MAGAZÍN D'INVESTGACIÓ PERIODÍSTICA (iniciat el 1960 com AUCA satírica.. per M.Capdevila a classe de F.E.N.)
-VINCIT OMNIA VERITAS -
VOLTAIRE: "El temps fa justícia i posa a cadascú al seu lloc.."- "No aniràs mai a dormir..sense ampliar el teu magí"
"La història l'escriu qui guanya".. així.. "El poble que no coneix la seva història... es veurà obligat a repetir-la.."
El mite de la Terra plana és un malentès modern segons el qual la visió cosmològica predominant durant la Edat Mitjana consistia a considerar que la Terra era plana, i no una esfera, atès que..:
"El concepte de Terra esfèrica data de l' filosofia grega antiga d'al voltant del segle VI a. C. , però va romandre com a matèria d'especulació filosòfica fins al segle III a. C., quan la astronomia hel·lenÃstica va establir la esfericitat de la Terra com una dada fÃsic. El paradigma hel·lènic va ser gradualment adoptat en el vell món durant l'Antiguitat i l'Edat Mitjana."
Pel que sembla, aquesta idea es va originar al segle XIX i es va difondre durant la primera meitat del segle XX . Sobre la mateixa, els Membres de l'Associació Històrica ( Members of the Historical Association ) van declarar, el 1945, el següent:
"La idea que els homes instruïts en el temps de Colom creguessin que la Terra era plana, i que aquesta creença va ser un dels obstacles que Colom va haver de superar abans que el seu projecte fos acceptat, segueix sent un dels errors més grans en l'ensenyament. "
Durant la primera part de l'Edat Mitjana, prà cticament tots els estudiosos sostenien el punt de vista que la Terra és rodona, com van expressar els antics grecs . Per al segle XIV , la creença que la Terra fos plana era prà cticament inexistent entre els homes educats.
No obstant això, entre els artistes medievals, la imatge de la Terra plana era comuna. Exterior del famós trÃptic El jardà de les delÃcies , de Hieronymus Bosch , és un exemple del Renaixement en el qual apareix una imatge de la Terra en forma de disc surant dins d'una esfera transparent.
Segons Stephen Jay Gould , "mai hi va haver un perÃode de la 'foscor de la Terra plana' entre els acadèmics (independentment de com concebés el públic en general al nostre planeta llavors i ara). El coneixement grec de la Terra esfèrica mai es va dissipar, i tots els grans acadèmics medievals acceptaven que la Terra era rodona com un fet establert en l'estudi de la cosmologia. "
David Lindberg i Ronald Numbers , historiadors de la ciència , ressalten el fet que "difÃcilment hi havia un acadèmic cristià durant l'Edat Mitjana que no reconegués que la Terra era una esfera, fins i tot sabent la seva circumferència aproximada".
L'historiador Jeffrey Burton Russell va dir que l'error de la Terra plana va florir principalment entre 1870 i 1920 , i va tenir a veure amb les ideologies que es van crear sobre l' evolució . Russell sosté "excepte extraordinà riament poques excepcions entre les persones educades en la història de la civilització occidental, des del tercer segle AC des d'ara creien que la Terra fos plana," i assegura que van ser sobretot els historiadors John William Draper , Andrew Dickson White i Washington Irving qui van popularitzar el mite de la Terra plana.
El gravat Flammarion
El cèlebre gravat Flammarion , inclòs en l'Atmosphère: Météorologie populaire (ParÃs, 1888 ), de Camille Flammarion (pà g. 163), mostra a un home arrossegant-se per sota de la vora del cel, descrit com si fos un hemisferi sòlid, per fer un cop d'ull al misteriós EmpÃreo , que es troba més enllà . El peu de la imatge original, que no apareix aquÃ, diu: "Un missioner medieval explica que ha descobert el punt on es troben el cel i la Terra ..." En 1973 , Bruno Weber va creure poder demostrar que alguns detalls d'aquesta imatge no podrien haver-se elaborat sense un burà , l'eina dels gravadors, utilitzat en la fusta només des de finals del segle XVIII . Va deduir que el gravat era un muntatge creat a partir de diverses imatges d'època, en particu
El gravat Flammarion és una coneguda il·lustració que apareix al llibre de Camille Flammarion L'Atmosphere: Météorologie Populaire (ParÃs, 1888), a la seva pà gina 163, i que ha estat utilitzada en multitud d'ocasions per a representar el descobriment de l'astronomia per l'ésser humà . En l'actualitat, poden trobar-se nombroses versions d'aquesta il·lustració acolorides.
Aquesta enigmà tica il·lustració, d'autor desconegut, mostra un home (possiblement un astrònom) observant a través de l'atmosfera terrestre com si aquesta fos una cortina que es pogués apartar i observar d'aquesta manera el funcionament de l'univers. El text que acompanya l'obra original de Flammarion diu:
« | Què és llavors aquesta volta blava, que certament existeix i ens impedeix veure les estrelles durant el dia. | » |
El gravat és descrit incorrectament en nombroses fonts com un treball medieval a causa de la visió simple del món i, fins i tot, és considerada una il·lustració de la Terra plana; el gravat, però, va ser realitzat sens dubte més tard, encara que no se'n coneix la data. Flammarion era conegut també per la seva afició als llibres astronòmics antics, i tenia obres de Kepler, Brahe o Isaac Newton.
En el llibre Inventing the Flat Earth: Columbus and Modern Historians (Inventant la Terra plana: Colom i els historiadors moderns), Jeffrey Russell descriu la teoria de la Terra plana com un faula usada per impugnar a la civilització pre moderna, especialment a l'edat mitjana a Europa.
James Hannam va escriure:
El mite segons el qual les persones de l'edat mitjana creien que la Terra era plana apareix al segle XVII com una campanya pels protestants en contra dels ensenyaments catòliques. Però va aconseguir notorietat al segle XIX, grà cies a històries no basades en fets com en History of the Conflict Between Religion and Science (Història del conflicte entre la religió i la ciència) de John William Draper publicat en 1874 i en History of the Warfare of Science with Theology in Christendom (Història de la guerra entre la ciència contra la teologia de la cristiandat) d'Andrew Dickson White publicat en 1896. Ateus i agnòstics van lluitar per imposar aquesta idea del conflicte per aconseguir els seus propis propòsits ...
Comentaris publicats
Afegeix-hi un comentari: