12-10-2014  (8005 lectures)

Palau reial de Barcelona

Palau del Virrei
Palau Reial de Barcelona 1860.jpg
El Palau Reial de Barcelona fotografiat el 1860.
Nom anterior Hala dels Draps
informació general
√ös Palau
estil Barroc, neoclàssic i neogòtic
localitzaci√≥ Pla de Palau,¬†Barcelona, Bandera de Espa√ĪaEspanya
Coordenades 41 ¬į 22'58 "N 2 ¬į 11'02" I Coordenades :¬†41 ¬į 22'58 "N 2 ¬į 11'02" I
Inici 1668
finalització 1688
remodelació 1771 i 1846
destru√Įt 1875
propietari

Ministeri de Justícia (1868-1875)
Patrimoni de la Corona (1844-1868)
Capitania General de Catalunya(1716-1844)

Virrei de Catalunya (1652-1716)
Disseny i construcció
Arquitectes Fra Josep de la Concepció i Juan Miguel de Roncali

El Palau del Virrei (en català, Palau del Virrei o del Lloctinent), Palau Reial, i també conegut com Hala dels Draps, estava situat al Pla de Palau, al districte de Ciutat Vella de Barcelona.

Tenia el seu origen en un magatzem portuari de llana d'√®poca medieval, fins que el 1652 va ser reconvertit en palau i resid√®ncia oficial dels¬†virreis de Catalunya. El 1844, va passar a ser Palau Reial i resid√®ncia de la¬†Fam√≠lia Reial Espanyola a la ciutat comtal. Va ser destru√Įt per un incendi el 1875.

Història i descripció

El palau es trobava al Pla de Palau, el centre de la Barcelona portuària, on compartia espai amb la Llotja de Barcelona (segle XIV), l'edifici de la Duana (1792) i el Portal del Mar (1848, enderrocat el 1859), així com la font del Geni Català (1856), situada al centre de la plaça. De l'esmentat edifici és d'on procedeix el nom de la plaça.

El Hala dels Draps i el Pla de Palau a la fi de l'Edat Mitjana.

Edat Mitjana

L'origen de l'edifici es troba en el¬†Porxo del Forment, constru√Įt el 1314, un espai porticat que servia de dip√≤sit del blat descarregat al port. El 1389 es va edificar al costat un espai destinat a llotja de draps, conegut com¬†Hala dels Draps; tamb√© complia altres funcions, com la de duana.

Tots dos edificis, el Porxo i el Hala, van quedar units el 1514, quan se'ls va afegir un pis superior, una Sala d'Armes que servia d'arsenal. El 1618 es va construir un claustre a la part posterior, obra de Francesc Socies.

Palau del Virrei

El Palau del Virrei representat per Francesc Via a 1677.

El 1652, després de la Guerra dels Segadors, l'edifici va ser confiscat per Felip IV perquè servís de residència del virrei de Catalunya. Entre 1668 i 1688, per ordre del virrei Vicente Gonzaga, es va construir el nou palau, amb un projecte de Fra Josep de la Concepció -anomenat el Tracista-, 1 carmelita descalç que va dissenyar un edifici d'estil barroc classicista. Tenia planta quadrangular amb pati central, tres nivells amb balcons i façana amb elements gòtics. De l'interior destacava especialment la sala principal, anomenada Saló dels Festins, de planta rectangular i dos pisos d'alçada, amb volta sobre arc escarseramb llunetes.

El 1700, per iniciativa del virrei¬†Georg von Hessen-Darmstadt, es va afegir un pont i un corredor elevat que el connectava amb la ve√Įna¬†esgl√©sia de Santa Maria del Mar. Dos anys despr√©s el palau va servir per primera vegada de resid√®ncia reial, allotjant a¬†Felip V.

Tot just tres anys despr√©s, el 1705, durant la¬†Guerra de Successi√≥ Espanyola l'arxiduc Carles es va instal¬∑lar a l'edifici i, el 1708, es va casar amb¬†Isabel Cristina de Brunswick-Wolfenb√ľttel a la ve√Įna esgl√©sia de Santa Maria del Mar, convertida en capella palatina. La parella va residir a l'edifici fins 1711 i 1713, respectivament, abans de marxar cap a¬†Viena.

Després del decret de Nova Planta, en què va ser abolit el càrrec de virrei, el palau va passar a ser residència dels capitans generals de Catalunya, fins que van passar al nou edifici de Capitania situat a l'antic convent de la Mercè, el 1846.

El 1771 es va construir una nova façana, dissenyada pel comte de Roncali, en estil neoclàssic.

Visites reials

El Palau del Virrei amb la seva façana neoclàssica (circa 1800)

El 1802 es van allotjar els reis¬†Carles IV i¬†Maria Llu√Įsa de Parma, amb motiu de la doble casament entre el pr√≠ncep¬†Ferran amb la princesa¬†Maria Ant√≤nia de N√†pols i el pr√≠ncep¬†Francisco Genaro de N√†pols amb la infanta¬†Maria Isabel. Per aquesta circumst√†ncia es va construir un ef√≠mer pont de fusta que comunicava el palau amb la¬†Duana, on s'allotjaven els pr√≠nceps i part del seguici.

