MAGAZINE SOBRE HISTÒRIA (Iniciat com AUCA satírica el 1960.. per Manel Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
09-03-2019 (2487 lectures) | Categoria: History |
Â
NingĂş a Madrid del 1868 era conscient que entre les pertinences del recentment mort Sinibaldo de Mas hi havia una credencial del mateix emperador xinès que li encomanava una missiĂł secreta. Mas, barcelonĂ nascut el 1809, havia treballat tota la seva vida al servei de la cort espanyola i arribat mĂ©s lluny que ningĂş en una Xina obligada a obrir-se desprĂ©s de ser derrotada per Europa durant les Guerres de l'Opi. Com a primer diplomĂ tic enviat oficialment a aquest territori, aquest catalĂ va negociar i va signar el primer tractat comercial entre els dos imperis i fins i tot va establir una legaciĂł a PequĂn. Va acabar, però, convertint-se en una mena d'agent secret per a l'Imperi Qing amb un encĂ rrec que mai va poder arribar a complir.
Sinibaldo de Mas va nĂ©ixer a la capital catalana i va crĂ©ixer en el si d'una famĂlia de classe mitjana. Els seus enormes aptituds lingĂĽĂstiques (va arribar a dominar mĂ©s de quinze idiomes) i, sobretot, la intermediaciĂł de Fèlix Torres Amat, bisbe d'Astorga i amb molta influència en la cort d'Isabel II, el van convertir amb nomĂ©s 24 anys a "pensionat extraordinari per passar a Orient a estudiar els idiomes, relacions comercials, usos, antiguitats, literatura i monuments arqueològics d'aquells paĂŻsos ". Aquest primer viatge va durar vuit anys i va passar per, entre altres llocs, Turquia, Egipte, SĂria, l'ĂŤndia o les Filipines, tot i que no va poder arribar a la Xina a causa d'una malaltia que el va obligar a tornar a Espanya.
Ho va aconseguir mĂ©s tard, amb tres viatges i vuit anys vivint a la Xina a mitjans del segle XIX en què va ser nomenat cònsol espanyol i desprĂ©s ministre plenipotenciari, l'equivalent al paper d'un ambaixador a l'actualitat. A mĂ©s d'inaugurar de forma oficial les relacions diplomĂ tiques entre la Xina i Espanya en temps convulsos en els dos llocs, Mas comptava amb una enorme formaciĂł intel·lectual, artĂstica i literĂ ria que el va portar a ser prolĂfic en disciplines tan dispars com l'assaig, la poesia, el gravat , la pintura o la cal·ligrafia.
Les aventures a la Xina d'aquest personatge de pel·lĂcula han estat recollides per l'historiador i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) David MartĂnez-Robles en el seu llibre Entre dos imperis. Sinibaldo de Mas i l'empresa colonial a la Xina, 1844-1868. Mas va plasmar en els seus articles i informes per a les corts espanyoles una mirada prĂ cticament exclusiva del que passava dins de l'Imperi Qing durant les primeres dècades de colonitzaciĂł europea i es va forjar contactes de primer nivell entre els principals mandataris xinesos de l'època. Ho va fer primer des Macau, llavors part de Portugal, i desprĂ©s des de la llavors prĂ cticament impenetrable capital, PequĂn.
"El context institucional a la Xina canvia molt desprĂ©s de les Guerres de l'Opi i [els mandataris xinesos] no tenen mĂ©s remei que acceptar la presència d'estrangers. Però a aquestes circumstĂ ncies se li suma l'habilitat de Mas per negociar un primer tractat comercial i l'obertura d'una legaciĂł a PequĂn, cosa que fins al moment nomĂ©s havien aconseguit RĂşssia, Anglaterra i França ", explica MartĂnez-Robles.
Durant la seva estada a la Xina, Mas Ă©s capaç d'entaular una relaciĂł mĂ©s que cordial amb el prĂncep Gong, llavors regent i principal interlocutor amb els paĂŻsos estrangers. "Ell i el prĂncep Gong s'havien entrevistat en diverses ocasions amb motiu de la negociacions pel tractat comercial. No van arribar a tenir una relaciĂł personal, però el prĂncep sĂ havia mostrat una certa deferència per ell i un tracte que anava mĂ©s enllĂ de l'estrictament oficial. En els seus escrits, Mas explica que el prĂncep va visitar la legaciĂł espanyola a PequĂn, on Mas li va mostrar els seus aparells de fotografia i van compartir pastissos i vi ", explica l'historiador barcelonĂ.
En l'Ăşltima de les seves estades a la Xina, entre 1864 i 1868, Sinibaldo de Mas va trencar relacions amb la cort espanyola i va dimitir dels seus cĂ rrecs per un nomenament amb el qual estava en desacord. Va ser llavors quan el prĂncep Gong, desprĂ©s del suggeriment de l'irlandès Robert Hart (llavors director general de les duanes de l'Imperi xinès), va apostar per ell per a una missiĂł secreta a Europa. Seria l'enviat especial a Portugal per negociar la compra per part de la Xina de la colònia de Macau, i ho faria en nom de l'emperador. Si ho aconseguia seria recompensat amb l'equivalent a diverses anualitats del seu sou que percebia com a ambaixador espanyol.
"He triat acuradament a un home savi i intel·ligent, a mĂ©s de virtuĂłs i honorable, que antigament havia servit com a enviat especial d'Espanya a PequĂn, Don Sinibaldo de Mas, que Ă©s un bon coneixedor de les relacions de la Xina amb els paĂŻsos estrangers, i el designo perquè actuĂŻ com a representant meu pel que fa a les negociacions entre les nostres dues nacions ", diu la credencial escrita pel monarca xinès, la còpia va recuperar MartĂnez-Robles dels arxius de l'Institut d'Història Moderna de l'Acadèmia SĂnica, a Taipei .
"Molt pocs estrangers van ser encomanats amb missions oficials a l'exterior, pĂşbliques o secretes, i molt menys que les duran a terme completament sols. O, almenys, que es conegui. Aquesta circumstĂ ncia converteix Sinibaldo de Mas en un rarisima avis ", diu l'historiador.
Sinibaldo de Mas mai va complir la seva missiĂł. Una malaltia va acabar amb la seva vida el 1868, un cop arribat a Madrid des de la Xina i abans de poder arribar a Lisboa. NingĂş va arribar a conèixer el que portava entre mans: l'irlandès Hart va enviar a algĂş perquè destruĂs la seva valuosa credencial -no sense abans fer una fotografia del document- i Mas tampoc havia cobrat part dels seus serveis a la bestreta, amb la qual cosa no hi havia botĂ que aixequĂ©s sospites. A la Xina es van oblidar de la missiĂł, potser al no trobar un digne successor al qual encarregar-li una tasca d'aquesta magnitud. No va ser fins a 1999, 131 anys desprĂ©s de la mort de Sinibaldo de Mas, quan finalment es va produir el traspĂ s de sobirania de Macau de Portugal a la Xina.
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: