La vaca cegahisto.cat

S’ha escrit poc sobre la influĂšncia catalana a les illes malteses. I aquesta influĂšncia estĂ  nomĂ©s circumscrita a l’etapa de dominaciĂł de la Corona d’AragĂł sobre el regne de SicĂ­lia a l’edat Mitjana i, en certa manera, tambĂ© a la Moderna. L’arxipĂšlag maltĂšs, format per les illes Malta, Gozo i Comino, juntament amb les illes properes de Gerba, Pantelleria, Lampedusa, etc., pertanyia en aquest Regne.

La referida influĂšncia s’inicia formalment amb la batalla de Malta, ocorreguda el 8 de juliol de 1283 davant del Castrum Maris, origen de l’actual castell de sant Àngel al port de Malta. La batalla la lliurĂ  victoriosament Roger de LlĂșria, l’almirall de la flota catalano-aragonesa del Rei Pere II, contra l’almirall provençal Guillem Cornut, vassall del rei siciliĂ  Carles d’Anjou. LlĂșria, abans de marxar, desprĂ©s de la victĂČria, deixĂ  un contingent de 200 soldats catalans a la capital, Medina, i uns altres 100 al castell de Gozo per mantenir Malta segura contra nous atacs angevins. I es que aquests pogueren retenir el Castrum Maris fins al febrer de 1284[[1]].

La influĂšncia catalana acaba formalment amb la donaciĂł que fĂ©u l’emperador Carles Ier d’Espanya i VĂš d’Alemanya de totes les illes malteses i TrĂ­poli a l’orde religioso-militar de sant Joan de l’Hospital de Jerusalem. Ho va fer a travĂ©s de la famosa escriptura: “NOS CAROLUS. V. Di. Fa. Cle. Romanorum Imperator sempre augustus ... etc. ... Yo, el rey”)[[2]]. Aquesta donaciĂł fou establerta al 1530 a perpetuĂŻtat, amb l’Ășnica condiciĂł de lliurar cada any al representant del rei un falcĂł com a sĂ­mbol de submissiĂł.

Anar a la recerca dels elements d’influĂšncia catalana a Malta significa abordar molts camps d’estudi, com la literatura, l’art, els costums, etc., i sobre tot l’impacte d’aquella en la llengua maltesa. Com que aquesta Ă©s una tasca a desenvolupar pels lingĂŒistes i filĂČlegs, i jo no ho sĂłc, em centrarĂ© en el camp histĂČric. És a dir, em  centrarĂ© a cercar els cognoms maltesos que mantenen semblança amb els cognoms catalans que havien portat a Malta individus que pertanyien, en el perĂ­ode acotat, a l’àmbit d’influĂšncia de la cultura catalana. La gran dificultat es troba a l’hora de discernir si una persona, i amb ella el seu cognom, provĂ© directament de SicĂ­lia o de l’àmbit d’influĂšncia del catalĂ  desprĂ©s d’haver passat per SicĂ­lia.

ÂżCom escatir la freqĂŒĂšncia actual dels cognoms analitzats? FarĂ© servir una eina que considero molt Ăștil a l’efecte: una base de dades lliure que he trobat a internet i que recull els registres parroquials i notarials de Malta. Es tracta del web www.geneanum.com. Aquesta base de dades abasta registres que van des del 1525 fins al 1943. Disposa d’un potent motor de cerca, el qual permet comptar el nombre de registres de qualsevol nom per cada sexe. A l’annex es troba el full de cĂ lcul amb les dades recollides per cognoms. Segons el cens de 2011, a Malta es registra una poblaciĂł de 417.432 habitants i un total de 19.104 cognoms. El mĂ©s comĂș Ă©s Borg amb 13.610 individus o 3,3 % del total. Mario Cassar ens informa que nomĂ©s els 25 cognoms mĂ©s comuns, que son portats per 178.018 individus, fan el 44 % del total de la poblaciĂł[[3]]. Al meu  annex de dades s’hi registren un total de 315.910 persones. Borg Ă©s el mĂ©s comĂș amb 10.548 individus i 3,3 % del total. Els 25 cognoms top fan 126.301 individus o un 40 %. Les dades, sense ser semblants, son coherents en els percentatges.

A causa de la important presĂšncia italiana a Malta, els estudiosos sovint es limiten a indicar l’origen siciliĂ  d’un cognom, o en el millor dels casos apuntar l’origen espanyol del vocable. Es el cas del cognom toponĂ­mic Monreale [48 + 30[[4]], que menciona Cassar dins dels cognoms habitacionals de SicĂ­lia. A la nota 19 de la referĂšncia segĂŒent es menciona que Monreale pot ser espanyol o francĂšs, i que Ă©s un nom de localitats a les provĂ­ncies de Navarra i Tarragona[[5]], o s’insisteix en el fet que els noms de lloc originaris fora d’ItĂ lia son majoritĂ riament espanyols. AixĂ­, Cassar  es mantĂ© en la idea que “les antigues regions que reflecteixen l’edat d’or espanyola estan amplament representades”. Ho diu quan tracta la denominaciĂł Catalogna [0 + 0], que Ă©s el la manera d’anomenar la histĂČrica regiĂł espanyola de Catalunya, o bĂ© Ragonesi, una derivació d’aragonese, 'un nadiu de o immigrant originari d’AragĂł'. No obstant aixĂČ, reconeix que no s’ha d’oblidar la substancial influĂšncia dels catalans sobre ItĂ lia via França entre els segles XI i XIII, ni els forts llaços comercials entre Barcelona i les nacions marĂ­times italianes[[6]].

'Castrum Maris' al segle XVI. Detall del plĂ nol del llibre Ant. Lafreri, Romae, 1551

En l’estudi dels cognoms maltesos d’origen Ă rab o grec, Geoffrey Hull analitza les llistes militars entre 1420 i 1480, publicades per G. Wettinger[[7]]. És important indicar que aquestes llistes no inclouen la milĂ­cia de Gozo, ni de Birgu (Castrum Maris), puix que aquests llocs tenien la seva prĂČpia milĂ­cia (i probablement per aquest fet no es troba el cognom ABELA a les llistes anteriors)[[8]]. AixĂ­, Fiorini afirma que a la documentaciĂł maltesa pre-1400 no s’hi troba, com d’origen ibĂšric, Abela (probablement, el mateix que ABELLA [0 + 6]/ABEGLA [0 + 0]) [[9]]. L’anĂ lisi de Hull estableix que un 42,15 % dels cognoms son d’origen Ă rab, quasi tots presents a la SicĂ­lia contemporĂ nia. Un 17 % son d’origen sĂ­cul-grec, un 23,4 % d’origen del sud d’ItĂ lia a travĂ©s de SicĂ­lia i un 9,5 % de cognoms catalans relativament recents i altres d’ibĂšrics[[10]]. La conclusiĂł del seu estudi estableix que el pes dels noms no romĂ nics s’intercanvia pel dels romĂ nics, de manera que es genera una progressiva llatinitzaciĂł de la major poblaciĂł de SicĂ­lia durant l’Ășltima part de domini del perĂ­ode «aragonĂšs» (1282-1409)[[11]].

