un estudi molt acurat dâEn Jordi Bilbeny sabem que es tracta de la famĂlia INGUANEZ [85 + 28] o INGUANES [54 + 81], dâimportant ascendència a Malta[[62]]. El fill de Gerau Desguanes, Antonio, ja apareix com a barĂł. âAntonius de Isguanes fou un dels sis terratinents majors de Malta el 1408â[[63]]. GuanyĂ la preeminència a Malta grĂ cies al seu matrimoni amb la filla Ăşnica de Francesco Gatto, el cavaller que ajudĂ el rei de SicĂlia MartĂ a restablir el domini reial de les illes[[64]]. Aquest barĂł fou tambĂŠ castlĂ de Castrum Maris: entre 1426-28[[65]]. Una altra de les famĂlies aragoneses, catalanes o castellanes que dominaren lâescena polĂtica de Malta al segle XV fou GUEVARA [3 + 2], DE GUEVARA [22 + 28], o la mĂŠs extensa derivaciĂł DEGUARA [128 + 166][[66]]. A pesar de tenir aquest nom un origen asturiĂ , com en el cas dels DE NAVA [3 + 4], sâha de considerar el fet que tambĂŠ son ben presents a Catalunya. Caldria un estudi acurat per esbrinar quin fou lâindividu amb aquest cognom o quins foren els individus amb aquest cognom que, per primer cop sâassentaren a Malta. AixĂ, ĂŠs significatiu lâapunt del comanador Abela. En descriure les armes del Guevara, diu: â... e nella Vittoriosa al frontespitio di quella di Santa Maria de Monserrat insieme con lâarme Desguanez, cĂ´ una memòria di fotto, dellâanno 1462 ...â.[[67]]. Sâha de tenir molt en compte, tambĂŠ, que Desguanes ĂŠs ben catalĂ , com sâindica en aquest parĂ graf.
Al 1408 el rei MartĂ ordena que es restitueixi, sota pena, la prohibiciĂł de comerciar amb catalans, que hom havia imposat al mercader catalĂ Micheli de VILLANOVA [9 + 8] i al seu soci Johannes Vallussia[[68]]. CALAVĂ [3 + 1] era viceportolĂ de Malta el 1437 quan va tenir problemes per la compra dâun esclau negre, que va traspassar al mercant catalĂ Guillelmo SERRA [30 + 31][[69]].
Aquests en sĂłn nomĂŠs alguns exemples dâuna quantitat major de documents que aporta Fiorini, referent a personatges catalans, els quals actuaren a Malta durant els segle XV i XVI. La manca de disponibilitat dels documents citats ha estat el motiu de no plasmar-los en aquest treball, feina que quedarĂ pendent de realitzar.
Dâacord amb Luttrell, coincidint amb lâarribada dels TrastĂ mara a la Corona dâAragĂł, els reis no consideraven els seus sĂşbdits com a Aragonesos, Catalans o Sicilians, sinĂł com els seus naturals. I hauria estat molt difĂcil fer-ho dâaltra manera. AixĂ, per exemple, molts barons sicilians eren aragonesos o catalans de nom i dâorigen, amb llaços familiars i possessions a diferents territoris. Al segle XIV a Malta van haver-hi pocs espanyols o Spaniards, com els anomenen els historiadors maltesos; ĂŠs al segle XV quan Malta era de veritat aragonesa, en el sentit de catalana: âThere were few Spaniards in fourteenth century Malta; it was in the fifteenth century that Malta was most truly Aragoneseâ[[70]]. Tenim els casos del virrei de SicĂlia Antonio de CARDONA [257 + 264], qui al 1421 prometĂŠ a lâassemblea de ciutadans de Medina observar els seus privilegis i prerrogatives a canvi de la seva fidelitat[[71]]. O el virrei Guillem Ramon de MONCADA [1 + 2], qui al 1396 fou reinstaurat en el seu marquesat, però declarat rebel a finals de 1397[[72]]. Quan al 1410 morĂ MartĂ el Vell, la regència de SicĂlia fou disputada entre la reina Blanca, vĂdua de MartĂ el Jove, i el gran justicier, Bernat de CABRERA [1 + 0], que prenguĂŠ Gozo i amenaçà Malta, però fou Francesc Gatto qui mantinguĂŠ Malta per a la reina[[73]].
El cas del catalĂ Â Bernardus de Yaner (sive Janer sive Gener), nomenat al 1418 com a vicari general de la catedral, ĂŠs exemple de lâocupaciĂł de cĂ rrecs eclesiĂ stics pels catalans[[74]]. No obstant això, no es troben referències de la presència actual del seu llinatge a Malta. Amb lâascensiĂł dâAlfons el MagnĂ nim al tron al 1416, els Spaniards vĂŠnen a dominar posicions reials clau. Ăs el cas del catalĂ Antoni Fabra, qui en 1418 serĂ nomenat secretus[[75]]. ÂżPodria ser-ne una  derivaciĂł FABRI [140 + 139] o FABRE [25 + 8], malgrat que Cassar consideri Fabri un nom ocupacional italiĂ ?[[76]]. A causa dâaltres variants trobades com Fabro, Fabreschi, Fabrici, Fabrini, Fabrizi, Fabrizio, crec que sâha de donar la raĂł a lâetimologista.
Al 1431 fou requerit pel rei el bergantĂ de Bartomeu ABELA [1210 + 1297] per negocis especials, incloent-hi lâescorta de Madonna Johanna, lâesposa del virrei de SicĂlia[[77]]. I al 1443 el rei li concedeix en feu perpetu una terra a Petralonga, en reconeixement dels serveis prestats a la corona[[78]]. Al 1440 el rei Alfons concedeix al seu fidel escrivĂ , Johannes SOLER [18 + 11], el dret dâancoratge a la ciutat de Malta, pels serveis prestats[[79]]. Al 1455 el cavaller Simon dâArtall, castlĂ del palau reial a Palerm, rep lâordre de recuperar el bergantĂ de Gozo, carregat amb cotĂł cap a SicĂlia, que havia estat apressat pel corsari cristiĂ Andreu SUGNER [0+0][[80]]. AquĂ sâevidencien tambĂŠ cognoms catalans, però sense pervivència en lâonomĂ stica maltesa.
A diferència, tenim evidències en les segĂźents notĂcies dâun cognom de força presència a les illes: al 1482 Nicolaus Abela era capitĂ dâuna fusta que pertanyia al secretus Antonio de Guevara quan fou atacat i enfonsat pels genovesos dâAgrigent; al 1514 Bartomeu Abela, dit Meimo, fill del noble Pietro Abela, vicecastlĂ de Castrum Maris, fou enviat amb dos bergantins i cinquanta mariners maltesos, en una missiĂł de control constant de les aigĂźes externes, a la fortificaciĂł de Tripoli[[81]]. Per Ăşltim, Petrus Abela va morir al 1526, a lâentrada dâuna badia a Gozo, en aigĂźes pròpies, quan el seu bergantĂ fou atacat per vaixells de pirates tunisians[[82]].
Uns altres noms de capitans dâarmes en temps de crisi abans de 1530 foren majoritĂ riament dâorigen ibèric, com per exemple els cognoms catalans tals com Guillelmo de Riera a Gozo (1452), Pedro de Teixera (1513), Johannes Ribes Altes (1526-1529), etc., malgrat no haver deixat rastre de la  seva presència a Malta[[83]].
Al Libro Quarto de la seva obra, G. F. Abela anomena els capitani i giurati que governaren la ciutat i lâilla de Malta del 1350 fins al 1530, dels quals destaquen els segĂźents pel seu origen catalĂ [[84]]:
Entre les famĂlies nobles malteses que significativament G.F. Abela o dâaltres autors consideren dâorigen catalĂ podem destacar[[85]]:
ARAGONA [2 + 2];
ALAGONA [2 + 2];
ABELA [1210 + 1284];
BERNARDO [5 + 0], G.F. Abela consigna en 1375 un Petrus Bernardi Pirata Catalanus;
CATALANO [15 + 22];
FALCA o FALCO, sense registres, potser perviu en FALCONE [8 + 8];
GUEVARA [3 + 2], DE GUEVARA [22 + 28] o la seva derivaciĂł DEGUARA [128 + 166];
Inguanes o Desguanechs: INGUANEZ [85 + 28], INGUANES [54 + 81] o DESGUANES [1 + 0];
Mompalau: MOMPALAO [17 + 7];
MAMO [697 + 783], del qual G.F. Abela considera com possiblement descendent dels primers catalans MaimĂł;
PELLEGRINO [26 + 25], PELLEGRINI [16 + 6], PELLEGRIN [5 + 5], Jacobus de Peregrino, castlà de Castum Maris entre 1357-1372[[86]].
SOLIMELLA [0 + 0], Arnaldus Solimella, castlà de Castrum Maris entre 1318-1320[[87]].
VAGNOLO [3 + 6], segons G.F. Abela procedeix de Banyols.
Entre els cognoms  en llengua romĂ nica post-1275 considerats per Geoffrey Hull dâorigen catalĂ o possible catalĂ sâhi troben[[88]]: FORMOSA [750 + 736], TONNA [537 + 596], dels quals no nâhe trobat referències individuals. En el cas de GRIMA [1.594 + 1.584], trobo Johannes Grima, el terreny del qual llinda amb el feu de Tabrija, concedit el 1398 a Arnau Geraldo de Barcelona[[89]]. Els Bonavia, Desguanes i Abela els he tractats Ă mpliament en aquest treball; i finalment PORTELLI [1.683 + 1.764], dâorigen clarament italiĂ , però tambĂŠ amb una derivaciĂł del catalĂ Portell. AquĂ rau la dificultat de determinar quina proporciĂł del total correspon a l´à mbit italiĂ o catalĂ .
Pere Alzina fa referència al seu article del 2011 i a lâemissiĂł dâAfers Exteriors de TV del 2016 als cognoms catalans que ha trobat a Malta, principalment SOLER [18 + 11], ABELLA [0 + 6], CARDONA [257 + 264], PUJOL [0 + 0], MONSERAT [1 + 0][[90]].  Alguns els he tractats a bastament aquĂ, dâaltres no nâhe trobat referències.
Acabo aquest relat amb una cita aclaridora, traduĂŻda lliurement, de Stanley Fiorini, un gran coneixedor de la història de Malta: âLa presència dâestrangers que sâestabliren a Malta o tingueren interessos a llarg termini es molt evident pels cònsols que els representaven. AixĂ, del segle XIV al segle XVI molts dâells foren Spaniards, majoritĂ riament catalansâ[[91]].
Conclusions
Dâentre els mĂŠs comuns cognoms maltesos, suposadament dâorigen catalĂ , cauen definitivament VELLA [8.406], amb mĂŠs probabilitat dâorigen siciliĂ i CALLEJA [3.333], clarament acreditat com dâorigen grec. Vet aquĂ, que el cognom dâorigen catalĂ amb mĂŠs presència a Malta  Ês ABELA [2.507], llevat del cas PORTELLI [3.447], on no hi ha possibilitat dâesbrinar la porciĂł italiana o catalana de la presència dâaquest cognom. La variant ABELLA [6], lâautèntic cognom catalĂ de la versiĂł Abela, te una incidència en nomĂŠs 7 dones i cap home,
totes elles casades a Vittoriosa. Estic estudiant els registres, però ja el primer cas sembla ser clarament una repetició  fallida: Ês un registre de Robert Bolognese casat el 18-6-1583 amb Marietta Abella, filla de Marco. En contraposició, casualment, la germana del nostre conegut comanador G.F. Abela era Marietta Abela Vella, filla de Marco i Bernardina, casada el 10-6-1583, a Vittoriosa, amb el noble bolonyès Giacomo de Robertis.
Sorprenentment, el segĂźent cognom mĂŠs comĂş dâorigen catalĂ seria FORMOSA [1.486], però del qual no nâhe trobat referències individuals. Igual que en el cas de TONNA [1.133]. Entremig hi trobem MAMO [1.480]. AquĂ cal un estudi per validar que, efectivament, es derivaria de MaimĂł, un dels primers soldats catalans arribats a les illes. TambĂŠ es requereix un estudi acurat sobre lâarribada a Malta, des de els paĂŻsos catalans, dâindividus amb el cognom BONAVIA [823]; o sobre la confirmaciĂł de GERADA [334], com a possible derivaciĂł de Guerau; i si FABRE/RI [312], deriven  de Fabra.
La presencia de CARDONA [521] ĂŠs congruent amb la forta actuaciĂł dâaquest llinatge a lâedat Mitjana a Malta. Un cas molt interesant ĂŠs la forta presència a la polĂtica maltesa dels segles XV i XVI dels GUEVARA/DE GUEVARA [55] i la forma sincopada DEGUARA [294]. Igual importĂ ncia polĂtica tingueren els DESGUANES [1], transformats clarament en INGUANES/EZ [248]. Caldria esbrinar si IMBROLL [170] sâha desenvolupat de En Brull.
Al full Excel annex es poden visualitzar els 46 cognoms segĂźents que aporten menys de 100 individus als registres maltesos, amb casos interessants com SERRA [61], CATALANO [37], SOLER [29] o ARAGONA [4]. O els Ăşltims 13 casos: per exemple Prades o Pujol, com a mostra de lâexistència de molts altres cognoms catalans, amb actuaciĂł a Malta, sense que es trobi cap individu registrat.
Es pot concloure, finalment, que la presencia catalana a les illes de Malta arribaria, en el millor dels casos, a un minso 4,3 % del total de registres de matrimonis des de 1522 fins a 1942, els quals sâhan extret dels registres a la base de dades de geneanum.com, com a conseqßència de lâestudi, en aquest treball, dels personatges reportats que actuaren a Malta aproximadament entre 1283 i 1530. El percentatge indicat ĂŠs congruent amb lâestudi fet per Geoffrey Hull (veure mĂŠs amunt la nota 10), en el qual apunta a âun 9,5 % de relativament recents cognoms catalans i altres dâibèricsâ.
A mĂŠs, els 19 cognoms mĂŠs freqĂźents, entre els quals, però, no nâhi ha cap de catalĂ segur, fan un 32,5 % del total, i que consigno a la estadĂstica annexa de cognoms a Malta.
Indubtablement, lâestadĂstica donaria dâaltres resultats, si sâanalitza la incidència dels cognoms, i no pas la freqßència dâindividus que porten un cognom catalĂ en el còmput global.
BIBLIOGRAFIA
(Abela 1647) - ABELA, Giovanni Francesco, Della Descrittione di Malta Isola nel Mare Siciliano Malta Illustrata. Malta, 1647.
(Abela 2018b) - ABELA MONTOYA, Josep, ÂŤEls Abela de Malta, hereus de la baronia dâAbella del Pallars JussĂ (segles XI-XV)Âť, INH, Institut Nova Història, desembre-2018. [En lĂnia]. Disponible en: https://www.inh.cat/search/abela.
(Bilbeny 2019 sep) - BILBENY, Jordi, ÂŤEls Inguanez de Malta, provinents dels Guanech o DesguanechÂť, INH, Institut Nova Història, sep-2019. [En lĂnia]. Disponible en: https://www.inh.cat/search/inguanes.
(Cassar 2003) - CASSAR, Mario. The Surnames of the Maltese Islands. An Etymological Dictionary. Malta: Book Distributors Ltd., 2003.
(Cassar 2017) - CASSAR, Mario, Maltese Habitational Surnames: The Mediterranean Context, Symposia Melitensia, no 13, p. 26, 2017.
(Dalli 2006) - DALLI, Charles, Malta. The Medieval Millenium. Malta, 2006.
(Fiorini 1987) - FIORINI, Stanley, Sicilian Connexions of Some Medieval Maltese Surnames, Journal of Maltese Studies, no 17-18, pp. 104-138, 1988 1987.
(Fiorini 1999a) - FIORINI, Stanley, Documentary Sources of Maltese History. Part II. Documents in the State Archives Palermo, Malta University Press, vol. 1-Cancelleria Regia: 1259-1400. Malta, 1999a.
(Fiorini 1999b) - FIORINI, Stanley, The Malta Genoese Counts of Malta, Malta Historica. New Series, no 12: 4, pp. 359-366, 1999b.
