Resultats cercant per
categoria Malta
| 06-06-2020 (148 lectures)
| |
Molts catalans de nació anaren a viure a Malta. Però també a l'inrevés: desenes de famÃlies de l’illa s'instal·laren en diferents ciutats valencianes al segle XVIII. L’Associació d’Amics de Malta a València intenta recuperar el passat comú. Reproduïm un article de la Voro Contreras del 30 de maig del 2010 al diari...
| 26-08-2019 (846 lectures)
| |
Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "retornat" per tant a la REGIAM OBEDÃENTIAM....IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>...
| 26-08-2019 (1143 lectures)
| |
Tant que la guerre entre François I er et Charles- Quint durerait, et dans l’attente de reconquérir Rhodes, l’Ordre s’installerait à Nice et à Villefranche, avec sa flotte, ses chevaliers, ses soldats, et toute sa population rhodienne. Chaque « langue » aun dirigeant, le « pilier », et, auprès du grand-maître, une « auberge », sorte de siège particulier où ils se réunissent. Très vite aussi, les chevaliers comprennent qu’ils ne pourront pas rester à Chypre, dont les...
| 26-07-2019 (914 lectures)
| |
Hi ha documentació on es diu que en aquestes dates havien obtingut una autonomia amb una mena de corts amb tres braços (militar, clerical, gremis) com la Generalitat havent "revocat" per tant la REGIAM OBEDÃENTIAM....IMPORTANT.. AL FER L'ARTICLE HE DESCOBERT QUE EN MALTÈS "MARA" VOL DIR "DONA" - "FTIT" => "PETIT O POC" - "TARD" => "TARD" - "tifforma parti" => "forma part" - persuna=> persona- POETESSA =>...
| 25-02-2019 (400 lectures)
| |
| 24-02-2019 (515 lectures)
| |
| 24-02-2019 (413 lectures)
| |
| 24-02-2019 (479 lectures)
| |
| 18-12-2018 (771 lectures)
| |
El Ghana (/ˈɑËnÉ™/ AH-nÉ™) és un tipus de música tradicional maltesa. el Ghana té dos significats literals. El primer és la riquesa, la riquesa i la prosperitat; el segon s'associa amb el cant, vers, rima i fins i tot amb la kantaliena, un tipus de cant amb ritme lent. S'assembla molt a la jota de la ribera de l'Ebre, fins i tot en l'ús de Guitarra i...
| 18-12-2018 (554 lectures)
| |
| 19-11-2018 (645 lectures)
| |
Els vaixells maltesos presenten caracterÃstiques particulars que els distingeixen d'altres vaixells que naveguen en el mar Mediterrani. Malta com arxipèlag té una posició central entre el Mediterrani occidental i el Mediterrani oriental i és un paÃs de marins, de constructors navals i d'usuaris d'aquests vaixells, molts dels quals són avui dia considerats com vaixells tÃpics o...
| 16-09-2017 (21264 lectures)
| |
| 29-01-2017 (6426 lectures)
| |
| 29-01-2017 (4710 lectures)
| |
A partir de 1282 Malta passa a formar part de la Corona Catalana A l'inici del perÃode el predomini de comerciants estrangers en l'economia d'Ità lia i de SicÃlia meridional era molt pronunciat. Els catalans van anar formant també un grup important de comerç, mentre que els banquers genovesos facilitaven tot el crèdit que pogués necessitar la corona aragonesa. Després de la unificació dels Regne de Castella i Aragó i l'expansió mediterrà nia d'aquests entre 1500 i 1510, que va suposar...
| 16-09-2016 (337 lectures)
| |
El “barcusium†(en llatÃ), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi†(en italià ) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes†a l’Adrià tic.
Hi ha exemples de...
| 11-11-2015 (2296 lectures)
| |
El “barcusium†(en llatÃ), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi†(en italià ) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes†a l’Adrià tic (Segons el contracte de...
| 11-11-2014 (3334 lectures)
| |
A l' antic món mediterrani , els vents clà ssics de la brúixola eren noms per als punts d'orientació geogrà fica i orientació, en associació amb els vents tals que els antics grecs i romans van concebre. Les antigues roses de vent solien tenir dotze vents i, per tant, dotze punts d'orientació, de vegades reduïdes a vuit o van augmentar a...
| 09-06-2014 (8033 lectures)
| |
| 09-06-2014 (9234 lectures)
| |
| 09-06-2014 (9211 lectures)
| |
| 09-06-2014 (7839 lectures)
| |
| 09-06-2014 (9109 lectures)
| |
| 28-05-2014 (385 lectures)
| |
| 08-05-2014 (3845 lectures)
| |
EL DETALL DE QUE ELS NOMS MEDITERRANIS DELS VENTS, AL TRAÇAR ELS VECTORS ORIGEN QUE ELS HAN GENERAT, "TANT SOLS TINGUIN SENTIT CONVERGINT SOBRE MALTA" , I.."LA IGUALTAT DE LES PARAULES EMPRADES EN CATALÀ I MALTÈS" -AGERMANANT EL SU ORIGEN- ENS PERMET INFERIR QUE:
"AQUESTS NOMS DE VENTS ES VAN GENERAR A L'ILLA DE MALTA "EMPRANT LA LLENGUA CATALANA -O UNA DE MOLT SEMBLANT- "
Es fan servir termes catalans per als noms dels vents oceà nics perquè els primers navegants oceà nics eren...
| 26-08-2013 (990 lectures)
| |
La ciutat savoiana de Niça (actualment a França) va ser objecte de setge l'estiu de 1543 durant el transcurs de la guerra d'Ità lia de 1542–46. Un exèrcit format per tropes franceses i otomanes va posar setge a la ciutat el 6 d'agost, encara que la ciutadella resistiria el setge fins a l'arribada del socors i va ser alliberada per forces imperials un mes més...
| 23-10-2012 (5616 lectures)
| |
Recull de paraules malteses d'arrel occitano-catalana, prenent tots el que s'assenblen a una llengua romanç, molt probablement d'arrel...
| 22-12-2011 (686 lectures)
| |
| 19-11-2011 (448 lectures)
| |
| 18-11-2011 (701 lectures)
| |
| 23-01-2011 (999 lectures)
| |
L'ocupació de Malta per part de les hosts napoleòniques va tenir lloc el 10 de juny de 1798, encara que la Valeta, la ciutat més gran i important de l'arxipèlag de Malta, no va capitular fins al cap d'un parell de dies. L'ocupació va durar dos anys escassos, tenint en compte que va ser inútil com a base militar ja que l'1 d'agost de 1798, la Royal Navy va iniciar un bloqueig sobre l'illa que va durar fins la seva capitulació el 4 setembre de...
...
