17-09-2017  (1203 lectures)

Espasers catalans

Un espaser és un menestral que tenia com a ofici fer i vendre espases.

A Barcelona, a mitjan segle XV, hi havia vint-i-cinc espasers.[1]

 

 

Ferrer escalfant una barra de ferro en una fornal (festa medieval a Provins)
Ferrer forjant una peça de ferro, amb la punta roent, damunt d’una enclusa amb un martell.
Fulla d’espasa japonesa, pedra d’esmolar i recipient amb aigua (Cherry Blossom Festival, Seattle Center, Seattle, Washington, 2008).

 

 

Descripció de l'ofici

Un espaser és un ferrer especialitzat. Un ferrer de tall que forja espases. Principalment fulles d’espasa.

El seu obrador és el típic d’un ferrer, com ja el podia descriure Ramon Llull : una fornal per a escalfar el ferro fins a deixar-lo roent (amb el foc atiat per una manxa), una enclusa i diversos malls, martells, estenalles i cisells.[2][3]

També ha de disposar d’un recipient gran, amb aigua per a poder trempar la fulla forjada. I una caixa gran amb sorra per a mantenir el ferro calent o deixar refredar lentament les peces recuites.

Moles, pedres d'esmolar i abrasius de polir també formaven part de l'ofici.

Accions particulars

Fabricar les fulles d'espasa

  • L‚Äôespaser comprava la mat√®ria primera a un prove√Įdor adequat. A Barcelona solia ser en forma de barres de ferro o acer provinents de les fargues. En altres indrets la materia primera venia de la mina de Mondrag√≥n, que proporcionava un aliatge que es podia forjar directament.[4] Tamb√© hi ha documents que parlen d‚Äôespases forjades a partir de ferradures velles.[5][6][7]
  • Comen√ßant pel material original calia escalfar-lo i forjar una barra de dimensions adequades.
  • Tot el proc√©s de forja, era llarg i delicat. Generalment l'espaser doblegava la pe√ßa, l'estirava i la tornava a doblegar unes quantes vegades. Tornant-la a escalfar quan calia per√≤ procurant que no es "crem√©s" (les caldes excessives podien descarburar l'acer, cremant-ne el carboni i deixant la pe√ßa in√ļtil).
  • Un cop aconseguida la forma desitjada, l'espaser la sotmetia a la calda m√©s cr√≠tica, pr√®via al seu trempat, i la refredava bruscament en aigua un temps determinat. El temps es podia comptar recitant una f√≥rmula o una oraci√≥.
    • Generalment l'espiga del mant√≠ no es trempava.
  • La fulla ja trempada tenia duresa per√≤ era molt fr√†gil. La soluci√≥ consistia en sotmetre-la a una operaci√≥ de recuita o revingut, escalfant-la a baixa temperatura i deixant-la refredar lentament.
  • Quan la fulla en brut es considerava correcta calia rebaixar-la amb una o diverses moles fins a deixar-la en les dimensions finals.
  • Les operacions d'acabat passaven per un polit m√©s o menys fi (fulles polides o fabrides) i un esmolat adequat. Hi havia acabats amb fulles envernissades o pavonades.
  • Cada espaser marcava una fulla acabada amb les seves marques. De totes les marques la del punx√≥ era imprescindible, per√≤ n'hi podia haver d'altres: nom, any, ...
  • Totes les fulles acabades a Barcelona eren examinades i aprovades pels oficials del gremi.

Muntar l'espasa

Pommel= pom¬†; Grip=agafador¬†; Rain-guard=pestanya del bocal¬†; Fuller=canal¬†; Edge=fil¬†; Central ridge=cresta central; Cross-guard=creuera; Point= punta; Hilt=mant√≠; Blade=fulla; Scabbard=beina; Locket=¬†bocal ; Chape= guaspa; strong= fort=‚Äúforte‚ÄĚ itali√†; Weak=feble= ‚Äúdebole‚ÄĚ itali√†

Un cop acabada i verificada la fulla calia muntar la creuera i el mantí. El mantí solia estar format per dues galtes o dolces, disposades a banda i banda de l’espiga de la fulla i folrades de pell. L’agafador descrit s’acabava amb un fil de llautó que s’embolicava al voltant de les peces anteriors.

  • Els mantins de les espases de luxe podia fabricar-se de manera molt diferent.
  • Entre els espasers de Barcelona hi havia dues especialitats diferents: els mestres de fer fulles nom√©s forjaven les fulles, mentre que el muntatge final el feien els mestres muntadors. Estava prohibit que els que feien fulles muntessin espases senceres. Fins i tot no podien tenir cap espasa acabada dins de la beina a l‚Äôobrador.
  • Els espasers que feien beines formaven una altra especialitat a part.

