Christoph Weiditz - Carles V - Calendari

autoretrat de Christoph Weiditz, 1523

Christoph Weiditz (1498 , Estrasburg o Freiburg im Breisgau – 1559, Augsburg)va ser un artista alemany, que va dibuixar, esculpides i treballades d'or entre altres arts (les medalles que va esculpides i les imatges dels vestits locals que va dibuixar van ser famoses).

Biografia

Era fill de Hans Weiditz el major, Hans Weiditz dem Alleren, Hans Weiditz I (ca. 1475 Estrasburg – ca. 1516 ibid.), un escultor que va treballar a Friburg entre 1497 i 1514. També va ser germà de Hans Weiditz,el jove (1493-1537), famós gravador de fusta.

L'artista va viure gran part de la seva vida a Estrasburg i Augsburg. Allí va fer petites escultures i, especialment, medalles de retrats, 117 de les quals encara avui es coneixen.

Entre 1528 i 1529 va ser a Espanya i va dibuixar la manera de vestir als habitants de la península Ibèrica. Aquest manuscrit es conserva a Nuremberg, al Germanisches Nationalmuseum, sota el símbol Hs. 22474.

Weiditz va realitzar el seu Trachtenbuch (Llibre sobre vestits) gràcies a les primeres descripcions d'indis i jugadors de pilota asteques fetes per Hernán Cortés, que acabava de tornar d'Amèrica i es trobava a Barcelona en aquell moment, per aixó en el llibre hi ha tanta informació sobre Barcelona. Cal remarcar que:

Els anys 1528 i 1529 Carles V i Cortés van estar majoritàriament a Barcelona (Foronda y Aguilera-Ibanyez dixit)
La principesa de Leonardo anava vestida amb una trena lligada amb una mena xarxa com les verges de Barcelona

Galeria de dibuixos fets a Barcelona(incloent els de Cortés que hi era)

Dibuixos de Christoph Weiditz del seuTrachtenbuch, Nuremberg, Germanisches Nationalmuseum.
Bl. 1:

Auf die Manier gand Indianische Weiber, Ist nit mer dan aine herrauss kumen.

Auf diese Manier gehen indianische Weiber, [es] ist nicht mehr als eine herausgekommen (= nach Europa mitgebracht worden?)
Bl. 6:

Allso würfft Er das holtz vber sich mit den fiessen

So wirft er das Holz über sich mit den Füßen

Bl. 7:

Allso gand sy In Indian mit Irer Wer Zway tausent meill wögs, Da man das golt findt in dem Wassern.

So gehen sie in Indien mit ihrer Waffe zweitausend Meilen Weges dahin, wo man das Gold findet im Wasser
Bl. 11:

Auf soliche manier spilen die Indianer mit ainem auf geblassen bal mit dem hindert On die hend an Zue Rieren auf der Erdt haben auch ain hardt leder for dem hindern dar mit er vom bal den widerstreich Entpfacht haben auch solich ledern hent schuech an

Auf solche Manier spielen die Indianer mit einem aufgeblasenen Ball mit dem Hintern ohne die Hände anzurühren auf dem Boden. [Sie] haben auch ein hartes Leder vor dem Hintern, damit dieses vom Ball den "Widerstreich" empfängt. Sie haben auch solche lederne Handschuhe an.

Hernán Cortés p. 77
Wie Die Pferde in Die Schiffe verfrachtet werden p. 81-82

Bl. 49:

Also Reittyn sy mit Iren Weyber In Rossolonia

So reiten sie mit ihren Weibern in Roussillon.
Així cavalquen amb les seves dones al Rosselló.

Bl. 52:

Also fieren die Katholanier Iren weyber vber Lannd

So führen die Katalanen ihre Weiber über Land.
Així, van els catalans a peu davant les seves esposes
Les dones camperoles cavalquen per anar a comprar pa i altres aliments al mercat a Perpinyà

És sacerdot del Rosselló.

Bl. 66:

Allso Reitten Die herbaucker a l'spanig Wen der Kayser a Ain Statt Reitt

D'aquesta manera, l'exèrcit va a Espanya quan l'emperador cavalca una ciutat.

Bl. 67-68

Bl. 67:

Allso Gand Sy també a Barsoleria

Així és com van a Barcelona.

Bl. 68:

Allso Gand Die Junckfrauen a Barsolona den Mer tayll Mitt auß tallar schuech

Així és com les verges van a Barcelona, amb sabates retallades.

Bl. 69-70

Bl. 69:

Allso gnad die Junckfrawen Inn barsolona hinder wertz an zesechen
So gehen die Jungfrauen in Barcelona, von hinterwärts (hinten) gesehen.
Així van les verges a Barcelona, vist des de darrere (esquena).

Bl. 70:

Also biessentt die sünder In Castillia am grien donerstag virr Ir Buß die man gibtt
So büssen die Sünder in Kastilien am Gründonnerstag für ihre Bußen, die man ihnen gibt (auferlegt).
Així, el dijous sant, els pecadors a Castella expien la penitència que se'ls dona (imposada).

Bl. 71-72

Bl. 71:

L'enviar l'Kemermegdt

Aquestes són les criades de cambra.

