09-06-2014  (7797 lectures) Categoria: Catalunya

Castell del comte Arnau - castell de mataplana

Infotaula d'edifici
Castell de Mataplana

Castell de mataplana.jpg
Dades
Tipus Castell i monument modifica
Característiques
Estil arquitectònic Romànic
Altitud 982 m modifica
Ubicació geogràfica


Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Vegueria Comarques gironines
Comarca Ripollès
Municipi Gombrèn modifica
Localització Gombrèn (Ripollès)
42¬į¬†15‚Ä≤¬†44‚Ä≥¬†N, 2¬į¬†03‚Ä≤¬†39‚Ä≥¬†ECoord.: 42¬į¬†15‚Ä≤¬†44‚Ä≥¬†N, 2¬į¬†03‚Ä≤¬†39‚Ä≥¬†E (mapa)

BCIN
Identificador BCIN: 898-MH-ZA
BIC: RI-51-0005923
IPAC: 995

El Castell de Mataplana és un castell del municipi de Gombrèn (Ripollès) declarat bé cultural d'interès nacional. L'espai és un jaciment arqueològic excavat d'ençà de l'any 1986 format per un castell dels segles XII i XIII i per un barri o vilatge abandonat.[1]

Lluny de centre urbà, una carretera amb pronunciades corbes; després de la carretera, una vall de gran bellesa dominada per un castell; al castell, la presència, en històries a cavall entre llegenda i realitat, del mitològic comte Arnau i més rigorosament, de les famílies Mataplana i Pallars. Habitat per primera vegada en 1076, ni vigilava ni servia per defensar el territori, més aviat va ser una residència. Una església dedicada a Sant Joan, un barri de cases amagades entre la vegetació, una gran torre romànica de la s. XII i un pati intern envoltat de posteriors estades gòtiques (quarts, quadres, forn, magatzem ...) són les parts en què es dissecciona la visita per les restes d'aquesta noble mansió.

Descripció

Castell

A la Vall de l'Espluga, al costat nord-occidental del terme de Gombrèn, queden notables restes de mur de l'antic castell, prop de la capella de Sant Joan de Mataplana. Les excavacions arqueològiques iniciades l'any 1986 sota la direcció de Manuel Riu han posat al descobert el conjunt fortificat.[2]

Cap a la primera meitat del segle XI en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben escairada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i potser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn vers Castellar de N'Hug.[2]

El segon castell data del segle XI i XIV i t√© com a pe√ßa b√†sica la gran torre rectangular del costat oest, de 16'5 per 4'35 metres, amb una superf√≠cie de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de can√≥ seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de desc√†rrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besal√ļ en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que √©s possible endevinar que devia estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completat amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula √†rab. A aquesta torre ben aviat s'adoss√† pels extrems nord i sud una muralla recta d'1,40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres. La muralla s'obria a l'exterior mitjan√ßant una porta situada a l'est.[2]

Posteriorment, l'espai interior a la muralla es va anar omplint d'edificacions afegides als costats septentrional i meridional. Entre la torre i l'aula-capella es construí una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp.[2]

Capella

L'esgl√©sia de Sant Joan de Mataplana es troba a la vall de l'Espluga, isolada, davant de les restes del castell del qual n'era la capella. √Čs un edifici d'una sola nau trapezo√Įdal coberta amb volta de can√≥ i absis semicircular ultrapassat amb volta de quart d'esfera, orientat a llevant. La porta oberta a la fa√ßana de ponent √©s amb arc de mig punt i a damunt hi ha un campanaret d'espadanya. Els murs s√≥n de carreus vistos, ben treballats a l'exterior, i l'interior ha estat repicat per√≤ resten visibles petits elements de decoraci√≥ mural pintats al fresc.[2]

A la vegada que es constru√Įa el castell, a la darreria del segle XII, a extramurs i a la part meridional del castell es form√† un barri que constava d'una desena de cases, d'una sola planta. Entre aquestes hi ha una casa d'un ferrer, amb una fornal i un dip√≤sit de cendres.

