El “barcusium” (en llatí), "barkuzij" (en croat ) o “barcozi” (en italià) fou una embarcació inventada i usada a Ragusa. En el segle XV era molt semblant a una caravel·la llatina o a una sagètia catalana. Es tractava d’un vaixell de vela que arborava dos pals i tenia tres timons: dos de caixa i un de roda. El timó de roda o de codast sovint anomenat a la navarresa o baionesa a les nostres terres, es designava com a “timó de Flandes” a l’Adriàtic (Segons el contracte de fabricació d’un barcusium de 1449: “...tres themones, unum flandreum seu flamengum et duos latinos...”).

Hi ha exemples de l’ús dels barcozi a altres ciutats com la de Sibenik, sota domini venecià: “Also the merchand navy of the town of Sibenik under Venice was excellent. The merchant ships were of various types and sizes, and their names were for example caravelles, karakes, navigi etc., but the most usual ones were the “barcozi”. They belonged to many shipowners, one of them usually being a mariner and ...” ^[1]

• TraducciĂł aproximada: La marina mercant de la ciutat de Sibenik, sota domini veneciĂ , fou excel·lent. Els vaixells eren de moltes menes: caravel·les, carraques, navilis,...etc, però els mĂ©s habituals eren els “barcozi” . Pertanyien a molts propietaris, un dels quals solia ser “mariner” (mariner en el sentit de “navegant” o “patró” de l’embarcaciĂł).

Variants del nom

Cada variant permet una cerca activa a Internet.

• Barcozij, Barkozija
• barchosum, barcoxium, barchossium, barcusium, barcussium
• barcosi, barcozi, barcozzi
  • En una Ăşnica obra hi ha diverses variants de “barcozi”: Barchosius, barcosum, barcosus, barcusium, barcussius, ... [1]

DescripciĂł segons Benedetto Cotrugli

Benedetto Cotrugli va escriure un llibre de navegació que no es va arribar a publicar i que es conserva en forma de manuscrit. Aquesta obra (“De navigatione”) ha estat transcrita i es pot consultar amb facilitat[2]. Es tracta d’un text important que detalla molts aspectes de la navegació en època pre-colombina. Entre altres tipus de vaixell Cotrugli descrigué les calaveres i els barcozi.

• Barcosi sonno altro galibo de navilii tagliati, li quali traheno multo a caravelle. Usanose multo in Schiavonia et potissime a Ragusi, et da quilli hebbeno l’origine; sonno gentil talglio de navilii et sonno talgliati et vanno molto de l’orça, et portano le vele alla latina et alcuni hanno meçana et alcuni none. Sono sicurissimi navilii et portano tri timone come le marsiliane et usanose piĂą de cento botte.
• Els “barcosi” sĂłn una altra mena de vaixells esvelts que s’assemblen molt a les calaveres . S’usen molt a l’Esclavònia i, principalment, a Ragusa d’on sĂłn originaris. SĂłn un tipus de vaixell molt esvelt i “sonno tagliati” (tenen la secciĂł mestra en forma de V i no pas en forma de U?) i cenyeixen molt. Tenen vela llatina i alguns vela de mitjana (2 arbres o 3 arbres?) i altres no (1 o 2 arbres?). SĂłn vaixells molt segurs i tenen 3 timons com les marselleses. I n’hi ha de mĂ©s de 100 botes.
  • NOTA: Sobre la traducciĂł del terme “tagliati”/”stellati”. Els vaixells amb bucs “tagliatti” o “stellatti” tenen seccions amb forma de V que calen mĂ©s que els de secciĂł amb U.^[2][3]

Documents

• 1272. Estatuts de Ragusa. Tipus de vaixells esmentats: “...barcusium, ladia, condura, navis ili lignum...” Els Estatuts de Ragusa feien distinciĂł entre “barcusius” i “barca” (llengua romana) i “ladia” (barca per a la poblaciĂł eslava).^[4]
• 1326. “...infra VIII dies postquam barcusium Negoslavi de Pesangna applicuerit Venetias sub pena XX solidorum grossorum venetorum in penam apthagi de misericordia...”^[5]
• 1355. “...Etiam prese de molte barche e barcozzi con grande vergogna de veneziani...” ^[6]
• 1449. Contracte per a la construcciĂł d’un “barcusium” a Fano, amb capacitat per a cent salmes de cereals. “...fabrefacere et componere in splagia sive riva civitatis Fani unum barcusium sive navigium capacitatis portate centum salmarium grani ad mensuram civitatis Fani...”.[3]
• 1454. Barcusium construĂŻt a Romania.^[7]
• 1844. “...tre barcozzi di isolani di Brazza...” ^[8]
• 1849. Noms de vaixells en les lleis. Entre altres els "barcozzi".^[9]

Referències