Un altra dificultat es troba en el fet que molts cognoms maltesos deriven de topĂČnims o noms de lloc originaris d’ItĂ lia, dels quals deriven igualment cognoms catalans. Tenim el cas de Massa [61 + 48], un nom de lloc força comĂș a ItĂ lia, que deriva del llatĂ­ 'munt', 'parcel·la', coincident amb l’antic provençal i català mas[[12]]. O el cas de Cardona [257 + 264], una ciutat catalana a prop de Barcelona. El nom data d’ùpoca pre-romana i probablement te el mateix origen que Cortona [0 + 0][[13]].

Aquests sĂłn, entre els cognoms maltesos ―els que Stanley Fiorini indica en el seu treball sobre les connexions sicilianes―, els que trobo amb mĂ©s possibles influĂšncies catalanes[[14]]: Blanco [3 + 4] es troba a Agrigent; Bonavia [386 + 437] no es troba a SicĂ­lia, perĂČ concorda molt bĂ© amb cognoms del segle XIII que tenen a SicĂ­lia el prefix Bono: Cassar indica que Ă©s un nom personal italiĂ , perĂČ Hull el considera de bona traçabilitat catalana[[15]]; VAGNOLO [3 + 6] el troba a SicĂ­lia al 1282, casualment la data de la invasiĂł catalana d’aquesta illa. Fiorini no fa aquĂ­ referĂšncies explĂ­cites a la presĂšncia catalana. Wettingen diu que Calleja [1.635 + 1.698] es probablement d’origen grec, seguint G. F. Abela[[16]] i donat que Calleya apareix ja el 1277 en una llista de noms i cognoms, poc abans de la invasiĂł catalana, ben bĂ© podria ser correcta aquesta suposiciĂł, subscrita igualment per Fiorini[[17]]. Vella [4.144 + 4.259] no Ă©s d’origen Ă rab: pot ser ve del catalĂ  ‘vella’ o italiĂ  ‘vela’[[18]]. PerĂČ la poca presĂšncia del cognom a Catalunya en comparaciĂł a  ItĂ lia, i fins i tot a Malta mateix, em fa pensar en un origen italiĂ . Em reforço en aquest argument pel fet que G. F. Abela, qui porta Vella com a cognom matern, no en fa cap referĂšncia com a possible cognom d’origen catalĂ , ans al contrari, fa menciĂł de la “Lingua de’ Cavalieri Italianii”[[19]]. Wettinger, al seu treball sobre l’origen dels cognoms maltesos, en cap cas fa menciĂł de la llengua catalana. Al final parla de llengĂŒes Indoeuropees, com sĂłn  el llatĂ­, el grec, l’espanyol, el siciliĂ  i l’italiĂ -toscĂ  ―perĂČ sense mencionar el català―, aixĂ­ com de semĂ­tiques: l’àrab i l’hebreu[[20]]. NomĂ©s hi trobo una referĂšncia indirecta quan ell diu que BORG [5.257 + 5.291], el cognom mĂ©s estĂšs a Malta, te una Ă mplia ocurrĂšncia a Europa, especialment a SuĂšcia i a Espanya (BORGIA [4 + 11])[[21]].

El millor treball que he conegut fins ara sobre el tema que tracto aquĂ­ Ă©s l’article de Fiorini sobre la influĂšncia espanyola en la Malta tardo-medieval[[22]]. El primer catalĂ  que Fiorini esmenta Ă©s Ugo de CAMBRILIS [0 + 0], el qual obtĂ© al 1283 un salconduĂŻt del rei Pere el Gran per exercir la funciĂł de mitjancer entre el rei i els angevins que encara mantenien el seu poder al Castrum de Malta[[23]]. Amb tota probabilitat es tractaria d’un membre dels senyors de Cambrils, qui des del segle XII mantenien dominis a l’actual comarca del Baix Camp. Un d’ells va rebre al 1264 favors del rei Pere el Gran “... a canvi de l’obligaciĂł d’equipar galeres per a les empreses navals”[[24]]. PerĂČ, a Malta, ja no en resta cap indici. Un altre cas catalĂ , el qual s’aborda mĂ©s avall, seria FERRANTI [10 + 14][[25]].

Al 1308 Lukina de Malta, hereva del tĂ­tol de comte de Malta[[26]] es casa amb el preeminent noble catalĂ  Guillem Ramon I de MONCADA [1 + 2]. Aquest Moncada es va distingir en el servei a Frederic III de SicĂ­lia. Ho va fer com a comanador de la milĂ­cia cristiana a SicĂ­lia i Tunis[[27]]. Frederic era de la nissaga reial catalana, germĂ  de Jaume II d’AragĂł, amb qui tinguĂ© certes divergĂšncies. La rama siciliana dels Moncada actuarĂ  bĂ sicament a SicĂ­lia. L’hereu Guillem Ramon II de Moncada bescanvia el comtat de Malta pel d’Augusta a SicĂ­lia[[28]]. La seva germana Clara es casĂ  amb Ferrer (Ferrarono) d’Abella al primer terç del segle XIV, qui actua nomĂ©s als seus feus de S. Filippo d’AgirĂČ, Milazzo i Oliveri a SicĂ­lia[[29]]. Un parent llunyĂ  seu (nĂ©t de 3a. generaciĂł), Ramon d’ABELLA [0 + 6], tindrĂ  una actuaciĂł destacada a Malta a finals del segle XIV[[30]].

Entre el 1316 i el 1320 Arnau de Solimella fou el castlĂ  de Castrum Maris,[[31]] i principal oficial reial a Malta i Gozo[[32]]. Es tracta clarament del catalĂ  Arnau Solivella, com confirma la carta de Jaume II d’AragĂł de 1321 a Elisabet de SicĂ­lia, comtessa d’EmpĂșries i filla de Frederic II de SicĂ­lia: “... Encara·us fem saber que n’Arnau Solivella e n’Andreu de Joff, missatgers del rey en Frederich, car frare nostre e pare vostre, sĂłn venguts a nĂłs, ...”[[33]]. Actualment, nomĂ©s es troben quatre referĂšncies a SOLIVELAS [1 + 0], SOLIVERS [2 + 0] o SOLIVELES/SOLIVALES [1 + 1], totes del segle XVIII, que podrien ser descendents d’Arnau Solivella.

DesprĂšs del 1320, en mig de les rivalitats entre les faccions catalanes i llatines que dividiren els potentats sicilians, el feu o comtat de Malta fou concedit a diferents plançons sicilians del casal de la corona catalano-aragonesa, començant pel primer comte de la Malta catalana Guillem, el seu germanastre Alfons Frederic i el fill d’aquest, Pere Frederic d’AragĂł, fins que al 1350 LluĂ­s de SicĂ­lia determinĂ  que Malta i Gozo: “... a peticiĂł de llurs habitants, foren incorporades de nou al reial «demanium»”. AixĂ­, s’interrompia el govern d’uns comtes catalans a Malta[[34]]. Es interessant comprovar que, malgrat tota aquesta influĂšncia, no resti quasi cap presĂšncia del cognom d’ARAGONA [2 + 2] a Malta. El 1345 el rei de SicĂ­lia autoritzĂ  al cĂČnsol catalĂ  a Messina nomenar un vice-cĂČnsol a Malta i Gozo. PolĂ­ticament, la corona de SicĂ­lia continuĂ  amb la prĂ ctica de cedir les illes com a comtat[[35]]. PerĂČ d’acord amb Luttrell, “... durant la major part del segle XIV, els contactes hispĂ nics foren mĂ©s aviat limitats. Alguns dels tres-cents catalans deixats a Malta i a Gozo per Roger de LlĂșria el 1283 podien haver-s’hi establert. Hi havia una certa activitat econĂČmica catalana a les illes, perĂČ Ă©s dubtĂłs que els catalans nomenessin mai abans del 1345 el vicecĂČnsol de Malta i de Gozo que en aquest any foren autoritzats a nomenar[[36]]”.

Els noms personals, com ARNALDO [2 +2], ANSALDO [2 + 2] indueixen a pensar en algun tipus de llengua romĂ nica medieval, mentre que els ben consolidats noms dinĂ stics sĂłn inconfusibles, com RUGGERIO [1 + 1] o FEDERICO [7 + 5][[37]]. Una altra evidĂšncia catalana de principis del segle XIV es troba en SCIRIHA [8 + 8], l’origen del qual provĂ© de XĂšrica, probablement el cognom d’un dels 300 soldats catalans que va deixar Roger de LlĂșria a Malta i Gozo[[38]]. El 1399 Simon Sciriha i la seva muller Priscinda reclamen al rei MartĂ­ que els retorni una vinya a Zurrieq i un tros de terra a Marsa[[39]]. Segons Fiorini, Jaymucius i Berenguarius CATALANO [15 + 22], que eren terratinents a Gozo cap al 1368 i 1374, eren segurament de la penĂ­nsula ibĂšrica[[40]]. TambĂ©, serien d’origen catalĂ  els cognoms amb el prefix In-, Im-, derivats dels articles personals En, Na, com seria el cas d’Ingallines (Bernardus Ingallines fou castlĂ  de Castrum Maris entre 1398-99)[[41]]. Incorovaia, Imblay, Ingarau, Indalmau, dels quals, perĂČ, no es troben vestigis als registres matrimonials. Fiorini apunta que els cognoms com IMBROLL [99 + 71] i INGUANES [54 + 81] estan presents avui dia a Malta[[42]]. Del primer cal esbrinar quin tipus d’origen catalĂ  tĂ©. I aixĂČ per a veure si provĂ© de En Brull. Del segon en parlo mĂ©s avall.

Al 1365 Francesc Ros projectava viatjar de Sardenya a Malta per tal de rebre d’Arnaldo Cirera, habitant a Malta, tres peces de tela[[43]]. No trobo cap referĂšncia a cap Cirera. ÂżPodrien ser ROS TESTAFERRATA [1 + 1] i ROS NIGRO [1 + 0] reminiscĂšncies de Francesc Ros? Cassar registra nomĂ©s Ross com a nom de lloc i nom personal anglĂšs i escocĂšs. AixĂČ no obstant, apunta que el cognom Ros(s) apareix al cens diocesĂ  (Status Animarum) de Malta de 1687. Per tant, evidenciaria en certes instĂ ncies locals una ascendĂšncia no britĂ nica.

Entre 1356 i 1372 fou capitĂ , justicier, secretus i castlĂ  de Malta Jacobus de Peregrino. Aquest Peregrino es casĂ  amb Margarida d’AragĂł, de la casa reial, i es convertí de facto en el senyor de les illes[[44]]. El comanador Abela consigna la famĂ­lia com PELLEGRINO [26 + 25], i l’anomena antiquĂ­ssima i noble, sense indicar-ne l’origen[[45]]. Cassar apunta devers el sobrenom Pellegrini, d’origen italiĂ , com a conseqĂŒĂšncia del cognom Pellegrino, perĂČ indica el fet que aquest estĂ  registrat entre els membres de la guarniciĂł de Roger de LlĂșria que conquistĂ  Malta el 1283[[46]].

El català de Mallorca, Bernat Sesportes o PORTOS [0 + 0], aliat del rei Frederic IV (1355-1377) de Sicília, estava exempt de taxes pel transport de gra de Sicília a Malta. En una ocasió, al 1376, el mercader que portava gra en els vaixells de Sesportes al Castrum Maris fou un altre mallorquí, Antonio GRASSO [22 + 10][[47]].

En la convulsa Ăšpoca dels quattro vicari a SicĂ­lia, a la segona meitat del segle XIV, ―Artale ALAGONA [2 + 2], aragonĂšs, Manfredi Chiaramonte, Francesco Ventimiglia i Guglielmo PERALTA [11 + 9], aragonĂšs―[[48]], sembla que el control de les illes de Malta i Gozo caiguĂ© en mans de Manfredi Chiaramonte, el vicari mĂ©s poderĂłs. En el seu testament, de 1390, s’intitulava comes Melitevi. L’arribada de MartĂ­ duc de Montblanc a SicĂ­lia al 1392 per assegurar el predomini catalĂ  i les reclamacions del seu fill MartĂ­ el Jove i la seva esposa Maria, reina de SicĂ­lia, modificĂ  la situaciĂł. El duc de Montblanc concedĂ­ al 1393 les illes a Artale d’ALAGONA [2 + 2], nebot del difunt vicari homĂČnim[[49]]. PerĂČ el d’Alagona es rebel·lĂ  contra el domini reial, tant a Malta com a SicĂ­lia. Segons relata G.F. Abela, en els 5 a 6 anys fins al 1397 la poblaciĂł de Malta havia de resistir la violĂšncia i severitat de les hosts de Guglielmo Peralta, d’Artale d’Alagona i de Guillem Ramon de Moncada[[50]]. AixĂ­, com explica Luttrell, “vers la fi del 1394 el duc de Montblanc hi enviĂ  Raimondo Abella, sense Ăšxit, a qui havia confiat dues galeres in corso, per tal de recuperar d’Alagona Malta i Gozo, ...”[[51]]. Aquest enviat no serĂ  cap altre que Raimondo ABELA [1210 + 1297], qui serĂ  l’origen d’aquest llinatge a Malta[[52]]. En 1393 es fan unes instruccions per a Peri FERRANTI [10 + 14] (tambĂ© es troba com a FERRANTE [6 + 0]), catalĂ  de ValĂšncia, sobre un galiĂł abandonat pel seu connacional Hug de Santa Pau. Altres possibles cognoms catalans que indica Fiorini son PRADES [0 + 0] o SURIA [3 + 1][[53]].

Els monarques tenien la potestat de nomenar el responsable de la seu episcopal de Malta. AixĂČ Ă©s el que va passar amb el clergue catalĂ  Johannes de PINO [9 + 1]. Al 1393 MartĂ­ el Vell proposĂ  de Pino per a la seu episcopal[[54]]. Al 1398 un altre clergue catalĂ , Antonius Blasi, lluitava tambĂ© per la seu episcopal[[55]]. ÂżPodria ser aquest l’origen del patronĂ­mic BLAS [5 + 0] per tal com no he trobat referĂšncies de Blasi?

Finalment, les confiscades Malta i Gozo foren concedides al 1396 com a marquesat a Guillem Ramon III de Moncada, net de l’hereva natural, Lukina de Malta. PerĂČ aquest tambĂ© es rebel·lĂ  i fou destituĂŻt a finals de 1397[[56]]. AixĂ­, i a peticiĂł expressa de les ciutats malteses (universitĂ ), les illes passaren al reial demanium. Els defensors de la corona foren recompensats amb feus: “... un feu confiscat fou concedit pel febrer de 1398 a Arnaldus Gueraldus civis civitatis Barchinone”[[57]]. La pervivĂšncia de Gerau, tal vegada en GERAULO [2 + 0] a Malta Ă©s merament testimonial. I no es troba cap registre per a Guerau o Gueraldus. ÂżPodria ser GERADA [169 + 165], mĂ©s freqĂŒent, una evoluciĂł de Gerau, aixĂ­ com insinua Wettinger, quiafirma que podria provenir del patronĂ­mic Gerardu?[[58]]. Per a Mario Cassar pot ser d’origen italiĂ : una forma sincopada del femenĂ­ Gerarda[[59]].

Cap al 1398 el Castrum Maris fou novament lliurat a les mans reials per mitjĂ  del catalĂ  Bernardus INGALLINES [0 + 0] com a castlĂ , amb companyia de setanta homes al seu servei, entre els quals vint catalans, qui al 1399 pujaran a trenta amb el tambĂ© catalĂ  Laurencio CAVALCANTE [2 + 7]. Aquesta praxi de premiar catalans pel seu bon servei al rei continuava sent popular. Al 1398 foren concedits a Ferrando De PODIO [0 + 0] totes les possessions alodials que havien pertangut a un rebel de Palerm. He trobat un registre matrimonial del 1636 de Francesco PODIGLIA, espanyol. Podria ser-ne un descendent? A la mort d’aquest De Podio Pedro Intriglolu rebĂ© una tercera part de les possessions confiscades pels serveis prestats a Catalunya i per seguir el rei a SicĂ­lia. Bertrandus LANZA [15 + 14], un patrĂł de galiĂł catalĂ , va estar involucrat a aquella Ăšpoca en una disputa amb un vaixell veneciĂ [[60]].

Guerau DESGUANES [1 + 0] fou enviat pel rei MartĂ­ en 1405 a Malta per cobrar taxes. Hauria vingut directament de Catalunya per a establir-se a Malta. ÂżPodria ser l’Angaraus Desguanes, que fou castlĂ  de Castrum Maris entre 1403-09?[[61]]. Es veu que tĂ© una presĂšncia testimonial, perĂČ grĂ cies a un estudi molt acurat d’En Jordi Bilbeny sabem que es tracta de la famĂ­lia INGUANEZ [85 + 28] o INGUANES [54 + 81], d’important ascendĂšncia a Malta[[62]]. El fill de Gerau Desguanes, Antonio, ja apareix com a barĂł. “Antonius de Isguanes fou un dels sis terratinents majors de Malta el 1408”[[63]]. GuanyĂ  la preeminĂšncia a Malta grĂ cies al seu matrimoni amb la filla Ășnica de Francesco Gatto, el cavaller que ajudĂ  el rei de SicĂ­lia MartĂ­ a restablir el domini reial de les illes[[64]]. Aquest barĂł fou tambĂ© castlĂ  de Castrum Maris: entre 1426-28[[65]]. Una altra de les famĂ­lies aragoneses, catalanes o castellanes que dominaren l’escena polĂ­tica de Malta al segle XV fou GUEVARA [3 + 2], DE GUEVARA [22 + 28], o la mĂ©s extensa derivaciĂł DEGUARA [128 + 166][[66]]. A pesar de tenir aquest nom un origen asturiĂ , com en el cas dels DE NAVA [3 + 4], s’ha de considerar el fet que tambĂ© son ben presents a Catalunya. Caldria un estudi acurat per esbrinar quin fou l’individu amb aquest cognom o quins foren els individus amb aquest cognom que, per primer cop s’assentaren a Malta. AixĂ­, Ă©s significatiu l’apunt del comanador Abela. En descriure les armes del Guevara, diu: “... e nella Vittoriosa al frontespitio di quella di Santa Maria de Monserrat insieme con l’arme Desguanez, cĂŽ una memĂČria di fotto, dell’anno 1462 ...”.[[67]]. S’ha de tenir molt en compte, tambĂ©, que Desguanes Ă©s ben catalĂ , com s’indica en aquest parĂ graf.

