23-10-2010  (12900 lectures)

Les ciutats ortogonals de Jaume II el Just i Francesc Eiximenis

Les ciutats ortogonals de les ordinacions de Jaume II el Just, rei de Mallorca, i la Ciutat Ideal o Celestial de Jerusalem de Francesc Eiximenis (1) Un indici més que assenyala Catalunya com a descobridora i colonitzadora inicial del Nou Món.

El traçat de les ciutats que fundaren els conqueridors al Nou Món es va fer seguint les recomanacions expresses del rei Ferran II, el qual va dictar una normativa basada en les Ordinacions de Jaume II rei de Mallorca o bé en el llibre,uns anys posterior, inspirat en aquestes ordinacions: La ciutat Ideal o Celestial de Jerusalem de Francesc Eiximenis, publicat a València l’any 1384.

Francesc Eiximenis, nascut a Girona l’any 1335, es formà a les principals universitats europees, com Colònia, Oxford, Roma, París i Tolosa de Llenguadoc. Essent professor de Teologia, morí a Perpinyà l’any 1409, ostentant el càrrec de bisbe d'Elna i Patriarca de Jerusalem.
Les obres de Francesc Eiximenis (2)¬†gaudiren d‚Äôuna gran popularitat i traspassaren les fronteres de la corona Catalana: van ser tradu√Įdes al castell√†, al franc√®s, al llat√≠ i √†dhuc a l‚Äôaragon√®s o al flamenc. Quant a la seva extensa obra, cal separar els escrits en llat√≠ dels escrits en catal√†, diferents no tan sols, com √©s evident, pel que fa a la llengua, sin√≥ tamb√© pel que respecta al contingut. D‚Äôentre totes les obres escrites en catal√†, mereix una especial atenci√≥ l‚Äôenciclop√®dia titulada Lo Cresti√† (1379-1386), organitzada en un total de trenta volums que pretenien contenir ‚ÄĒen paraules del mateix Eiximenis‚ÄĒ¬†¬ęsum√†riament tot lo fonamental de cristianisme¬Ľ.
El llibre dotz√® de Lo Cresti√† √©s conegut tamb√© amb el nom de Regiment de pr√≠nceps, i el seu contingut fa refer√®ncia a l‚Äôorigen de les comunitats i de llur governaci√≥. La tercera part d‚Äôaquest llibre es coneix amb el nom de Regiment de la Cosa P√ļblica (3); √©s un llibre que fou dedicat als jurats de Val√®ncia en el qual Francesc Eiximenis es mostr√† partidari de la monarquia heredit√†ria i de la llibertat i la igualtat cristianes com a remeis dels grans mals socials

Altres obres destacades d’Eiximenis són El llibre del àngels, Vida de Jesucrist, El llibre de les dones, Cercapou, la Doctrina compendiosai Scala Dei. El primer que hem enumerat, El llibre del àngels (1392), és un resum de les doctrines existents a la seva època sobre la natura i els atributs dels àngels, expressat, com és habitual en la prosa d’Eiximenis, en un llenguatge planer i accessible als laics.
Tornant, per√≤, a la q√ľesti√≥ urban√≠stica que ten√≠em entre mans, val a dir que el model proposat per Eiximenis sobre la ‚ÄúCiutat Ideal‚ÄĚ es basa en l'exist√®ncia d'una gran pla√ßa central on s'hi ubiquen els edificis principals de la poblaci√≥. Aix√≠, doncs, s'hi pot trobar, per exemple, l‚Äôesgl√©sia, la pres√≥, el mercat, l‚Äôescorxador, l‚Äôhospital, l‚Äôajuntament, etc.¬†D‚Äôall√≠ parteixen ortogonalment els carrers, formant una quadr√≠cula perfecta de carrers amples i rectes. Els carrers que parteixen de l'esmentada pla√ßa principal formen una creu, de manera que cada bra√ß est√† orientat cap un dels quatre punts cardinal. A l‚Äôextrem d'aquests carrers es situava una porta d'acc√©s a la ciutat, franquejada per dues portes m√©s petites. Finalment, de porta a porta es constru√Įa una muralla que rodejava i protegia la vila.

Un¬†exemple, per tal que quedi clar fins a quin punt Francesc Eiximenis dedicava esfor√ßos i atencions al disseny acurat de la seva teoria sobre l‚Äôurbanisme, √©s la ubicaci√≥ de la xarxa de clavegueram. Segons proposa, el clavegueram calia situar-lo en el costat contrari del que provenien els vens dominants de la zona on es constru√Įa la ciutat. D‚Äôaquesta forma les males olors s‚Äôallunyarien de la ciutat en la majoria de les ocasions, evitant en la mesura del possible no nom√©s les mol√®sties ocasionades sin√≥ tamb√© millorant la higiene de la zona.
Com resultarà evident per molts de vosaltres, la proposta de traçat d'Eiximenis beu d'una deu més antiga; i és que el traçat ortogonal de les ciutats ja era usat pels grecs i posteriorment pels romans, amb el forum (en el cas llatí) com a plaça central i el cardus i el decumanus com a carrers principals.

Pel que fa al Nou M√≥n, una de les ciutats fundada per Hernan Cort√®s a M√®xic va ser La Puebla de los √Āngeles.
At√®s que les darreres investigacions de Carles Camp, Pep Mayolas, Anselmo Ercilla i jo mateix, apunten a qu√® Hern√°n Cort√©s estava vinculat a la Baronia d‚ÄôAren√≥s, Ducat de Villahermosa (Castell√≥) i tamb√© al Comtat de Ribagor√ßa, el m√©s¬†versemblant seria que el top√≤nim¬†‚ÄúLa Puebla de los √Āngeles‚ÄĚ estaria inspirat en Pobla d‚ÄôAren√≥s. La Baronia d‚ÄôAren√≥s i Ducat de Villahermosa tenen com a patrona Nostra Senyora dels √Ängels. Tanmateix, tenim la ciutat de Veracruz conquerida i reestructurada per Cort√®s. En el Comtat de Ribagor√ßa trobem un conjunt de pedanies que s‚Äôanomena Veracruz.


De fet, la ciutat de Tenochtitlan, actual Mèxic D.F., tenia una estructura quadriculada similar. Alonso García Bravo va ser l’arquitecte que, amb les indicacions de Hernan Cortès, va construir la ciutat de Mèxic, entre els anys 1522 i 1523, enderrocant les construccions asteques i situant sobre elles les noves construccions.

Zócalo, plaça principal de Mèxic
Tornant a les esmentades Ordinacions, hi podem llegir, entre d'altres coses, que ¬ęla Ciutat ser√† configurada en solars de les mateixes dimensions. Aquests solars seran repartits entre els ve√Įns, cada ve√≠ li correspon un solar, es preveuran solars lliures per ser ocupats pels futurs habitants¬Ľ.
Aix√≤, de fet, √©s el mateix que feia Cort√®s durant la urbanitzaci√≥ del Nou M√≥n. En la quarta carta de relaci√≥ que Cort√®s va enviar el 15 d‚Äôoctubre de 1524 des de M√®xic a Carles I (4)¬†hi podem llegir: ¬ę[...] para cumplir lo que deseaba, que era poblar dentro en esta ciudad, me pas√© a ella con toda la gente de mi compa√Ī√≠a y se repartieron los solares por los vecinos y a cada uno de los que fueron conquistadores, en nombre de Vuestra Real Alteza, yo di un solar [...]¬Ľ.

