23-10-2010  (4358 lectures) Categoria: Paris

Teresina Boronat - Paris

Teresa Boronat i Fabra, coneguda art√≠sticament com a Teresina Boronat,[1] (Sant Andreu de Palomar, 1904 - Sant Antoni de Calonge, 1983) fou una ballarina, core√≤grafa i professora de dansa cl√†ssica. Tamb√©, com les ballarines cl√†ssiques de la seva √®poca, ballava igualment dansa espanyola, especialment els balls i danses tradicionals catalans. Ha estat primera ballarina del Liceu i ha actuat a pa√Įsos d'arreu del m√≥n barrejant la sardana i altres balls catalans amb la dansa cl√†ssica, amb un √®xit aclaparant. Durant la guerra civil espanyola es va posicionar p√ļblicament a favor de la Rep√ļblica i va participar en actes pel seu suport. Ha creat una escola de dansa a Fran√ßa, on ha estat tradicionalment m√©s reconeguda que a Espanya.

Ha treballat a més a més com a cantant i actriu.

Formació

Boronat va formar-se com a ballarina de dansa cl√†ssica i dansa espanyola a l'escola que hi havia al Gran Teatre del Liceu, va ser alumna de Pauleta P√†mies i una de les seves deixebles m√©s notables. Va estudiar ritme amb el mestre LLongueras i va aprendre a tocar el viol√≠ a l'Escola Municipal de M√ļsica de Barcelona.[1]

Un dels seus majors m√®rits va ser encetar unes bases s√≤lides del que podria haver arribat a ser una dansa cl√†ssica catalana, de la mateixa manera que hi ha una dansa cl√†ssica espanyola, amb balls i danses catalans estilitzats i amb la t√®cnica de la dansa cl√†ssica. La seva idea, que va exportar tant a pa√Įsos d'√Äsia, Europa o Am√®rica amb enorme √®xit, era la creaci√≥ d'una dansa cl√†ssica per√≤ bastida sobre gestualitats, m√ļsiques, temes i altres materials catalans. No es basava nom√©s en material antic, sin√≥ al contrari, es va apuntar a la moda europea dels seus contemporanis de basar-se en decorats, escenografia, partitures, etc. avantguardistes dels artistes innovadors contemporanis a ella.

Despr√©s d'ella nom√©s hi van aportar algunes poques coses, a nivell anecd√≤tic, alguns core√≤grafs com Joan Magriny√† o Trini Borrull, fonamentalment a causa dels quaranta anys de franquisme, que va prohibir aquest mitj√† d'expressi√≥. Amb la fi de la dictadura, els ballarins i core√≤grafs catalans van preferir no mirar enrere i apostar per la dansa contempor√†nia, mentre que els esbarts van considerar m√©s urgent dedicar-se a recuperar els balls i danses tradicionals originals, desprove√Įts de la t√®cnica de la dansa cl√†ssica.[2] A partir del canvi de segle XX a XXI alguns core√≤grafs de cl√†ssic catalans comencen a reprendre la idea de Boronat, si no en totes, almenys a algunes de les seves coreografies. N'√©s un exemple El so de la tenora i el ballet (2006), un espectacle presentat al Palau de la M√ļsica Catalana i representat a diverses ciutats catalanes, coreografiat sobre m√ļsiques amb instruments tradicionals catalans d'autors diversos, com la Companyia El√®ctrica Dharma i Joaquim Serra i Corominas.[3]

Carrera professional

A l'edat de quinze anys ja va comen√ßar a ballar professionalment al Liceu, en un principi al cos de ball de l'√≤pera, com a primera ballarina. Posteriorment va ser primera ballarina del cos de ball principal del Liceu fins a l'any 1924, any en qu√® va decidir provar sort a l'estranger. En paral¬∑lel, va actuar al Teatre L√≠ric de Barcelona com a cantant i actriu dram√†tica[1] i, ja des de ben joveneta, actuava a teatres coreografiant m√ļsica catalana, com per exemple La sardana de les monges, d'Enric Morera, al teatre El Dorado de Barcelona en 1917.[2] Aleshores el seu apoderat era Antoni Monplet i Guerra.

En 1924 va marxar a Par√≠s, on va treballar com a ballarina i core√≤grafa, per a treballar en un comen√ßament al Follies Berg√®re, i on acabaria sent molt m√©s famosa que a la seva Barcelona natal.[4] En 1927 va fundar una escola de dansa pr√≤pia a la capital francesa.[1] A Par√≠s va contractar l'il¬∑lustrador catal√† √Ängel Fernandez i Casta√Īer, que tamb√© treballava per al Liceu, com a escen√≤graf i pintor de decorats.[5] No va per√≤, deixar de col¬∑laborar a espectacles a Barcelona, per exemple en 1928 va ser l'estrella principal del reanomenat Festival Goya que es va organitzar al Liceu per a commemorar el centenari de la mort de Francisco de Goya y Lucientes.[6] El 1937 va triomfar a la sala Pleyel de Par√≠s, davant milers d'espectadors, amb la recreaci√≥ cl√†ssica d'un solo de sardana, acompanyada per la cobla Barcelona (l'antiga Cobla Sureda), en un acte a favor de la Segona Rep√ļblica Espanyola.[2]

Durant els anys vint i trenta va realitzar gires i va ballar amb el seu particular estil a pa√Įsos dels cinc continents,[7] versionant danses tradicionals i populars catalanes amb un √®xit esclatant i assolint "una envejable cotitzaci√≥ com a valor internacional de ball".[8]

Referències

  1. 1 2 3 4

    ¬ęTeresa Boronat i Fabra¬Ľ. L'Enciclop√®dia.cat. Barcelona: Grup Enciclop√®dia Catalana.

  2. 1 2 3

    El so de la tenora i el ballet Companyia de dansa Carles Ib√°√Īez, Barcelona

  3. ‚ÜĎ

    El so de la tenora i el ballet Atrapalo (castellà)

  4. ‚ÜĎ

    Hist√≤ria de la m√ļsica catalana, valenciana i balear, de Xos√© Avi√Īoa i Roland de Cand√©. Edicions 62, 2004 ISBN 9788429755046 (catal√†)

  5. ‚ÜĎ

    Grans il·lustradors catalans del llibre per a infants, de Montserrat Castillo. Biblioteca de Catalunya, 1997, ISBN 9788448903435

  6. ‚ÜĎ

    Teatre de putxinel·lis, d'Ezequiel Vigués. Publicacions de l'Institut del Teatre, 1975 ISBN 9788429711424

  7. ‚ÜĎ

    Serra d'Or, Abadia de Montserrat, 1977 (català)

  8. ‚ÜĎ

    Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya, d'Alexandre Galí, Fundació Alexandre Galí, Universitat de Califòrnia, digitalitzat en 2007 (català)




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.