Sistemes de fabricació simplificats i resumits

Article principal: Espasa

N'hi ha quatre de més importants:

  • Les¬†falcates i les espases rectes ib√®riques.[8]
  • Les espases de Damasc (Acer de Damasc)
  • Les espases de Toledo, segons els sistema valenci√† (no pas superiors a les de Saragossa, Val√®ncia, Mallorca o Barcelona).[9][10][11]
  • Les katanes japoneses.

Dades cronològiques

Punyal i beina de la necròpolis de Prosnes (Marne), cultura de La Tène antiga, ca. 475-450 a. C.

La professió d’espaser està molt relacionada amb les armes que fabricava. En època medieval els espasers feien espases, llances i dagues. Posteriorment els daguers i llancers es varen segregar del gremi dels espasers. Aquesta cronologia presenta moltes dades sobre les espases i només algunes sobre l’ofici. La presència de les primeres ajuda a entendre millor els detalls de la professió.

√ąpoques primitives

  • c.230 aC.¬†Fil√≥ de Bizanci, en el seu tractat Belopoeica (artilleria), comenta la flexibilitat de les espases dels celtes i dels ibers a Hispania.[12][13] Un comportament el√†stic, com el d'una¬†molla, implicaria contingut d'acer trempat en les espases esmentades.[14][15][16][17]

√ąpoca medieval i posteriors

En l‚Äô√®poca medieval els espasers de cada contrada recullen les tradicions antigues i s‚Äôorganitzen en gremis. A Barcelona, a Val√®ncia i a Saragossa hi havia tradici√≥ sider√ļrgica (amb ferro i acer fabricat a les fargues) i de fabricaci√≥ d‚Äôespases de qualitat des d‚Äô√®poques preromanes.

  • 966. Ambaixada de¬†Borrell II a¬†Al-H√†kam II. Obsequi de 100 espases "franques", molt famoses i temudes.[18]
  • 1100. L‚Äôespasa de¬†Godefroy de Bouillon era famosa. Es guardava al temple del Sant Sepulcre.[19]
  • 1233.¬†Jaume I esmenta l'espasa anomenada¬†Tis√≥ (forjada a¬†Monts√≥) en el¬†setge de Borriana.[20][21]
  • 1248. Espasa¬†Lobera del rei¬†Ferran III de Castella.[22]
  • 1274. Espasa del cavaller en Soler de Vilardell (Espasa de Vilardell). Una espasa considerada m√†gica, "de virtut" o "constil¬∑lada". Les seves qualitats de tall indiquen un proc√©s de fabricaci√≥ molt reeixit.[23]
  • 1321. Espasers esmentats a Pisa. ‚Äú...li homini dell‚Äô arte delli spatari...‚Ä̬†[24]
  • 1323-1325. Ordinacions dels ferrers de Barcelona.[25]
    • ‚ÄúQue tot farrer haje a ffer los ferres de les llances ben acerats"
    • ‚ÄúItem que tot farrer qui fa√ßa spases, farrers de lan√ßa, de darts e de passadors, los hajen a fer ben acerats e ab llur senyal"
  • 1390.¬†Tres espasers registrats a Barcelona.[27][28]
  • 1392.¬†Ibn Hudhayl, en la seva obra¬†"Gala de caballeros y blas√≥n de paladines", esmenta dues menes d'espases de qualitat: les d'acer indi i les dels francs (catalans). Aquestes darreres amb qualitats excepcionals i suposadament forjades per¬†genis.[29]
  • 1404. Segons testimoni de¬†Ruy Gonz√°lez de Clavijo els artesans esclaus de¬†Tamerl√†, a Samarcanda, no sabien fabricar espases ben trempades.[30]
¬ę (Tamerl√†)... √© fizo traer ante s√≠ todas las armas que aquellos sus captivos avian labrado desde que √©l partiera de la ciudad¬†; entre las quales armas troxieron tres mil pares de fojas guarnidas en tapete colorado, bien fechas, salvo que las non facen fuertes, nin las saben templar el fierro. ¬Ľ
‚ÄĒ (Tamerl√†) va fer portar davant seu totes armes que els captius havien obrat des que va partir de la ciutat (Samarcanda); li varen dur tres mil parells de fulles (d‚Äôespasa) guarnides de teixit vermell; ben fetes llevat que no les saben fer fortes, ni trempar el ferro.,¬†Ambaixada de Gonz√°lez Clavijo
  • 1425. Els espasers de Val√®ncia demanaren confirmaci√≥ de les seves ordinacions, copiades de les dels espasers de Barcelona.
    • ...Item. Senyor los dits privilegis, cap√≠tols e ordinacions vees(?) plaurets a D√©u a just√≠cia (e) egualtat car ax√≠ son stats obtenguts per la spaseria de ciutat vostra de Barchinonae per vos atorgats (a) aquella segons han pres los prohomens de la spaseria de la dita vostra ciutat de Valencia...1425...Alfonsi Dei gratia Regis Aragonum, Sicilie, Valencie, Majoricam, Sardinie et ...[31]
    • Examen dels aspirants a mestres espasers:

Havien de presentar ‚Äú4 fulles d‚Äôespases e recapte per a guarniment de aquelles. √áo √©s la una fulla de dues mans la qual haie a guarnir vermella. E l‚Äôaltra fulla sia de una m√† la qual haie a esser guarnida mitadada de dues colors. E l‚Äôaltra de una m√† que sia buydada e guarnida tota negra. E la quarta √ßo √©s un estoch d‚Äôarmes tot blanch los quals guarniments se vien(?) e haien a fer per lo volent usa(n)t de la dita spaseria dins la casa e habitaci√≥ de un dels dits diputats...‚ÄĚ.

  • 1433. Barcelona. En el "Llibre dels consells" del gremi d'espasers s'indica la manera de trempar les fulles de les espases.[32]
    • En el foli f_099r i altres del "Llibre gremial dels espasers" es parla de ‚Äúconfrare ho confraressa‚ÄĚ. Aparentment una dona podia pert√†nyer a la confraria dels espasers. Potser nom√©s com a esposa o viuda d‚Äôun espaser.[33]
  • 1493. En el segon viatge de Crist√≤fol Colom a Am√®rica, hi viatjava un espaser de Barcelona: Anton de Barcelona.[34]
  • 1547. Llarg√†ria de les espases reglamentada a Arag√≥, Val√®ncia i Catalunya.[35]
  • 1514. Espasa del rei¬†Henry IV, amb fulla de Toledo signada¬†: ‚ÄúDE.SILBESTRE. NIETO.EN.TOLEDO.ANNO 1514‚ÄĚ.[36]
  • 1522. Espasa d'Ignasi de Loiola ofrenada a la Mare de D√©u de Montserrat. La fulla era de Toledo i estava marcada G.O.N.√á.A.L.O S.I.M.O.N E.N T.
  • 1567. Paris. Estatuts dels ‚ÄúMaistres Jo√ľeurs & Escrimeurs d‚Äô√©p√©e‚ÄĚ.[37]
  • 1570. Entre els espasers de Toledo, Antonio Sahag√ļn ‚Äúel Viejo‚ÄĚ √©s el m√©s antic dels enregistrats.[38]
¬ę Segun pr√°ctica establecida en la ciudad imperial, los maestros espaderos para ejercer su profesion se matriculaban en el registro del ayuntamiento, donde constaban asimismo las marcas de que cada cual hacia uso para distinguir los productos de su industria; y el mas antiguo de dichos espaderos que aparece inscrito en el registro, es Alonso Sahagun el viejo, que vivia por los a√Īos de 1570, y sus espadas marcadas con una S y una corona dentro de un escudo particular, son objeto de grande estima en todas las armer√≠as de Europa. ¬Ľ
‚ÄĒ Memoria sobre la teoria y fabricaci√≥n del acero en general, y de su aplicaci√≥n a las armas blancas. Claudio del Fraxno y Palacio.
  • 1761."F√°brica de armas blancas de Toledo", creada per decret de Carles III d'Espanya. La va organitzar i dirigir el mestre espaser valenci√† Llu√≠s Calisto, contractat expressament i que va contractar altres espasers valencians.[39]

Vegeu també

Referències

  1. Anar‚ÜĎ Bol√≤s, Jordi:¬†Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col¬∑lecci√≥ El Cangur / Diccionaris, n√ļm. 284.¬†Barcelona, abril 2000.¬†ISBN 84-297-4706-0, plana 115.
  2. Anar‚ÜĎ Jaume Vallcorba i Rocosa; Jaume Vallcorba¬†Obra gramatical i ling√ľ√≠stica completa. L'Abadia de Montserrat, 2010, p.¬†395‚Äď.¬†ISBN 978-84-9883-282-2.
  3. Anar‚ÜĎ Llu√≠s Vir√≥s i Pujol√†.¬†LA INDUSTRIA TEXTIL: ACTES DE LES V JORNADES D'ARQUEOLOGIA INDUSTRIAL D. Marcombo, 2002, p.¬†187‚Äď.¬†ISBN 84-267-1332-7.
  4. Anar‚ÜĎ Gill's scientific, technological and microscopic repository.¬†Gill's technological [afterw.] Gill's scientific, technological & microscopic repository; or, Discoveries and improvements in the useful arts, a continuation of his Technical repository, by T. Gill, 1829, p.¬†97‚Äď.
  5. Anar‚ÜĎ Eduardo de Mari√°tegui.¬†Cr√≥nica de la provincia de Toledo. Editorial MAXTOR, 8 juliol 2004, p.¬†109‚Äď.¬†ISBN 978-84-9761-115-2.
  6. Anar‚ÜĎ Semanario Pintoresco Espa√Īol, 1849, p.¬†130‚Äď.
  7. Anar‚ÜĎ Eugene Schuyler.¬†Turkistan, 1876, p.¬†178‚Äď.
  8. Anar‚ÜĎ Estudi sobre l'origen de la falcata.(en castell√†)
  9. Anar‚ÜĎ Charles Mills.¬†The history of chivalry; or, Knighthood and its times. Lea and Blanchard, 1844, p.¬†34‚Äď [Consulta: 26 abril 2011].
  10. Anar‚ÜĎ Enrique de Leguina.¬†Glosario de voces de armer√≠a. F. Rodr√≠guez, 1812, p.¬†362‚Äď [Consulta: 26 abril 2011].
  11. Anar‚ÜĎ Librer√≠a Espa√Īola.¬†Diccionario de artes y manufacturas, de agricultura, de minas, etc: A. en la Librer√≠a Espa√Īola, 1856, p.¬†2‚Äď.
  12. Anar‚ÜĎ Courtney Roby.¬†Technical Ekphrasis in Greek and Roman Science and Literature. Cambridge University Press, 24 febrer 2016, p.¬†261‚Äď.¬†ISBN 978-1-107-07730-0.
  13. Anar‚ÜĎ Terence Wise; Richard Hook.¬†Armies of the Carthaginian Wars, 265-146 BC. Osprey Publishing, 25 mar√ß 1982, p.¬†20‚Äď.¬†ISBN 9780850454307 [Consulta: 23 abril 2011].
  14. Anar‚ÜĎ Alfred S. Bradford.¬†With Arrow, Sword, and Spear: A History of Warfare in the Ancient World. Greenwood Publishing Group, 2001, p.¬†181‚Äď.¬†ISBN 978-0-275-95259-4.
  15. Anar‚ÜĎ Peter E. Knox; J. C. McKeown¬†The Oxford Anthology of Roman Literature. Oxford University Press, 31 octubre 2013, p.¬†160‚Äď.¬†ISBN 978-0-19-991072-4.
  16. Anar‚ÜĎ Nic Fields.¬†Lake Trasimene 217 BC: Ambush and annihilation of a Roman army. Bloomsbury Publishing, 26 gener 2017, p.¬†24‚Äď.¬†ISBN 978-1-4728-1633-7.
  17. Anar‚ÜĎ Revue arch√©ologique. Ernest Leroux., 1864, p.¬†348‚Äď.
  18. Anar‚ÜĎ Marta Sancho i Planas.¬†Homes, fargues, ferro i foc: arqueolog√≠a i documentaci√≥ per a l'estudi de la producci√≥ de ferro en √®poca medieval¬†: les fargues dels segles IX-XIII al sud del Pirineu catal√†. Marcombo, 1999, p.¬†49‚Äď.¬†ISBN 9788426712219.
  19. Anar‚ÜĎ Jacques Albin S. Collin de Plancy; Godfrey (of Bouillon.)¬†Godefroid de Bouillon, chroniques et l√©gendes, 1095-1180, 1842, p.¬†460‚Äď.
  20. Anar‚ÜĎ Ferran Soldevila; Jordi Bruguera & Maria Teresa Ferrer i Mallol.¬†Les quatre grans croniques: Llibre dels feits del rei En Jaume. Institut d'Estudis Catalans, 2007, p.¬†258‚Äď.¬†ISBN 9788472839014.
  21. Anar‚ÜĎ Joaquim Miret i Sans; Maria Teresa Ferrer i Mallol.¬†Itinerari de Jaume I "el Conqueridor". Institut d'Estudis Catalans, 2004, p.¬†104‚Äď.¬†ISBN 9788472837515 [Consulta: 26 abril 2011].
  22. Anar‚ÜĎ Sociedad Espa√Īola de Excursiones.¬†Bolet√≠n de la Sociedad Espa√Īola de Excursiones. Sociedad Espa√Īola de Excursiones., 1942.
  23. Anar‚ÜĎ Johan I D'Arago. Institut d'Estudis Catalans, p.¬†380‚Äď. GGKEY:8CXSF5T5A0D.
  24. Anar‚ÜĎ Statuti inediti della citta di Pisa dal XII al XIV secolo raccolti ed illustrati per cura di Francesco Bonaini. Nieusseux, 1857, p.¬†183‚Äď.
  25. Anar‚ÜĎ MARTI DE RIQUER MORERA.¬†L'arn√®s del cavaller: armes i armadures catalanes medievals. RBA Libros, 1968.¬†ISBN 978-84-8264-184-3 P√†gina 208.
  26. Anar‚ÜĎ Historia de los condes de Urgel ... Tomo II. Monfort, 1853, p.¬†106‚Äď.
  27. Anar‚ÜĎ Memorias historicas sobre la marina comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona publicadas por disposicion y a expensas de la Real Junta y Consulado de Comercio de la misma ciudad. Y dispuestas por D. Antonio de Capmany y de Montpalau.., 1779, p.¬†2‚Äď.
  28. Anar‚ÜĎ V√≠ctor Balaguer.¬†Hist√≥ria de Catalu√Īa y de la Corona de Aragon. Librer√≠a de Salvador Manero, 1861, p.¬†801‚Äď.
  29. Anar‚ÜĎ  ĽAlńę ibn  ĽAbd al-RaŠł•mńĀn Ibn Hudhayl.¬†Gala de caballeros, blas√≥n de paladines. Editora Nacional, 1977.¬†ISBN 9788427604087.P√†g. 185
  30. Anar‚ÜĎ Colecci√≥n de las cr√≥nicas y mem√≥rias de los reyes de Castilla: Cr√≥nica de Don Pedro Ni√Īo. En la imprenta de A. de Sancha, 1782, p.¬†1‚Äď.
  31. Anar‚ÜĎ Manuscritos (Cap√≠tulos y privilegios del Gremi dels Armers de la ciudad de Valencia) (1462-1518) - Gremi dels Armers (Valencia). Cap√≠tulos referidos a los oficios de "armers, cuyracers, sellers, speroners, llancers, spasers, lloriguers i brodadors"
  32. Anar‚ÜĎ Antonio Capmany y de Montpalau; Real Junta y Consulado de Comercio de Barcelona.¬†Memorias hist√≥ricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona .... En la Imprenta de Sancha, 1779, p.¬†2‚Äď.
  33. Anar‚ÜĎ Llibre gremial dels espasers, 1433-1713 (Manuscrit)
  34. Anar‚ÜĎ Boletin de la Real Academia de la Historia. TOMO CCV. NUMERO III. A√ĎO 2008. Real Academia de la Historia, p.¬†440‚Äď. GGKEY:NYFWZ7199PW.
  35. Anar‚ÜĎ Mercurio de Espa√Īa. Imprenta Real, 1826, p.¬†177‚Äď.
  36. Anar‚ÜĎ Dumersan (M., Th√©ophile Marion); Th√©ophile Marion Dumersan¬†Histoire du cabinet des m√©dailles, antiques et pierres grav√©es: avec une notice sur la Biblioth√®que Royale, et une description des objets expos√©s dans cet √©tablissement. chez l'auteur, 1838, p.¬†5‚Äď.
  37. Anar‚ÜĎ Wilhelm Blanchard.¬†Compilation chronologique contenant un recueil en abreg√© des ordonnances ... des rois de France, qui concernent la justice, la Police ..., 1715, p.¬†929‚Äď.
  38. Anar‚ÜĎ Claudio del Fraxno y Palacio.¬†Memoria sobre la teoria y fabricaci√≥n del acero en general, y de su aplicaci√≥n a las armas blancas: para servir de testo en la ense√Īanza de los caballeros cadetes del arma. Imprenta de D. Eduardo Baeza, 1850, p.¬†120‚Äď.
  39. Anar‚ÜĎ Jos√© Amador de los R√≠os.¬†Toledo pintoresca, o descripci√≥n de sus m√°s c√©lebres monumentos. Editorial MAXTOR, 1845, p.¬†209‚Äď.¬†ISBN 9788497613071.

Vegeu també

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.