Bl. 72:

Així Gand la rica Frawen Zue Barsoloina o la Fonda Kinig Imperi Katollonia

Per així van les dones riques a Barcelona o al Regne de Catalunya.

Bl. 73-74

Bl. 73:

Ain espanyol schurtz

Un davantal espanyol.

Bl. 74:

Allso Sy l'aigua süess a Barsölonia en el NAUE vnd gallea Das es dester EE von stat Geng Wen Sy Die schif speysen o altres waser dirffen

Així que dibuixen l'aigua dolça a Barcelona en els vaixells i galions, que es pot fer (més ràpid) quan s'alimenten (càrrega) dels vaixells o d'una altra manera necessiten aigua.

Bl. 77-78

Bl. 77:

Don Ferdinando Cordesyus 1529 el seu altar im 42 DISER ha Derr Kay: M: deu Karolus dem fünfften nach gannz Inndiann gewunen

Don Ferdinand Cortez en 1529, la seva edat en la 42 º [any]. Aquest últim va guanyar el conjunt de l'Índia per a la Kayser Majesty Charles V.

Bl. 78:

Allso és el Stoffell weyditz amb el kolman holmschmidt iber mers gevarn.

El Stoffel (Christoph) Weiditz creuà el mar amb el Koloman Holmschmidt.

Bl. 79-80

Bl. 80:

Així que ziechen va morir Schiff Zue Barsolona a vnd Nider im haffen

Així que arroseguen cap amunt dels vaixells a Barcelona (alt) i avall (avall) al port.

Bl. 81-82

Bl. 81:

Allso henckt l'pferdt en l'home de Nauen Wan Sy iber es vol morter

Així es pengen els cavalls al vaixell si es vol portar-los pel mar.

Bl. 82:

Així que la Sy [...] En hispàniques

Així que densos la [vaixells] a Hispania.

Bl. 83-84

Bl. 83:

Andre Doria Ain Fürst Zue melpin, Hatt Bei K. M. Vill dreffenliche datten gedon, vnnd nochaufdem mörr deglich thuett

Andrea Doria, un príncep de melfi, va fer un munt de bones obres amb Majestat Imperial, i encara ho fa [nou] al mar cada dia.

Bl. 84:

Així que sytz Oder Her de schif auff AIM glender auff dem Schiff a Spania Wan Sy iber mör faren

Així, el Senyor del vaixell s'asseu en una barana sobre el vaixell a Hispania quan naveguen sobre el mar.

Bl. 85-86

Bl. 85:

Aquest és el Batrol en el vaixell de la nau laitt vnd Reigiert, l'stat Stil vnd veure el vent, ja que vol tenir el vaixell que xiulets amb el pfeiflin així wisen el Barckerol era Sy Thon hauria vnd Wan Sy felen tan zeucht que Sein Strick vnd dóna strackole Inn (?) Corde (?)

Aquest és el patró de la nau que gestiona i governa el vaixell, s'aixeca i mira els vents com el vaixell vol que sigui. Si xiulen amb el xiulet, els barkeroles saben què fer i si li falten (cometre errors), treu la seva corda i els dóna... (?)

Bl. 86:

Això també és Ain Oberster Barckeroll al vaixell d'Ain el Rueder teucht hinden

Aquest és també un Barkerol superior en un vaixell que tira el timó a l'esquena.

Bl. 89

Bl. 89:

Allso gend les dones nobles Wen es hayss és a valentzia a Die Kirchen

Així que les nobles van a l'església de València per escalfar-se.

Bl. 91-92

Bl. 91:

Allso Gand Die frawen a Rossoloin gemainlich

Això és el que les dones al Rosselló es tracta.

Bl. 92:

Així tantzentt Sy a landadeck Bey Narbeina

Així que ballar a Llenguadoc, prop de Narbona.

Bl. 93-94

Bl. 93:

Allso Gand Sy també en longdeck a la frontera de gen Spina

També van al Llenguadoc, a la frontera amb Hispania.

.

Bl. 107-108

Bl. 107:

Allso dantzen el morystgen amb Ain othernschnle amb els dits

Així que els moriscs ballar amb oneander ràpidament amb els seus dits.

Bl. 108:

Aquest és el moristgis dantz spil schre... com el Kelber

Aquest és el joc de dansa morisc. Smirk com els vedells.

Bl. 109-110

Bl. 109:

Allso Gand el Frawen, al Regne d'Kinig, València, en els carrerons

Així que les dones en el Regne de València caminen al carreró.

Bibliografia

Christoph Weiditz, autèntic vestit diari del Renaixement. Totes les 154 plaques del "Trachtenbuch". Nachdruck der Ausgabe Berlín 1927. Dover Publications, Nova York NY 1994, ISBN 0-486-27975-8.
Theodor Hampe (dir.), Das Trachtenbuch des Weiditz von seinen Reisen nach Spanien (1529) und den Niederlanden (1531/32),1927. Réimpression:, Nova York NY, Dover Publications, 1994 ISBN 0-486-27975-8 (Google Llibres, extraits). Plantilla: en lang
Andrea McKenzie Satterfield, l'assimilació del meravellós altre: la lectura de Christoph Weiditz Trachtenbuch (1529) com un document etnogràfic (text complet).