La Ciutat Ideal o Celestial
de Francesc Eiximenis
En les Ordinacions citades hi havia, tamb√©, una cl√†usula, que es va afegir a partir del descobriment del Nou Mon, en la qual s'incidia en el fet que, quan es constru√≠s una catedral o esgl√©sia a la gran pla√ßa central, al costat s‚Äôhi havia de construir un hospital pels pobres, colonitzadors o indis, el qual seria completament gratu√Įt, estant expressament prohibit, i penat amb pres√≥, cobrar qualsevol tipus d‚Äôhonorari. Tanmateix, els citats hospitals tamb√© podien atendre els rics en cas d'extrema gravetat i, aleshores s√≠, cobrar la visita i les despeses que ascendien a una quantitat molt important.
Entre els anys 1524 i 1525, Hernan Cort√©s va construir a M√®xic l‚ÄôHospital de la Pur√≠sima Concepci√≥n de Nuestra Se√Īora, costejat totalment per ell: no nom√©s va cedir els terrenys on es va construir, sin√≥ que tamb√© va destinar, per al manteniment de l'hospital, la quantitat total dels beneficis obtinguts amb unes botigues i uns terrenys de cultiu dels quals n'era propietari. Aix√≤ resulta curi√≥s i poc freq√ľent. √Čs, doncs, en certa manera, una raresa. I √©s que habitualment, els hospitals d‚Äėaquest tipus, constru√Įts durant aquesta √®poca, se solien mantenir per la contribuci√≥ econ√≤mica de l‚Äôesgl√©sia i tamb√© gr√†cies a les aportacions dels rics conqueridors i d‚Äôind√≠genes adinerats.
Si ens desplacem temporalment fins al segle XIX veiem que el disseny de l'Eixample barceloní (i de tots els eixamples que hi ha per diverses ciutats catalanes, com Badalona, Sabadell, etc.) sembla inspirat en la proposta d'Eiximenis. Tanmateix, Ildefons Cerdà va introduir un canvi en l’orientació dels carrers: va desplaçar la ciutat quaranta cinc graus, fent-la girar de tal manera que així es milloressin les condicions d'insolació dels edificis.
Si avancem en el temps, ens adonem que totes les ciutats del continent americ√† estan constru√Įdes seguint el tra√ßat comentat fins ara. La normativa es va mantenir, fins i tot, quan la colonitzaci√≥ anglosaxona va arribar a Am√®rica del Nord. Si teniu inter√®s a comprovar-ho, podeu cercar qualsevol ciutat americana amb el Google Earth i es pot veure sense cap dificultat. Cal fer notar que amb l‚Äôevoluci√≥ de les ciutats se segueix la pauta de solars quadriculats, adaptant les quadricules segons la orografia del terreny.
El que volem dir amb tot aix√≤ √©s que, fins ara, la historiografia oficial ens ha explicat que els espanyols, despr√©s de descobrir el Nou M√≥n gr√†cies a un navegant genov√®s, varen enviar un conqueridor extremeny, concretament de Medell√≠n, i per ordre d'un rei de la ‚ÄúCorona de Arag√≥n‚ÄĚ que segueix les Ordinacions del rei de Mallorca, inspirades en les propostes d'un frare de Girona, comencen a dissenyar i construir les noves ciutats americanes. Tot plegat ja resulta curi√≥s. Doncs per si no fos suficient, quan mor el rei de la ‚ÄúCorona de Arag√≥n‚ÄĚ, el seu n√©t, Carles I, natural de Gant, des de Barcelona d√≥na ordres a Hernan Cort√®s per tal que segueixi la mateixa pauta de colonitzaci√≥ urban√≠stica duta a terme fins aleshores.
Ara b√©, si tenim en compte que Ferran II era rei de Catalunya, que el descobridor del Nou M√≥n era un noble catal√† anomenat Joan Crist√≤for Colom i Bertran, que Hernan Cort√®s porta al bell mig del seu escut les quatre barres ‚Äēs√≠mbol her√†ldic evident de Catalunya‚Äē i que l‚Äôemperador Carles I tenia una gran afinitat vers Catalunya, aix√≠ doncs arribem a la senzilla conclusi√≥ que la conquesta, l‚Äôinici de la colonitzaci√≥ i, en certa manera, la urbanitzaci√≥ del Nou M√≥n es va produir a mans de catalans.

Daniel Ibànyez
(1) BIELZA DE ORY, Vicente. De la ciudad ortogonal aragonesa a la cuadricular hispanoamericana como proceso de innovaci√≥n-difusi√≥n, condicionado por la utop√≠a. Revista electr√≥nica de Geograf√≠a y Ciencias sociales. Barcelona: Universitat de Barcelona, Vol. VI, n√ļm. 106, 15 de gener del 2002.
(2) FOSSAS, Xavier, i PUIGDOM√ąNECH, Jordi. Vida i obra de Francesc Eiximenis. Article a Internet.
(3) EIXIMENIS, Francesc. Regiment de la Cosa P√ļblica. Barcelona: Editorial Barcino, 1927. Col¬∑lecci√≥ Els Nostres Cl√†ssics, 13.
(4) Cartas de la Conquista de México. Madrid: Editorial Sarpe, 1985. Pàgina 179. [Autor desconegut]

(5) Plànol extret de la Biblioteca de l’Universitat, plaça Universitat, Barcelona.




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.