23-10-2012  (5860 lectures) Categoria: Malta

Co-catedral de Sant Joan - Valetta - Llengua de Catalunya


Co-Catedral de Sant Joan
Interior de la Co-Catedral de Sant Joan.

L'esgl√©sia de SantJoan, m√©s coneguda com la Co-Catedral de Sant Joan (en¬†malt√®s: Kon-Katidral ta' San Šł®wann), situada a¬†La Valetta, Malta, vaser constru√Įda pels¬†Cavallers de Sant Joan entre 1573 i 1578. Encomanada pel Gran¬†Mestre Jean de la Cassi√®re el 1572 com a esgl√©sia conventual de l'Orde dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital - coneguda com a¬†Hospitallers o¬†Cavallers de Malta , l'Esgl√©sia va ser dissenyada per¬†l'arquitecte militar malt√®s Gerolamo Cassar que va esbossar alguns dels edificis m√©s prominents de La¬†Valetta.

√ćndex

Façana

L'auster exterior de la Catedral, constru√Įt immediatament despr√©s del Gran Setge de 1565, t√© reminisc√®ncies d'una fortalesa militar.

Dins

L'interior, en gran contrast amb la fa√ßana, √©s extremadament ornamentat¬†[1] i va ser decorat a l'altura del barroc. L'interior va ser en gran part decorat per¬†Mattia Preti, artistade Cal√†bria i Cavaller de l'Orde.¬†Preti tra√ßava les complexes parets de pedra, pintava els sostres de volta, i les voltes laterals semblen escenes de la vida de Sant Joan. Curiosament, les figures pintades al sostre al costat de cada columna de l'espectador inicialment semblen est√†tues a 3 dimensions, per√≤ sota un ull proper, veiem que l'artista va crear astutament la il¬∑lusi√≥ d'una tridimensionalitat mitjan√ßant l'√ļs i col¬∑locaci√≥ d'ombres. Tamb√© cal destacar el fet que tota la osca es va dur a terme in situ (in situ) en lloc de les peces que es van tallar de forma independent i despr√©s es van connectar a les parets (a trav√©s de l'estuc). La pedra calc√†ria malt√®s de la qual es construeix la catedral es presta particularment b√© a aquestes intricades escultures.

A prop de l'entrada principal hi ha el monument funerari del Gran Mestre Fra Marc'Antonio Zondadari de Siena,nebot del Papa Alexandre VII.

Capelles

Una capella de la catedral

La Catedral cont√© vuit capelles riques, cadascuna de les quals est√† dedicada al patr√≥ de les 8 lleng√ľes (secci√≥ o or√≠gens) dels Cavallers de l'Orde. A la part esquerra de l'esgl√©sia es troben les seg√ľents capelles;

A la part dreta de l'esgl√©sia hi ha les seg√ľents capelles;

Obres d'art

La decapitació de Sant Joan Baptista, 1608. Oli sobre tela, 361 x 520 cm. Oratori de la Co-Catedral.

La pintura que¬†La decapitaci√≥ de Sant Joan Baptista (1608) de¬†Caravaggio (1571-1610) √©s l'obra m√©s famosa de l'esgl√©sia. Considerat una de les obres mestres de Caravaggio i l'√ļnica pintura signada pel pintor, el llen√ß es mostra a l'Oratori per al qual va ser pintat. Restaurada a Flor√®ncia a finals de la d√®cada de 1990, aquesta pintura mostra un dels usos m√©s¬†impressionants de l'estil Chiaroscuro que el va fer fam√≥s, el cercle de llum que il¬∑lumina l'escena de la decapitaci√≥ de Sant Joan Baptista a petici√≥ de Salom√©. L'oratori tamb√© alberga la pintura "S. Jer√≥nimo" (1607-1608) tamb√© de Caravaggio.

Una altra característica impressionant de l'església és el conjunt de làpides de marbre a la nau on van ser enterrats cavallers importants. Els cavallers més importants es van col·locar més a prop de la part davantera de l'església. Aquestes tombes, ricament decorades amb marbre incorporat i amb l'escut d'armes del cavaller enterrades a continuació, així com imatges rellevants per a aquest cavaller, sovint relaten un triomf en la batalla, creant un bell testimoni visual a l'església. Una altra obra d'art important és l'escultura col·lectiu de Mazzuoli darrere de l'Altar Major.

Al costat de l'esgl√©sia hi ha el Museu de la Co-Catedral de Sant Joan, posse√Įdor d'obres d'art. Entre els continguts del museu es troben els tapissos del Gran Mestre Fra Ramon Perell√≥s i Rocafull, pintures dels Grans Mestres¬†Jean de la Cassi√®re, Nicolau Cotoner i Manuel Pinto da Fonseca,aquest √ļltim que es trobava a la capella lateral, aix√≠ com¬†Sant Jordi matant el Drac de Francesco¬†Potenzano.

 

Visites

La catedral està oberta als visitants de:

De dilluns a divendres: de 9.30 a 16.30 h (√ļltima entrada a les 16.00 h) Dissabtes: de 9.30 a 12.30 h (√ļltima entrada a les 12.00 h). Tancat els diumenges i festius. El preu inclou proporcionar audioguies amb 24 parades. Aquestes guies estan disponibles en sis idiomes (malt√®s, angl√®s, itali√†, franc√®s, rus, alemany i castell√†).

