Icona de l'església de Ioannis Chrysostomos de l'illa de KÃmolis. A la part superior de la icona, apareix el bust de Joan Crisòstom . A la zona del mig, una galiassa amb les mides desproporcionades respecte l'alçada del Sant, transporta la santa relÃquia a Constantinoble. A la zona baixa es representa la ciutat de Komana, lloc d'exili del sant, envoltada per la vinya de la vÃdua. (per veure-hi les vinyes.. cal una mica d'imaginació..)
La icona narra la història de la vinya de la vÃdua Kallitropi que va ser relacionada de forma injustificada, amb la venda de la vinya a l'eparca d'Alexandria (bisbe). En un intent de reivindicar-se, Kallitropi va apel·lar sense éxit, a l'emperadriu Eudocia per a resoldre el problema. Sant Joan Crisòstom va condemnar l'episodi fet que li va costar el seu exili a Komana de Capadòcia, on va romandre fins a la seva mort.
La icona de Sant Joan Crisòstom de l'illa de KÃmolos és una icona de finals del segle XVII. Entre els francesos i els cristians d'occident l'illa de KÃmolos era coneguda pel nom d'Argentà ria.[1]
Tot i que la icona pot ser del s.XIV, l'església on es guardava fou construïda l'any 1680, quan l'illa ja estava sota domini otomà .[2][3]
Un dels aspectes més interessants de l'obra considerada és la representació d'una galiota amb, aparentment, banderes catalanes o aragoneses. No hi ha una explicació clara que justifiqui els detalls del vaixell que mostra la icona.
Descripció
- La part superior representa el sant, vestit amb els ornaments de bisbe i mostrant una figura de mig cos.
- La part central representa el vaixell que va transportar el cos des de Comana del Pont, on va morir, fins Constantinoble.
- La parte inferior representa la ciutat de Comana.[4]
La vinya de la vÃdua
La causa del segon i definiu desterrament de sant Joan Crisòstom fou el robatori d'una vinya que pertanyia a una vÃdua anomenada Kalitropi. La vinya li fou robada i les queixes de la dona perjudicada a l'emperadriu Eudòxia foren debades. Sant Joan va criticar durament el greuge comès i fou desterrat.
El segon exili del sant
A més de la denúncia esmentada del robatori de la vinya, l'emperador Arcadi i l'emperatriu Eudoxia volien castigar aquell bisbe enutjós que els feia molta nosa. En acabar la Pasqüa de l'any 404 Joan fou forçat a l'exili, obligant-lo amb custòdia militar a sortir de nit de Constantinoble. Les cròniques diuen que va arribar a Nicea el 20 de juny de l'any indicat.[5]
Els enemics de Joan no estaven contents amb el destà de Nicea i aquell fou obligat a desplaçar-se fins a Cucusa (Göksun) en un viatge penosÃssim de setanta dies. Els soldats el maltractaven, només l'alimentaven amb rosegons de pa i aigua bruta, i no el deixaven dormir.
Mort i trasllat del cos de sant Joan Crisòstom
A Cucusa, el bisbe Joan va viure relativament tranquil uns tres anys. Els seus enemics, alguns bisbes sirians, aconseguiren una nova destinació encara més incòmoda: Pytius. El viatge havia de durar uns tres mesos, però sant Joan Crisòstom es va morir malalt i esgotat a Comana del Pont el 14 de stetembre de l'any 407.[6][7]
El vaixell
Segons els relats de referència, el veritable vaixell que va transportar les restes mortals de sant Joan Crisòstom era la mateixa galera de l'emperador Teodosi II (any 438).
La nau representada en la icona
La nau representada és semblant a una galiota de 16 bancs (32 rems). El timó és de roda (timó de codast) i duu un fanal a popa. Les despulles de Joan Crisòstom van en coberta, en un taüt obert (aquest detall està clarament desproporcionat). Té dos arbres o pals. A l'arbre mestre la vela està desplegada i inflada pel vent. Al trinquet (segons la nomenclatura moderna), la vela està afermada a l'antena.
Referències
- ↑ Jesuits; Charles Le Gobien; Yves Mathurin Marie Tréaudet de Querbeuf Mémoires du Levant. J. Vernarel, 1819, p. 202–.
- ↑ Regnal Chronologies.The Aegean Islands.
- ↑ Kimolos. The island. The churches.
- ↑ Byzantine Museum.
- ↑ Jean-François Godescard; Butler Vies des Pères, Martyrs, et autres principaux Saints tirées des actes originaux et des monuments.... Rue de Vaugirard, 1836, p. 345–.
- ↑ Pedro de Ribadeneyra. The Lives of Saints: With Other Feasts of the Year, According to the Roman Calendar. B.S., 1730, p. 150–.
- ↑ La leyenda de oro para cada dÃa del año, 1: vida de todos las santos que venera la Iglesia. Obra que comprende todo el Ribadeneyra mejorado. Las noticias del Graisset Buller Godescard .... Razola, 1844, p. 236–.
.jpg)
_-_detail.jpg)
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: