05-04-2014  (3881 lectures) Categoria: Biografies

Joan Orpí i del Pou

Infotaula de personaJoan Orpí i del Pou
Biografia
Naixement 1593 modifica
Piera modifica
Mort 1r juliol 1645 modifica (51/52 anys)
Barcelona modifica




Activitat
Ocupació Explorador i militar modifica
Carrera militar
Rang militar general modifica

________________________________________________________


La casa natal de Joan Orpí, a Piera

Orpi.. Segons Torres Amat: Orpi (Joan), natural de Piera, de família noble, governador i capità general, conqueridor i poblador de les terres dels Indis de Cumanaga, Potingues, Pyiitus, i altres nacions de la Nova Espanya. Va fundar ali dues ciutats, la nova Barcelona, i la nova Tarragona, i va guanyar les Illes de Sobrevent. La història de tots aquests fets la va referir en un llibre que amb el títol de Memorial ptesentó a en Felip IV i que cita sovint Serra i Postius en la Història de Montserrat.

Joan Orp√≠ i del Pou, tamb√© anomenat Joan Orp√≠n o Joan Urp√≠n (Piera, 1593 - Nueva Barcelona, 1 de juliol de 1645) va ser l'√ļltim conqueridor de Vene√ßuela i un explorador i administrador catal√†.

Biografia

Nascut en una família de la petita noblesa rural catalana, el 1619 va acabar estudis de Dret Civil a l'Estudi General de Barcelona. Després va marxar a Sevilla, on va romandre dos anys i mig, amb la intenció d'exercir un càrrec administratiu de l'Estat, cosa que finalment no aconseguí. El juny de 1623, usant el pseudònim de Gregorio Izquierdo, va embarcar-se com a soldat en una expedició destinada a defensar les riques salines d'Araya (Veneçuela), que els holandesos pretenien.

L'any 1624, Diego de Arroyo Daza, governador de la província de Nueva Andalucia, més tard anomenada Provincia de Cumaná a l'actual Veneçuela, nomenà a Orpí Tinent General de la província, lloc que ocuparia fins al 1627-28. Aquest mateix any, el tribunal de la Real Audiencia de Santo Domingo va reconèixer el seu títol de llicenciat en Dret obtingut a Barcelona, cosa que, després de la seva estada a Cumaná, li va permetre d'exercir d'assessor jurídic a Caracas per encàrrec de la mateixa Audiència.

El 1631 es trasllada a la Santo Domingo. Allà, la Reial Audiència va sol·licitar aspirants que poguessin portar a terme, amb els seus propis mitjans militars i econòmics, la conquesta de la zona habitada pels indis cumanogotos, que dificultaven les comunicacions i impedien el comerç entre les governacions de Veneçuela i Cumaná. La mencionada zona comprenia fonamentalment les conques dels rius Unare i Neverí. Orpí va optar a realitzar aquesta missió i el desembre del 1631 li va ser finalment encomanada a ell.

Malgrat l'oposici√≥ dels altres tres pretendents (m√©s poderosos i influents que ell) i del governador Francisco N√ļ√Īez Meli√°n (que va arribar a empresonar-lo), el 1632 aconsegueix d'organitzar l'expedici√≥ i s'endinsa en el nou territori. Va fundar els assentaments de Santa Mar√≠a de Manapire i San Pedro M√°rtir, per√≤ li va ser revocada la concessi√≥ de la colonitzaci√≥ i governaci√≥ de les noves conquestes. Aix√≤ el va obligar a pledejar per a recuperar-les, primer davant l'Audi√®ncia de Santo Domingo (1633) i despr√©s davant el Consejo de √ćndias, per la qual cosa va haver de viatjar a Espanya. Finalment, el 1636 va aconseguir la confirmaci√≥ del nomenament com a Governador.

Va reprendre l'exploraci√≥, conquesta i colonitzaci√≥, derrotant definitivament els cumanogotos el 1637. El febrer del 1638 va fundar Nueva Barcelona del Cerro Santo (l'actual Barcelona de Vene√ßuela). El territori que va agrupar sota el seu mandat s'estenia des de San Felipe de Austria (avui Cariaco) fins al Cabo Codera, i des d'aquest a l'Orinoco. No va poder expandir-lo m√©s perqu√® va trobar una forta oposici√≥ de les governacions ve√Įnes, els l√≠mits de les quals ja estaven prefixats. Va anomenar la seva jurisdicci√≥ Nova Catalunya, encara que posteriorment les autoritats de la Corona no van ratificar oficialment el nom.

Durant el seu govern, Orpí va defensar la costa contra els atacs holandesos i amb l'ajuda d'un grup d'indígenes va desviar la llera del riu Unare per fer-lo desembocar en la llacuna de Píritu, amb la qual cosa es va perdre la possibilitat d'obtenir-hi sal, que era el que els holandesos feien des de força temps enrere, tal com refereix el geògraf Pau Vila i Dinarés.[1] També va impulsar el desenvolupament de la ramaderia i l'agricultura, i va haver d'afrontar diversos obstacles polítics i legals creats pels seus detractors i enemics.

Va morir l'1 de juliol de 1645, sense haver acabat de realitzar tots els seus plans al capdavant del govern. L'any 1654, la província dels Cumanogotos va ser abolida i el seu territori es va integrar dins de la jurisdicció de Cumaná.

Referències

  1. Pau Vila i Dinarés, Gestas de Juan Orpín en la fundación de Barcelona y defensa de Oriente, Caracas (Universidad Central de Venezuela), 1975

Bibliografia




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.