Tamb√©¬†Ferran VII i la seva tercera esposa,¬†Maria Josepa de Sax√≤nia, van visitar Barcelona. A l'abril de 1828 van residir al palau i van celebrar les festivitats de Setmana Santa a la ve√Įna¬†Santa Maria del Mar. Tres anys despr√©s, el¬†comte d'Espanya, capit√† general de Catalunya, va encarregar una est√†tua del sobir√† a l'escultor franc√®s Pierre-Joseph Demong√© Chardigny.Aquesta escultura es va erigir al Pla de Palau (on ara hi ha la¬†font del Geni Catal√† ) fins que va ser enderrocada durant la¬†bullanga d'agost de 1835. Actualment, despr√©s d'un llarg periple, l'est√†tua es conserva al¬†convent de Santa Clara de¬†Sevilla.

L'edifici va tornar a servir de palau reial al juny de 1840, quan va allotjar a Isabel II, la reina regent Maria Cristina i la infanta Luisa Fernanda. Aquesta visita es va produir enmig del greu conflicte polític entre els moderats i els progressistes, recolzats per la reina regent i el general Espartero, respectivament. Després de les revoltes populars i la impossibilitat d'aprovar l'anomenada Llei dels Ajuntaments, la família reial es va traslladar a València, des d'on Maria Cristina va renunciar a la regència i va partir a l'exili a França.

Residència reial

El 1844, el palau va deixar de ser residència del capità general i es va preparar, un cop més, per acollir a Isabel II, la seva mare i la seva germana; a partir de llavors l'edifici es diria Palau Reial. Va ser durant aquesta visita règia quan es va produir les noces, en una cerimònia privada, entre Maria Cristina i el duc de Riánsares.

En els anys immediats a aquesta √ļltima visita, el palau va rebre la seva caracter√≠stica fa√ßana neog√≤tica, amb traceries pintades, un balc√≥ central i dues tribunes de ferro colat en els angles de la fa√ßana principal. Les guies de l'√®poca descrivien l'interior del palau com a digne, encara que sense arribar al luxe d'altres resid√®ncies reials, i destacaven especialment el Sal√≥ del Tron, la Sala Rebuda i la Sala del Despatx.

Isabel II es va allotjar per tercera vegada en el palau el 1860, durant l'extens viatge fet per Aragó, Alacant, Balears i Catalunya. Aquesta vegada va estar acompanyada pel seu marit, el rei consort Francesc d'Assís. Per commemorar l'ocasió, el Institut Agrícola Català de Sant Isidre va erigir davant del palau un monument efímer a força de fruites, hortalisses i llavors. La visita també va ser aprofitada per inaugurar les obres de l'Eixample.

Durant la¬†Primera Rep√ļblica Espanyola va ser seu d'un jutjat.

El palau va ser destru√Įt per un incendi el 1875 i no va ser reconstru√Įt. En el seu lloc es van erigir cases particulars. Des de llavors la Fam√≠lia Reial Espanyola no va gaudir d'una resid√®ncia a la ciutat i va haver de allotjar-se en palaus particulars, com¬†Alfons XII al¬†Palau Moja ; en edificis oficials, com el¬†Ajuntament durant la¬†Exposici√≥ Universal de 1888 ; o en hotels, com¬†Alfons XIII al¬†Hotel Ritz. Al maig de 1924, es va inaugurar la nova resid√®ncia reial a Barcelona, el¬†Palau Reial de Pedralbes, substitu√Įda, a partir de la¬†Transici√≥, pel¬†Palauet Alb√©niz.

Vegeu també

Referències

  1. ‚ÜϬ†Saltar a:a b Subirachs, Judit; Burgaya, Judit Subirachs i (1994). L'escultura del segle XIX a Catalunya: del romanticisme al reialisme (en catal√†). L'Abadia de Montserrat. ISBN9788478265770.¬†Consultat el 4 de setembre de 2017.
  2. ‚ÜϬ†Saltar a:a b c d Saur√≠, Manuel (1849). Guia general de Barcelona. Imp. De Manuel Saur√≠. p√†g. 182. Consultat el 18 d'agost de 2017.
  3. ‚ÜĎ AA.VV., 1998, p√†g. 206.
  4. ‚ÜĎ AA.VV., 1998, p√†g. 206-208.
  5. ‚ÜϬ†Saltar a:a b ¬ęRecepci√≥ a palau - Hist√≤ria i Estat¬Ľ. historiaiestat.cat (en¬†catal√†). Consultat el 4 de maig de 2018.
  6. ‚ÜĎ Joan Bassegoda Nonell. ¬ęCL anys de la Capitania General al convent de la Merc√®¬Ľ.¬†Consultat el 12 de mar√ß del 2015.
  7. ‚ÜĎ P√©rez Samper, Mar√≠a dels Angeles (1973). Barcelona, Cort: La visita de Carles IV a 1802. Edicions Universitat Barcelona. p√†g. 146.¬†ISBN 9788460057543.¬†Consultat el 18 d'agost de 2017.
  8. ‚ÜĎ P√©rez Samper, Mar√≠a dels Angeles (1973). Barcelona, Cort: La visita de Carles IV a 1802. Edicions Universitat Barcelona. p√†g. 135.¬†ISBN 9788460057543.¬†Consultat el 18 d'agost de 2017.
  9. ‚ÜĎ Gaceta de Madrid. Impremta reial. 1828. pp. 195-196. Consultat el 18 de desembre de 2017.
  10. ‚ÜĎ maratania (8 de mar√ß de 2013). ¬ęLa amagada est√†tua de Ferran VII al convent de Santa Clara - 149¬Ľ. Del Bloc de¬†Maratania. Consultat el 19 d'agost de 2017.
  11. ‚ÜĎ P√©rez, Alberto (16 de juny de 2016). ¬ęEst√†tues Viatgeres: Ferran VII a Sevilla¬Ľ. Sevilla'Nd√≤. Consultat el 19 d'agost de 2017.
  12. ‚ÜĎ Mart√≠nez, Guillem (4 de febrer de 2011). Barcelona rebel: Guia hist√≤rica d'una ciutat. Random House Espanya. ISBN 9788499920290.Consultat el 19 d'agost de 2017.
  13. ‚ÜĎ jmcarsi (21 d'octubre de 2011). ¬ęBarcelona, 1840¬Ľ. El bloc de Xavier¬†G√ľell. Consultat el 18 d'agost de 2017.
  14. ‚ÜĎ Burdiel, Isabel (24 de gener de 2011). ¬ęCap√≠tol 1¬Ľ. Isabel II: Una biografia (1830-1904). Random House Espanya. ISBN 9788430616046 . Consultat el 19 d'agost de 2017.
  15. ‚ÜĎ Burdiel, Isabel (24 de gener de 2011). ¬ęCap√≠tol 3¬Ľ. Isabel II: Una biografia (1830-1904). Random House Espanya. ISBN 9788430616046 . Consultat el 19 d'agost de 2017.
  16. ‚ÜĎ ¬ęMonument hort√≠cola a l'Pla del Palau (1860) | Hist√≤ria de Barcelona ¬Ľ. www.historiadebarcelona.org (en¬†ca-ES). Consultat el 19 d'agost de 2017.
  17. ‚ÜĎ ¬ęEls viatges oficials de la Reina Isabel II: el periple de 1860¬Ľ. Ministeri d'Educaci√≥, Cultura i¬†Esport. Consultat el 19 d'agost de 2017.
  18. ‚ÜĎ Barral i Altet¬†et al., Jornet, p√†g. 231.
  19. ‚ÜĎ ¬ęconeix - Palau Moja¬Ľ. Palau¬†Moja. Consultat el 21 d'agost de 2017.
  20. ‚ÜĎ Coll, Joaquim (28 de febrer de 2016). ¬ęEn defensa de la Reina Regent¬Ľ. elperiodico (en¬†espanyol). Consultat el 21 d'agost de 2017.
  21. ‚ÜĎ ¬ęHist√≤ria L'Palace Hotel Barcelona 5 estrelles gran luxe. Ritz Barcelona Hotel ¬Ľ. www.hotelpalacebarcelona.com. Consultat el 21 d'agost de 2017.

Bibliografia

  • AA.VV. (1998). Art de Catalunya 3: Urbanisme, arquitectura civil i industrial (en catal√†). Barcelona: Edicions L'isard. ISBN 84-24089-04-6.
  • Barral i Altet, Xavier ; Beseran, Pere; Canalda, S√≠lvia; Guardi√†, Marta; Jornet, N√ļria (2000). Guia del Patrimoni Monumental i Art√≠stic de Catalunya, vol. 1 (en catal√†). Barcelona: P√≤rtic. ISBN 84-7306-947-1.

Enllaços externs




versió per imprimir

Comentaris publicats

    Afegeix-hi un comentari:

    Nom a mostrar:
    E-mail:
    Genera una nova imatge
    Introdu√Įu el codi de seguretat
    Accepto les condicions d'ús següents:

    Per a participar en els comentaris l'usuari es compromet a complir i acceptar les següents normes bàsiques de conducta:

    • Respectar les opinions de la resta dels participants al fòrum, tot i no compartir-les necessàriament.
    • Abstenir-se d'insultar o utilitzar un llenguatge ofensiu, racista, violent o xenòfob, i no tenir cap conducta contrària a la legislació vigent i a l'ordre públic.
    • No enviar cap contingut amb copyright sense el permís del propietari. Si es considera oportú facilitar continguts d'internet amb copyright, cal escriure la URL completa perquè els altres usuaris puguin enllaçar-hi i descarregar-se els continguts des de la pàgina propietària.
    • Publicitat: No es permet enviar continguts promocionals i/o publicitaris.