• • 9.11. Scachs d’Amor i Francesch Vicent:
  • 9.2L’origen dels escacs moderns
  • 9.32. Scachs d’Amor (ca. 1475, València)
  • 9.43. Francesch Vicent: El primer mestre dels escacs moderns
  • 9.54. Vicent i la cort papal
  • 9.65. El viatge a Ferrara
  • 9.76. ConclusiĂł
  • 9.8TĂ­tol
  • 9.9El problema històric
  • 9.10El context italiĂ 
  • 9.11La tesi
  • 9.12Arguments
  • 9.13Iconografia
  • 9.14Contraarguments i resposta
  • 9.15ConclusiĂł
• 10LĂ­nia del temps de l’evoluciĂł dels escacs
• 11Mapa històric: ĂŤndia → Pèrsia → MĂłn islĂ mic → València
  • 11.11. Origen indi dels escacs (Chaturanga)
  • 11.22. Els escacs en el mĂłn islĂ mic
  • 11.33. Arribada dels escacs a València
• 12La revoluciĂł de la Dama
• 13RecepciĂł europea del nou joc
• 14Bibliografia acadèmic

______________________________

1. Scachs d’Amor i Francesch Vicent:

• Primer document que descriu les regles dels escacs moderns.
• Poema de FrancĂ­ de CastellvĂ­, NarcĂ­s Vinyoles i Bernat Fenollar.
• Partida d’escacs com a metĂ fora amorosa.
• IntroducciĂł de:
  • la Dama poderosa (la Reina moderna)
  • el moviment modern de l’Alfil

• Autor valenciĂ .
• Publica el primer tractat imprès d’escacs moderns: Llibre dels jochs partits dels schachs en nombre de 100 (València, 15 de maig de 1495).
• Codifica les noves regles sorgides a València.

• Vicent marxa a ItĂ lia (InquisiciĂł? mecenatge?).
• Esdevé mestre d’escacs de Lucrècia Borja, filla del Papa Alexandre VI (Roderic de Borja, valenciĂ ).

• Lucrècia Borja esdevé duquessa de Ferrara (1502).
• Francesch Vicent l’acompanya a la cort.
• DifusiĂł europea del “joc de la Dama” (escacs moderns).

• València Ă©s el bressol dels escacs moderns.
• Scachs d’Amor i Francesch Vicent sĂłn fonamentals en la transformaciĂł del joc.
• La connexiĂł amb Lucrècia Borja explica la rĂ pida expansiĂł del nou model d’escacs.

La Reina dels Escacs: Una hipòtesi sobre Lucrècia Borja

• La peça de la reina no sempre va ser la mĂ©s poderosa.
• El canvi es produeix entre 1475 i 1500.
• Per què de sobte la reina esdevĂ© la peça central del joc?

• Roma i Ferrara, centres de cultura i poder.
• La famĂ­lia Borja, influent a la cort papal.
• Lucrècia Borja: educada, culta, poderosa, i… demonitzada posteriorment.

La transformació de la reina dels escacs reflecteix la figura d’una dona real: Lucrècia Borja.

• La cronologia coincideix amb la seva joventut i mĂ xima influència.
• La cort papal i la d’Este eren centres on es jugava i s’estudiava escacs.
• La reina passa a moure’s com la peça mĂ©s poderosa → sĂ­mbol de poder femenĂ­.
• Tractats d’escacs del perĂ­ode mostren una reina “nova”, mĂ©s activa i decisiva.

• Miniatures i gravats del s. XV–XVI mostren reines amb trets renaixentistes.
• Algunes representacions recorden clarament la moda i estil de Ferrara.

• “Podria ser Isabel la Catòlica?” → cronologia i geografia no encaixen.
• “Podria ser un sĂ­mbol abstracte?” → el canvi Ă©s massa sobtat i localitzat.
• “Podria ser una altra noble italiana?” → cap tĂ© el pes cultural de Lucrècia.

La nova reina dels escacs no és només una peça: és un reflex cultural d’una dona que va marcar el seu temps.

Segle V–VI — Índia (Chaturanga) Naixement del joc amb quatre exèrcits. Primera estructura recognoscible.

Segle VII — Pèrsia (Shatranj) Transformació del joc. Apareixen termes com shah i shah mat.

Segles VIII–X — Món islàmic Bagdad esdevé centre intel·lectual. Tractats, problemes i estratègies.

Segle X — al‑Àndalus Arribada a la península Ibèrica. Difusió entre cultures musulmanes, jueves i cristianes.

Segle XV — València Revolució del joc: naixement de la Dama moderna i moviment de l’Alfil. Scachs d’Amor (ca. 1475) i Francesch Vicent (1495).

1500–1550 — Itàlia, França, Alemanya, Anglaterra Adopció ràpida del “joc de la Dama”. Europa abandona el Shatranj.

Segles XVII–XIX — Europa moderna Normalització de regles, primers tornejos, teoria clàssica.

Segle XX — Era internacional FIDE, campionats mundials, teoria computacional.

Segle XXI — Era digital Enginys d’anàlisi, IA, escacs online i popularització global.

Una frase clau: “Els escacs no només viatgen: es transformen.”

• Chaturanga (ĂŤndia) → Shatranj (Pèrsia) → Bagdad → al‑Àndalus → València

• Els escacs neixen a l’Índia entre els segles V i VI.
• Chaturanga i les seves quatre divisions militars
• Peces equivalents: elefant → alfil, conseller → dama, carros → torres.
• Es difon cap a Pèrsia, on rep el nom de Shatranj.

• ExpansiĂł desprĂ©s de la conquesta de Pèrsia
• Bagdad com a centre intel·lectual
• Tractats Ă rabs i desenvolupament teòric
• Arribada a al‑Àndalus

• IntroducciĂł al s. X en el context d’al‑Àndalus
• Joc compartit entre cultures
• La cort valenciana del s. XV com a nucli d’innovaciĂł
• Naixement de Scachs d’Amor i del tractat de Vicent

La Dama esdevé la peça més poderosa:

• Influència del pensament renaixentista i del poder femenĂ­ a les corts italianes.
• La Dama substitueix el “conseller” feble del Shatranj.
• El canvi coincideix amb:
  • Scachs d’Amor (València, ca. 1475)
  • Francesch Vicent (1495)
  • Lucrècia Borja (Ferrara, 1502)
• Una frase clau: “La Dama poderosa Ă©s un invent valenciĂ .”

Una diapositiva final que mostra com el “joc de la Dama” es va expandir:

• ItĂ lia: Ferrara i Venècia adopten rĂ pidament les noves regles.
• França: el joc modern entra a la cort de Carles VIII.
• Alemanya: primers tractats impresos amb la Dama moderna.
• Anglaterra: el joc arriba a finals del s. XV; Shakespeare ja coneix la Dama moderna.

Frase clau: “En menys de 50 anys, Europa abandona el Shatranj i adopta l’escacs valencià.”

• Murray, H. J. R. A History of Chess. Oxford University Press, 1913.
• Eales, Richard. Chess: The History of a Game. Batsford, 1985.

• Vinyoles, NarcĂ­s; CastellvĂ­, FrancĂ­; Fenollar, Bernat. Scachs d’Amor. Edicions facsĂ­mils diverses.
• Westerveld, Govert. La dama en el ajedrez moderno y su origen valenciano. Ajuntament de València.

• GarzĂłn, JosĂ© Antonio. En pos del incunable perdido. Generalitat Valenciana, 2001.
• GarzĂłn, JosĂ© Antonio. El regreso de Francesch Vicent. Generalitat Valenciana, 2005.

• Bradford, Sarah. Lucrezia Borgia: Life, Love, and Death in Renaissance Italy.
• Hibbert, Christopher. The Borgias and Their Enemies.

• Yalom, Marilyn. The Birth of the Chess Queen. HarperCollins, 2004.
• Eales, Richard. The Chess Queen: A Cultural History