Resultats cercant per
categoria Malta
| 23-08-2021 (203 lectures)
| |
El pa maltès (en maltès, Il-Ħobż tal-Malti) és un pa cruixent fet de massa mare tÃpic de Malta, generalment cuit en un forn de llenya . Com tot pa, es pot menjar com a acompanyament d'un dinar o farciment; una forma tÃpica de consumir-lo és amb oli d'oliva (Ħobż Biz-żejt), per al que el pa es frega amb tomà quet (com el pa amb tomà quet català ) o s'unta amb pasta de tomà quet, i se li afegeix un raig d'oli . De vegades s'omple amb tonyina, olives, tà peres, ceba, bigilla o Ä¡bejna...
| 08-05-2021 (155 lectures)
| |
| 06-06-2020 (604 lectures)
| |
Molts catalans de nació anaren a viure a Malta. Però també a l'inrevés: desenes de famÃlies de l’illa s'instal·laren en diferents ciutats valencianes al segle XVIII. L’Associació d’Amics de Malta a València intenta recuperar el passat comú. Reproduïm un article de la Voro Contreras del 30 de maig del 2010 al diari...
| 26-08-2019 (1871 lectures)
| |
Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "retornat" per tant a la REGIAM OBEDÃENTIAM....IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>...
| 26-08-2019 (1759 lectures)
| |
Tant que la guerre entre François I er et Charles- Quint durerait, et dans l’attente de reconquérir Rhodes, l’Ordre s’installerait à Nice et à Villefranche, avec sa flotte, ses chevaliers, ses soldats, et toute sa population rhodienne. Chaque « langue » aun dirigeant, le « pilier », et, auprès du grand-maître, une « auberge », sorte de siège particulier où ils se réunissent. Très vite aussi, les chevaliers comprennent qu’ils ne pourront pas rester à Chypre, dont les...
| 26-07-2019 (1436 lectures)
| |
Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "revocat" per tant la REGIAM OBEDÃENTIAM....IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>...
| 25-02-2019 (740 lectures)
| |
| 24-02-2019 (802 lectures)
| |
| 24-02-2019 (678 lectures)
| |
| 24-02-2019 (753 lectures)
| |
| 18-12-2018 (1198 lectures)
| |
El Ghana (/ˈɑËnÉ™/ AH-nÉ™) és un tipus de música tradicional maltesa. el Ghana té dos significats literals. El primer és la riquesa, la riquesa i la prosperitat; el segon s'associa amb el cant, vers, rima i fins i tot amb la kantaliena, un tipus de cant amb ritme lent. S'assembla molt a la jota de la ribera de l'Ebre, fins i tot en l'ús de Guitarra i...
| 18-12-2018 (986 lectures)
| |
| 19-11-2018 (1215 lectures)
| |
Els vaixells maltesos presenten caracterÃstiques particulars que els distingeixen d'altres vaixells que naveguen en el mar Mediterrani. Malta com arxipèlag té una posició central entre el Mediterrani occidental i el Mediterrani oriental i és un paÃs de marins, de constructors navals i d'usuaris d'aquests vaixells, molts dels quals són avui dia considerats com vaixells tÃpics o...
| 16-09-2017 (21796 lectures)
| |
| 29-01-2017 (7795 lectures)
| |
| 29-01-2017 (4710 lectures)
| |
A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona Catalana A l'inici del perÃode el predomini de comerciants estrangers en l'economia d'Ità lia i de SicÃlia meridional era molt pronunciat. Els catalans van anar formant també un grup important de comerç, mentre que els banquers genovesos facilitaven tot el crèdit que pogués necessitar la corona aragonesa. Després de la unificació dels Regne de Castella i Aragó i l'expansió mediterrà nia d'aquests entre 1500 i 1510, que va suposar...
| 16-09-2016 (600 lectures)
| |
El “barcusium†(en llatÃ), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi†(en italià ) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes†a l’Adrià tic.
Hi ha exemples de...
| 11-11-2015 (2848 lectures)
| |
El “barcusium†(en llatÃ), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi†(en italià ) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes†a l’Adrià tic (Segons el contracte de...
| 11-11-2014 (4661 lectures)
| |
A l' antic món mediterrani , els vents clà ssics de la brúixola eren noms per als punts d'orientació geogrà fica i orientació, en associació amb els vents tals que els antics grecs i romans van concebre. Les antigues roses de vent solien tenir dotze vents i, per tant, dotze punts d'orientació, de vegades reduïdes a vuit o van augmentar a...
| 09-06-2014 (8545 lectures)
| |
| 09-06-2014 (10487 lectures)
| |
| 09-06-2014 (10288 lectures)
| |
| 09-06-2014 (8324 lectures)
| |
| 09-06-2014 (9582 lectures)
| |
| 28-05-2014 (660 lectures)
| |
| 08-05-2014 (5237 lectures)
| |
EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE:
"AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- "
Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceà nics perquè els primers navegants oceà nics eren...
| 26-08-2013 (1602 lectures)
| |
La ciutat savoiana de Niça (actualment a França) va ser objecte de setge l'estiu de 1543 durant el transcurs de la guerra d'Ità lia de 1542–46. Un exèrcit format per tropes franceses i otomanes va posar setge a la ciutat el 6 d'agost, encara que la ciutadella resistiria el setge fins a l'arribada del socors i va ser alliberada per forces imperials un mes més...
| 23-10-2012 (6324 lectures)
| |
Recull de paraules malteses d'arrel occitano-catalana, prenent tots el que s'assenblen a una llengua romanç, molt probablement d'arrel...
| 23-10-2012 (6105 lectures)
| |
Les llengües de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogrà fiques i culturals que es van establir a principis del segle XIII amb el mestre Geoffrey le Rat. Aquestes llengües coincidien amb provÃncies d'altres ordes religiosos o fronteres lingüÃsticoculturals, aixà com lÃmits entre estats.
Amb l'arribada dels hospitalers a l'illa de Rodes van sorgir les llengües. Originalment foren 7: Provença, Alvèrnia, França, Ità lia, Aragó (amb Navarra), Anglaterra (amb...
| 22-12-2011 (1041 lectures)
| |
| 19-11-2011 (739 lectures)
| |
| 18-11-2011 (1160 lectures)
| |
| 23-01-2011 (1515 lectures)
| |
L'ocupació de Malta per part de les hosts napoleòniques va tenir lloc el 10 de juny de 1798, encara que la Valeta, la ciutat més gran i important de l'arxipèlag de Malta, no va capitular fins al cap d'un parell de dies. L'ocupació va durar dos anys escassos, tenint en compte que va ser inútil com a base militar ja que l'1 d'agost de 1798, la Royal Navy va iniciar un bloqueig sobre l'illa que va durar fins la seva capitulació el 4 setembre de...
...