Altra informació

La Co-Catedral de Sant Joan va ser l'església conventual dels Hospitalers (Cavallers de Sant Joan). Conventual en el sentit de que amb el temps va arribar a la mateixa prominència que la catedral de l'arquebisbe a Mdina. El nom, Co-Catedral, fa referència al seu doble però tardà paper. Per votació de 1820, el bisbe de Malta, la seu del qual era a Mdina, se li va permetre utilitzar Sant Joan com una visió alternativa; d'aquí el nom de Co-Catedral. El lloc on es va construir la Co-Catedral pertany al Govern de Malta i la cura de la Co-Catedral i el museu va ser donat a la Fundació de la Co-Catedral de Sant Joan, el secretari executiu del qual és el Dr Claude P.P. Busuttil. La comissària és la senyora Cynthia de Giorgio, mentre que la coordinadora del projecte és el Sr. Dane Munro.


Llengues de l'Orde de l'Hospital

Les¬†lleng√ľes de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogr√†fiques i culturals que es van establir a principis del segle XIII amb el¬†mestre Geoffrey le Rat. Aquestes lleng√ľes coincidien amb prov√≠ncies d'altres ordes religiosos o fronteres ling√ľ√≠sticoculturals, aix√≠ com l√≠mits entre estats.

Amb l'arribada dels hospitalers a l'illa de Rodes van sorgir les lleng√ľes. Originalment foren 7: Proven√ßa, Alv√®rnia, Fran√ßa, It√†lia, Arag√≥ (amb Navarra), Anglaterra (amb Esc√≤cia i Irlanda) i Alemanya. El 1462 la llengua d'Arag√≥ es va escindir i es va crear la nova llengua de Castella (que inclo√Įa Portugal). Aquesta reforma fou proposada pel mestre¬†Pere Ramon Sacosta. Durant el segle XVIII tamb√© va existir, de manera ef√≠mera, la llengua de Baviera. Tamb√© cal dir que amb la¬†Reforma Protestant les lleng√ľes d'Anglaterra i d'Alemanya van partir una forta recessi√≥.

Cada llengua disposava d'un alberg a la seu central de l'orde (sigui a Rodes o a Malta) on residien els cavallers originaris d'un lloc. A títol d'exemple, l'alberg de Castella de Malta és un palau que avui dia serveix com a residència per al president d'aquest estat.

Per a cada llengua tamb√© hi havia un c√†rrec conventual reservat de la seg√ľent manera: a la llengua de Proven√ßa se li assignava el gran comanador, a Alv√®rnia el mariscal, Fran√ßa l'hospitaler, It√†lia l'almirall, Espanya el draper, Anglaterra el turcpolier i Alemanya la Gran Batllia. El 1462 hi hagu√© una nova reforma amb Pere Ramon Sacosta, es divid√≠ la llengua d'Espanya en dues, la llengua d'Arag√≥ (que inclo√Įa tamb√© el priorat de Navarra) que mantingu√© el draper, mentre que a la llengua d'Espanya se li atorg√† el c√†rrec de canceller.

Organització fins al 1301

    • Reorganitzaci√≥ de 1462:

A partir de 1462

  • Llengua de Proven√ßa
  • Llengua d'Alv√®rnia
  • Llengua de Fran√ßa
  • Llengua d'Arag√≥
  • Llengua de Castella
  • Llengua d'It√†lia
  • Llengua d'Anglaterra
  • Llengua d'Alemanya

Actualitat

En l'actualitat continuen funcionant les agrupacions territorials de l'orde, però han variat des dels orígens i en l'actualitat, per exemple, no existeix la llengua d'Aragó, inserida dins de la llengua d'Espanya.

Enllaços externs

Bibliografia

  • Sante Guido, Estats D'√Ämem, Giuseppe Mantella, "Mattia Preti e la volta della Chiesa Conventuale di San Giovanni Battista a La Valletta: documenti e testimonianze 1661-2011 per il 350¬į anniversario dell'inizio lavori" en I BENI CULTURALI, v. XIX - 3, n. 3 maggio-giugno 2011 (2011), p. 7-28.
  • Sante Guido, Giuseppe Mantella,¬†STORIE DI RESTAURI NELLA CHIESA CONVENTUALE DI SAN GIOVANNI A LA VALLETTA. La cappella di santa Caterina della Lingua d'Italia e le committenze del gran maestro Gregorio Carafa, Malta, MidseaBooks, 2008, 494 p. -¬†ISBN 978-99932-7-202-1.
  • Sante Guido, Giuseppe Mantella, "Restauri e riscoperte di scultura del barocco romana a Malta. Capolavori per l'Ordine dei cavalieri di san Giovanni.", Malta, Midsea Books LTD, 2005, 144 p. -¬†ISBN 99932-7-046-6.
  • Sante Guido, Giuseppe Mantella, "Il restoration del Reliquiario del Braccio di San Giovanni Battista nella Co-Cattedrale di La Valletta" a BOLLETTINO ICR, n.s., v. 2003 - 6-7, n. 6-7 gennaio-dicembre 2003 (2003), p. 33-49.

Galeria interior

Enllaços externs

The Commons té una categoria que conté imatges i altres arxius a la catedral de Sant Joan (Vally)

 




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.