MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
23-03-2020 (5595 lectures) | Categoria: Catalauni |
On era situada l'antiga Catalaunia? Si ens atenim al què explica el llibre de l'any 1678, d'Esteve de Corbera, titulat Catalunya illustrata. Conté la seva descripció en comú, i en particular amb les poblacions, dominis, i successos, des del principi de l'món ..., la Localització de l'antiga Catalaunia o Catalauno estaria Molt aprop de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, és a dir, en Territoris de l'actual Occità nia, que antigament ja s'anomenaven Catalunya, com sabem per Altres textos antics . Una prova documental més que demostra que catalans i Occitans sempre Hem Estat la mateixa néixer.
Us transcrivim el que diu el llibre:
Origen dels Pobles catalaunos a França Aquità nia
"Tots ho Autors Històrics, i Geographicos que escriuen de les coses de França. I entre ells iuliol Cesar que la va guerrejar, i va trepitjar tants anys, la divideixen en Aquità nica, Celtica, i Belgica: La Aquità nica comprèn tot el que ai de les Muntanyes Pirineus a les riberes de la Garona, i la Celtica cau entre els dos rius Garona, i Senna, i la Belgica entre Senna, i Scalda. Alguns moderns li donen altres dues parts, que són la Narbonense i els Allobroges, la Narbonense està ribera de la Mediterrà nia, de la Mar als Alps, i els Allobroges són els pobles que oi anomenem Savoia, i Delfinat. És aquestes dues parts de França Belgica, i Aquità nica, refereixen les Històries, que hagué dos llocs, ò colònies amb nom d'Catalauno, un a la Belgica prop de Rems, que encara avui roman, i es diu Chalon de Champanya, Ciutat populosa amb Bisbe que els Concilis francesos diuhen Catalaunense, un dels doze a qui es donava el tÃtol honorabilÃssim de Pares, i un altre a l'Aquità nia a prop de Tolosa, que va donar nom als camps Catalaunos, memorables per la victòria que en ells obtingueren els Gots amb el Capità Romà Aeci, dels Huns, i el seu Rei Athila, que parlarem després. Aquest lloc, i aquests camps estaven a set llegües de Tolosa, i si alguna cosa mes luny, com altres volen, venien a ser part en el Comtat de Tolosa, i part en de Llemotges, i fins i tot oi dia dura la seva memòria al districte, i terres de l'Abadia Moyssiacense, que en llengua francesa els diuen donis catelenes.
Es consideren que la Ciutat Catalauno que va estar en la Belgica va ser Colònia, i fundació dels Catalaunos Aquità nics, que li van donar principi, i nombe, lleis, i govero, que era el mateix amb que els Romans honraven les seues Colònies. Tot i que el veure a peu amb grandesa, i estimació aquesta Ciutat en la Belgica, i que en la Aquità nica tot just quedò rastre de el lloc Catalauno, engany alguns Autors, per dezir que la batalla dels Gots, i Huns no pas a l'Aquità nia, sinó en la Belgica, en els camps desta Ciutat, al costat d'un lloc que es diu Troia. Però és estimar sense fonament oposar-se cntra la fermesa de tants segles, ja que tots els Autors de mes nom concorden que aquesta famosissima batalla es va donar prop de Tolosa, i Tolosa no està en la Belgica, ni en l'Aquità nia, són infinits dels Escriptors que el diuen, i entre ells Jornandes, la autoridad sola n'hi ha prou per treure qualsevol dubte;
Era de 'nació Gots, va viure pocs anys després del de quatrocents i cinquesta i un en què va passar aquesta batalla, refierela com a cosa que tocava tant als seus Reis, ja que va morir en ella Theodored, i per la seva mort començò à regnar Thurismund, i tracta della amb tal cura que els mes Autors que després la escriuen el prenen del. Aquest, i tots diuen que es va donar prop de Tolosa, en els camps Catalaunics: I tants homes greus no havian d'enganyar-a la discripcion de el lloc, on va succeir una jornada tan assenyalada. Amb això no pot quedar ocasió per posar escrupulo en cosa tan certa, com ho és que prop de Tolosa hagué lloc, i camps Catalaunos, doncs el seu nom s'ha conzervado en tota l'antiguitat fins als nostres temps.
Es deien també llavors aquells Camps Marochios, o Mauricios, i el nom de Catalaunos devia ser el mes nou per occasion del castell, o lloc Cataló, o Catalauno, que era la Metropoli, i Cap destos pobles. I d'haverse acabat aquest lloc a l'Aquità nia, podem donar per raó, que com a primer va sortir d'ell la gent que va fundar, i va poblar la Ciutat en la Belgica, i després el exercit que ara venia amb Otger, i el que més endavant veurem que Va seguir a Ayzon Visogot Prefecte de l'Aquità nia, quant va prendre les armes contra LluÃs el Pio, els que van quedar en la seva antiga naturalesa, veient-pocs, i que vivien com acigidos sugetos als francs: i que els seus connaturals a aquesllas noves Colònies, i ProvÃncies medravan , i mandavan com pobladors, i conqueridors, mica a mica la van anar desemparant, i passaren, o a la Catalaunia Belgica, o a la Hispanica, que després es va anomenar Catalunya, amb que l'antiga Catalauno de l'Aquità nia es va despoblar, o es va desfer, i les altres s'han conservat, i florit.
Es pot veure tot l'experiència d'açò cada dia, ja que amb tenir Catalunya tanta frontera amb França, de cap part d'aquell Regne vénen tants francesos à naturalitzar-s en aquest, com de l'Aquità nia, i dels llocs que hi ha prop de Tolosa, i Llemotges. Algun impuls natural els porta, amb motiu particular, ja que les causes generals comuns a les altres ProvÃncies, també concorren amb les de Tarracónia, Navarra, i Biscaia, i no veiem que baxen a elles tants Francesos com a Catalunya. Sembla que la natura ha guia principal de les nostres accions, o la inclinació després de la qual, naturalment se'ns va l'amor obliga, i s'aficiona als que neixen, i viuen en aquella terra, perquè segueixin la mateixa transmigració amb que aquells antics Aquità nics van venir a aquest gran congruència en aquest lloc de l'Aquità nia, és on diuen nostres majors que presidia el PrÃncep Otger, i que aquests van ser els pobles Catalaunos Aquità nicos que el van acompanyar, i van seguir en la enrada que va fer a Espanya.
I fins i tot que en les memòries antigues Franceses no es trobi tanta notÃcia destos pobles, no és perquè no els huviesse, sinó que a li gent d'aquell distriro, ordinà riament els llamavan a les Històries o Alans, o catos, o Gots, i poques vegades Catalaunos: que aquest nom en el seu propi seient no tub el llustre, i l'esplendor que a les terres estranyes, on van guanyar tan gran reputació amb les armes. No menys deve reparar-se en que als Otger els nostres no li llamavan Catalauno, sinó Cataló, perquè només en la pronunciació està la diferència. "
Enllaç al llibre d'esteve Corbera
Enllaç a l'article Catalauni
És evident que els historiadors al portar la batalla dels Camps Cataláunics a Châlons-en-Champagne, van voler separar-los de Catalonia i separar aixà aquesta de Català unia, i més tard paral·lelament han intentat tapar l'origen del català , però en la meva opinió hauriem de deixar aixó de q els cathalans erem abans dels romans (encara q es pugui albirar) jo sempre defensaré que hi havia uns pobles amb un llenguatge comú (proto-romanç) q no venia del llatÃ, encara que influenciat per ell, com ho ha estat l'anglès-germà nic, el problema és q al ser un idioma només parlat, no en tenim documents fins als S.VI-VIII, deixant Fomenko apart.