(Fiorini 2004) - FIORINI, Stanley, Documentary Sources of Maltese History. Part II. Documents in the State Archives Palermo, Malta University Press, vol. 2-Cancelleria Regia: 1400-1459. Malta, 2004.
(Fiorini 2013) - FIORINI, Stanley, Spanish influence in late medieval Malta, The Malta Historical Society, pp. 9-27, 2013.
(Fiorini 2018) - FIORINI, Stanley, ÂŤAspects of Maltaâs Harbour before 1530Âť, The Port of Malta, Progress Press. Eds. Carmel Vassallo and Simon Merciera., Malta, 2018, pp. 1-47.
(Hull 2015) - HULL, Geoffrey, ÂŤThe Oldest Maltese Surnames: A Window on Sicilyâs Medieval HistoryÂť, Sicily and the Mediterranean Migration, Exchange, Reinvention, New York: Palgrave MacMillan, 2015a, pp. 77-110.
(Hull 2015b) - HULL, Geoffrey, Late Medieval Maltese Surnames of Arabic and Greek Origin, Symposia Melitensia, no 11, pp. 129-143, 2015b.
(Luttrell 1969) - LUTTRELL, Anthony, ÂŤLa casa de Catalunya-AragĂł i Malta: 1282-1412Âť, Estudis dâhistòria Medieval, Institut dâEstudis Catalans., vol. I, Barcelona, 1969.
(Luttrell 1975) - LUTTRELL, Anthony, Approaches to medieval Malta, Medieval Malta Studies on Malta before the Knights, 1975.
(MontclĂşs 2015) - MONTCLĂS i ESTEBAN, Joaquim, La Franja de PonentâŻ: aspectes històrics i jurĂdics. Barcelona: Institut dâEstudis Catalans, 2015.
(Rodrigo 2013) - RODRIGO LIZONDO, Mateu, Col¡lecciĂł documental de la Cancelleria de la Corona dâAragĂł. Textos en llengua catalana (1291-1420), vol. II, 2 vols. València: Universitat de València, 2013.
(Sciascia 1993) - SCIASCIA, Laura, Le donne e i cavalier, gli affanni e gli agi: famiglia e potere in Sicilia tra XII e XIV secolo. Messina: Sicania, 1993.
(SobrequĂŠs 2011) - SOBREQUĂS i VIDAL, Santiago, Els Barons de Catalunya. Barcelona: Base, 2011.
(Wettinger 1968) - WETTINGER, Godfrey, The Distribution of Surnames in Malta in 1419 and in the 1480s, Journal of Maltese Studies, vol. 5, pp. 25-48, 1968.
(Wettinger 1969) - WETTINGER, Godfrey, ÂŤThe Militia List of 1419-1420: A New Starting Point for the Study of MâŚÂť, Melita Historica, Valetta: V, Valetta, 1969.
(Wettinger 1999) - WETTINGER, Godfrey, ÂŤThe Origin of the âMalteseâ SurnamesÂť, Melita Historica New Series, vol. 12, no 4, pp. 333-344, 1999.
Apunts propis:
1282: el governador angevĂ Dionigi de Barba actuava per Pere el Gran com a justicier de Malta... El 12 dâabril escrivĂ a Manfredi (i no Conrado) Lancia Ă Luttrell 1969: 21
1283-jul-8: âAragĂł!, AragĂł!, via sus, via sus! ,,, i ell [Roger de LlĂşria] deixĂ darrera seu tres-cents hòmens de catalans per a la defensa ...â^9 Ă Llutrell 1969:21, n. 9: Muntaner, caps. 81-84; mĂŠs detalls i referències en M. Amari, La guerra del Vespro Siciliano, II (Milano 1886), 13-18; Dufourcq, 263, erròniament data la batalla el 1284 i dĂłna Conrado Lancia.
Notes bibliogrĂ fiques:
[1] Fiorini 2013: 9
[2] Dalli 2006: 235; Nexus Malta ha elaborat una elegant copia facsĂmil amb traducciĂł del text. En disposo dâun exemplar.
[3] https://timesofmalta.com/articles/view/100-surnames-cover-75-of-the-population.506558, consultat el 22 oct 2018.
