Les autoritats en literatura han notat de sempre que La Celestina havia d’haver sigut escrita anys abans del 1499, data de l’edició prínceps de Burgos. En Julio Cejador y Frauca comenta aquestes paraules de Sempronio, que semblen parlar de fets pels voltants de l’any de la creació de l’obra:

“SEMPRONIO: Cada dĂ­a vemos nouedades e las oymos e las passamos e dexamos atrĂĄs. DiminĂșyelas el tiempo, hĂĄzelas contingibles. ÂżQuĂ© tanto te marauillarĂ­as, si dixesen: la tierra temblĂł o otra semejante cosa, que no oluidases luego? AssĂ­ como: elado estĂĄ el rĂ­o, el ciego vee ya, muerto es tu padre, vn rayo cayĂł, ganada es Granada, el Rey entra oy, el turco es vencido, eclipse ay mañana, la puente es lleuada, aquĂ©l es ya obispo, a Pedro robaron, YnĂ©s se ahorcĂł. ÂżQuĂ© me dirĂĄs, sino que a tres dĂ­as passados o a la segunda vista, no ay quien dello se marauille? Todo es assĂ­, todo passa desta manera, todo se oluida, todo queda atrĂĄs”.

Intentant amb aixĂČ acotar l’any de creaciĂł de l’obra, En Julio Cejador comenta:

“Ganada es Granada. Esto indica para FoulchĂ©-Delbosc que la Comedia se escribiĂł antes del 1492, en que Granada se ganĂł y despuĂ©s de 1482, en que comenzĂł la guerra y aun poco despuĂ©s, acaso el 1483 o 1484, cuando no parecĂ­an todavĂ­a esperanzas de rendirse la ciudad. ConfĂ­rmase, segĂșn Ă©l mismo, con lo del turco es vencido, que lo refiere al sitio de Rodas en 1480; lo de la puente es llevada, que supone es el hundimiento de uno de los arcos de la AlcĂĄntara, en Toledo, reparado en 1484; lo del eclipse de sol, que pudiera ser el del 17 de mayo de 1482; lo de aquel es ya obispo, que cree aludir a D. Pedro GonzĂĄlez de Mendoza, que comenzĂł a serlo de Toledo en 1482. Realmente a estos hechos parece aludirse, por lo menos, a algunos; pero si todos eran pasados, Âżpor quĂ© sĂłlo la toma de Granada no lo era? Por eso Bonilla saca de aquĂ­ que se escribiera esto despuĂ©s de 1492”.

És a dir, l’obra es va escriure abans del 1492. O no. Poguera ser des del 1483, o 84, amb comentaris de fets del 80, 82, etc.

PerĂČ com que a aquests acadĂšmics no te’ls pots deixar sols sense que te la facen, vaig pensar de comprovar l’eclipsi per si de cas. Efectivament, d’aquest eclipsi de sol no pot ser que en facen referĂšncia a La Celestina. Primer, perquĂš va ser un eclipsi de sol anular, bastant menys espectacular que un eclipsi de sol total, i si s’haguĂ©s vist a la penĂ­nsula IbĂšrica, no haguera quedat en la memĂČria com un fet a recordar uns quants anys. I segon, perquĂš no es va veure des de la PenĂ­nsula.

 

Estrictament parlant, s’ha de dir que es va veure des de la Península coincidint amb l’ocàs i que la lluna va tapar el disc solar de manera pràcticament tangencial, realment inapreciable.

 

Com que eclipsis totals de sol observables a prop d’una zona concreta sĂłn ben escassos al llarg del temps, vaig buscar quants en van passar per la penĂ­nsula IbĂšrica en la segona meitat del segle XV. I trobem que se’n van produir nomĂ©s 2: el 16 de març de 1485 i el 29 de juliol de 1478. A mĂ©s, els dos sĂłn totals i no anulars, i, per tant, ben espectaculars i memorables per a la poblaciĂł en general.

A http://www.calsky.com/cs.cgi vaig poder comprovar per quines zones van ser visibles les seues ocultacions totals. Pel que fa a l’eclipsi del 16 de març de 1485:

 

 

Es va veure a la vesprada, i amb una ocultaciĂł total mĂ xima de poc menys de 5 minuts. Va ser un bon eclipsi total de sol, millor que la mitjana.

Pel que fa al del 29 de juliol de 1478, aquest eclipsi va ser encara millor que l’altre. No nomĂ©s la duraciĂł mĂ xima de l’ocultaciĂł total va ser de mĂ©s de 5 minuts, sinĂł que va ser un 29 de juliol, la qual cosa fa molt probable que el cel estiguera ras i, a mĂ©s, va ocĂłrrer al ple del migdia hora peninsular. AixĂČ vol dir que la PenĂ­nsula era el millor lloc de tot el planeta per observar l’eclipsi amb el mĂ xim d’espectacularitat, ja que la mida aparent del disc lunar fou mĂ©s gran respecte a la mida aparent del disc solar que en cap altre lloc de la terra i, per tant, l’ocultaciĂł es deguĂ© observar millor.

 

 

DesprĂ©s d’haver trobat tanta valencianada, fins i tot una possible “castellonada” (allĂČ d’anar a pregar a DĂ©u a “la Madalena”) , si ara agafem aquest mapa i li sumem allĂČ que la Melibea podia veure navĂ­os des de la torre de sa casa, i que en eixa mateixa ciutat, son pare, Pleberio, va fabricar naus, no puc evitar de mirar nomĂ©s un costat del mapa i comprovar que el fenomen va poder ser admirat des de les ciutats d’Alacant fins a CastellĂł, ambdues incloses.

 

I vull agrair que la censura castellana no haja arribat mai a dominar l’astronomia, ja que molt em temo que si fóra per ells tots els eclipsis de la Península tindrien un recorregut molt semblant al del 5 d’abril del 1437.

 

Àlex Sendra