Sant Pere de Mogrony juntament amb el seu castell, era propietat del Monestir de Sant Joan de les Abadesses.[2] El seu estil √©s rom√†nic, i la seva superviv√®ncia pot ser deguda a la devoci√≥ i √ļs dels habitants dels masos propers. La capella fou restaurada el 1969, conserva pintures a l'absis. Procedents d'aquesta esgl√©sia es conserven dues taules pintades, una conservada al Museu Episcopal de Vic i l'altra al Museu d'Art de Catalunya, a Barcelona. Va √©sser restaurada vers el 1970, i en l'actualitat dep√®n de Mogrony i t√© culte un cop l'any.[2]

Història

Castell termenat documentat el 1076. El llinatge Mataplana, sovint representat per un individu de nom Hug, es troba instal¬∑lat aqu√≠ al segle XI. Sembla que procedeix d'Hug Dalmau, bar√≥ del comtat de Cerdanya durant la segona meitat de la cent√ļria esmentada. El comtat de Cerdanya no trig√† a esdevenir propietat dels comtes de Barcelona. Els vescomtes de Bergued√† eren, al segle XII, vassalls dels Mataplana per diversos dominis. Vers el 1185, cert Huguet de Mataplana casat amb San√ßa, inici√† una altra branca de la fam√≠lia Mataplana. Hug de Mataplana i la seva muller Guillema de Sales (vers el 1200) "reprodu√Įren en el seu castell les famoses Corts d'amor de la Proven√ßa". S'hi refereix un fam√≥s poema del trobador Ramon Vidal de Besal√ļ. Creiem que el moment m√©s esplendor√≥s del casal dels Mataplana s'esdevingu√© en aquestes dates, quan la mansi√≥, havia esdevingut punt de trobadors i de barons. "El castell de Mataplana era centre de reuni√≥ de dames i cavallers, de trobadors i joglars. Duraren aquestes festes fins que el bar√≥ Hug acompany√† el rei Pere a les guerres de Tolosa i caigu√© amb ell a la trista jornada de Muret" (Comerma).[2]

El 1246, el rei Jaume I vengué a Galceran d'Urg (o d'Urtx), casat amb Blanca de Mataplana, el domini alodial que tenia el rei en aquest castell i que havia adquirit d'una germana de la referida Blanca. Al llarg del segle XIII, la família Mataplana habità al castell i el 1278 instà la població del lloc de "Gomsen" (Gombrèn). Cap al 1320, els senyors de Mataplana abandonaren definitivament aquesta residència castellana, i passaren a residir a la Pobla de Lillet.[2]

Arqueologia

Primer castell

La situació de les restes del castell de Mataplana fins a 1986 es creia que eren sota els fonaments de la casa de Mataplana, uns 200 metres de distància de la seva ubicació exacta. Així ho deia el llibre Montgrony entre història i llegenda,[3] on es fotografien les suposades restes del castell al costat de la masia de Mataplana. Era, però, una creença infundada, ja que la situació no responia a cap lloc enlairat, visible des de lluny, dominant el paisatge, amb tota la simbologia de poder.

Fou el 1986, quan a iniciativa del propietari dels terrenys de Mataplana, el doctor ripoll√®s Eudald Maideu, es varen iniciar els treballs arqueol√≤gics, dirigits per Manuel Riu, que havien de portar a esmenar l'equivocada ubicaci√≥ i a descobrir unes restes arqueol√≤giques de gran valor: el castell on havien viscut Pon√ß de Mataplana, tan vituperat per Guillem de Bergued√†, Hug de Mataplana, i on va sojornar Ramon Vidal de Besal√ļ.

Les restes del castell de mota de Mataplana foren localitzades on era previsible, vora del torrent de l'Espluga, a pocs metres de dist√†ncia de la capella rom√†nica de Sant Joan de Mata, en una mota artificial, coronada d'espessa vegetaci√≥. La seva ubicaci√≥ era a 1.160 metres d'altitud, entre els 2¬į 03‚Ä≤ 39‚Ä≥ de Longitud est i els 42¬į 15‚Ä≤ 44‚Ä≥ de latitud Nord. Sota aquest monticle de materials, hi havia una base formada per materials margocalcaris que sobresortien de les margues que l'envoltaven, que havien estat retocat i tallat en diversos punts per tal d'aconseguir una plataforma suficientment plana i a√Įllada. El nom de Mataplana obeeix a la transformaci√≥ artificial del tur√≥ de pedra calc√†ria aplanat, formant una motta o matta.

En aquest lloc es varen trobar en successives campanyes arqueol√≤giques (1986-1998), "no tan sols el pati enllosat del castell, sin√≥, fins i tot, bona part de les parets de la planta baixa dels edificis que l'havien constitu√Įt i la muralla que proteg√≠ el recinte, o b√© l'escala que accedia a la planta noble del pati".

Les successives campanyes arqueològiques han permès descobrir "una superfície edificada d'uns 532 metres quadrats, en l'àmbit de la qual havien quedat enterrats els elements bàsics d'un castell-residència del període del segon art romànic (segles XII-XIII), el castell dels trobadors, que a la vegada s'havia edificat damunt d'un altre castell típic del primer art romànic".

Cap a la primera meitat del segle xi en el lloc de Mataplana es va bastir una torre de planta circular, amb pedra ben escairada de mida mitjana i calç, d'uns sis metres de diàmetre (i potser d'uns 9 metres d'alçada), aprofitant el turonet de la riba esquerra del torrent de l'Espluga, destinat a vigilar el camí que pujava per la riba dreta, des de Gombrèn vers Castellar de n'Hug. Des d'aquest lloc es podia contemplar tota la vall a certa altura i el camí serpentejant que anava pel costat de la ribera. Segons Riu, en "aquell mateix moment es construí, a uns quinze metres d'ella i a l'extrem meridional del turó, una capella castral [o aula] d'una sola nau amb porta al nord, d'uns quatre metres d'amplada per sis de llargada. Era una capella petita, probablement amb coberta de lloses als dos vessants, i sense absis diferenciat.

I fins i tot és possible també que seguint el costum del moment, hom encerclés la torre i la capella potser amb un mur de pedra i, més probablement, per mitjà d'una palissada de fusta que podia seguir amb més facilitat les sinuositats del cim del turonet".

Segon castell

Restes del Castell i l'església de Sant Joan al fons

Les restes descobertes en les successives campanyes arqueològiques han posat al descobert, fonamentalment, els elements del segon castell, ja dels segles XII i XIII, d'estil corresponent al segon romànic.

La pe√ßa b√†sica √©s la gran torre rectangular del costat oest, de 16,5 per 4,35 metres, amb una superf√≠cie de 80 metres quadrats, amb dues plantes sobreposades. La planta baixa tenia una volta de can√≥ seguit. Aquesta torre tenia una porta adovellada, amb un bon arc de desc√†rrega, situada al mur oriental. La segona planta de la torre, que va descriure Ramon Vidal de Besal√ļ en la seva poesia So fo el temps c'om era jays, s'havia ensorrat totalment, encara que √©s possible endevinar que devia estar coberta per un sostre embigat. El teulat era a dos vessants, inicialment completat amb llosetes de pedra i posteriorment amb teula √†rab. A aquesta torre ben aviat s'adoss√† pels extrems nord i sud una muralla recta d'1,40 metres de gruix, que encerclava un espai de 28 per 19 metres. Aquesta muralla s'obria a l'exterior mitjan√ßant una porta situada a l'est.

Posteriorment, l'espai interior a la muralla es va anar omplint d'edificacions afegides als costats septentrional i meridional. Entre la torre i l'aula-capella es construí una quadra de 10'2 per 5 metres, coberta amb volta de canó. Sobre aquesta quadra hi hagué una sala de parets arrebossades i pintades amb sanefes d'escudets al tremp.

La capella romànica de Sant Joan de Mata, situada fora del recinte emmurallat, no fou edificada fins a la primera meitat del segle xiii, encara que les dues peces d'aquesta església conservades al Museu Episcopal de Vic i al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona, estiguin datades a la darreria del segle XII.

A la part septentrional de la muralla s'adossà una saleta o magatzem de 5'9 per 3,4 metres. Sobre aquesta sala hi hagué una estança arrebossada i decorada.

Més tardanament, potser ja a la primera meitat del segle XIV, cal situar l'escala de pedra sense barana que permetia pujar des del pati a la planta noble, situada al segon pis de la torre. A la part nord de la muralla es va bastir una avantmuralla damunt de la qual es construí un forn exterior per coure el pa.

Vegeu també

Referències

  • BOL√íS, Jordi. Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV). Edicions 62, Col¬∑lecci√≥ El Cangur / Diccionaris, n√ļm. 284. Barcelona, abril del 2000. ISBN 84-297-4706-0, plana 168.
  • ¬ęCastell de Mataplana¬Ľ. Inventari del Patrimoni Arquitect√≤nic. Direcci√≥ General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 19 gener 2016].
    1. Busquest i Molas, Esteve. Montgrony entre història i llegenda. Maideu. Ripoll, 1984. 2a edició

    Enllaços externs

    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Mataplana





    versió per imprimir

    Comentaris publicats

      Afegeix-hi un comentari:

      Nom a mostrar:
      E-mail:
      Genera una nova imatge
      Introdu√Įu el codi de seguretat
      Accepto les condicions d'ús següents:

      Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

      • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
      • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
      • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
      • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.