Al 1408 el rei Martí ordena que es restitueixi, sota pena, la prohibició de comerciar amb catalans, que hom havia imposat al mercader català Micheli de VILLANOVA [9 + 8] i al seu soci Johannes Vallussia[[68]]. CALAVÀ [3 + 1] era viceportolà de Malta el 1437 quan va tenir problemes per la compra d’un esclau negre, que va traspassar al mercant català Guillelmo SERRA [30 + 31][[69]].

Aquests en sĂłn nomĂ©s alguns exemples d’una quantitat major de documents que aporta Fiorini, referent a personatges catalans, els quals actuaren a Malta durant els segle XV i XVI. La manca de disponibilitat dels documents citats ha estat el motiu de no plasmar-los en aquest treball, feina que quedarĂ  pendent de realitzar.

D’acord amb Luttrell, coincidint amb l’arribada dels TrastĂ mara a la Corona d’AragĂł, els reis no consideraven els seus sĂșbdits com a Aragonesos, Catalans o Sicilians, sinĂł com els seus naturals. I hauria estat molt difĂ­cil fer-ho d’altra manera. AixĂ­, per exemple, molts barons sicilians eren aragonesos o catalans de nom i d’origen, amb llaços familiars i possessions a diferents territoris. Al segle XIV a Malta van haver-hi pocs espanyols o Spaniards, com els anomenen els historiadors maltesos; Ă©s al segle XV quan Malta era de veritat aragonesa, en el sentit de catalana: “There were few Spaniards in fourteenth century Malta; it was in the fifteenth century that Malta was most truly Aragonese”[[70]]. Tenim els casos del virrei de SicĂ­lia Antonio de CARDONA [257 + 264], qui al 1421 prometĂ© a l’assemblea de ciutadans de Medina observar els seus privilegis i prerrogatives a canvi de la seva fidelitat[[71]]. O el virrei Guillem Ramon de MONCADA [1 + 2], qui al 1396 fou reinstaurat en el seu marquesat, perĂČ declarat rebel a finals de 1397[[72]]. Quan al 1410 morĂ­ MartĂ­ el Vell, la regĂšncia de SicĂ­lia fou disputada entre la reina Blanca, vĂ­dua de MartĂ­ el Jove, i el gran justicier, Bernat de CABRERA [1 + 0], que prenguĂ© Gozo i amenaçà Malta, perĂČ fou Francesc Gatto qui mantinguĂ© Malta per a la reina[[73]].

El cas del català Bernardus de Yaner (sive Janer sive Gener), nomenat al 1418 com a vicari general de la catedral, Ă©s exemple de l’ocupaciĂł de cĂ rrecs eclesiĂ stics pels catalans[[74]]. No obstant aixĂČ, no es troben referĂšncies de la presĂšncia actual del seu llinatge a Malta. Amb l’ascensiĂł d’Alfons el MagnĂ nim al tron al 1416, els Spaniards vĂ©nen a dominar posicions reials clau. És el cas del catalĂ  Antoni Fabra, qui en 1418 serĂ  nomenat secretus[[75]]. ÂżPodria ser-ne una  derivaciĂł FABRI [140 + 139] o FABRE [25 + 8], malgrat que Cassar consideri Fabri un nom ocupacional italiĂ ?[[76]]. A causa d’altres variants trobades com Fabro, Fabreschi, Fabrici, Fabrini, Fabrizi, Fabrizio, crec que s’ha de donar la raĂł a l’etimologista.

Al 1431 fou requerit pel rei el bergantĂ­ de Bartomeu ABELA [1210 + 1297] per negocis especials, incloent-hi l’escorta de Madonna Johanna, l’esposa del virrei de SicĂ­lia[[77]]. I al 1443 el rei li concedeix en feu perpetu una terra a Petralonga, en reconeixement dels serveis prestats a la corona[[78]]. Al 1440 el rei Alfons concedeix al seu fidel escrivĂ , Johannes SOLER [18 + 11], el dret d’ancoratge a la ciutat de Malta, pels serveis prestats[[79]]. Al 1455 el cavaller Simon d’Artall, castlĂ  del palau reial a Palerm, rep l’ordre de recuperar el bergantĂ­ de Gozo, carregat amb cotĂł cap a SicĂ­lia, que havia estat apressat pel corsari cristiĂ  Andreu SUGNER [0+0][[80]]. AquĂ­ s’evidencien tambĂ© cognoms catalans, perĂČ sense pervivĂšncia en l’onomĂ stica maltesa.

A diferĂšncia, tenim evidĂšncies en les segĂŒents notĂ­cies d’un cognom de força presĂšncia a les illes: al 1482 Nicolaus Abela era capitĂ  d’una fusta que pertanyia al secretus Antonio de Guevara quan fou atacat i enfonsat pels genovesos d’Agrigent; al 1514 Bartomeu Abela, dit Meimo, fill del noble Pietro Abela, vicecastlĂ  de Castrum Maris, fou enviat amb dos bergantins i cinquanta mariners maltesos, en una missiĂł de control constant de les aigĂŒes externes, a la fortificaciĂł de Tripoli[[81]]. Per Ășltim, Petrus Abela va morir al 1526, a l’entrada d’una badia a Gozo, en aigĂŒes prĂČpies, quan el seu bergantĂ­ fou atacat per vaixells de pirates tunisians[[82]].

Uns altres noms de capitans d’armes en temps de crisi abans de 1530 foren majoritàriament d’origen ibùric, com per exemple els cognoms catalans tals com Guillelmo de Riera a Gozo (1452), Pedro de Teixera (1513), Johannes Ribes Altes (1526-1529), etc., malgrat no haver deixat rastre de la  seva presùncia a Malta[[83]].

Al Libro Quarto de la seva obra, G. F. Abela anomena els capitani i giurati que governaren la ciutat i l’illa de Malta del 1350 fins al 1530, dels quals destaquen els segĂŒents pel seu origen catalĂ [[84]]:

• · 1371, cap. Giovanni d’ARAGONA [2 + 2]
• · 1406, cap. Giovanni di Santa Colomba: COLOMA [1 + 0]; COLOMBI [3 + 0]; COLOMBO [7 + 3]
• · 1407, giur. Antonio de Falcono: FALCONE [8 + 8]; Giovanni de Beglera (BERRERA [0 + 0])
• · 1415, cap. Lupo Terrazza: TERRASANO [1 + 1]; TERRASI [0 + 1]
• · 1416, giur. Gio. de AREXULA [0 + 0]
• · 1419, virrei Antonio de CARDONA [257 + 264], giur. Martino de TORRES [3 + 6]
• · 1429, 1433, 1437 cap. Antonio d’Esguanez: INGUANEZ [85 + 28] o INGUANES [54 + 81]; Paolo Begliera (BERRERA [0 + 0])
• · 1431, giur. Antonio de Begliera
• · 1434, giur. Paolo de Begliera
• · 1435, giur. Antonio de Begliera
• · 1439, cap. Antonio Desguanez: DESGUANES [1 + 0]; Paolo Beglera
• · 1440, cap. Gherardo Desguanez, fill d’Antonio
• · 1441, giur. Galcerano Desguanez; Antonio de Begliera
• · 1442, 1448, cap. Antonio Desguanez
• · 1443, giur. Paolo Begliera
• · 1449, giur. Francesco Desguanez
• · 1450, giur. Guglielmo Desguanez
• · 1451, giur. Pietro de VALDES [0 +0], giur. Pontio Valle: VALLES [2 + 0]
• · 1452, giur. Francesco Desguanez
• · 1453, giur. Antonio Begliera
• · 1454, giur. Guglielmo Desguanez
• · 1457 giur. Goffredo Desguanez; giur. Paolo Begliera
• · 1460, cap. Pietro de Baldes
• · 1463, giur. Antonio Desguanez i Pietro Baldes
• · 1466, cap. Ramondo de PARISIO [2 + 0]; PARISI [24 + 21], giur. Tristano di GUEVARA [3 + 2]
• · 1467, giur. Paolo Begliera
• · 1468, cap. Tristano di Guevara: DE GUEVARA [22 + 28], giur. Goffredo Desguanez
• · 1470, giur. Paolo Begliera
• · 1472, giur. Tristano di Guevara
• · 1473, giur. Goffredo Desguanez
• · 1476, giur. Pietro de Baldes; giur. Paolo Begliera
• · 1479, cap. Giovanni di Guevara
• · 1481, cap. Torres di Guevara, giur. Goffredo Desguanez
• · 1482, cap. Pietro de RIBERA [5 + 4]
• · 1486, giur. Goffredo Desguanez
• · 1487, cap. Carlo di Guevara, giur. Artale d’ALAGONA [2 + 2],
• · 1489, 1493, giur. Giovanni di Guevara
• · 1491, 1492, giur. Artale d’Alagona
• · 1494, giur. Goffredo Desguanez
• · 1500, 1503, cap. Giovanni di Guevara; 1503 giur. Francesco Mompalau: MOMPALAO [17 + 7], Montpalau o Monpalau sense registres
• · 1516, cap. Matteo di Guevara
• · 1518, giur. Antonio Desguanez
• · 1522, 1529, cap. Antonio Desguanez

Entre les famílies nobles malteses que significativament G.F. Abela o d’altres autors consideren d’origen català podem destacar[[85]]:

ARAGONA [2 + 2];

ALAGONA [2 + 2];

ABELA [1210 + 1284];

BERNARDO [5 + 0], G.F. Abela consigna en 1375 un Petrus Bernardi Pirata Catalanus;

CATALANO [15 + 22];

FALCA o FALCO, sense registres, potser perviu en FALCONE [8 + 8];

GUEVARA [3 + 2], DE GUEVARA [22 + 28] o la seva derivaciĂł DEGUARA [128 + 166];

Inguanes o Desguanechs: INGUANEZ [85 + 28], INGUANES [54 + 81] o DESGUANES [1 + 0];

Mompalau: MOMPALAO [17 + 7];

MAMO [697 + 783], del qual G.F. Abela considera com possiblement descendent dels primers catalans MaimĂł;

PELLEGRINO [26 + 25], PELLEGRINI [16 + 6], PELLEGRIN [5 + 5], Jacobus de Peregrino, castlà de Castum Maris entre 1357-1372[[86]].

SOLIMELLA [0 + 0], Arnaldus Solimella, castlà de Castrum Maris entre 1318-1320[[87]].

VAGNOLO [3 + 6], segons G.F. Abela procedeix de Banyols.

Entre els cognoms  en llengua romĂ nica post-1275 considerats per Geoffrey Hull d’origen catalĂ  o possible catalĂ  s’hi troben[[88]]: FORMOSA [750 + 736], TONNA [537 + 596], dels quals no n’he trobat referĂšncies individuals. En el cas de GRIMA [1.594 + 1.584], trobo Johannes Grima, el terreny del qual llinda amb el feu de Tabrija, concedit el 1398 a Arnau Geraldo de Barcelona[[89]]. Els Bonavia, Desguanes i Abela els he tractats Ă mpliament en aquest treball; i finalment PORTELLI [1.683 + 1.764], d’origen clarament italiĂ , perĂČ tambĂ© amb una derivaciĂł del catalĂ  Portell. AquĂ­ rau la dificultat de determinar quina proporciĂł del total correspon a lÂŽĂ mbit italiĂ  o catalĂ .

Pere Alzina fa referùncia al seu article del 2011 i a l’emissió d’Afers Exteriors de TV del 2016 als cognoms catalans que ha trobat a Malta, principalment SOLER [18 + 11], ABELLA [0 + 6], CARDONA [257 + 264], PUJOL [0 + 0], MONSERAT [1 + 0][[90]].  Alguns els he tractats a bastament aquí, d’altres no n’he trobat referùncies.

Acabo aquest relat amb una cita aclaridora, traduĂŻda lliurement, de Stanley Fiorini, un gran coneixedor de la histĂČria de Malta: “La presĂšncia d’estrangers que s’establiren a Malta o tingueren interessos a llarg termini es molt evident pels cĂČnsols que els representaven. AixĂ­, del segle XIV al segle XVI molts d’ells foren Spaniards, majoritĂ riament catalans”[[91]].

Conclusions

D’entre els mĂ©s comuns cognoms maltesos, suposadament d’origen catalĂ , cauen definitivament VELLA [8.406], amb mĂ©s probabilitat d’origen siciliĂ  i CALLEJA [3.333], clarament acreditat com d’origen grec. Vet aquĂ­, que el cognom d’origen catalĂ  amb mĂ©s presĂšncia a Malta  és ABELA [2.507], llevat del cas PORTELLI [3.447], on no hi ha possibilitat d’esbrinar la porciĂł italiana o catalana de la presĂšncia d’aquest cognom. La variant ABELLA [6], l’autĂšntic cognom catalĂ  de la versiĂł Abela, te una incidĂšncia en nomĂ©s 7 dones i cap home,
totes elles casades a Vittoriosa. Estic estudiant els registres, perĂČ ja el primer cas sembla ser clarament una repeticiĂł  fallida: Ă©s un registre de Robert Bolognese casat el 18-6-1583 amb Marietta Abella, filla de Marco. En contraposiciĂł, casualment, la germana del nostre conegut comanador G.F. Abela era Marietta Abela Vella, filla de Marco i Bernardina, casada el 10-6-1583, a Vittoriosa, amb el noble bolonyĂšs Giacomo de Robertis.

