23-10-2012  (5980 lectures) Categoria: Articles

Estebanillo Gonz√°lez - Picaresca

 

Infotaula de llibreEstebanillo Gonz√°lez
La literatura espa√Īola; resumen de historia cr√≠tica (1916) (14779467854).jpg
Tipus obra escrita modifica
Fitxa
Llengua castellà modifica
Publicació Espanya modifica
Dades i xifres
Gènere novel·la modifica

La vida y hechos de Estebanillo Gonz√°lez, hombre de buen humor, (Anvers: Viuda de Juan Cnobbart, 1646 i Madrid, 1652), √©s una novel¬∑la picaresca espanyola, escrita en forma d'autobiografia genu√Įna per un "p√≠caro" (ben documentat en altres fonts), per√≤ per alguns estudiosos, √©s una mera obra de ficci√≥. √Čs un dels √ļltims grans √®xits de la literatura barroca espanyola durant el segle XVII.[1]

Contingut

Vida d'Estebanillo

El protagonista, Esteban Gonz√°lez, √©s fill d'un pintor de Salvaterra de Mi√Īo, establert a Roma poc despr√©s del seu naixement. Hi ha documentaci√≥ que acredita l'exist√®ncia d'un pintor espanyol a Roma entre els anys 1604 i 1626 que va pert√†nyer a l' Acad√®mia de Sant Lucas, el seu senyor Lorenzo Gonzales, pitore spagnuolo, italianizat al cap de poc com Laurenzo Gonzales, i que des de 1618 rep el tractament de senyor

El nom d'Esteban González apareix ja en 1654 com sirvent (noi de panateria) que fora del príncep Manuel Filibert de Savoia, amb el baix sou de dotze mil maravedis. Encara que aquest noble es cita amb elogis a la novel·la, no es menciona el fet que l'arribés a servir, si bé es diu que va exercir càrrecs en ocupacions molt similars com cuiner auxiliar o noi a casa de altres virreis de Sicília: el cardenal Doria, interi sense càrrec en quatre ocasions abans i després del fet que ho va ser de Filibert de Savoia (1610-1612; 1616; 1624-1626; 1639) i el duc d'Alburquerque (1627-1632).

En el context de la Guerra dels Trenta Anys, el personatge principal escriu, en una narrativa personal, sobre la seva vida com a servent de mestres distingits per tota Europa, com soldat, missatger, etc., presenciant importants esdeveniments històrics, com ara les rebel·lions hugonots mentre té una col locació a França com criat d'un espia encobert. Serveix formant part de la companyia sota el comandament del Cardenal Infant Don Fernando d'Àustria. que ataca les províncies franceses de Champagne, Borgonya i Picardia i fins i tot amenaça París el 1636.[2]

Despr√©s de servir al Cardenal-Infant Ferran d'√Äustria, a la seva mort en 1641 va tornar amb el seu antic amo Piccolomini a Viena en 1642 en plena convulsi√≥ de guerra a Europa. La vida d'Estebanillo es projecta sobre el fons de la Guerra dels trenta anys, prenent part a la batalla de Nordlingen (1634); treballant intensament com a correu portant missatges i cartes d'un costat a altre d' Europa, fets dels que hi ha confirmaci√≥ documental. En 1645, despr√©s d'una sessi√≥ a Saragossa amb Felipe IV, va obtenir la llic√®ncia per a administrador d'una casa de joc a N√†pols, despr√©s de presentar una carta a favor de la seva amiga Mar√≠a, i despr√©s de ser criat del Cardenal-Infant Ferran d'√Äustria. Una √ļltima refer√®ncia √©s una nota de 1659 que esmenta un memorial presentat per un tal don Esteban Gonz√°lez al Consell de Guerra.

Crítica

A Espanya se'n van fer quatre edicions al segle XVII i sis reimpressions al segle XVIII, el que indica una notable difusi√≥ i apreciaci√≥ entre el p√ļblic, a un nivell similar a altres obres de la novel¬∑la picaresca com Guzm√°n de Alfarache, la vida del Busc√≥n i el Lazarillo de Tormes. No obstant aix√≤, en el segle XIX l'obra no va passar de ser un simple objecte d'atenci√≥ dels erudits, sense cap rellev√†ncia entre els altres cl√†ssics de la literatura castellana.[3]

Dins de les perspectives de la crítica filològica, Estebanillo González ha rebut judicis molt dispars. Per Alexander A. Parker, l'obra és "desagradable" i deixa "molt mal sabor de boca".[4] Whitbourn afirma que "la degeneració d'Estebanillo produeix repulsió als lectors... i causa indignació". No obstant això, Juan Goytisolo, que també va ser editor de la obra, va qualificar el llibre el 1966 de "magnífic", de la "culminació del gènere picaresc des del punt de vista del seu disseny primitiu", i com la "millor novel·la espanyola escrita el segle XVII, exceptuant el Quixot,clar".[5]

Edicions antigues

Octavi Piccolomini d'Aragó, senyor de l'Estebanillo González, a qui està dedicada la obra.
  • La / vida y hechos / de Estevanillo Gonzalez, / Hombre de buen humor. / Compuesto por el mesmo. / Dedicada a el Excelent√≠ssimo Se√Īor OCTAVIO / PICOLOMINI DE ARAGON, Duque / de Amalfi, Conde del Sacro Romano Impe- / rio, Se√Īor de Nachot, Cavallero de la Orden / del Tuson de oro, del Consejo de Estado i / guerra, Gentilhombre de la Camara, Capi- / tan de la guardia de los archeros, Mariscal de / campo General, i Coronel de Cavalleria i In / fanteria de la Magestad Cesarea, i Governador / General de las armas i exercitos de su Magestad / Catholica en los Estados de Flandes. / --- / EN AMBERES, / En casa de la Viuda de Iuan Cnobbart, 1646. In 4¬ļ, 8 ff., 388 pp. (por error, 382), 2 ff. Edici√≥n princeps.
  • Madrid, por Gregorio Rodr√≠guez, en casa de Gabriel de Le√≥n, 1652.
  • Madrid, por Melchor S√°nchez, en casa de Gabriel de Le√≥n, 1655.
  • Madrid, por Melchor S√°nchez, en casa de Gabriel de Le√≥n, 1655.
  • Madrid, por Juan Sanz, en la Plazuela de la Calle de la Paz, 1720.
  • Madrid, por Juan Sanz, en la Plazuela de la Calle de la Paz, 1720.
  • Madrid, por Bernardo de Peralta, en casa de Francisco Medel, en la Plazuela de la Calle de la Paz, 1725.
  • Madrid, a costa de Don Pedro Joseph Alonso y Padilla, en su casa en la calle de Santo Tom√°s, junto al Contraste, 1729.
  • Madrid, en la Imprenta y Librer√≠a de Andr√©s de Sotos, frente la puerta principal de San Gin√©s, 1778.
  • Madrid, en la oficina de Ram√≥n Ruiz, en las Librer√≠as de la Corte, 1795.

Sense oblidat l'edició romàntica de 1844

Traduccions

Retrat de l'Estebanillo González, de Lucas Vorsterman, que va aparèixer a la primera edició de la novel·la.

En 1707 va apar√®ixer la traducci√≥ a l' angl√®s, amb el t√≠tol The Spanish Libertines: or the lives of Justina, the Country Jilt, Celestina, the bawd of Madrid and Estevanillo Gonzales, the most arch and comical of scoundrels. To which is added, a play call'd An Evening's Adventures. All four written by eminent Spanish authors, and now first made English by Captain John Stevens.s.. La traducci√≥ de Stevens va ser l'√ļnica traducci√≥ de l'original fins al segle xx. El traductor afirma que: "...en l'opini√≥ de molts... sembla haver deixat enrere al Lazarillo de Tormes, al Guzm√°n de Alfarache, i a tots els altres murris que fins ara havien aparegut...").

El 1734 Le Sage va adaptar la novela al francès amb el títol: Histoire d'Estevanille Gonzalez, surnomme'le garçon de bonne humeur / tire' de l'espagnol par Monsieur Le Sage. Es tracta d'una adaptació lliure, molt poc fidel a l'original excepte en els episodis de la barbería i de l'hospital de Nàpols. No obstant això, Le Sage va afegir episodis de l'Estebanillo a la seva obra més coneguda: Gil Blas de Santillana (1715-1735).

Tanmateix cal remarcar, que aquesta adaptaci√≥ va popularitzar el nom del noi en un gran nombre de traduccions realitzades des d'aquesta llengua. Aix√≠, el 1754 va ser tradu√Įda a l' itali√† com Vita e avventure di Stefanello Gonzalez, sopranominato il garzone di buon genio, en 1765 al rus com Pochodznii... Estevanilla Gonzaleca, prozvannogo vesel'ńćakom, sońć. Gospodinom LesaŇĺem..., al alemany per A. Alberti en 1791 amb el t√≠tol de Geschichte des Estevanille Gonzalez mit dem Zunamen des Lustige, al dan√®s en 1801-02, i al portugu√®s en 1838 com Historia d Estevinho Gozalves, cognominado Rapaz de bom humor, por Lesage, traduzida de francez em portuguez, por Jos√© Da Fonseca.... Aquesta √ļltima atribueix err√≤niament a Le Sage com a autor de la obra original.

