23-10-2012 (7772 lectures) | Categoria: Malta |
L'església de SantJoan, més coneguda com la Co-Catedral de Sant Joan (en maltès: Kon-Katidral ta' San Ḩwann), situada a La Valetta, Malta, vaser construïda pels Cavallers de Sant Joan entre 1573 i 1578. Encomanada pel Gran Mestre Jean de la Cassière el 1572 com a església conventual de l'Orde dels Cavallers de Sant Joan de l'Hospital - coneguda com a Hospitallers o Cavallers de Malta , l'Església va ser dissenyada per l'arquitecte militar maltès Gerolamo Cassar que va esbossar alguns dels edificis més prominents de La Valetta.
L'auster exterior de la Catedral, construït immediatament després del Gran Setge de 1565, té reminiscències d'una fortalesa militar.
L'interior, en gran contrast amb la façana, és extremadament ornamentat [1] i va ser decorat a l'altura del barroc. L'interior va ser en gran part decorat per Mattia Preti, artistade Calàbria i Cavaller de l'Orde. Preti traçava les complexes parets de pedra, pintava els sostres de volta, i les voltes laterals semblen escenes de la vida de Sant Joan. Curiosament, les figures pintades al sostre al costat de cada columna de l'espectador inicialment semblen estàtues a 3 dimensions, però sota un ull proper, veiem que l'artista va crear astutament la il·lusió d'una tridimensionalitat mitjançant l'ús i col·locació d'ombres. També cal destacar el fet que tota la osca es va dur a terme in situ (in situ) en lloc de les peces que es van tallar de forma independent i després es van connectar a les parets (a través de l'estuc). La pedra calcària maltès de la qual es construeix la catedral es presta particularment bé a aquestes intricades escultures.
A prop de l'entrada principal hi ha el monument funerari del Gran Mestre Fra Marc'Antonio Zondadari de Siena,nebot del Papa Alexandre VII.
La Catedral conté vuit capelles riques, cadascuna de les quals està dedicada al patró de les 8 llengües (secció o orígens) dels Cavallers de l'Orde. A la part esquerra de l'església es troben les següents capelles;
A la part dreta de l'església hi ha les següents capelles;
La pintura que La decapitació de Sant Joan Baptista (1608) de Caravaggio (1571-1610) és l'obra més famosa de l'església. Considerat una de les obres mestres de Caravaggio i l'única pintura signada pel pintor, el llenç es mostra a l'Oratori per al qual va ser pintat. Restaurada a Florència a finals de la dècada de 1990, aquesta pintura mostra un dels usos més impressionants de l'estil Chiaroscuro que el va fer famós, el cercle de llum que il·lumina l'escena de la decapitació de Sant Joan Baptista a petició de Salomé. L'oratori també alberga la pintura "S. Jerónimo" (1607-1608) també de Caravaggio.
Una altra característica impressionant de l'església és el conjunt de làpides de marbre a la nau on van ser enterrats cavallers importants. Els cavallers més importants es van col·locar més a prop de la part davantera de l'església. Aquestes tombes, ricament decorades amb marbre incorporat i amb l'escut d'armes del cavaller enterrades a continuació, així com imatges rellevants per a aquest cavaller, sovint relaten un triomf en la batalla, creant un bell testimoni visual a l'església. Una altra obra d'art important és l'escultura col·lectiu de Mazzuoli darrere de l'Altar Major.
Al costat de l'església hi ha el Museu de la Co-Catedral de Sant Joan, posseïdor d'obres d'art. Entre els continguts del museu es troben els tapissos del Gran Mestre Fra Ramon Perellós i Rocafull, pintures dels Grans Mestres Jean de la Cassière, Nicolau Cotoner i Manuel Pinto da Fonseca,aquest últim que es trobava a la capella lateral, així com Sant Jordi matant el Drac de Francesco Potenzano.
La catedral està oberta als visitants de:
De dilluns a divendres: de 9.30 a 16.30 h (última entrada a les 16.00 h) Dissabtes: de 9.30 a 12.30 h (última entrada a les 12.00 h). Tancat els diumenges i festius. El preu inclou proporcionar audioguies amb 24 parades. Aquestes guies estan disponibles en sis idiomes (maltès, anglès, italià, francès, rus, alemany i castellà).
La Co-Catedral de Sant Joan va ser l'església conventual dels Hospitalers (Cavallers de Sant Joan). Conventual en el sentit de que amb el temps va arribar a la mateixa prominència que la catedral de l'arquebisbe a Mdina. El nom, Co-Catedral, fa referència al seu doble però tardà paper. Per votació de 1820, el bisbe de Malta, la seu del qual era a Mdina, se li va permetre utilitzar Sant Joan com una visió alternativa; d'aquí el nom de Co-Catedral. El lloc on es va construir la Co-Catedral pertany al Govern de Malta i la cura de la Co-Catedral i el museu va ser donat a la Fundació de la Co-Catedral de Sant Joan, el secretari executiu del qual és el Dr Claude P.P. Busuttil. La comissària és la senyora Cynthia de Giorgio, mentre que la coordinadora del projecte és el Sr. Dane Munro.
Les llengües de l'orde de Sant Joan de Jerusalem eren unes divisions geogràfiques i culturals que es van establir a principis del segle XIII amb el mestre Geoffrey le Rat. Aquestes llengües coincidien amb províncies d'altres ordes religiosos o fronteres lingüísticoculturals, així com límits entre estats.
Amb l'arribada dels hospitalers a l'illa de Rodes van sorgir les llengües. Originalment foren 7: Provença, Alvèrnia, França, Itàlia, Aragó (amb Navarra), Anglaterra (amb Escòcia i Irlanda) i Alemanya. El 1462 la llengua d'Aragó es va escindir i es va crear la nova llengua de Castella (que incloïa Portugal). Aquesta reforma fou proposada pel mestre Pere Ramon Sacosta. Durant el segle XVIII també va existir, de manera efímera, la llengua de Baviera. També cal dir que amb la Reforma Protestant les llengües d'Anglaterra i d'Alemanya van partir una forta recessió.
Cada llengua disposava d'un alberg a la seu central de l'orde (sigui a Rodes o a Malta) on residien els cavallers originaris d'un lloc. A títol d'exemple, l'alberg de Castella de Malta és un palau que avui dia serveix com a residència per al president d'aquest estat.
Per a cada llengua també hi havia un càrrec conventual reservat de la següent manera: a la llengua de Provença se li assignava el gran comanador, a Alvèrnia el mariscal, França l'hospitaler, Itàlia l'almirall, Espanya el draper, Anglaterra el turcpolier i Alemanya la Gran Batllia. El 1462 hi hagué una nova reforma amb Pere Ramon Sacosta, es dividí la llengua d'Espanya en dues, la llengua d'Aragó (que incloïa també el priorat de Navarra) que mantingué el draper, mentre que a la llengua d'Espanya se li atorgà el càrrec de canceller.
En l'actualitat continuen funcionant les agrupacions territorials de l'orde, però han variat des dels orígens i en l'actualitat, per exemple, no existeix la llengua d'Aragó, inserida dins de la llengua d'Espanya.