Sorprenentment, el segĂŒent cognom mĂ©s comĂș d’origen catalĂ  seria FORMOSA [1.486], perĂČ del qual no n’he trobat referĂšncies individuals. Igual que en el cas de TONNA [1.133]. Entremig hi  trobem MAMO [1.480]. AquĂ­ cal un estudi per validar que, efectivament, es derivaria de MaimĂł, un dels primers soldats catalans arribats a les illes. TambĂ© es requereix un estudi acurat sobre l’arribada a Malta, des de els paĂŻsos catalans, d’individus  amb el cognom BONAVIA [823]; o sobre la confirmaciĂł de GERADA [334], com a possible derivaciĂł de Guerau; i si FABRE/RI [312], deriven  de Fabra.

La presencia de CARDONA [521] Ă©s congruent amb la forta actuaciĂł d’aquest llinatge a l’edat Mitjana a Malta. Un cas molt interesant Ă©s la forta presĂšncia a la polĂ­tica maltesa dels segles XV i XVI dels GUEVARA/DE GUEVARA [55] i la forma sincopada DEGUARA [294]. Igual importĂ ncia polĂ­tica tingueren els DESGUANES [1], transformats clarament en INGUANES/EZ [248]. Caldria esbrinar si IMBROLL [170] s’ha desenvolupat de En Brull.

Al full Excel annex es poden visualitzar els 46 cognoms segĂŒents que aporten menys de 100 individus als registres maltesos, amb casos interessants com SERRA [61], CATALANO [37], SOLER [29] o ARAGONA [4]. O els Ășltims 13 casos: per exemple Prades o Pujol, com a mostra de l’existĂšncia de molts altres cognoms catalans, amb actuaciĂł a Malta, sense que es trobi cap individu registrat.

Es pot concloure, finalment, que la presencia catalana a les illes de Malta arribaria, en el millor dels casos, a un minso 4,3 % del total de registres de matrimonis des de 1522 fins a 1942, els quals s’han extret dels registres a la base de dades de geneanum.com, com a conseqĂŒĂšncia de l’estudi, en aquest treball, dels personatges reportats que actuaren a Malta aproximadament entre 1283 i 1530. El percentatge indicat Ă©s congruent amb l’estudi fet per Geoffrey Hull (veure mĂ©s amunt la nota 10), en el qual apunta a “un 9,5 % de relativament recents cognoms catalans i altres d’ibĂšrics”.

A mĂ©s, els 19 cognoms mĂ©s freqĂŒents, entre els quals, perĂČ, no n’hi ha cap de catalĂ  segur, fan un 32,5 % del total, i que consigno a la estadĂ­stica annexa de cognoms a Malta.

Indubtablement, l’estadĂ­stica donaria d’altres resultats, si s’analitza la incidĂšncia dels cognoms, i no pas la freqĂŒĂšncia d’individus que porten un cognom catalĂ  en el cĂČmput global.

José Eduardo Abela

BIBLIOGRAFIA

(Abela 1647) - ABELA, Giovanni Francesco, Della Descrittione di Malta Isola nel Mare Siciliano «Malta Illustrata». Malta, 1647.

(Abela 2018b) - ABELA MONTOYA, Josep, «Els Abela de Malta, hereus de la baronia d’Abella del Pallars JussĂ  (segles XI-XV)», INH, Institut Nova HistĂČria, desembre-2018. [En lĂ­nia]. Disponible en: https://www.inh.cat/search/abela.

(Bilbeny 2019 sep) - BILBENY, Jordi, «Els Inguanez de Malta, provinents dels Guanech o Desguanech», INH, Institut Nova HistĂČria, sep-2019. [En lĂ­nia]. Disponible en: https://www.inh.cat/search/inguanes.

(Cassar 2003) - CASSAR, Mario. The Surnames of the Maltese Islands. An Etymological Dictionary. Malta: Book Distributors Ltd., 2003.

(Cassar 2017) - CASSAR, Mario, «Maltese Habitational Surnames: The Mediterranean Context», Symposia Melitensia, no 13, p. 26, 2017.

(Dalli 2006) - DALLI, Charles, Malta. The Medieval Millenium. Malta, 2006.

(Fiorini 1987) - FIORINI, Stanley, «Sicilian Connexions of Some Medieval Maltese Surnames», Journal of Maltese Studies, no 17-18, pp. 104-138, 1988 1987.

(Fiorini 1999a) - FIORINI, Stanley, Documentary Sources of Maltese History. Part II. Documents in the State Archives Palermo, Malta University Press, vol. 1-Cancelleria Regia: 1259-1400. Malta, 1999a.

(Fiorini 1999b) - FIORINI, Stanley, «The Malta Genoese Counts of Malta», Malta Historica. New Series, no 12: 4, pp. 359-366, 1999b.

(Fiorini 2004) - FIORINI, Stanley, Documentary Sources of Maltese History. Part II. Documents in the State Archives Palermo, Malta University Press, vol. 2-Cancelleria Regia: 1400-1459. Malta, 2004.

(Fiorini 2013) - FIORINI, Stanley, «Spanish influence in late medieval Malta», The Malta Historical Society, pp. 9-27, 2013.

(Fiorini 2018) - FIORINI, Stanley, «Aspects of Malta’s Harbour before 1530», The Port of Malta, Progress Press. Eds. Carmel Vassallo and Simon Merciera., Malta, 2018, pp. 1-47.

(Hull 2015) - HULL, Geoffrey, «The Oldest Maltese Surnames: A Window on Sicily’s Medieval History», Sicily and the Mediterranean Migration, Exchange, Reinvention, New York: Palgrave MacMillan, 2015a, pp. 77-110.

(Hull 2015b) - HULL, Geoffrey, «Late Medieval Maltese Surnames of Arabic and Greek Origin», Symposia Melitensia, no 11, pp. 129-143, 2015b.

(Luttrell 1969) - LUTTRELL, Anthony, «La casa de Catalunya-AragĂł i Malta: 1282-1412», Estudis d’histĂČria Medieval, Institut d’Estudis Catalans., vol. I, Barcelona, 1969.

(Luttrell 1975) - LUTTRELL, Anthony, «Approaches to medieval Malta», Medieval Malta Studies on Malta before the Knights, 1975.

(MontclĂșs 2015) - MONTCLÚS i ESTEBAN, Joaquim, La Franja de Ponent : aspectes histĂČrics i jurĂ­dics. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 2015.

(Rodrigo 2013) - RODRIGO LIZONDO, Mateu, Col·lecciĂł documental de la Cancelleria de la Corona d’AragĂł. Textos en llengua catalana (1291-1420), vol. II, 2 vols. ValĂšncia: Universitat de ValĂšncia, 2013.

(Sciascia 1993) - SCIASCIA, Laura, Le donne e i cavalier, gli affanni e gli agi: famiglia e potere in Sicilia tra XII e XIV secolo. Messina: Sicania, 1993.

(SobrequĂ©s 2011) - SOBREQUÉS i VIDAL, Santiago, Els Barons de Catalunya. Barcelona: Base, 2011.

(Wettinger 1968) - WETTINGER, Godfrey, «The Distribution of Surnames in Malta in 1419 and in the 1480s», Journal of Maltese Studies, vol. 5, pp. 25-48, 1968.

(Wettinger 1969) - WETTINGER, Godfrey, «The Militia List of 1419-1420: A New Starting Point for the Study of M », Melita Historica, Valetta: V, Valetta, 1969.

(Wettinger 1999) - WETTINGER, Godfrey, «The Origin of the ‘Maltese’ Surnames», Melita Historica New Series, vol. 12, no 4, pp. 333-344, 1999.

Apunts propis:

1282: el governador angeví Dionigi de Barba actuava per Pere el Gran com a justicier de Malta... El 12 d’abril escriví a Manfredi (i no Conrado) Lancia àLuttrell 1969: 21

1283-jul-8: “AragĂł!, AragĂł!, via sus, via sus! ,,, i ell [Roger de LlĂșria] deixĂ  darrera seu tres-cents hĂČmens de catalans per a la defensa ...”^9 Ă  Llutrell 1969:21, n. 9: Muntaner, caps. 81-84; mĂ©s detalls i referĂšncies en M. Amari, La guerra del Vespro Siciliano, II (Milano 1886), 13-18; Dufourcq, 263, errĂČniament data la batalla el 1284 i dĂłna Conrado Lancia.

Notes bibliogrĂ fiques:

[1] Fiorini 2013: 9

[2] Dalli 2006: 235; Nexus Malta ha elaborat una elegant copia facsímil amb traducció del text. En disposo d’un exemplar.

[3] https://timesofmalta.com/articles/view/100-surnames-cover-75-of-the-population.506558, consultat el 22 oct 2018.

[4] Les xifres entre claudĂ tors indiquen la freqĂŒĂšncia del cognom d’homes + dones, o la suma d’ambdĂłs, del corresponent registre de Matrimonis a Malta a la base de dades www.geneanum.com.

[5] Cassar 2017: 46, n. 19

[6] Cassar 2017: 59

[7] Wettinger 1968 i Wettinger 1969

[8] Wettinger 1968: 26. “The Abelas were settled in large numbers at Birgu in the early sixteenth century.6” àn. 6: Royal Malta Library, Università MS 12, fol. 235r.

[9] Fiorini 2013: 12; Fiorini 1999a: 291, doc. 249

[10] Hull 2015b: 130

[11] Hull 2015b: 143

[12] Cassar 2017: 57

[13] Cassar 2017: 60

[14] Fiorini 1987: 129

[15] Cassar 2017: 43; Hull 2015a: 95

[16] Wettinger 1999: 335

[17] Fiorini 2013: 12

[18] Wettinger 1999: 342

[19] Abela 1647: 542

[20] Wettinger 1999: 334

[21] Wettinger 1999: 342/3

[22] Fiorini 2013

[23] Fiorini 2013: 9

[24] MontclĂșs 2015: 117

[25] Fiorini 2013: 12

[26] Fiorini 1999b: 363

[27] Dalli 2006: 155

[28] Sobrequés 2011: 287 ss.

[29] Sciascia 1993: 102

[30] Abela 2018b

[31] Fiorini 2013: 9; Fiorini 2018: 44

[32] Dalli 2006: 155

[33] Rodrigo 2013: doc. 213

[34] Dalli 2006: 164 ss.; Luttrell 1969: 23

[35] Luttrell 1969: 23

[36] Luttrell 1969: 28

[37] Wettinger 1999: 339; Dalli 2006: 160

[38] Fiorini 2013: 10

[39] Fiorini 1999a: 323, doc. 276

[40] Fiorini 2013: 11

[41] Fiorini 2018: 44

[42] Fiorini 2013: 12

[43] Luttrell 1969: 29

[44] Fiorini 2013: 11; Dalli 2006: 168-169

[45] Abela 1647: 520 ss.

[46] Cassar 2003: 280

[47] Fiorini 2013: 11

[48] Luttrell 1969: 25

[49] Luttrell 1969: 26

[50] Abela 1647: 285, 506

[51] Luttrell 1969: 27

[52] Abela 2018b

[53] Fiorini 2013: 12; Wettinger 1999: 341, apunta “
 Suria (in Spain), 
”

[54] Luttrell 1969: 29; Fiorini 2013: 13

[55] Fiorini 2013: 13

[56] Luttrell 1969: 28

[57] Luttrell 1969: 28

[58] Wettinger 1999: 339

[59] Cassar 2003: 172

[60] Fiorini 2013: 12

[61] Fiorini 2018: 44

[62] Bilbeny 2019 sep

[63] Luttrell 1969: 29

[64] Dalli 2006: 187 ss.

[65] Fiorini 2018: 44

[66] Fiorini 2013: 16

[67] Abela 1647: 489

[68] Fiorini 2004: doc. 131

[69] Fiorini 2004: doc. 409

[70] Luttrell 1975: 48-49

[71] Dalli 2006: 204-206

[72] Dalli 2006: 189

[73] Luttrell 1969: 30

[74] Fiorini 2013: 14; Dalli 2003: 229

[75] Fiorini 2013: 14

[76] Cassar 2003: 144

[77] Fiorini 2004: doc. 324

[78] Fiorini 2004: doc. 475

[79] Fiorini 2018: 35, n. 234

[80] Fiorini 2018: 19, n. 119

[81] Fiorini 2018: 19, n. 121

[82] Fiorini 2018: 28, n. 192

[83] Fiorini 2013: 16

[84] Abela 1647: 421 ss.

[85] Abela 1647: 449 ss.

[86] Fiorini 2018: 44

[87] Fiorini 2018: 44

[88] Hull 2015a: 95-97

[89] Fiorini 1999a: 233, doc. 205

[90] Bilbeny 2019 sep

[91] Fiorini 2018: 32, n. 218