CICLE DE CONFERĂNCIES SOBRE LA NĂUTICA CATALANA
Impartit per..
BIBLIOTECA DEL CLUB NĂUTIC ARENYS DE MAR
info@cnarenys.com - Reserva lliure pels no socis
2Ăłn cap de setmana de juny, juliol i agost a les 19:00 fins 20:45
_____________________________________________________________________________________
La pòlvora catalana i les guerres d'itĂ lia â divendres 13 de juny de 2025 a les 19:00
___________________________________________________________________________
Lâexèrcit catalĂ de de les guerres d'ItĂ lia va salpar en vaixells de Barcelona. Un element decisiu de la seva força militar era la pĂłlvora catalana ja va ser utilitzada per Jaume I per enderrocar la muralla de Mallorca i a Museros a València. A itĂ lia emprada pel MagnĂ nim, pel Gran CapitĂ i a la batalla de PavĂa â.
Per MANEL CAPDEVILA https://histo.cat
La història ha donat poca importĂ ncia a lâautonomia de govern del poble Maltès. EstĂ relacionada amb la presència catalana:
1283: Pere el Gran allibera Malta i Gozzo del jou angevĂ
1378: Johan el caçador dona drets al poble/universitat
1427: âRevoltaâ dels maltesos contra Monroy
Antoni dâInguanez aconsegueix dâAlfons el MagnĂ nim la creaciĂł del Consell Popular
A la porta de Mdina hi ha una lĂ pida en record d'aquest gesta dâInguanez amb motiu de la seva mort el 1447
1798: âRevoltaâ dels maltesos contra Hospitalers-NapoleĂł
El Català -Maltès mÊs important: el corsari català Antoni Inguanez
____________________________________________________________________________________________
CATALUNYA i LâATLĂNTIC â Dissabte 12 de juliol de 2025
_________________________________________________________________________________
En la carta de Colom de 1499 als Reis Catòlics, informant dels resultats del seu tercer viatge, relata com les aigĂźes massives del delta de l'Orinoco d'Amèrica del Sud que s'endinsen al golf de Paria implicaven que un continent prèviament desconegut havia d'estar darrere d'ell; Tot i que proposa que la massa terrestre sud-americana mĂŠs que un "quart" continent, ĂŠs el paradĂs terrenal de la tradiciĂł bĂblica, una terra suposadament coneguda (però desconeguda) per la cristiandat.
En una altra carta (a l'aia del prĂncep Joan, escrita el 1500), Colom es refereix a aquest paradĂs al que havia arribat com un "MUNDUS NOVUS" ("nuevo cielo ĂŠ mundo") afegint que havia posat "un altre mĂłn" sota el domini de Ferran el Catòlic - molt important.. "no d'Isabel".
El mapa de LEONARDO trobat per Richard Henry Major (bibliotecari de la Windsor Library) mostra tota la informaciĂł que Aymeric Vespuig va portar dels seus viatges i entre les particularitats esmentades per Major n'hi ha una de molt especial: la ciutat Bahia de Brasil l'anomena Abatia, que podria venir del catalĂ "Badia", l'Ăşnica llengua romanç en què BaĂa en portuguès es tradueix com BADIA.
__________________________________________________________________________________________________________
CATALUNYA i EL PACĂFIC â Dissabte 8 d'agost de 2025
_______________________________________________________________________________
Sortida de Magalhaes de Barcelona i  derroter de Francesc Albó de RODES-ROSES
El pacĂfic EL LLAC ESPANYOL DES DE 1519 FINS COOK - Descoberta catalana dâAustrĂ lia
Des de 1519 i pel tractat de Saragossa, el PacĂfic va ser "El lago espaĂąol"
Carles V va manar cremar tots els mapes del PacĂfic però alguns espies en van vendre la informaciĂł als de Dieppe, (en Vallard podria ser catalĂ segons en Lleonard de Girona)
Entre 1762 i 1764, la capital de Filipines, Manila i el principal port proper, Cavite, van ser ocupats durant vint mesos pels anglesos
Un nombre de soldats indis conegut com cipayos, van desertar de les forces britĂ niques i es va establir a Cainta, Rizal, fet que explica les caracterĂstiques Ăşnicament Ăndies de generacions de residents de Cainta
Moltes cartes de navegaciĂł, mapes rars del PacĂfic (emprats desprĂŠs per James Cook en els seus descobriments), valuoses pintures a l'oli d'artistes espanyols del Palau del Governador a Intramuros, manuscrits històrics i documents oficials, llibres preciosos, cartes i papers dels ordes religiosos, juntament amb paquets de materials de primera font sobre les Filipines del segle XVII van ser expropiats per Dawsonne Drake i el seu successor, Alexander Dalrymple, i finalment van acabar en el Museu BritĂ nic de Londres o subhastats per Sotheby's.
Molts d'aquest mapes van ser comprats pel baronet Banks cap de l'expediciĂł de Cook al PacĂfic..i aixĂ Cook va navegar amb mapes espanyols (-catalans pel que es pot llegir al 1er mapa dâAustrĂ lia de 1547)
Llista de topònims que apareixen al mapa Australia first map i que els estudiosos del segle XIX identifiquen com "Argot franco-portuguès" a l'estudi fet sobre el mapa original de la Huntington Library, H.Harrisse diu textualment: "Probably made in Dieppe, France either by a Portuguese cartographer or based on a Portuguese prototype, judging from the Portuguese influence on the geographical names..." En portuguès "illa" s'ha escrit sempre "ilha", amb "ll", nomÊs existeix en català .
"Illa" o "Illes" (x10 vegades) - Rio grant - Ille grossa - Basse grant - Cap Mata Golf serra - Terra alta - Bassa larga - Riu malla â Seralta - Cap bon espor - Bonno parla - Rio bassa - Bon final - Cap groca - C.grant - C.aufria - Port malla - Illa fermoza
Fa uns anys ja vaig poder arribar molt mÊs lluny atès que el colonitzador de Hawai era fill del botxà de Mataró ...al menys aixà ho va dir ell a l'ambaixador de França Jacques Aragó, i l'ukulele li varem dur nosaltres, basat en el guitarró, passant pel tiple canari de quan varen colonitzar Canà ries el 1350...Era germà del president de la república François Arago, que per cert era enginyer i va calcular el meridià de BCN a Dunquerque...
Afegeix-hi un comentari: