17-09-2017  (1303 lectures)

Esgrima a Catalunya

Imatges de lluita amb espases de dues mans.

La¬†hist√≤ria de l'esgrima a¬†Catalunya, a nivell dels documents conservats, comen√ßa com a m√≠nim al segle XIII.[1] L'esgrima √©s, tal volta, l'√ļnic esport ol√≠mpic amb or√≠gens catalans. De fet, en els antecedents de l'esgrima hi ha influ√®ncies catalanes des del principi, comen√ßant pel mestre d'esgrima a Val√®ncia documentat el 1283.[1] El¬†Pare Gabriel Llompart documenta el mestre d'esgrima de¬†Joan I, el jueu Bells Hom el 1398, el barcelon√≠ Francesc Portell el 1418,[2] fins al mallorqu√≠¬†Jaume Pon√ß,[3] qui va escriure "cent anys abans que el de Carranza",[4] el primer tractat d'esgrima el 1474, conegut arreu del m√≥n i que, juntament amb les obres contempor√†nies de Pedr√≥s de la Torre, Diego de Valera, i altres, van posicionar les Espanyes al capdavant de la teoritzaci√≥ de l'esgrima fins al segle XVI, per decaure els segles XVII i XVIII que presenten una marcada influ√®ncia de les escoles italiana i francesa.[5][6]

Història

Posicions de guardia amb espases de dues mans, representadas en el Fechtbuch Cod. 44 A 8, de 1452.

El 1283, a Val√®ncia, hi ha documentat un mestre d'esgrima.[1] El¬†Pare Gabriel Llompart documenta a Mallorca entre altres: el 1345. Pere de Puigdorfila i Joan de Cremona, conjurats a favor de Jaume III, tenien en els seus domicilis cada un ¬ęuna espasa d'esgrima¬Ľ. Documenta tamb√© diverses escoles d'esgrima a partir del segle XIV, amb la pres√®ncia d'un mestre d'esgrima de Joan I, el jueu anomenat Bells Hom el 1398. Francesc Portell de Barcelona, entra d'aprenent a Mallorca, per un any i mig, el 2 febrer 1418, de Benedetto da Firenze, anomenat "mestre d'esgrima d'espasa de dues mans", despr√©s Nicola de Alemanya el 23 del mateix entra tamb√© com a aprenent pel mateix per√≠ode de temps i aix√≤ en les condicions generals dels contractes d'aprenentatge de tots els oficis en el Regne de Mallorca. El 1509, Joan Nacre, blanquer, Pere Roig, courer, Antoni Salvador, Texidor de llana, Joan Batlle, pellicer, Joan Serra, ferrer, tots ells mestres d'esgrima..[2]

L'esport de l'esgrima sorg√≠ de l'adaptaci√≥ als temps moderns d'una antiga forma de lleure d'origen milita, aix√≠ a¬†Barcelona, hi ha documentada al segle XVI, l'escola que es trobava just darrere de la¬†Taula de Canvi, entre els carrers Ciutat, Jaume I i H√®rcules. Al cap dels anys, fou absorbida per l'Escola Militar. El¬†segle XVI aparegu√© la¬†Rapiere, una espasa d'origen espanyol, de fulla llarga i fina. El¬†segle XVIIaparegu√© el¬†floret franc√®s i s'inici√† l'estudi de l'esgrima a les diferents acad√®mies d'Europa. √Čs a partir d'aquest moment que apareix la figura del¬†Mestre d'esgrima i les diferents escoles, italiana, francesa i espanyola.

No fou fins a l'aparici√≥ de les armes de foc i conseq√ľentment la decad√®ncia de les armes blanques per a la guerra, que cap a finals de¬†segle XIX l'esgrima esdevingu√© una pr√†ctica esportiva i pass√† a practicar-se als gimnasos i a alguns clubs d'elit.[7][8] En aquest sentit podem destacar la Sala d'Armes del¬†C√≠rculo Ecuestre (que ja existia el 1876), amb el professor d'esgrima franc√®s Emmanuel Vassal i continuat per tamb√© franc√®s Pierre Cuxac; el gimn√†s Sol√© (1878), el Casino Militar (1880) i l'Ateneu Barcelon√®s (1894), tots tres dirigits pel catal√†¬†Josep Bea, considerat el principal impulsor d'aquest esport al pa√≠s,[9] la Sala d'Armes del C√≠rculo Militar del Ej√©rcito y de la Armada, del franc√®s Felix Lyon; l'Sportmen's Club (1904), la Sala d'Armes del Tiro Nacional de Pau Palau; el¬†Cercle del Liceu; o els gimnasos Sala Grau (del professor Joan Baptista Grau situada al mateix gimn√†s Sol√©), M√®dic (d'Eduard Alesson),[10] Tolosa (d'Eusebi Garcia), Bricall (de Josep Rosanes)[11] o el de Federico Gonz√°lez.

A nivell internacional, aquest esport ja fou olímpic el 1896, tot i que no fou plenament reglamentat per la Federació Internacional fins al 1914.L'any 1905 es disputà el Torneig Internacional d'Esgrima amb la participació dels millors mestres d'armes europeus del moment.[12] El 5 de desembre de 1913 es creà l'Associació d'Esgrima Barcelonesa, primer organisme federatiu d'aquest esport, que el 6 de maig de 1914 esdevingué Reial Associació d'Esgrima Barcelonesa. El primer president fou Francesc de Moxó i Sentmenat. Aquesta associació s'encarregava, entre d'altres, d'organitzar els Campionats d'Espanya, en no existir cap associació estatal.

El 4 de maig de 1922 es fundà la Federació d'Esgrima de Catalunya per les entitats Ateneu Barcelonès, Círculo Militar del Ejército y de la Armada", Gimnàs Solé i Tiro Nacional. En fou primer president Antoni Bordas. Aquesta ingressà a la Confederació Esportiva de Catalunya el mateix 1922 i a la Unió de Federacions Esportives Catalanes el 1934.

L'any¬†1977 es fund√† la Sala d'Armes Montju√Įc (S.A.M.), el club m√©s important de Catalunya en l'actualitat, tant pel nombre de socis com pels resultats esportius. Altres clubs actuals s√≥n el Club d'Esgrima Amposta (1994), l'Escola Hongaresa d'Esgrima o el Club d'Esgrima Ciutat de Terrassa (2004).

Cronologia

  • 1283. Mestre d‚Äôesgrima a Val√®ncia.[1]
  • 1331. Mestre d‚Äôesgrima Pere d‚ÄôAntist.[13]
  • 1345. Pere de Puigdorfila i Joan de Cremona, conjurats a favor de Jaume III, tenien en els seus domicilis cada un ¬ęuna espasa d'esgrima¬Ľ[2]
  • 1363. Pere d'Antist: En el setge de X√®rica, la cr√≤nica de Pere el Cerimoni√≥s parla de Pere d'Antist com a mestre d'escriure del rei, es tracta d'una confusi√≥ de "m" per "ur":¬†"..e Pere Dantist porter nostre, qui era mestre nostre descriura.." (mestre nostre d‚Äôescrima..)[14][15]
  • 1345. Pere de Puigdorfila i Joan de Cremona, conjurats a favor de Jaume III, tenien en els seus domicilis cada un ¬ęuna espasa d'esgrima¬Ľ[2]
  • 1398. Pres√®ncia d'un mestre d'esgrima de Joan I, el jueu anomenat Bells Hom.[2]
  • 1418. Francesc Portell de Barcelona, entra d'aprenent a Mallorca,, de Benedetto da Firenze, anomenat "mestre d'esgrima d'espasa de dues mans" .[2]
  • 1509. Joan Nacre, blanquer, Pere Roig, courer, Antoni Salvador, Texidor de llana, Joan Batlle, pellicer, Joan Serra, ferrer, tots ells mestres d'esgrima..
  • 1466. Jacobi Pons. "...discipulus olim venerabilium magistorum¬†Jacobi Pons ville Perpiniani..."[3]
  • 1474.¬†Jaume Pon√ß (obra considerada perduda).[3][16][4]
    • La p√®rdua aparent de l‚Äôobra de Jaume Pons √©s molt estranya. Hi havia un manuscrit a la Biblioteca del Escorial l‚Äôany 1931.
¬ę 239. Maestro Ponce. Arte de esgrima, en lengua lemosina, con hermosas figuras y letras de oro. v. D. 1. 1. P. 9. Ms. H. I. 5, fols. 176 v. y 207 r. ¬Ľ
‚ÄĒ Cat√°logo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la biblioteca de El Escorial / Fr. Juli√°n Zarco Cuevas. P√†gina 164.
  • 1478. "Ordenanzas" dels Reis Cat√≤lics sobre els mestres d'armes.[17]
  • 1510. Ordinacions del gremi de mestres d'esgrima de Barcelona, aprovades pel rei Ferran el cat√≤lic.[18][19]
  • 1528. Inventari de Miquel Frau: ¬ędues spases de una ma de mostrar de sgrime y dos broquers¬Ľ, ¬ęuna spasa de tall¬ę¬†& ¬ęuna ballesta ab ses gaffes¬Ľ[2]
  • 1599. Aprovades algunes modificacions de les ordinacions dels mestres d‚Äôesgrima de Barcelona.[20]
  • 1611. "Maestro de esgrima" en castell√†.[21]
  • 1850. ‚Äú29 Marzo. Real orden, aprobando el establecimiento en Barcelona de una academia de esgrima, escuela de gimnasia y tiro de pistola para instrucci√≥n de individuos del ej√©rcito‚ÄĚ.[22]

Tiradors destacats

Dècada de 1920

Dècada de 1960

  • Pilar Tosat i Mart√≠
  • Carme Valls i Arquerons

Dècada de 1970

  • Miquel Roca i Carbonell
  • Rafael Pou i Feliu

Dècada de 1980

  • Miquel Ojeda i Ciurana
  • Joan Josep Cucala i Puig
  • Beatriz Gir√≥ i God√≥
  • Xavier Iglesias i Reig
  • Xavier Padilla i Pujol
  • Francisco Javier Gonzalez

Dècada de 1990

  • C√®sar Gonz√†lez i Llorens
  • Montserrat Esquerdo i L√≥pez
  • M√≤nica Moro i Mesa
  • Al√≠cia Roig i Jodar
  • Blanca Anguera i Blanch

Dècada de 2000

  • Fernando Medina i Mart√≠nez
  • Marc Font i Dimas
  • Laia Vila i Vilajuana
  • A√Įna Rovira i Boix
  • Melodie Tacbas i Tub√≥n
  • M¬™ Rosa Vi√Īas i Racionero

Vegeu també

Referències

  1. ‚ÜϬ†Anar a :1,0 1,1 1,2 1,3 Juan Vicente Garc√≠a Marsilla.¬†Llibre de la Cort del Just√≠cia de Val√®ncia: (1283-1287). Universitat de Val√®ncia, 28 novembre 2011, p.¬†412‚Äď.¬†ISBN 978-84-370-8721-4.
  2. ‚ÜϬ†Anar a :2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 Pare Gabriel Llompart¬†IDEAL CABALLERESCO Y ESCUELA DE ESGRIMA EN MALLORCA EN EL SIGLO XV. Cuadernos de Historia Jer√≥nimo Zurita", n√ļm. 29-30, p. 149-161, 1978., 1978.
  3. ‚ÜϬ†Anar a :3,0 3,1 3,2 Jer√≥nimo Zurita cuadernos de historia. Instituci√≥n "Fernando el Cat√≥lico.", 1977.
  4. ‚ÜϬ†Anar a :4,0 4,1 Engano Y Desengano delos Errores que se han querido introducir en la destreza de las armas. Emprenta dei reyno, 1635, p.¬†49‚Äď.
  5. Anar‚ÜĎ Nicol√°s Antonio.¬†Bibliotheca hispana nova sive hispanorum scriptorum qui ab anno MD. ad 1684 floruere notitia. Apud Joachimum de Ibarra, 1788, p.¬†57‚Äď.
  6. Anar‚ÜĎ Escorial. Real Biblioteca; Eusebio-Juli√°n Zarco-Bacas y Cuevas¬†Cat√°logo de los manuscritos catalanes, valencianos, gallegos y portugueses de la biblioteca de El Escorial. Tip. de Archivos, 1932.
  7. Anar‚ÜĎ hemeroteca.lavanguardia.es-2
  8. Anar‚ÜĎ hemeroteca.lavanguardia.es
  9. Anar‚ÜĎ hemeroteca.lavanguardia.es-3
  10. Anar‚ÜĎ hemeroteca.lavanguardia.es-4
  11. Anar‚ÜĎ hemeroteca.lavanguardia.es-5
  12. Anar‚ÜĎ hemeroteca.lavanguardia.es-1
  13. Anar‚ÜĎ Trenchs √ídena, Josep; Institut d'Estudis Catalans; Secci√≥ Hist√≤rico-Arqueol√≤gica¬†Documents de cancelleria i de mestre racional sobre la cultura catalana medieval: a cura d'Ignasi J. Baiges, Daniel Duran, Maria Teresa Ferrer i Mallol, Teresa Huguet, Miquel Raufast i Esther Redondo¬†; coordinaci√≥ de Maria Teresa Ferrer i Mallol. Institut d'Estudis Catalans, 11 juliol 2011, p.¬†173‚Äď.¬†ISBN 978-84-9965-057-9.
  14. Anar‚ÜĎ Pedro IV (Rey de Arag√≥n).¬†Cr√≥nica del rey de Arag√≥n D. Pedro IV el Ceremonioso o del Punyalet. Imprenta de Alberto Frexas, 1850, p.¬†88‚Äď.
  15. Anar‚ÜĎ Antonio Rubi√≥ y Lluch; Albert Balcells¬†Documents per a la hist√≤ria de la cultura catalana medieval. Institut d'Estudis Catalans, 2000, p.¬†146‚Äď.¬†ISBN 978-84-7283-546-7.
  16. Anar‚ÜĎ Estudi de Tim Rivera. Reconstrucci√≥ parcial de l‚Äôobra de Jaume Pons.
  17. Anar‚ÜĎ Diario de Madrid. Tomas Jordan, juny 1815, p.¬†138‚Äď.
  18. Anar‚ÜĎ cayetano manrique.¬†historia de la legislacion y recitaciones del derecho civil de espana, 1863, p.¬†504‚Äď.
  19. Anar‚ÜĎ Sociedad Espa√Īola de Excursiones.¬†En 1510 funcionaba en Barcelona la Cofrad√≠a de Maestros de Armas y de Esgrima, bajo la protecci√≥n de San Jorge¬†Bolet√≠n de la Sociedad espa√Īola de excursiones: Arte, arqueologia, historia. Sociedad Espa√Īola de Excursiones., 1943.
  20. Anar‚ÜĎ Colecci√≥n de documentos in√©ditos del Archivo de la Corona de Arag√≥n. CEDAM, 1851, p.¬†527‚Äď.
  21. Anar‚ÜĎ Sebastian¬†: de Covarrubias Horozco.¬†Tesoro de la lengua Castellana, o Espa√Īola. Compuesto por el licenciado Don Sebastian de Cobarruuias Orozco, capellan de su Magestad, ... por Luis Sanchez, impressor del Rey NS., 1611, p.¬†1‚Äď.
  22. Anar‚ÜĎ Colecci√≥n legislativa de Espa√Īa, 1850, p.¬†67‚Äď.

Bibliografia

  • 100 anys d'esport catal√†. Diari Avui. Albert Su√Ī√© i Ysamat i Josep Porter i Moix.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.