Progrés català a Amèrica és una obra de divulgació sobre els empresaris catalans emigrats a Amèrica, escrita per Joaquín Blaya Alende amb la col·laboració de J. Giralt. Es tracte d'un treball biogràfic sobre els empresaris i comerciants catalans que vivien a Amèrica a principis del segle XX i constitueix primer treball específic sobre la la presència d'aquests catalans a Ibero-Amèrica.^[1]

Descripció

L'obra Progrés català a Amèrica es va imprimir a Santiago de Xile des del 1922 fins al 1927, en una edició que consta de quatre volums, amb gran quantitat d'imatges, que inclouen retrats de molts dels empresaris. Sent el primer treball específic sobre la la presència dels empresaris catalans a Amèrica, és una obra cabdal per a l'estudi de la història de la influència que hagi pogut tenir Catalunya a Amèrica i la seva economia. Pel que fa als continguts dels volums, a part de la informació sobre els personatges catalans que hi apareixen, cada volum també conté dades generals sobre Catalunya i sobre els països d'Amèrica on els protagonistes van fixar la seva residència. Blaya Alende, havia publicat obres similars sobre altres colònies estrangeres a Xile (les colònies: britànica, nord-americana i italiana ), i tenia el projecte de publicar cinc volums del Progrés català a Amèrica incloent-hi tots els països iberoamericans, però al final, només es van publicar quatre volums.^[2]

Volums

• Primer volum, Joaquín Blaya Alende (1922) específicament per a més comercial de Xile ciutadans català
• Segon volum, Blaya i Giralt  (1924) residents d'Argentina i Paraguai ;
• Tercer volum, Blaya i Giralt (1925)residents d'Argentina i Paraguai ; (2ªpart)
• Quart volum  J. Giralt i Co. (1927) residents d'El Salvador, Guatemala, Hondures i Nicaragua.residents de Paraguai i Uruguai i Cuba, Bolívia, Equador, Colòmbia, Perú, Veneçuela, Costa Rica.

Vinaters xilens

A finals del segle XIX i principis del XX, va aparèixer una generació d'empresaris que van veure l'oportunitat de fer fortuna en el negoci del vi mitjançant la fundació de grans "Bodegues". En la majoria dels casos, aquest sector va estar format per persones de la península ibèrica, especialment de Catalunya, fet pel qual més tard van ser anomenats "els catalans". Molts d'ells van arribar a establir vincles familiars i van fundar societats conjuntes.

En lloc de dedicar-se a la producció de vi, el principal focus d'activitat d'aquests emprenedors catalans, van ser els grans cellers, compraven vins de diversos recol·lectors a la regió central i els distribuïen a través de la seva gran xarxa comercial. Tenien les seves companyies, situades en un àrea geogràfica molt concreta de Santiago, al llarg del camí conegut, com el "Camí de cintura" al segle XIX (el que avui és l'avinguda Vicuña Mackenna), que estava prop de les vies del ferrocarril i els facilitava la recepció del vi produït en els vinyers de les poblacions de la zona al sud de la capital.

Vegeu també

• Memorias històricas (Capmany)
• Història de la Marina Catalana
• Pròsper de Bofarull i Mascaró
• Referències catalanes en obres escrites
• Diamond Head

Referències