[4] Les xifres entre claudĂ tors indiquen la freqßència del cognom dâhomes + dones, o la suma dâambdĂłs, del corresponent registre de Matrimonis a Malta a la base de dades www.geneanum.com.
[5] Cassar 2017: 46, n. 19
[6] Cassar 2017: 59
[7] Wettinger 1968 i Wettinger 1969
[8] Wettinger 1968: 26. âThe Abelas were settled in large numbers at Birgu in the early sixteenth century.6â Ă n. 6: Royal Malta Library, UniversitĂ MS 12, fol. 235r.
[9] Fiorini 2013: 12; Fiorini 1999a: 291, doc. 249
[10] Hull 2015b: 130
[11] Hull 2015b: 143
[12] Cassar 2017: 57
[13] Cassar 2017: 60
[14] Fiorini 1987: 129
[15] Cassar 2017: 43; Hull 2015a: 95
[16] Wettinger 1999: 335
[17] Fiorini 2013: 12
[18] Wettinger 1999: 342
[19] Abela 1647: 542
[20] Wettinger 1999: 334
[21] Wettinger 1999: 342/3
[22] Fiorini 2013
[23] Fiorini 2013: 9
[24] MontclĂşs 2015: 117
[25] Fiorini 2013: 12
[26] Fiorini 1999b: 363
[27] Dalli 2006: 155
[28] SobrequĂŠs 2011: 287 ss.
[29] Sciascia 1993: 102
[30] Abela 2018b
[31] Fiorini 2013: 9; Fiorini 2018: 44
[32] Dalli 2006: 155
[33] Rodrigo 2013: doc. 213
[34] Dalli 2006: 164 ss.; Luttrell 1969: 23
[35] Luttrell 1969: 23
[36] Luttrell 1969: 28
[37] Wettinger 1999: 339; Dalli 2006: 160
[38] Fiorini 2013: 10
[39] Fiorini 1999a: 323, doc. 276
[40] Fiorini 2013: 11
[41] Fiorini 2018: 44
[42] Fiorini 2013: 12
[43] Luttrell 1969: 29
[44] Fiorini 2013: 11; Dalli 2006: 168-169
[45] Abela 1647: 520 ss.
[46] Cassar 2003: 280
[47] Fiorini 2013: 11
[48] Luttrell 1969: 25
[49] Luttrell 1969: 26
[50] Abela 1647: 285, 506
[51] Luttrell 1969: 27
[52] Abela 2018b
[53] Fiorini 2013: 12; Wettinger 1999: 341, apunta â⌠Suria (in Spain), âŚâ
[54] Luttrell 1969: 29; Fiorini 2013: 13
[55] Fiorini 2013: 13
[56] Luttrell 1969: 28
[57] Luttrell 1969: 28
[58] Wettinger 1999: 339
[59] Cassar 2003: 172
[60] Fiorini 2013: 12
[61] Fiorini 2018: 44
[62] Bilbeny 2019 sep
[63] Luttrell 1969: 29
[64] Dalli 2006: 187 ss.
[65] Fiorini 2018: 44
[66] Fiorini 2013: 16
[67] Abela 1647: 489
[68] Fiorini 2004: doc. 131
[69] Fiorini 2004: doc. 409
[70] Luttrell 1975: 48-49
[71] Dalli 2006: 204-206
[72] Dalli 2006: 189
[73] Luttrell 1969: 30
[74] Fiorini 2013: 14; Dalli 2003: 229
[75] Fiorini 2013: 14
[76] Cassar 2003: 144
[77] Fiorini 2004: doc. 324
[78] Fiorini 2004: doc. 475
[79] Fiorini 2018: 35, n. 234
[80] Fiorini 2018: 19, n. 119
[81] Fiorini 2018: 19, n. 121
[82] Fiorini 2018: 28, n. 192
[83] Fiorini 2013: 16
[84] Abela 1647: 421 ss.
[85] Abela 1647: 449 ss.
[86] Fiorini 2018: 44
[87] Fiorini 2018: 44
[88] Hull 2015a: 95-97
[89] Fiorini 1999a: 233, doc. 205
[90] Bilbeny 2019 sep
[91] Fiorini 2018: 32, n. 218
Â
Afegeix-hi un comentari: