19-11-2018  (213 lectures)

Barco maltès

 

Els vaixells maltesos presenten característiques particulars que els distingeixen d'altres vaixells que naveguen en el mar Mediterrani. Malta com arxipèlag té una posició central entre el Mediterrani occidental i el Mediterrani oriental i és un país de marins, de constructors navals i d'usuaris d'aquests vaixells, molts dels quals són avui dia considerats com vaixells típics o tradicionals.[1][2]

Terminologia

La major part de llibres sobre Malta, i principalment les guies tur√≠stiques, descriuen √ļnicament dos tipus de vaixells maltesos, d'una banda la¬†dgńßajsa que seria una mena de¬†g√≥ndola folkl√≤rica, i d'una altra, el¬†luzzu, un vaixell pintat tot ell amb els colors t√≠picament maltesos: verd, groc, blau, vermell i blanc .

Al segle XIX¬†el terme dgńßajsa era l'√ļnic utilitzat en malt√®s per dir vaixell:¬†dgńßajsa tat-tagńßbija, vaixell de c√†rrega,¬†dgńßajsa munt-sajd, vaixell de pesca,¬†dgńßajsa bil-qlugńß, vaixell de vela, o fins a arribar al terme¬†dgńßajsa bil-mqadef, vaixell de rem. A partir del¬†segle¬†XX¬†i encara avui dia, el terme dgńßajsa s'aplica tamb√© a un tipus ben prec√≠s de vaixell: la¬†dgńßajsa tal-pass, el vaixell que assegura la travessa de les badies i el transport de turistes, i la¬†dgńßajsa tal-midalji, vaixell especialment creat per a la¬†regatta.[3] Nom√©s alguns tipus de vaixells espec√≠fics han tingut sempre un nom particular com tartana o¬†xprunara.

Des de la motoritzaci√≥ n√°utica, √©s el terme luzzu - vaixell relativament recent que data d'aquest per√≠ode - el que t√© una tend√®ncia a ser utilitzat (tot i que els¬†Kajjiki s√≥n m√©s nombrosos que els¬†luzzi) per englobar sota aquest nom tota mena de vaixells de tos colors, encara que s√≥n diferents per les seves formes d'embolcall i per l'√ļs que se'ls aplica.[4] B√©, tot i que aquesta simplificaci√≥ pot satisfer als turistes, no pot satisfer als especialistes en hist√≤ria mar√≠tima i en la t√®cnica arquitect√≤nica naval.

Historiografia

Va caldre esperar fins a la independ√®ncia del pa√≠s perqu√® els Maltesos prenguessin consci√®ncia dels seus b√©ns culturals. Fou prop de la d√®cada de 1990 quan va comen√ßar a emergir una curiositat i una voluntat de descriure i de preservar el patrimoni naval maltesos. L'any 1988 es va crear un comit√® consultiu per a la fundaci√≥ d'un museu mar√≠tim i per a recollir i salvar el m√†xim d'artefactes.[5] Aquest comit√® fou dirigit per Stephen Borg Cardona i a continuaci√≥ per Anthony Bonanno amb Joseph Muscat com secretari i principal consultor. El 24 de juliol de 1992 fou obert al p√ļblic el Malta Maritime Museum als locals de la¬†Naval Bakery brit√†nica (forn de pa mar√≠tim) que havia estat constru√Įt de 1842 a 1845 sobre els mateix lloc on hi havia l'arsenal de les¬†galeres de l'Orde de Sant-Joan de Jerusalem .[6]

L'any 1999 es va encetar el primer estudi malt√®s sobre el seu patrimoni naval. Aquest estudi, m√©s aviat hist√≤ric, va comptar amb Joseph Muscat¬†The Dgńßajsa and Other Traditional Maltese Boats i es va publicar a la prestigiosa col¬∑lecci√≥ de la Fondazzjoni Patrinonju Malti (Fundaci√≥ del patrimoni malt√®s).[7] L'any 2000, un altre estudi, molt m√©s t√®cnic, fou publicat per Carmel Pul√®, Qxur, Bińčńčiet, i Opri tal-Bańßar a la col¬∑lecci√≥ ¬ę¬†Sensiela Kullana Kulturali¬†¬Ľ, de l'enciclop√®dia maltesa, de les Pubblikazzjonijiet Indipendenza.[8] Des d'aquesta data Joseph Muscat ha publicat una dotzena de monographies sobre els diferents tipus de vaixells maltesos, la vida sobre les galeres, els ports o els arsenals de Malta. L'any 2008, Joseph Muscat public√† el seu gran estudi hist√≤ric¬†Sails Round Malta ‚Äď Caracteritzes of Sea Vessels 1600BC-1900AD ea Pubblikazzjonijiet Indipendenza.[9]

Paral¬∑lelament es va obrir un segon camp d'investigaci√≥ per a l'estudi de la pot√®ncia mar√≠tima de l'Orde de Sant-Joan de Jerusalem i dels seus vaixells. Fou el capit√† Joseph M. Wismayer qui publica l'any 1997 The Fleet of the Order of St John, 1530-1798.[10] L'any 2000, Joseph Muscat public√† -Flotta La teva' San ń†wann a l'enciclop√®dia maltesa Kullana i l'any 2002 amb Andrew Cuschieri Naval Activities of the Knights of St John, 1530-1798 a la col¬∑lecci√≥ ¬ę¬†Maltese Social Studies¬†¬Ľ de Midsea Books.[11][12]

Finalment el Comer√ß Mar√≠tim Malt√®s i els seus mitjans s'han fet c√†rrec d'alguns estudis maltesos com¬†Corsairing to Comercia ‚Äď Maltese Merchants in XVIII Century Spai de Carmel Vassallo i¬†The Maltese Merchant Fleet of the 19th Century de Joseph Abela.[13][14]

Història i vaixells antics

Sense que calgui remuntar-se, com Joseph Muscat, a la hist√≤ria dels vaixells egipcis, cretenses, fenicis i cartaginesos, grecs i romans o √†rabs que estan lligats amb aquestes diferents cultures m√©s que amb la cultura maltesa, la tipologia dels vaixells maltesos comen√ßa de fet amb els vaixells constru√Įts a Malta per l'Orde de Sant-Joan de Jerusalem.

l'Orde va ser expulsada de Terra-Santa junt amb els templers l'any 1291, i tres segles més tard Soleimán el Magnífic els va obligar a sortir de Rodes l'any 1523, encara que abans d'assentar-se a l'arxipèlag de Malta cedit per Carles V el 1527, els seus vaixells havien continuat navegant pel Mediterrani, amb base al golf de Lleó, concretament l'Orde disposava d'un arsenal amb drassanes a Villefranche sur Mer. Els vaixells més importants de l'Orde, eren en aquells temps, les galeres (Galjott en maltès), les carraques,[15] els galions[16] i els patatxes.[17][18]

Al arribar el segle XVII el desenvolupament de les caravanes hospital√†ries i els continuats raids barbarescs contra les costes cristianes, van afavorir l'aparici√≥ de nous tipus de vaixells com les¬†faluques (feluga en malt√®s), els ca√Įques (kajjik en malt√®s) i els¬†xabecs (xabek en malt√®s).[19][20][21]

Al segle XVIII la marina maltesa es va posar al nivell de les marines europees amb les bergantins[22] i les fragates.[23] i a partir d'aquest període, els vaixells maltesos van començar a destacar-se de la competència.

Vaixells tradicionals

Vaixells maltesos de pesca

Vaixells tradicionals antics

√Čs al segle XVII i sobretot a comen√ßaments del XVIII, quan els vaixells de l'arxip√®lag prendran caracter√≠stiques t√≠picament malteses evolucionant de forma diferent dels altres vaixells mediterranis, comen√ßant per la tartana maltesa que √©s un tipus de vaixell, ja particular de facto .[24]

Per√≤ √©s sobretot amb la¬†xprunara,[25] primer vaixell veritablement malt√®s de soca i arrel, que els vaixells utilitzats a l'arxip√®lag van ana adquirint aquest car√†cter t√≠pic avui tant identificable. Tots aquests vaixells formen part de la gran fam√≠lia de vaixells punxeguts com la¬†barca catalana, la gourse proven√ßal, el¬†gozo (tamb√© constru√Įt a Sic√≠lia) i la¬†feluca de les costes d'√Äfrica i d'altres llocs.

Aquests vaixells punxeguts tenien l'avantatge navegar bé tant a rem com a vela, (llatina o amb botavara). La navegació a la voga dempeus mirant enfront cap a la proa, fou aparentment molt emprada pels mariners maltesos, que fins a l'aparició de la motorització náutica van practicar àmpliament aquest mode de propulsió per a la pesca costanera en detriment de la vela.

Tartana

La tartana maltesa, tal com està representada a una aquarel·la conservada al Malta Maritime Museum, difereix de la tradicional tartana mediterrània ; és un bergantí de tres pals aparellats amb veles llatines. Aquesta adaptació maltesa era segurament necessària per a la disminució de la tripulació per a la maniobra, apart que remuntava millor el vent que emprant un aparell de vela quadrada,.[26][27]

Al principi l'Orde de Sant-Joan de Jerusalem utilitzava les tartanes com vaixells de suport de les¬†galeres ; essencialment transportaven armes i provisions per a aquestes, per√≤ als segles seg√ľents, les tartanes van anar agafant import√†ncia per s√≠ soles en la lluita contra la flota barbaresca, es van comen√ßar a popularitzar a partir del segle XVII, i van ser utilitzades durant m√©s de dos segles.[28]

Entre les¬†tartanes Malteses s'hi poden distingir les seg√ľents varietats (de gran a petita):

  • tartarone: √©s la m√©s gran entre les tartanes de Malta, amb un¬†despla√ßament fins a 100 tones;
  • tartelette: m√©s gran que la¬†tartana est√†ndard;
  • tartana est√†ndard: amb un¬†despla√ßament de 30-60 tones;
  • tartanaella: m√©s petita que la¬†tartana est√†ndard;
  • tartarini: la m√©s petita d'aquesta varietat.

Els dos primers tipus de¬†tartana podien ser:¬†amb pont o¬†sense pont i, podien portar fins a tres mastelers. En el cas de les¬†tartanes m√©s petites (Tartanaella i Tartarini), estrictament parlant, no es tractava de vaixells, sin√≥ de¬†barques, i van ser constru√Įdes sempre sense pont. Des de mitjans del segle XX, es van deixar de construir vaixells grans del tipus (denominaci√≥)¬†tartana [28].

Xprunara

Els historiadors que han estudiat els vaixells de Malta veuen la¬†xprunara com el primer vaixell de disseny i √ļs t√≠picament maltesos. Un primer document escrit es remunta al 1576, i m√©s tard apareix els anys 1614, 1618 i 1663, la primera iconografia data de 1740 sobre un¬†ex-vot del santuari de Tal-Herba a¬†Birkirkara.[29][30] Aquest tipus de vaixell es caracteritza per la utilitzaci√≥ conjunta del cap de mort i d'una promin√®ncia cap endavant de la roda, el¬†xprun - que d√≥na el seu nom al vaixell - recorda el botal√≥ del berganti o de la¬†tartana.[31] La¬†xprunara es va construir a¬†Sicilia i a continuaci√≥ a¬†It√†lia sota el nom de¬†speronara[32] trobant tamb√© aquesta promin√®ncia, sota el nom de "groin de porc" que d√≥na el seu nom a un vaixell del Languedoc, el morro de porc.[33][34][35]

Tot el que caracteritza la¬†xprunara es troba m√©s tard sobre els altres vaixells maltesos. I en principi una proa superada del s√≠mbol com√ļ als ports de la¬†Mediterrani occidental : el cap de mort (zokk en malt√®s), aquest allargament t√≠pic m√©s o menys desenvolupat de la roda, al qual cert veu un s√≠mbol fallic allegoric de la pot√®ncia masculina. Si la¬†roda era ja vertical , el codast no ho era encara i el¬†tim√≥ axial nom√©s podia articular-se en dos punts, aquesta debilitat hi haur√† corregit al cap del temps per un¬†codast que esdevindria en principi rectilini abans de ser vertical. Per√≤ tamb√© amb un embolcall a la proa (pruwa) i la popa (popa) en punta amb una borda fortament aixecada per sobre d'aquestes mateixes¬†proa i popa, el fons era relativament pla amb una¬†quilla horitzontal (prim en malt√®s). Un vaixell obert amb una¬†coberta de proa (tamburett tal-pruwa) fins al¬†pal (arblu) i una¬†coberta de popa (tamburett tal-poppa) connectdes a cada vora per un¬†passavant (kurtun) vorejat a l'interior d'una carlinga (pastiera) i vorejat al costat per la ja tradicional tappiera (rarament pintada per l'exterior, de fusta en brut, comportant sempre un¬†ornat - decoraci√≥ - sovint esculpida). Aquesta¬†tappiera va superar totalment la tamb√© tradicional¬†falka (falca desmuntable), en instal¬∑lar l'esc√†lem (skalm) que permet recolzar els¬†rems (mqadef) per poder navegar vogant.[36][37]

El que √©s propi a la¬†xprunara √©s el seu sistema propulsor, un pal molt inclinat amb una o dues botavares permetent d'establir una o dues veles (tarkija) segons la for√ßa i la direcci√≥ del vent. Aquest velam va evolucionar cap a una¬†vela llatina per donar naixement a la¬†firilla. La¬†xprunara permetia el transport de passatgers a part del de mercaderies, amb la coberta protegida que fornia un abric per a aquests passatgers (tinda tal passiń°ń°ieri). La¬†xprunara es dedicava a la navegaci√≥ de¬†cabotatge, remuntant la¬†pen√≠nsula it√†lica, sobre tota la part nord de la mediterr√†nia fins l'estret de Gibraltar i segurament fins a¬†Portugal. La¬†xprunara fou considerada com un dels vaixells m√©s r√†pids del seu temps.[38]

La¬†xprunara va caure en des√ļs fins desapar√®ixer el¬†segle¬†XIX.¬†.[39]

Firilla

Fou als ports de les¬†Tres Ciutats, a¬†Birgu,¬†Bormla i¬†Senglea l'any 1601 on es menciona per primera vegada un vaixell (dgńßajsa) que travessava el¬†Great Harbour a rem per transportant passatgers, aquesta escena ha reprodu√Įt per Willem Schelling l'any 1664 en els dibuixos del seu viatge. Aquest vaixell t√© totes les caracter√≠stiques de la¬†xprunara per√≤ amb unes dimensions ben inferiors, √©s l'origen o a l'origen de la¬†dgńßajsa tal-pass (vegeu m√©s avall). √Čs aquest mateix tipus de vaixell, de rems, utilitzat per a la pesca el que fou l'origen de la¬†firilla navegant tamb√© a vela.[40]

Encara que la seva mida √©s m√©s redu√Įda, el que distingeix principalment la firilla de la xprunara √©s la forma de la coberta: l'arrufament del¬†tamburett tal-pruwa (coberta davantera) segueix la¬†tappiera del¬†francbord que s'aixeca cap el davant amb un fort arrufament lateral de la coberta. La¬†firilla va tamb√© aprofitar-se de la transformaci√≥ de la vela amb botavara de la¬†xprunara cap a la¬†vela llatina.[41]

Per a la resta, el¬†zokk (cap de mort), la¬†tappiera (carlinga), la¬†falka (falca) i l'oculus (ull), caracter√≠stiques t√≠piques dels vaixells maltesos tamb√© estan presents a la¬†firilla. Al principi cada fam√≠lia de pescadors tenia la seva pintura personal per al buc barrejant diferents colors vius. Se superposava a aquesta decoraci√≥ personal la pintura del¬†mustańčńč (bigoti) al davant del vaixell, prop de l'ull, seguint un codi de colors que permetia d'identificar el port d'origen; aquestes pr√†ctiques s√≥n l'origen dels colors, avui tant t√≠pics, dels vaixells maltesos.[42]

La firilla va sobreviure molt malament l'arribada de la motorització dels vaixells al començament del segle XX i els escassos exemplars que existeixen encara avui, són tots amb motor ; per poder distingir les antigues firilli dels nous luzzijiet, només cal observar la forma de la coberta.[43]

Dgńßajsa ta' Gńßawdex

Cal doncs un vaixell poder√≥s capa√ß de navegar en tota mena de temps i f√†cilment maniobrable, √©s per aix√≤ que es va adoptar un aparell de¬†vela llatina amb dos¬†pals. D'aquest tipus de¬†vela ve el seu altre nom:¬†dgńßajsa tal-latini.[44]

Vaixells tradicionals contemporanis

Vaixells actuals

Encara que el pavelló maltès és l'un dels més importants del món, no s'han tingut en compte en aquest article, ni els vaixells mercants, ni els de creuer o de plaer, ni tampoc els vaixells militars de les forces armades malteses, atès que són vaixells que no tenen un caràcter típicament maltès.

Vaixells d'√ļs

  • Dingi (Dinghy)
  • Gikk (Yola)
  • Lanxa (canot automoci√≥)
  • Xieru/Barkassa

Vaixells de pesca

  • MPV - Multi Purpose Vessel (Navili de pesca)
  • Trabakklu (Chalutier)
  • Tunnara (Thonier)

descripció a venir

Vaixells d'esport

  • Dgńßajsa tal-Midalji
  • Dgńßajsa tal-Pass
  • Frejgatina
  • Kajjik

Vegeu també

Referències

  1. ‚ÜĎ Alberto Varvaro.¬†XIV Congresso Internationale di Linguistica e Filologia Romanza: Napoli, 15‚Äď20 Aprile 1974. ATTI. John Benjamins Publishing Company, 31 desembre 1978, p.¬†627‚Äď.¬†ISBN 978-90-272-6802-0.
  2. ‚ÜĎ George French Angas.¬†A Ramble in Malta and Sicily, in the Autumn of 1841. Cambridge University Press, 21 mar√ß 2013, p.¬†14‚Äď.¬†ISBN 978-1-108-05468-3.
  3. ‚ÜĎ Charles Briffa, p. 29-30
  4. ‚ÜĎ Charles Briffa, p. 84
  5. ‚ÜĎ Emmanuel Magro Conti, p. 3
  6. ‚ÜĎ Emmanuel Magro Conti, p. 5
  7. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999
  8. ‚ÜĎ Carmel Pul√©
  9. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a)
  10. ‚ÜĎ Joseph M. Wismayer
  11. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2000 (d)
  12. ‚ÜĎ Joseph Muscat and Andrew Cuschieri
  13. ‚ÜĎ Carmel Vassallo
  14. ‚ÜĎ Joseph Abela
  15. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a), p. 134-141
  16. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a), p. 142-145
  17. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a), p. 142-147
  18. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a), p. 166-178
  19. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a), p. 180-186
  20. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a), p. 187-193
  21. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a), p. 197-201
  22. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a) p. 224-241
  23. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2008(a) p. 231-232
  24. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2005
  25. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2000
  26. ‚ÜĎ Joseph Muscat and Andrew Cuschieri, p. 99-101
  27. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 252-253
  28. ‚ÜϬ†Anar a :28,0 28,1 –Ę—Ä–ł—Ą–ĺ–Ĺ–ĺ–≤, 2011.
  29. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 250-251
  30. ‚ÜĎ Jean Baptiste Philibert Willaumez.¬†Dictionnaire de marine ... par le vice-amiral Willaumez, 1825, p.¬†540‚Äď.
  31. ‚ÜĎ Augustin Jal.¬†Glossaire nautique: R√©pertoire polyglotte de termes de marine anciens et modernes. Bottega d'Erasmo, 1848, p.¬†405‚Äď.
  32. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 2005, p. 1-3
  33. ‚ÜĎ Fran√ßois Baudouin, p. 50-53
  34. ‚ÜĎ BATEAUX di MARE NOSTRUM. CAR√ąNES Association.
  35. ‚ÜĎ Jean Jer√īme Baugean.¬†Collection de toutes les esp√®ces de b√Ętimens de guerre et de b√Ętimens marchands qui naviguent sur l'oc√©an et dans la Mediterran√©e. Rougeron, 1814, p.¬†53‚Äď.
  36. ‚ÜĎ Fran√ßois Chevalier, p. 76
  37. ‚ÜĎ Carmel Pul√® p. 17-55
  38. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 340-348
  39. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 368
  40. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 374-389
  41. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 390-395
  42. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 480
  43. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 392, 405
  44. ‚ÜĎ Joseph Muscat, 1999, p. 410-415
  45. ‚ÜĎ Sergio Bellabarba; Edoardo Guerreri¬†Vele italiane della costa occidentale. HOEPLI EDITORE, 2002, p.¬†120‚Äď.¬†ISBN 978-88-203-3081-1.

Fonts

Fonts havent-hi servit a la redacció de l'article :

  • ((angl√®s)) Joseph Abela,¬†The Maltese Merchant Fleet of the 19th Century, 2007, Malta Sacred Island, 298 p√†gines (978-99932-05-16-6)
  • ((malt√®s)) Charles Briffa, Dizzjunarju tal-Kullana Kulturali, coll. ¬ę¬†Sensiela Kullana Kulturali¬†¬Ľ (no¬†73), PI ‚Äď Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2011, 186 p√†gines (978-99932-91-28-2).
  • ((angl√®s)) Emmanuel Magro Conti,¬†The Malta Mar√≠tim Museum - Vittoriosa, coll. ¬ę¬†Insight Heritage #Guia¬†¬Ľ (no¬†11), Heritage Books and Midsea Books Ltd, Sta Venera (Malta), 2006, 48 p√†gines, (99932-7-075-x).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Dgńßajsa and Other Traditional Maltese Boats, Fondazzjoni Patrinonju Malti, Valletta (Malta), 1999, 186 p√†gines (99909-10-00-5).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†Sails Round Malta ‚Äď Caracteritzes of Sea Vessels 1600BC-1900AD, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2008 (ha), 516 p√†gines (978-99932-41-91-10-7).
  • ((malt√®s)) Carmel Pul√®, Qxur, Bińčńčiet, u Opri tal-Bańßar, coll. ¬ę¬†Sensiela Kullana Kulturali¬†¬Ľ (no¬†21), PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2000, 206 p√†gines (99909-41-98-x).
  • ((angl√®s)) Carmel Vassallo,¬†Corsairing to Comercia - Maltese Merchants in XVIII Century Spai, Malta University Publishers, 1997, 378 p√†gines (99909-45-04-7).
  • ((angl√®s)) Joseph M. Wismayer,¬†The Fleet of the Order of St John 1530-1798, Midsea Books Ltd, 1997, 380 p√†gines (978-99909-75-30-7).

Bibliografia

  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Maltese Galley, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2000 (ha), 44 p√†gines (99909-41-44-0).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Maltese Vaxxell, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2000 (b), 52 p√†gines (99909-41-66-1).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Carrack of the Order, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2000 (c), 44 p√†gines (99909-41-80-7).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†Ell-Flotta La teva' L-Ordni La teva' San Gwann, coll. ¬ę¬†Sensiela Kullana Kulturali¬†¬Ľ (no¬†17), PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2000 (d), 44 p√†gines (99909-41-81-5).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Xprunara, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2000 (e), 44 p√†gines (99932-41-93-9).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Lateen-Rigged Maltese Brigantine, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2001, 52 p√†gines (99932-41-06-7).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Guilded Feluca and Maltese Boatbuilding T√®cnics, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2003, 32 p√†gines (99932-41-45-8).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Galeon of the Order, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2005 (ha), 44 p√†gines (99932-41-75-x).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Maltese Tartana, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2005 (b), 44 p√†gines (99932-41-68-7).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Chebec, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2007, 36 p√†gines (978-99932-41-91-02-2).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat,¬†The Petacchio, PI - Pubblikazzjonijiet Indipendenza, Pieta (Malta), 2008 (b), 44 p√†gines (978-99932-41-24-4).
  • ((angl√®s)) Joseph Muscat and Andrew Cuschieri, Naval Activities of the Knights of St John, 1530-1798, coll. ¬ę¬†Maltese Social Studies¬†¬Ľ (no¬†11), Midsea Books Ltd, StaVenera (Malta), 2002, 239 p√†gines (99932-39-14-3).




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.