Referències

  • Nicholas Spadaccini ¬ęEstebanillo Gonz√°lez and the Nature of Picaresque Lives¬Ľ. Falta indicar la publicaci√≥, 1978. JSTOR: 1770823.
  • Richard Bjornson ¬ęEstebanillo Gonzalez : The Clown's Other Face¬Ľ. Falta indicar la publicaci√≥, 1977. JSTOR: 340004.
  • p√°xina CXCI, La vida y hechos de Estebanillo Gonz√°lez, edici√≥n de Antonio Carreira y Jes√ļs Antonio Cid, C√°tedra, 1990, vol. I.
  • A. A. Parker, Literature and the Delinquent, 1967, traduci√≥n castel√°, pp. 125-127.
    1. Juan Goytisolo, Estebanillo Gonz√°lez, hombre de buen humor, Cuadernos de Ruedo Ib√©rico, n√ļmero 8, agosto-septiembre 1966, p√°x. 25 e ss.
    El Cardenal Infant Don Ferran d'Àustria, un dels amos de Estebanillo González. Pintura a l'oli de Gaspar de Crayer, 1639.

    Bibliografia

    • AVALLE-ARCE, JB, "El naixement d'Estebanillo Gonz√°lez", Nova Revista de Filologia Hisp√†nica, XXXIV, 1985-1986, p√†gines 529-537.
    • BATAILLON, M., "Estebanillo Gonz√°lez, bouffon" pour rire "", Estudis en Literatura Espanyola de l'Edat d'Or. Presentat a Edward M. Wilson. Ed. RO Jones. Londres, 1973.
    • CARREIRA, A., "Materials per a l'estudi del nucli verbal a Estebanillo Gonz√°lez (1646)". Treball per al curs de Doctorat del professor Doctor Don Rafael Lapesa. Facultat de Filosofia i Lletres. Universitat Complutense de Madrid, curs 1968-1969. 28 p√†gines.
    • CID, JA, "La personalitat real de Stefaniglio. Documents sobre el personatge i presumpte autor de La vida i fets d'Estebanillo Gonz√°lez", Critic√≥n, n√ļmero 47, any 1989, p√†gines 7-28.
    • CID, JA, "Centauro a l'oc√†s i veu del seu amo: Interpretacions i textos nous sobre La vida i fets d'Estebanillo Gonz√°lez, I: La s√†tira contra els monsiures de Fran√ßa i altres poemes de 1636-1638", Critic√≥n, n√ļmero 47, any 1989, p√†gines 29-77.
    • CID, JA, "Hist√≤ria, pseudoautobiograf√≠a, estil: Gabriel de la Vega, √†lies Estebanillo Gonz√°lez, i la seva narrativa picaresca", any 1978.
    • CORDERO DE BOBONIS, I., "La vida i fets d'Estebanillo Gonz√°lez. Estudi sobre la seva visi√≥ del m√≥n i actitud davant la vida", Archivum, Oviedo, XV, any 1965, p√†gines 168-189.
    • Gossart, E., "Estevanille Gonzales. Un bouffon espagnol dans les Pays-Bas espagnols au XVII√®me si√®cle", Revue de Belgique, deuxi√®me s√©rie, any 1893, VII, p√†gines 135-157; VIII, p√†gines 43-55 i 200-207.
    • GOYTISOLO, J., "Estebanillo Gonz√°lez, home de bon humor", Cuadernos de Ruedo Ib√©rico, n√ļmero 8, agost-setembre de 1966, p√†gines 78-86.
    • HIRSCHFELD, N., "Honor invertit: Una lectura de la vida d'Estebanillo Gonz√°lez", IberoamericaGlobal, XII, any 2009, p√†gines 168-195.
    • JONES, WK, "Estebanillo Gonz√°lez. Un estudi amb introducci√≥ i comentari". Sent una tesi presentada a la Facultat de Postgrau en Candidatura del Grau de Doctor en Filosofia. Universitat de Chicago, any 1927. 278 + XI p√†gines.
    • MOORE, ER, "Viatges d'Estebanillo Gonz√°lez al sud d'Europa", Revista hisp√†nica, VIII, any 1940, p√†gines 24-45.
    • SPADACCINI, N., "Hist√≤ria i ficci√≥: La guerra dels trenta anys a Estebanillo Gonzalez", Kentucky Romance Quarterly, XXIV, any 1977, p√†gines 373-387.
    • STRZALKOWA, M., "La Pologne vue par Cervantes et par Estebanillo Gonz√°lez", Butllet√≠ Hispique, LXXIV, any 1972, p√†gines 128-137.
    • VERDONK, R., "La vida i fets d'Estebanillo Gonz√°lez, mirall de la llengua espanyola a Flandes", Revista de Filologia Espanyola, LXVI, any 1986, p√†gines 101-109.

    Enllaços externs




    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.