13-05-2019 (2113 ) | Categoria: Marfull |
Andreu Marfull i Pujadas. Arquitecte urbanista.
Lâanticatalanisme ĂŠs xenòfob, i a Espanya estĂ present en el sistema institucional per raons de poder. Ho estĂ des que Castella decideix, al segle XVIII, inventar-se la història dâEspanya a costa de faltar a la veritat, amb el vistiplau de lâEsglĂŠsia inquisitorial, per crear lâimaginari èpic dâun fals passat mancat de tota glòria. Ho fa a costa dels pobles musulmĂ i jueu, i tambĂŠ a costa del passat catalĂ al servei de lâImperi romĂ . Des de Castella es creen falsos llinatges, falsos herois i falses glorificacions de les icones de sant Jaume, la verge cesaragustiniana (el Pilar de Saragossa) i la mateixa Toledo. Castella sâapropia dâallò que no li correspon, ja sigui de les terres que ocupa com del relat històric original, en què el comte de Cortès, de la famĂlia imperial bizantina catalana, parent dâen Colom, posa les bases. Sâinventa, aixĂ, lâimaginari del poder dels Ăustries espanyols, que mai haurien governat Espanya. Dâaquesta manera, es legitima lâocupaciĂł peninsular i els monarques, junt amb una nova Roma radicalitzada, sâalien per imposar la cosmovisiĂł cristiana inquisitorial. En el cas de lâEspanya borbònica, sâesborren poders antics, catalans, jueus i musulmans i el nou monarca es proposa aixĂ crear un patriotisme al servei de la seva empresa hostil. Resultat dâun poder il¡legĂtim, des dâuna perversiĂł de lâautoritat castellana, i navarresa, borbònica, es crea un discurs xenòfob des de les pròpies institucions del poder intrĂşs.
El 1714 hi ha un gir en la història humana. Des dâEuropa es venç la fidelitat catalana al temple salomònic i es crea un nou ordre mundial. Des dâaleshores, es traça el destĂ de lâespanyolisme castellĂ imperial, anticatalĂ i xenòfob per necessitat. La maçoneria ĂŠs el poder alternatiu, oposat al projecte del VaticĂ amb el braç catòlic dels BorbĂł. Amb el temps, tot es transforma.
Al segle XXI, el discurs xenòfob reneix de nou, resultat de la transmissiĂł malaltissa generaciĂł rere generaciĂł, abĂşs rere abĂşs, cop dâestat rere cop dâestat. Lâespanyolisme castellĂ xenòfob ĂŠs radical perquè neix dâuna farsa, i des de la radicalitat mantĂŠ el seu vigor, que ningĂş gosa aturar. Lâexèrcit colpista, la monarquia intrusa i lâesglĂŠsia patriòtica instal¡lada als poders intrusos el mantenen viu. La polĂtica associada ĂŠs la seva representaciĂł democrĂ tica. AixĂ, aquest poder recupera el discurs xenòfob quan tem no poder contenir la capacitat de rebel¡liĂł interna, mentre estimula la debilitat de la denĂşncia internacional resultat, precisament, dâuna història del poder manipulada. Per aquesta raĂł, quan el catalanisme expressa la seva identitat, i mostra el seu dret a la lliure determinaciĂł, com a poble, floreix la xenofòbia. Aleshores, practica lâabĂşs i, en una era en què ja no es pot controlar la informaciĂł, comet lâerror fatal. Els xenòfobs sâexposen al judici extern, perden la seva legitimitat i actuen motivats per la por. La xenofòbia mostra el seu rostre, i ĂŠs ajusticiada. Els jutges sĂłn jutjats, i els assetjats, alliberats.
Mentir, violentar, amenaçar, condemnar i empresonar faltant a la veritat i a la justĂcia fonamental tĂŠ conseqßències.
Afegeix-hi un comentari: